La regidoria d’educació

Al llarg de la història, diferents teòrics han debatut sobre el concepte d’equitat. La teoria liberal tradicional considera que tots els ciutadans han de ser considerats iguals davant la llei i que l’Estat ha de promoure la igualtat d’oportunitats per a tota la ciutadania. Els darrers anys, però, s’ha arribat al consens de considerar que, més enllà de la igualtat d’oportunitats, els poders públics han d’intervenir, també, per redistribuir la renda i han de proporcionar serveis públics a tots els ciutadans en igualtat de condicions amb independència dels seus recursos i mèrits, perquè la desigualtat és una amenaça per a la cohesió social i la prosperitat de les societats.

Una característica clau de la desigualtat és la seva transmissió intergeneracional: els fills tenen moltes probabilitats d’acabar en el mateix estrat socioeconòmic que els pares. Una de les causes fonamentals té a veure amb l’educació: hi ha una forta associació entre l’assoliment educatiu i els resultats socials.

La distribució desigual de la població al territori en funció de la renda, o de qualsevol altra característica social o cultural, contribueix a la seva reproducció. La segregació escolar és la conseqüència d’aquesta distribució espacial, social i econòmica desigual.

La segregació escolar és la distribució desigual de l’alumnat entre els centres educatius d’un territori, ja sigui per nivell socioeconòmic, ja sigui per origen immigrat o nouvingut. El desequilibri en la composició d’alguns centres implica una distribució desigual de l’alumnat vulnerable en la xarxa educativa.

Aquest fet té dues conseqüències clares: per una banda, hi ha escoles i instituts que sovint resulten poc atractius per a moltes famílies del seu entorn, i per l’altra, el desequilibri s’aguditza any rere any. Aquest és un dels principals punt febles del sistema educatiu a Catalunya.

En l’àmbit municipal, la segregació escolar respon a tres raons:

• La distribució urbana desigual socialment, culturalment i econòmicament.
• Les preferències de les famílies: tendeixen a evitar determinades escoles.
• La configuració de la política educativa.

Per què cal una política educativa municipal contra la segregació escolar?

• Millora el rendiment escolar global.
• Afavoreix l’alumnat més vulnerable.
• Millora l’economia.
• Fomenta competències necessàries per al segle XXI.
• Millora la cohesió social.

No és un fenomen natural i inevitable; les polítiques educatives ofereixen un ampli ventall d’instruments per reduir la segregació escolar i afavorir que tothom tingui accés a una educació de qualitat.

Exemple

Aquestes són algunes de les mesures de política educativa que ajuden a reduir la segregació escolar:

La planificació educativa és el procés d’ordenació racional i sistemàtic d’activitats i projectes en l’àmbit educatiu, que assigna adequadament els recursos existents per assolir els objectius desitjats.

Cal dir que el rol dels ens locals adquireix una rellevància especial a l’hora de garantir processos d’escolarització que permetin millorar els nivells d’equitat en el conjunt del sistema educatiu. Les decisions de planificació educativa preses des de l’àmbit local (vinculades a l’oferta escolar, l’assignació de recursos entre els centres educatius o la gestió de l’escolarització) són clau per reduir les desigualtats en l’accés a l’escolarització, com també en el procés i els resultats educatius de tot l’alumnat, especialment en el cas dels col·lectius més vulnerables (alumnes de baix nivell socioeconòmic, d’origen immigrat o nouvinguts).

El coneixement que els municipis tenen de les dinàmiques pròpies de l’entorn, el coneixement i la relació propera amb els diferents agents educatius i la seva capacitat d’intervenció segons les seves competències, els consolida com a agents clau en les polítiques en favor de l’equitat educativa.

Malgrat que la majoria de competències educatives depenen del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, l’ordenament jurídic facilita que els ens locals participin d’algunes decisions vinculades amb la planificació educativa per a l’equitat. Per exemple:

• Programació i provisió de l’oferta educativa: educació infantil, formació ocupacional, transició escola-treball, educació de persones adultes, ensenyaments artístics…
• Gestió del procés d’admissió de l’alumnat (amb la possibilitat d’establir criteris addicionals propis en el primer cicle de l’educació infantil) i participació en la gestió de l’escolaritat equilibrada en l’educació obligatòria (centres, famílies, alumnat).
• Acompanyament en l’escolaritat: extraescolars, escola-territori, dinamització de les AMPA, casals, èxit, absentisme, orientació, diversificació curricular, mediació, reforç escolar, etc.
• Programació i gestió de recursos: creació i construcció de centres, inversió econòmica, beques i ajuts, transport, extraescolars, complementàries, etc.
• Presència en els diversos òrgans de participació, singularment en els consells escolars territorials.

