L’abandonament escolar prematur fa referència a la situació en què es troben els i les joves d’entre 18 i 24 anys que, com a màxim, han superat la primera fase de l'educació secundària (l’ESO) i no estan cursant cap tipus d’educació postobligatòria.
Hi ha força consens en relació als factors que propicien la progressiva desvinculació i el posterior abandonament del sistema educatiu per part d’alguns joves. L’edat, el gènere, l’origen social o la nacionalitat esdevenen factors de risc d’abandonament que situen l’alumnat més vulnerable en el focus de la problemàtica.
L’abandonament escolar prematur és fonamentalment un problema d’equitat educativa, que posa en qüestió la capacitat del nostre sistema educatiu per generar oportunitats d’èxit per a tothom.
El seu impacte en l’àmbit personal és inqüestionable, limitant la qualitat de vida d’aquests joves i les oportunitats a què tenen accés, alhora que també ho és la pèrdua de potencial social i econòmic que se’n deriva per al conjunt de la societat.
L’abandonament escolar prematur i els municipis
Aquests factors generals es concreten en els contextos locals, dibuixant realitats diverses i complexes. Així, hi ha diversos elements que són propis de cada municipi, que determinen la possible incidència major o menor de la problemàtica, com són les característiques pròpies de la població, les especificitats del mercat laboral en l’àmbit local, etc.
També alguns trets específics dels contextos locals determinen que les possibilitats de donar-hi resposta siguin heterogènies entre els municipis. En efecte, no tots els pobles i ciutats tenen accés a la mateixa oferta de recursos educatius, ja sigui al municipi o al seu entorn. En aquest sentit, per exemple, l’àmbit rural està en clar desavantatge respecte a entorns més urbans.
Conèixer en profunditat la realitat particular de cada poble i ciutat és el primer pas per poder actuar contra l’abandonament escolar prematur. Aquesta necessitat d’aterrar la problemàtica de l’AEP a escala local topa, però, amb la manca de dades que permetin fer un diagnòstic precís que sigui útil per a la definició de polítiques locals al respecte.
Diversos municipis duen a terme una tasca ingent de recollida i sistematització de dades que els permetin aproximar-se a dimensionar l’abast de la problemàtica en el seu context. Aquests esforços són la resposta a una manca pràcticament total de dades a escala local: la principal font d’informació en relació amb l’abandonament és l’enquesta de població activa que facilita l’Idescat i que correspon al conjunt de Catalunya.
Així, força municipis han apostat per fer ús d’eines que sí que són al seu abast i que els proporcionen informació valuosa pel que fa a la problemàtica de l’abandonament. Un bon exemple és el seguiment de l’absentisme escolar, que tot i ser indicador de fracàs escolar i referir-se a l’educació obligatòria, serveix com a aproximació al risc d’abandonament escolar prematur. De la mateixa manera, existeixen experiències que s’han proposat idear, a escala local, mecanismes per a la traçabilitat dels itineraris educatius dels i les joves, i així poder donar resposta a les situacions de risc o d’abandonament prematur.
Com en d’altres àmbits, la limitació de les competències de món local topa amb la necessitat de donar resposta a l’impacte que moltes problemàtiques tenen, en primera instància, en el context local.
En aquest sentit, els ajuntaments no tenen competència expressa en l’àmbit de l’abandonament escolar prematur, però proveir de recursos que facilitin l’èxit educatiu i la inserció laboral dels i les joves és també la seva responsabilitat. És el que es coneix com a “incumbències”.
Així, tot i les limitacions, el cert és que hi ha força eines valuoses a l’abast dels municipis, tant de prevenció com de resposta a l’abandonament escolar prematur, i nombroses experiències al territori en aquest sentit:
Rebre una educació de qualitat en la primera infància pot representar un punt d’inflexió determinant per a l’èxit educatiu en etapes posteriors. A més, malgrat ser un element rellevant per a tots els infants, esdevé decisiu per aquells que viuen en entorns més vulnerables.
