Com elaborar informes de violències masclistes per a jutjats

2. Característiques i diferències dels diferents informes que es poden aportar en un procediment judicial

Informes de l'Equip d'Assessorament Tècnic en l'Àmbit de Família (EATAF)
Informes pericials
Informes dels serveis de la xarxa d’atenció i recuperació integral de les dones

2.1 Informes de l’EATAF

L'Equip d'Assessorament Tècnic en l'Àmbit de Família (EATAF), abans conegut com SATAF, el formen professionals de la psicologia i el treball social, especialitzats en l'àmbit judicial i en el treball amb famílies.

Aquest equip treballa per als jutjats de primera instància i de família de Catalunya, realitzant informes dirigits als jutjats, que serveixen per a facilitar una decisió judicial ajustada a les característiques particulars de cada família, sempre en benefici dels i les menors implicades.

Les persones professionals d'aquest equip planifiquen la intervenció tècnica conforme a la tipologia de conflicte que manifesta la família i les preguntes que formula el jutge o jutgessa. L’eina principal de la seva intervenció és l'entrevista psicosocial en el context judicial, encara que disposen d'altres eines a aplicar, en funció dels criteris establerts en els protocols d'actuacions interns.

Els principis d'intervenció de l’EATAF són:

  • Totes les seves intervencions es regeixen pels principis d'imparcialitat, objectivitat i equitat.
  • Quan els jutjats sol·liciten un informe, es cita a les famílies, que decideixen assistir al Servei conforme a la seva responsabilitat, i en el cas que no compareguin s'informa al jutjat corresponent.
  • L’Equip de EATAF informa a les famílies de les característiques de la intervenció tècnica que es durà a terme, sense que la informació que s'obtingui quedi subjecta al secret professional, atès que té lloc dins d'un context judicial.
  • Les entrevistes que es duen a terme suposen la participació dels membres de la família que formen part del procediment judicial i, a criteri tècnic, d'aquells que es considera que són significatius en la vida del menor.
  • Els i les professionals elaboren un informe, amb caràcter facultatiu i no vinculant, que dona resposta a la demanda del jutjat, que és qui pren l'última decisió.

2.2 Informes pericials i diferència amb informes clínics

Un informe pericial és un document elaborat per una persona amb coneixements especialitzats sobre una matèria determinada. Aporta al procés judicial les dades necessàries per a valorar millor la natura dels elements que poden tenir poder probatori en la fonamentació d’una decisió judicial. És a dir, només consta a l’informe aquella informació de rellevància a l’efecte de l’objecte de la perícia.

A efectes del principi de contradicció, la persona pèrita haurà de determinar en el seu informe l’objecte de la perícia i delimitar-ne el seu contingut. També haurà de fer constar qui l’ha sol·licitat. A més inclourà detalladament els procediments que hagi seguit, així com el seu fonament teòric i metodològic, valent-se del coneixement científic àmpliament consensuat en la matèria de què es tracti.

Altrament l’informe psicològic clínic és la comunicació (escrita o oral) confidencial i científica realitzada per una persona psicòloga al seu client/a, representant legal o autoritat competent dels resultat d’un procés d’avaluació/intervenció psicològica.

2.3 Informes dels serveis de la xarxa d’atenció i recuperació integral de les dones

En cap cas es tracta de diagnòstics ni informes pericials, i s'efectuen a requeriment del Jutjat, o de la usuària
Es caracteritzen per l'objectivitat i la imparcialitat, sense cap interès en el resultat del plet
Extrems a tenir en compte:

2.3.a. La confidencialitat de les dades de la usuària

Tot el servei ha de revertir-se d’aquesta confidencialitat.

No obstant això, la llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista en l'article 78, sobre la Cessió de Dades, estableix que,

“les administracions públiques competents s’han de cedir mútuament les dades de caràcter personal necessàries, amb la finalitat de poder gestionar d’una manera adequada els serveis de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral i les prestacions econòmiques establertes per aquesta llei, i també d’altres que s’estableixin per llei, relacionades amb la violència masclista. A aquest efecte s’ha de crear un fitxer específic, que ha d’ésser regulat per reglament.”

2.3.b. El consentiment de la dona, previ a l’assistència

Segons el Reglament de la Llei Orgànica de la Protecció de dades s’entén per consentiment «la manifestació de voluntat lliure, específica, informada i inequívoca per la qual l’interessat accepta, mitjançant una clara acció afirmativa, el tractament de les seves dades personals»

Per tant, se li ha d’informar dels seu drets d’accés, rectificació, supressió, així com de la possibilitat de cessió de dades exposat en l’apartat anterior

2.3.c. El secret professional

Les persones professionals de la xarxa pública que intervenen en l’atenció i recuperació de les dones víctimes de violència masclista i dels seus fills i filles estan obligades pel secret professional.

L'art. 199 del Codi Penal en el seu apartat primer i segon, castiga el delicte de revelació de secrets aliens, en els següents terminis:

  • El qui reveli secrets aliens, dels quals tingui esment per raó del seu ofici o les seves relacions laborals, ha de ser castigat amb la pena de presó d’un a tres anys i multa de sis a dotze mesos.
  • El professional que, amb incompliment de la seva obligació de sigil o reserva, divulgui els secrets d’una altra persona, ha de ser castigat amb la pena de presó d’un a quatre anys, multa de dotze a vint-i-quatre mesos i inhabilitació especial per a l’esmentada professió per un termini de dos a sis anys.

2.3.d. L'obligació de declarar en el jutjat en cas que la persona professional sigui requerida judicialment

En cas contrari, hi pot ser sancionada amb una multa, incórrer en un delicte de desobediència greu a l'autoritat judicial o, inclòs, d’obstrucció a la Justícia. El testimoni ha de versar únicament sobre els fets vinculats al seguiment realitzat per la persona professional.

Previsions recollides en els art. 420 de la Llei d’Enjudiciament Criminal i art. 556.1 i 463 del Codi Penal

Quan, pel seu estat o la seva professió, el testimoni tingui el deure de guardar secret pel que fa els fets pels quals se l’interrogui, ho ha de manifestar enraonadament i el tribunal, considerant el fonament de la negativa a declarar, ha de decidir, mitjançant provisió, el que sigui procedent en dret (art. 371 LEC).

Pujar