Abandonament escolar prematur
Situació en què es troben els/les joves d’entre 18 i 24 anys que, com a màxim, han superat la primera fase de l'educació secundària (l’ESO) i no estan cursant cap tipus d’educació postobligatòria.
Absentisme escolar
Absència reiterada d’un/a alumne/a al centre educatiu sense justificació.
Activitats extraescolars
Oportunitats educatives que es troben fora del sistema reglat lectiu però que són planificades i executades amb un propòsit educatiu, i liderades per organitzacions i professionals avalats per fer aquesta tasca. Inclouen les activitats que es fan just després de l'escola, amb una durada igual o similar al curs acadèmic, i també altres activitats com tallers puntuals o casals d'estiu.
Agents educatius
Actors presents en un municipi o territori que duen a terme funcions educatives tant en l’àmbit formal com en el no formal, així com actors que, tot i no ser necessàriament educatius, incideixen en l’àmbit educatiu d’una o altra manera (empreses, sindicats, clubs esportius…). En ambdós casos conformen l’ecosistema educatiu local.
Alumnat NESE
Es considera que un alumne té una necessitat específica de suport educatiu (NESE) quan existeix un decalatge entre les capacitats d’aquest/a alumne/a i les exigències del context educatiu en què es troba. Aquest decalatge afecta substancialment el desenvolupament i l’aprenentatge. Aquestes necessitats poden ser derivades de diversos factors com són, per exemple, les altes capacitats, les discapacitats auditiva, visual, física o intel·lectual, els trastorns mentals, etc.
Aprenentatge competencial
Model pedagògic en què el procés d'ensenyament-aprenentatge se centra en l'adquisició i perfeccionament de les competències de l’alumnat. Aquest model defensa la utilització de metodologies actives per poder formar les persones sobre els coneixements, que aquestes puguin aplicar-los en contextos diversos i que els puguin integrar a la vida quotidiana des d'una perspectiva crítica i reflexiva.
Carta de ciutats educadores
Document fundacional de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, sorgit del I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, celebrat a Barcelona l’any 1990. Recull els principis bàsics per a l’impuls educatiu de la ciutat. Es va revisar en el III Congrés Internacional (Bolonya, 1994), en el VIII Congrés (Gènova, 2004) i l’any 2020 per adaptar els seus plantejaments als nous reptes i necessitats socials.
Ciutat educadora
Ciutat que té com a objectiu la construcció de comunitat i d’una ciutadania lliure, responsable i solidària, capaç de conviure en la diferència, solucionar pacíficament els seus conflictes i treballar pel bé comú. Planteja una superació de la concepció tradicional d’educació individual i instrumental i, per contra, reivindica una nova dimensió de l’educació, en clau transformadora i col·lectiva. Reconeix als agents del municipi la seva capacitat educadora, el valor afegit educador de la seva tasca diària i assumeix el compromís de mobilitzar-los per articular projectes comuns enfocats a convertir l'espai urbà en un espai educador.
Consell escolar municipal (CEM)
Espai de participació dels agents educatius de la ciutat o poble que representen l’expressió de la corresponsabilitat institucional i ciutadana en l’àmbit de l’educació.
Consell d’infants
Espai de participació que fomenta la implicació dels infants del municipi a partir de la consulta i l’assessorament d’aquests en diferents aspectes. Representa una oportunitat per a l’enfortiment dels vincles comunitaris, la millora de la convivència i la cohesió social.
Ecosistema educatiu local
Sistema complex de relacions entre els agents educatius d’un municipi que promou la interacció entre aquests i el treball conjunt, definint de forma compartida objectius concrets en l’àmbit educatiu.
Educació formal
Educació intencionada, planificada i reglada.
Educació informal
Educació que s’esdevé de manera casual, sense planificació i en àmbits educatius no formals, com són l'àmbit quotidià, professional i de les relacions socials.
Educació no formal
Educació intencionada i planificada però que, tot i estar organitzada, no és totalment institucionalitzada pel fet que té lloc en un context extraescolar.
Equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP)
Servei de suport i assessorament psicopedagògic i social als centres educatius i a la comunitat educativa. Desenvolupen les seves actuacions en els centres educatius i en el seu entorn en estreta col·laboració amb els altres serveis i professionals del sector.