Les escoles bressol municipals i els altres espais i serveis locals d’atenció a la primera infància representen una eina clau per proveir la ciutadania d’una educació en la primera infància de qualitat, garantint una major igualtat d’oportunitats per a tots els infants.
L’absentisme escolar és un indicador de fracàs escolar estretament vinculat a l’abandonament escolar prematur. En aquest sentit, les estratègies desenvolupades per molts municipis permeten una aproximació a la detecció de joves en risc d’abandonament i, per tant, l’aplicació de mesures preventives de l’abandonament escolar prematur. És per això que, tot i no ser suficients, són una eina útil.
El rol dels ens locals adquireix una rellevància especial a l’hora de garantir processos d’escolarització que permetin millorar els nivells d’equitat en el conjunt del sistema educatiu.
Així, els diferents instruments de planificació educativa de què disposen els municipis, poden afavorir nivells més alts d’equitat educativa en l’àmbit local. Segons el marc regulatiu actual, els ens locals participen de decisions tan importants com la programació de l’oferta educativa, la determinació dels llocs escolars, la gestió del procés d’admissió de l’alumnat, la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques, la creació i la construcció de centres, etc.
Actualment és de sobres reconegut que infants i joves aprenen en tots els espais de la seva vida quotidiana. Als aprenentatges que adquireixen durant el temps lectiu a l’escola s’hi sumen els coneixements i habilitats que obtenen de participar en activitats extraescolars o de poder gaudir d’experiències enriquidores durant les vacances i els caps de setmana. En el mateix sentit, també ha anat prenent rellevància en els darrers anys el temps del migdia, al qual se li reconeix el potencial que té quant a la generació d’oportunitats educatives i de promoció de l’equitat. Tots aquests són espais on l’ajuntament pot tenir-hi un paper significatiu.
L’educació té un paper cabdal en millorar les condicions de vida de les persones, limitant les possibilitats de perpetuació de desigualtats. És per aquest motiu que resulta clau proveir de recursos que permetin als més vulnerables poder accedir als recursos educatius en condicions d’equitat. Els ajuntaments poden posar-hi el seu gra de sorra amb eines com les beques i els ajuts a l’escolarització, l’habilitació d’espais TIC i d’estudi o amb polítiques com la tarifació social, entre d’altres.
Els recursos de noves oportunitats educatives tenen com a objectiu que els joves en risc o en situació d’abandonament, no abandonin o reprenguin els seus itineraris formatius. Es tracta, per exemple, dels cursos d’accés a cicles formatius, cursos per obtenir el graduat d’ESO per a majors de 16 anys, formació contínua per a joves que estan treballant però que no tenen formació postobligatòria, etc., molts dels quals es duen a terme en escoles municipals de persones adultes.
L’escalada en la priorització de l’abandonament escolar prematur des de tots els àmbits territorials ha propiciat la revalorització, de retruc, del paper de l’orientació per donar-hi resposta. Es considera clau el rol de l’orientació per detectar situacions de risc i també per traçar itineraris formatius personalitzats, i poder-ne fer un correcte seguiment. Els municipis compten amb una dilatada trajectòria en aquest àmbit, tant des dels serveis municipals propis, com en el paper d’articular els diferents agents que treballen al territori.
Per saber-ne més
Vídeos:
Planificació educativa per l'equitat, Xavier Bonal.
Garantir l'èxit educatiu des de la proximitat, Jordi Collet.
La importància de la inversió en l’etapa 0-3: vers una educació universal i gratuïta, Xavier Martínez-Celorrio.
