1. Quina relació hi ha entre l’administració digital i la transparència?
En un estat democràtic de dret, el grau de difusió i obertura dels estats i les seves administracions públiques constitueixen un baròmetre respecte a com aquest funciona i quina relació té amb la ciutadania.
En els darrers anys, les diferents normatives aprovades i també la irrupció de les noves tecnologies han permès establir les bases per un sistema més obert i responsable, adaptat a les necessitats i expectatives de la ciutadania en l’era de l’administració digital.
A més, el principi de transparència és un dels principis que guia l’administració digital, a partir del qual les administracions públiques, de manera activa, clara i intel·ligible, han de posar a disposició de la ciutadania la informació relativa a la seva organització, al seu funcionament i a les activitats que realitzen amb la intenció que la ciutadania pugui conèixer, entendre, controlar i avaluar la feina que fan.
Per saber-ne més
La informació pública es refereix a la informació elaborada per l’administració i a la informació que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb la llei (art. 2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern).
2. Quina normativa regula la transparència?
En l’àmbit normatiu, la Constitució espanyola, a l’article 105 ja determina que una llei regularà l’accés dels ciutadans als arxius i registres administratiu, salvant el que afecti a la seguretat i defensa de l’Estat, la indagació de delictes i la intimitat de les persones.
I, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en l’article 71.4 determina que l’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió.
L’any 2013 es va aprovar la primera llei de caràcter estatal reguladora de la transparència institucional i del dret d’accés a la informació pública. Va ser la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
L’aplicació de la llei recau a totes les administracions públiques; a totes les entitats vinculades o dependents d’aquestes; les societats mercantils, fundacions i associacions públiques; determinats òrgans del poder legislatiu, judicial, constitucionals i estatutaris (ex. Casa Reial, Congrés dels Diputats, Consell General del Poder Judicial, entre d’altres); com també els partits polítics, sindicats i altres entitats que reben finançament públic.
Els elements regulats a destacar són:
Tots aquests elements impliquen: un augment de la transparència, un empoderament del ciutadà, la rendició de comptes i la responsabilitat de l’administració envers la ciutadania, i la innovació en la gestió pública incorporant noves tecnologies.
A Catalunya, un any després de l’aprovació de la llei estatal, es va provar la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern de Catalunya. Aquesta llei és molt similar a la de l’estat i regula de manera més concreta qüestions que l’estatal només apuntava, com són: la promoció de la participació ciutadana, els mecanismes per fer efectiva la rendició de comptes, la implementació de mesures del govern obert o la regulació de les actuacions dutes a terme pels grups d’interès o grups de pressió (coneguts també com a lobbies si utilitzem el terme anglosaxó).
3. Quin són els espais i les eines per l’exercici de la transparència, accés a la informació i al bon govern?
Alguns dels espais i de les eines que disposa l’administració pública catalana per garantir la transparència, l’accés a la informació pública i al bon govern són els següents.
Portal de govern obert i transparència
És un espai d’accés lliure on la ciutadania pot trobar tota la informació relativa a un ens públic, fent així que es compleixin les lleis de transparència, accés a la informació pública i el bon govern.
Exemples
Exercici del dret d’accés a la informació pública
Per poder exercir aquest dret d’accés a la informació que està en poder de l’administració, qualsevol que sigui el seu format o suport, la ciutadania ha de presentar una sol·licitud mitjançant el formulari establert per cada ens o bé via instància genèrica si no hi ha un formulari específic.
Preferentment, s’ha de fer per via electrònica a través del portal de transparència de la corresponent administració. No obstant això, també es pot fer de manera presencial a les oficines d’atenció ciutadana (OAC), les oficines de registre i digitalització, les oficines de Correu i altres que estableixi la normativa vigent.
Exemples
Dades obertes
Les dades obertes són conjunts de dades produïdes o recopilades per organismes públics que les administracions públiques posen a disposició de la ciutadania perquè les pugui utilitzar lliurement de manera senzilla i còmoda.
Es tracta d’una solució tecnològica, que dona compliment als objectius de transparència i de reutilització, de manera que qualsevol persona o organització pugui fer-les servir.
Més endavant parlem del govern de les dades, però un fet que ens mostra que anem per aquest camí és el nombre de dades obertes que ja comencen a tenir algunes de les administracions públiques, com per exemple la Generalitat de Catalunya que en té un catàleg amb 1.256 reculls de dades o un ajuntament petit com el Begues que en té un catàleg de 48.