Els ens locals disposen de diferents instruments d’intervenció a l’hora d’impulsar la millora de l’equitat i la cohesió social en la provisió educativa al seu territori (ja sigui en solitari o en coordinació amb el Departament d’Educació), com ara:

Impulsat pel Síndic de Greuges, el març de 2019 es va subscriure el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, al qual s’hi van adherir el Departament d’Educació, el Síndic de Greuges, gairebé tots els ens locals de més de 10.000 habitants i alguns de menys de 10.000, les entitats municipalistes, patronals de l’escola concertada, sindicats, federacions d'associacions de famílies d'alumnat i entitats de referència en l'àmbit de l'educació i partits polítics.

Alguns dels elements principals que incorpora el pacte són:

• Desplegament en 4 anys (2019-2023).
• Impuls a l’elaboració d’un nou decret d’admissió d’alumnes que posi en marxa mecanismes per repartir els alumnes d’una manera més coherent i equilibrada.
• Coordinació i implicació de tots els agents del territori.
• Optimització de la reserva de places per a alumnes amb necessitats educatives especials.
• Acords locals entre centres d’un mateix municipi o zona per aconseguir l’escolarització equilibrada.
• Bones pràctiques d’informació a les famílies per reforçar la percepció de qualitat dels centres que tenen una demanda més feble.
• Increment dels fons per garantir la gratuïtat de l’ensenyament.
• Projectes educatius compromesos amb l’equitat i la lluita contra la segregació escolar com a aspecte clau.
• Consolidació d’itineraris de primària i secundària per evitar la pèrdua d’alumnes en el sector públic en el pas de primària a secundària, especialment per part d’alumnes en millor situació socioeconòmica.
• Suport als centres amb composició d’alumnat més desafavorida.

Els ajuntaments signants assumeixen el compromís de col·laborar amb el Departament d'Educació en l'aplicació de les mesures del pacte, i la participació en les reunions de seguiment quan s'abordin aspectes relacionats amb l'àmbit competencial de les administracions locals.

D’acord amb les competències municipals, els ajuntaments colideraran algunes de les mesures del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya; en d’altres, els ens locals participaran en el seu impuls:

Una de les principals mesures del Pacte conta la segregació escolar a Catalunya és l’impuls del Decret de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya que es va aprovar el 16 de febrer de 2021. El decret inclou diverses mesures per fomentar una distribució equilibrada de l’alumnat i reserva per al Departament d’Educació la planificació del conjunt de l’oferta escolar.

Les oficines municipals d’escolarització han adquirit protagonisme en l’àmbit de les polítiques educatives municipals davant la necessitat d’ordenar l’oferta i la demanda educatives en la lluita contra la segregació escolar i les desigualtats educatives.

Són uns instruments bàsics per a la participació dels ajuntaments en la programació de l’oferta educativa dels municipis i posen de manifest la importància de la participació i la corresponsabilitat dels ens locals en el disseny d’un mapa educatiu equilibrat.

Les seves funcions principals són:

• Informació, assessorament i acompanyament a les famílies durant el procés de preinscripció i matriculació, especialment en els processos d’escolarització no ordinaris.
• Detecció i distribució d’alumnat NEE i de matrícula viva en el marc de la comissió de garanties.
• Difusió de campanyes de conscienciació social, tant pel que fa a la necessitat d’assolir una distribució d’alumnat més equilibrada, com a la importància que tots els agents educatius del municipi col·laborin. Cal difondre un discurs positiu sobre els centres per trencar estereotips, facilitar informació sobre les característiques de tots els centres del municipi i coordinar les jornades de portes obertes.

L’educació infantil de primer cicle incideix significativament en el desenvolupament educatiu de la petita infància i esdevé una eina en el combat contra el fracàs escolar i les desigualtats educatives.

Malgrat això, diverses evidències mostren a Catalunya un seguit de disfuncionalitats en l’accés a l’educació de 0-3 anys que pot afectar l’equitat:

• Desigualtats de caràcter socioeconòmic, com costos d’accés a l’oferta d’escola bressol municipal, condicions d’ocupació dels progenitors, etc.
• Desigualtats de caràcter socioeducatiu (les classes populars tenen menys desenvolupades les estratègies educatives dels seus fills que les classes mitjanes professionals).
• Les beques i ajuts majoritàriament es destinen a famílies altament vulnerables, mentre que famílies amb vulnerabilitat econòmica no severa no hi accedeixen fàcilment.
• El públic predominant a les escoles bressol municipals són famílies en què ambdós progenitors treballen, un perfil d’usuaris majoritàriament de rendes mitjanes i estudis superiors.

En aquest sentit, en l’àmbit de la planificació de 0-3 anys per l’equitat, cal articular nous sistemes de bonificació i nous sistemes de discriminació positiva per facilitar l’accés de sectors socials vulnerables a l’escola bressol pública, com per exemple:

• Càlcul de la demanda.
• Ampliació de la taxa de cobertura.
• Reconceptualització dels criteris d’accés.
• Adequació dels preus públics a la realitat socioeconòmica de la població.
• Canvis en l’estructura i la gestió de les beques i ajuts.