La funció de l’orientació
L’impacte, tant individual com col·lectiu, de l’abandonament escolar prematur ha fet que la lluita contra aquesta problemàtica esdevingui un objectiu prioritari d’agendes europees, nacionals i també locals. En aquest sentit, s’ha produït, en l’espai europeu, un creixent reconeixement de la rellevància de l’àmbit local en l’abordatge d’aquest repte. Així, en els últims anys s’ha posat en valor el rol dels governs locals en la detecció de persones en risc d’abandonament, així com la seva capacitat de proporcionar recursos valuosos per fer-hi front des de la proximitat.
Una d’aquestes eines és, de forma destacada, l’orientació, entesa, primer de tot, com la feina d’acompanyar les persones en les seves trajectòries educatives i ajudar-les en les tries que han de fer.
L’objectiu de l’orientació és facilitar que tothom tingui la capacitat d’escollir un itinerari educatiu i professional, i fer-ho encertadament.
D’aquesta manera, tothom pot tenir projectes personals de futur que li permetin desenvolupar-se plenament en la societat del coneixement, podent escollir els seus camins tant de formació com de vida.
Per fer-ho, és necessari definir com ha de ser el sistema d’orientació, quina funció han de tenir els diferents actors que hi participen, que són molts, i com s’han de relacionar entre ells. En la visió local, l’abandonament escolar prematur no es combat només des de les aules, ni des del sistema educatiu, requereix la participació, la complicitat i la implicació d’actors ben diversos, públics i privats.
La ciutat orientadora
Una ciutat que educa és també una ciutat que orienta i que acompanya les persones en el procés de definició d’itineraris educatius exitosos. És una ciutat que no deixa ningú enrere i que, per contra, és capaç de generar oportunitats a partir del treball en xarxa de tot l’ecosistema educatiu local.
Més enllà de la necessitat de comptar amb recursos formatius al territori, es dona valor a la necessitat de dotar els i les joves de competències per poder decidir autònomament sobre el seu itinerari educatiu; a més, pren importància la necessitat que tots els agents educatius del territori remin alhora: és el model de ciutat orientadora.
Esquema del model de ciutat orientadora
La ciutat orientadora es construeix amb la relació entre escola, famílies i ajuntament com a base. És una ciutat que, amb un govern al capdavant, concentra energies i esforços en fer possible un accés universal al coneixement i que situa la persona al centre del procés educatiu i orientador. Es tracta d’una ciutat que afavoreix la creació d’itineraris personals i que ofereix noves oportunitats a totes les persones que ho necessitin, que busca que ningú es quedi enrere, que tothom pugui ser i formar part de la seva riquesa.
El model de ciutat orientadora proposa una aproximació holística a la problemàtica de l’abandonament escolar prematur. Assumint que es tracta d’un repte que traspassa les parets de l’escola i que interpel·la de ple l’administració local, el model planteja la necessitat de definir polítiques i serveis d’orientació municipal que treballin en consonància amb la resta d’agents del territori.
El rol de l’ajuntament
Les administracions locals, aprofitant la seva proximitat i un coneixement exhaustiu de l’entorn, poden contribuir a una bona orientació global i facilitar la creació de lligams entre els diferents agents que actuen en aquest àmbit, tot creant espais on compartir les necessitats globals de les persones i el territori.
Així, pel que fa a l’àmbit de l’orientació, els ajuntaments poden desenvolupar diversos rols i funcions específiques, d’entre els quals destaquen:
-
El paper d’articulador dels actors del territori i de tots els serveis i recursos d’orientació, que posa en marxa espais i mecanismes de coordinació entre els mateixos serveis municipals i amb els altres agents de la ciutat.
-
El rol d’impulsor d’una estratègia conjunta com a ciutat.
-
A aquests s’hi afegeix, entre d’altres, la funció de proveïdor de serveis i recursos d’orientació i formatius de suport en les transicions educatives, i de facilitadors de l’accessibilitat a tots els serveis/recursos, assegurant l’aplicació del principi d’igualtat d’oportunitats i equitat.
