6. Organismes que vetllen per l’administració electrònica i digital i eines que ajuden a la seva implantació

A Catalunya, l'òrgan que lidera la transformació digital de l'administració pública catalana és la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital.

Aquest òrgan defineix i dirigeix l'estratègia sobre el model de transformació digital de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic, tant en el funcionament intern com de relació amb la ciutadania.

D’aquest òrgan en deriven altres ens, dels quals destaquen:

• Direcció General d’Administració Digital, la qual elabora i proposa el marc per a la planificació i el desenvolupament de l’Administració digital en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i de les seves entitats públiques.
• Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana, que dirigeix i coordina un model d’atenció ciutadana de qualitat basada en l’omnicanalitat i facilita un ús transversal dels serveis corporatius d’informació i d’atenció ciutadana per a tots els canals.
• Agència de Ciberseguretat de Catalunya que presta els serveis de ciberseguretat en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya i els fomenta en l’àmbit de l’Administració local de Catalunya.
• Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI), que garanteix la gestió, la coordinació i la modernització tecnològica dels serveis de telecomunicacions i dels sistemes d’informació de la Generalitat de Catalunya.
• Consorci d’Administració Oberta de Catalunya (AOC), el qual impulsa la implementació de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) en les administracions públiques catalanes.

Amb relació a aquest àmbit, el Consorci d’Administració Oberta de Catalunya (AOC) té un paper crucial. Aquest organisme es va crear l’any 2001 per la Generalitat de Catalunya, pels ens locals i per altres organismes públics, i els seus objectius són:

Aquests objectius es concreten amb quatre línies d’actuació estratègiques que treballen per:

Els serveis comuns d’administració electrònica més destacats que ofereix l’AOC i que són d’ús i interès per a la ciutadania es classifiquen en:

Actualment tenim tres elements que ens donen informació amb relació a l’estat de la nostra administració digital.

Índex de Maduresa Digital (IMD)

És un instrument de l’AOC creat per avaluar el nivell de maduresa digital de les administracions públiques de Catalunya.

Aquest índex mesura i analitza els principals indicadors dels governs oberts i digitals, des d’aspectes sobre transformació digital o l’adopció de tecnologies digitals per part d’aquests organismes.

A nivell de Catalunya, a l‘any 2023, la maduresa digital està en 58 punts sobre 100, amb una satisfacció amb els serveis oferts per l’AOC del 80% i un estalvi anual fent ús d’aquests servies de 98M€.

Si ho mirem per la demarcació de Barcelona, a l‘any 2023, l’IMD és d’un 64 amb una satisfacció també del 80% i on el 100% dels ens tramiten electrònicament i el 100% tenen portal de transparència.

Indicadors de l’AOC

Aquests indicadors són molt interessants de consultar per poder-nos fer una idea de l’ús dels diferents serveis que ofereix l’AOC per part de les administracions públiques catalanes i la pròpia ciutadania.

Amb aquests indicadors es pot saber el detall de l’activitat de cada ens, així com la seva evolució al llarg dels anys i els estalvis generats arran de l’ús d’aquests.

Les dades es poden filtrar segons tipus d’administració, en primer lloc; i en segon lloc, per província, comarca, ens, servei i, fins i tot, any. També es poden veure dades generals de tot Catalunya.

Mapa Infoparticipa

No es pot entendre l’administració digital sense la transparència, ja que aquesta darrera és un dels principis que la guien. Per això, també és important conèixer l’instrument que avalua la transparència i posa a la nostra disposició les dades de quin és l’estat i el nivell d’aquest principi a les nostres administracions.

El Mapa d’Infoparticipa és una eina creada per avaluar la transparència i la qualitat de la informació que les administracions públiques posen a disposició de la ciutadania.

En total analitzen 52 ítems diferents, segons els quals i el nombre que es compleixen és rep un percentatge de compliment.

Està desenvolupat pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Pots veure com de transparent és el teu municipi segons aquest instrument.

A l’hora de parlar de futur hem de tenir en compte dos factors que són els que determinaran cap a on es desenvoluparà la nostra administració pública en els anys vinents.

