Sovint el Servei assisteix a la dona i als seus fills i filles menors d’edat. Amb caràcter general per a assistir i, en conseqüència, lliurar informes sobre els menors és necessari recavar el consentiment de l’altre progenitor que, amb freqüència, és el presumpte maltractador.
Aquest fet suposa un impediment per a intervenir en la recuperació de les criatures
Hi ha diferents excepcions:
Per a l’assistència psicològica dels fills majors de setze anys és suficient el seu consentiment
Així es recull en la recent publicació de la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. El seu art. 18 afegeix un nou apartat a l’art 33.44 d’aquest últim: “Als efectes de l'accés als drets d'atenció i recuperació dels infants i adolescents, a partir dels setze anys no cal el consentiment dels progenitors o tutors legal.”
Arrel del Pacte d’Estat envers la violència de gènere que erigeix la protecció dels menors, fills i filles de les dones víctimes de violència masclista com un dels seus eixos, aquestes exempcions s’amplien:
“Per a l'atenció i l'assistència psicològiques dels fills menors d'edat, no cal el consentiment del progenitor contra el qual se segueix un procediment penal per haver atemptat contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i indemnitat sexuals de l'altre progenitor o dels fills comuns menors d'edat, o contra el qual s'ha dictat una sentència condemnatòria, mentre no s'extingeixi la responsabilitat penal. L'assistència psicològica als fills majors de setze anys requereix llur consentiment”
De manera que, si el progenitor ha estat jutjat i condemnat com autor d’un delicte de violència masclista contra la mare d’aquestes criatures o de violència domèstica contra els propis infants, o mentre es tramiti un procediment penal per un delicte d’aquestes tipus no serà necessari comptar amb el seu consentiment.
Aquestes reformes encara deixen al marge als fills i filles menors d’edat d’aquelles dones que decideixin no denunciar la violència; ja que en la gran majoria dels casos no s’iniciarà un procés penal per violència masclista ni domèstica. Però la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, obre una porta a que esta situació canviï.
En la seva Disposició final determina que, en el termini de nou mesos el Govern ha de presentar “un projecte de llei per a adaptar l’ordenament jurídic a la necessària garantia d’atenció als fills i filles de dones víctimes de violència masclista sense necessitat de procediments judicials oberts, i també, en el cas de les menors d’entre catorze i setze anys, pel que fa al consentiment dels progenitors o tutors legals. Durant aquest termini el Govern ha de garantir la citada atenció«
A dia d’avui es desconeix com s’articularà aquesta garantia -prestació d’atenció- ni transitòriament ni definitivament amb l’aprovació de l’anunciada legislació.