Els reptes més importants que tenim com a humanitat en els anys immediats es resumeixen en dos. L’un és erradicar la pobresa, que té cara de dona, i reduir la desigualtat social. L’altre és aturar la crisi ecològica i reinserir l’economia dins els límits biofísics de la Terra. Són reptes alhora globals i locals. Per superar-los, cal reunir forces per aplicar un procés de transició ecosocial. La transició ecosocial seria aquell conjunt de canvis econòmics, polítics i culturals necessaris perquè totes les persones puguin satisfer les seves necessitats fonamentals dins dels límits biofísics del planeta.
Òbviament no són els únics reptes, en tenim d’altres també molt importants com aconseguir la plena igualtat de gènere o garantir el dret a una educació de qualitat per a tothom. Però en la superació d’aquells dos primers ens juguem el futur de la humanitat, segons com fins i tot la seva supervivència, amenaçada per la generalització de la fam, la proliferació de les catàstrofes climàtiques, la creixent escassetat de recursos, la pujada de la temperatura global, la disminució de la productivitat de les collites, la proliferació de les guerres i l’esclat d’una guerra nuclear, o per la probable combinació d’uns quants d’aquests fenòmens. La urgència d’afrontar aquests reptes globals, i l’extrema gravetat que comportaria no fer-ho, exigeixen que els donem una transcendència especial.
En teoria, erradicar la pobresa, reduir la desigualtat i aturar la crisi ecològica són problemes que totes les societats del planeta reconeixen i tots els governs del món volen abordar. Recordem que apareixen en la majoria de reptes que formen part dels disset objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, com també dels acords de les cimeres climàtiques.
Amb tota probabilitat, l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible és el paquet més ambiciós de compromisos socials i ambientals mai adoptats per la majoria dels estats del món, però de moment els avenços en el seu compliment són minsos, nuls o, fins i tot, ens hi allunyem.
La implementació dels ODS es fonamenta en una sèrie de principis. A més dels principis d’universalitat i globalitat, és rellevant també el principi d’integralitat: els ODS estan interconnectats en totes les seves dimensions i a tots els nivells: reptes, països i diferents nivells de govern. Es podria dir que accions dutes a terme per assolir un dels ODS, sense atendre i considerar la seva integralitat, generarien un avenç en aquell ODS que seria qüestionable; per exemple, proporcionar un lloc de treball per a tothom (ODS 8) a costa d’augmentar l’escalfament global (ODS 13).
El compliment de l’Agenda 2030 és cosa de tothom: de les persones, de les empreses i entitats i, naturalment, dels governs i les administracions, les quals tenen el principal grau de responsabilitat. I el nivell local és un àmbit d’actuació fonamental per complir l’Agenda 2030.
Per saber-ne més: Al Visor 2030 trobareu indicadors d’assoliment a escala local:
https://infoanalisis-public.diba.cat/pub/extensions/Visor_2030/Visor_2030.html
Els ens locals són l’administració més propera a la ciutadania i això implica que, si bé no acostumen a ser responsables de moltes problemàtiques socioeconòmiques i socioambientals, operen allà on viu la gent i, per tant, on pateix les conseqüències d’aquelles problemàtiques. Són els ens locals els que han de respondre als problemes quan la resta de nivells administratius fallen o els giren l’esquena. Per executar o coexecutar la majoria d’actuacions necessiten el suport financer i tècnic d’administracions superiors. Per tant, juguen un paper fonamental, però requereixen un marc d’actuació nacional i internacional que els doni suport.
Els ens locals han d’aterrar els ODS en el seu territori, és a dir, localitzar-los. Localitzar significa adaptar, implementar i supervisar els ODS a escala local, un procés que va des de la definició dels objectius fins als indicadors per mesurar i avaluar el procés. La localització requereix identificar els aspectes rellevants de l’Agenda 2030 per a cada territori, conèixer molt bé les necessitats locals no resoltes, tenir present l’escala òptima de cada actuació i, en funció de tot això, reorientar les prioritats locals.
Cal posar en qüestió aquells governs locals que, en comptes de comprometre’s amb els ODS, analitzant què s’està fent i què caldria fer per assolir-los, es dediquen a posar una etiqueta ODS a tot el que ja fan que hi podria tenir relació. Els ODS han de servir per avançar més ràpid en l’assoliment de la justícia social i la sostenibilitat, no fer-ho veure.