En primer lloc, farem referència a la normativa vigent i les línies estratègiques o pilars essencials que estableix de cara a l’administració. I, en segon lloc, als avenços que hi ha a la societat en relació amb les noves tecnologies.

Normativa

Actualment tenim dues normatives molt interessants que mostren quines són les línies i la perspectiva de treball.

D’una banda, el Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital, de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un ambiciós i innovador decret, que va marcar un salt qualitatiu en relació amb l’administració electrònica, definint l’administració digital i què es pretenia aconseguir amb aquesta.

Les idees claus d’aquest decret són les de tenir uns serveis públics digitals, proactius i personalitzats, on les persones estan en el centre d’aquests serveis i on les dades han de ser les que impulsin aquest canvi, capacitant a l’empleat públic perquè tingui les competències digitals necessàries i on el ciutadà rebi assistència en la tramitació digital en l’atenció ciutadana.

L’Administració de la Generalitat, amb aquest decret estableix les bases del govern de la dada, però la normativa que concreta aquesta aposta és l’ACORD GOV/158/2023, de 25 de juliol, el qual desenvolupa el Model del govern de les dades de la Generalitat de Catalunya.

El govern de les dades es basa en la gestió eficient de les dades per optimitzar la forma de treballar, evitar duplicitats i prioritzar la compartició de la informació en tota l'organització, fet que facilitarà el canvi de relació amb la ciutadania vers un model més eficient, proactiu, personalitzat i que s’anticipa.

Aquest govern de les dades se sustenta en els objectius fonamentals següents:

• Establir un model comú i implementar la gestió basada en dades.
• Garantir la dada única i l’accés a la informació.
• Determinar responsabilitats per a una gestió eficaç de les dades.
• Determinar les condicions i garanties de l’intercanvi de dades.
• Maximitzar la reutilització de les dades i definir els principis ètics.
• Garantir que es coneix l’ús que l’Administració fa de les dades.
• Promoure la millora de les actuacions administratives i facilitar la presa de decisions.

Tecnologies emergents

En paral·lel a la regulació que es pugui fer amb relació a l’administració electrònica i digital, el món de la tecnologia i les comunicacions va avançant, com també la societat, i això ens porta a tenir present un conjunt d’aspectes que poden condicionar la nostra administració en els propers anys, com són:

• Dades massives (Big Data): Ús de les dades massives per millorar la presa de decisions, planificar els serveis públics predient tendències i necessitats ciutadanes.
• Assistents virtuals (intel·ligència artificial): Implementació de xatbots i assistents virtuals per respondre a preguntes i proporcionar suport en temps real.
• Ciberseguretat avançada: Implementació de tecnologies de ciberseguretat per protegir dades delicades.
• Protecció de dades: Compliment estricte de regulacions de protecció de dades com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) per garantir la privacitat dels ciutadans.
• Plataformes unificades: Desenvolupament de plataformes que permetin la integració de diferents sistemes i bases de dades, facilitant la col·laboració entre departaments.
• Interoperabilitat entre administracions: Creació de sistemes interoperables que permetin la comunicació fluida entre diferents nivells d'administració (local, autonòmica, nacional, etc.).
• E-participació: Foment de la participació ciutadana a través de plataformes digitals que permetin votar, opinar i participar en processos decisoris.

Administració intel·ligent

En resum, el que ens espera els propers anys, en primera instància, és una consolidació de l’administració digital ampliant-ne la visió amb el govern de les dades, que junt amb les tecnologies emergents implicaran un canvi de paradigma que ens portarà cap al que s’anomena Administració intel·ligent.

Una administració que tindrà una visió holística i transversal; on hi haurà una proactivitat dels serveis, és a dir, una administració on la ciutadania no fa tràmits sinó que rep serveis públics; on es millora la qualitat dels serveis i l’eficiència interna; que està en constant anàlisi i prospecció; canvia el procés i les bases de la presa de decisions; on es comparteixen dades; i on la participació ciutadana i la transparència són essencials.