Equitat educativa
Un sistema educatiu es considera equitatiu quan és capaç d'atenuar les desigualtats socioeconòmiques existents en la població, de manera que ofereixi als estudiants igualtat d'oportunitats en l'accés a una educació de qualitat i els garanteixi que el seu rendiment acadèmic vindrà determinat pel seu esforç i capacitat, independentment del context social, econòmic i familiar.
Noves oportunitats educatives
Recursos adreçats als/les joves en risc o en situació d’AEP amb l'objectiu que no abandonin o de facilitar que reprenguin els seus itineraris educatius.
Objectius de desenvolupament sostenible (ODS)
L’Agenda 2030 de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible és una agenda integral i referida a les tres dimensions del desenvolupament sostenible, l’econòmica, la social i l’ambiental. És d’aplicació universal i es desplega mitjançant un sistema de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, a través dels quals es proposa abordar els grans reptes globals, des de la lluita contra la pobresa o el canvi climàtic fins a l’educació, la salut, la igualtat de gènere, la pau o les ciutats sostenibles.
Orientació
Procés d’acompanyament a fi de guiar, informar, assessorar i oferir coneixements per tal que la persona que rebi l’orientació pugui, autònomament, analitzar les seves variables individuals així com les opcions i els recursos de l’entorn per poder prendre decisions i construir el seu projecte de vida i professional.
Planificació educativa
Política educativa que té per objectiu facilitar l’eficàcia, l’eficiència i l’equitat en l’accés i durant el procés d’escolarització que resulta clau per assegurar la igualtat d’oportunitats, incidint en la limitació, per exemple, de la segregació escolar.
Pla local d’educació
Instrument per a reordenar accions, recursos i serveis de l’àmbit educatiu liderats per l'administració local en el territori. Pot tenir una dimensió municipal o intermunicipal, especialment en el cas de municipis menors de 5.000 habitants. La seva elaboració té tres fases: diagnosi de l'educació local; estudi i anàlisi del grau de correspondència entre el pla d'actuació, el marc competencial i la realitat del municipi, així com de l'organització de les accions (recursos, estratègies i metodologies), el seu impacte i el nivell de satisfacció de les persones usuàries; i definició de les accions que s'han de millorar, reordenar, modificar o suprimir.
Pla local d’infància i adolescència (PLIA)
Eina estratègica que permet diagnosticar, reflexionar, debatre, fer aportacions i dissenyar línies d’actuació conjuntes entre tots els agents implicats en l’atenció a la infància d’un municipi.
Principi de subsidiarietat
Serveix per regular com s’exerceixen les competències i estableix que és l’autoritat (judicial, política o econòmica) més propera a l’objecte de l’assumpte que ha de donar-hi resposta.
Projectes educatius de ciutat (PEC)
Projecte que, liderat pels governs locals, busca el compromís ciutadà amb l'educació. Representa un instrument que ajuda a definir el model de ciutat que es vol i els valors que el sustenten, a concretar-ne accions i a establir les complicitats necessàries entre administracions i ciutadania per tirar-lo endavant. Els PEC permeten planificar i endreçar les polítiques educatives del municipi, i amb la participació ciutadana poden elaborar propostes i compromisos permanents, dinàmics i compartits.
Segregació escolar
Desigual distribució de l’alumnat vulnerable i el no vulnerable en els diferents centres d’una xarxa educativa.
Servei d’Educació de Catalunya
Servei públic d’educació de Catalunya que agrupa tots els centres educatius públics i privats sostinguts amb fons públics.
Trajectòries educatives
Experiències d’aprenentatge que donen continuïtat a la trajectòria educativa personal i afavoreixen la construcció d’un projecte de vida des del punt de vista acadèmic, personal i social. Aquestes experiències s’esdevenen en una àmplia diversitat de contextos, formals, no formals i informals, i en contacte amb multiplicitat d’agents, més enllà de la institució escolar. Resulten clau les accions que tenen per objectiu donar continuïtat als itineraris educatius, com són aquelles adreçades a facilitar l’accés o el retorn al sistema educatiu i garantir-ne la permanència, a dotar de competències i habilitats, fer front a l’absentisme i l’abandonament escolar prematur, etc.
Transicions educatives
Pas d’una etapa educativa a una altra i entre diferents opcions dins d’una mateixa etapa. La tasca d’orientació té un rol cabdal en els processos de transició per tal d’afavorir la continuïtat educativa.