La necessària acció conjunta és un repte en si, ja que la multiplicitat d’actors és manifesta. Començant pels centres educatius de tots els nivells, així com les famílies, hi ha també les escoles de formació d’adults, el sector productiu comunitat-entorn, les fundacions i el sector privat, que ofereixen serveis d’orientació i recursos formatius.
A banda d’aquests actors, també s’han de tenir en compte els municipis veïns i els ens de diferents nivells, com són els consells comarcals, les diputacions i la Generalitat, amb els quals s’estableixen coordinacions i col·laboracions diverses.
Eines a disposició dels ajuntaments
Aquests diferents rols i funcions es poden concretar a través de les eines següents, a disposició de molts ajuntaments:
Serveis que normalment funcionen en col·laboració amb els centres educatius del municipi, amb els quals col·laboren en les accions d’orientació de l’alumnat i donen suport als processos de transició de l’etapa obligatòria a la postobligatòria. A més, solen treballar en xarxa i en coordinació amb d’altres serveis i recursos de l’entorn.
L’equipament juvenil és un espai en què l’educació no formal pren rellevància, propiciant la construcció de vincles. S’hi duen a terme accions diverses de prevenció socioeducativa, com són els tallers per a famílies i professionals, xerrades per a joves, l’habilitació d’espais d’estudi i accions concretament dirigides a l’orientació educativa dels i les joves. A banda, s’hi desenvolupen sovint també accions d’intervenció i compensació socioeducativa, com són l’orientació laboral, l’assessorament psicosocial i l’acompanyament acadèmic, entre d’altres.
Alguns ajuntaments ofereixen diversos materials com guies, xerrades, vídeos i assessorament en línia de suport als centres educatius i a la ciutadania per millorar l’orientació acadèmica i professional de l’alumnat. També s’organitzen fires i jornades d’orientació en alguns municipis, amb el suport de la Diputació de Barcelona. L’objectiu no és només adreçar-se als adolescents i joves que fan el salt a l’etapa postobligatòria, sinó interpel·lar també totes aquelles persones que volen reincorporar-se al sistema educatiu.
Els centres de formació de persones adultes posen a l’abast de la ciutadania nombrosos recursos de nova oportunitat educativa. A banda, faciliten l’acompanyament dels alumnes en definir itineraris personalitzats, i duen a terme una tasca important d’orientació. A més, la diversitat de perfils de l’alumnat d’aquests centres resulta un exemple clar del paper clau de l’orientació en l’educació al llarg de la vida; és a dir, més enllà de la transició de l’educació obligatòria a la postobligatòria.
La constitució d’espais de trobada entre els diferents agents que treballen en l’orientació al territori és clau per tal d’alinear les actuacions de tots cap a uns objectius consensuats, així com per facilitar l’establiment de sinergies. Aquestes comissions, taules de treball, grups, etc., són eines útils per treballar de forma conjunta aspectes com ara la planificació i l'adaptació de l’oferta formativa existent en el municipi a les necessitats del mercat laboral i de les persones, la definició d’estratègies conjuntes d’orientació al municipi o l’impuls de projectes concrets.
Per saber-ne més
Recurs d’autoaprenentatge L’orientació educativa i professional. Barcelona: Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona (2018).
Latorre, G. i Caldas, C. Virtualització de les activitats d’orientació: com fer l’orientació en línia en els serveis d’orientació municipals. Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2021. (Seminaris en línia de formació)
Maroto, S. Noves Oportunitats Educatives 4.10: avançant en l’Agenda 2030. A: Observatori de Polítiques Educatives Locals. Anuari 2022. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2023. (Col·lecció Eines. Sèrie Educació, 12).
Gerència de Serveis d'Educació. Orientar les famílies en l’acompanyament de joves en risc d’abandonament escolar prematur. Barcelona: Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2022. (Col·lecció Idees Clau).
Gerència de Serveis d'Educació. Els recursos de noves oportunitats educatives al territori. Barcelona: Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2022. (Col·lecció Idees Clau).