La localització s’ha de combinar amb un moviment complementari, que és transferir les bones pràctiques locals a l’escala global mitjançant xarxes de municipalisme internacional i altres eines. D’alguna manera, es tracta d’eixamplar el clàssic “pensa globalment i actua localment” amb un “pensa localment i actua globalment”. Els ODS són una oportunitat per fer-ho.
Finalment, és també en el nivell local on opera sobretot un altre actor que també té vocació de servei a la societat: l’economia social i solidària (ESS). El compliment dels ODS ha de ser un motiu més per treballar plegats ens locals i ESS.
S’estima que el 65% dels ODS s’han d’assolir a escala local. És a dir, encara que l’Agenda 2030 tingui un ODS específic per a aquest àmbit territorial (ODS 11, Ciutats i comunitats sostenibles), pobles i ciutats han de contribuir també al compliment de tots els altres objectius.s disset ODS de l’Agenda 2030 es concreten en 169 metes específiques la gran majoria de les quals caldrà assolir abans del 2030, però algunes abans del 2025 o, fins i tot, ja s’haurien d’haver complert el 2020.
Malgrat les insuficiències de l’Agenda 2030, si la gran majoria dels ODS es complissin, el món seria un lloc més just i habitable. Per aquest motiu, diverses organitzacions internacionals vinculades a l’economia social i solidària van participar en la confecció de l’Agenda, la van assumir com a pròpia i avaluen el seu procés d’implementació. Ens referim a organitzacions com l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), RIPESS (Xarxa Intercontinental per a la Promoció de l’Economia Social Solidària), el CIRIEC (Centre Internacional d’Investigació i Informació sobre l’Economia Pública, Social, i Cooperativa) o la xarxa de recerca europea EMES.
De fet, sovint sense conèixer-la, l’economia social i solidària (ESS) està ja força alineada amb l’Agenda 2030. Molts cops la supera i tot, ja que correspon a la seva manera natural de fer les coses. L’ESS treballa des de sempre en el compliment de la majoria d’objectius de l’Agenda 2030: la fi de la pobresa (ODS 1), la igualtat de gènere (ODS 8), el treball digne (ODS 8), la reducció de la desigualtat (ODS 10), les ciutats i comunitats sostenibles (ODS 11), la producció i el consum responsable (ODS 12), etc.
L’ESS té una característica que la fa especialment idònia per esdevenir un actor central en el compliment dels ODS, que és la seva multifuncionalitat. És a dir, l’actuació de les entitats d’ESS acostuma a complir diversos ODS alhora, de manera que al mateix temps que resol necessitats bàsiques (de treball digne, de mobilitat sostenible, d’alimentació saludable…), genera externalitats positives.
Per exemple, una cooperativa de serveis de mobilitat sostenible incideix alhora en l’ODS 7 (Energia neta i assequible), l’ODS 11 (Ciutats i comunitats sostenibles) i l’ODS 13 (Acció climàtica). O la comunitarització de sòl encetada per una cooperativa de finances ètiques afavoreix el dret a l’habitatge (ODS 1 i 3), al mateix temps que la preservació ambiental (ODS 15) i la construcció de ciutats i comunitats sostenibles (ODS 11).
Més específicament, el Grup de Treball Interinstitucional de les Nacions Unides sobre l’Economia Social i Solidària considera que hi ha unes àrees essencials per al compliment dels ODS en què l’ESS juga un paper important. Són:
Més encara, l’ESS, si més no el moviment d’ESS a Catalunya, està fermament decidit a contribuir a fer front a aquells dos grans reptes globals que apuntàvem al principi I que estan al cor de l’Agenda 2030: erradicar la pobresa i reduir la desigualtat social, per un cantó, i aturar la crisi ecològica, per l’altre. L’entitat representativa de l’ESS a casa nostra, AESCAT (Economia Social Catalunya) promou un Pacte per l’Economia per la Vida, que consistiria a implantar “un Nou Model Productiu basat en la sobirania, la democratització, la relocalització, la mutualització, la redistribució de la riquesa i la transició ecosocial de les activitats econòmiques. Un Nou Model Reproductiu que garanteixi universalment i democratitzi les tasques de cura. Un Nou Model ecològic que fomenti la transició agroecològica, l’activitat agrària sostenible i la transició energètica, els circuits curts de proximitat, la sobirania alimentària o la mobilitat sostenible.”
L’Estratègia de Desenvolupament Sostenible 2030, aprovada pel Consell de Ministres el 8 de juny de 2021, reconeix “l’economia social” com un agent empresarial fonamental i prioritari per a la implantació de l’Agenda 2030., ja que contribueix “a un creixement més inclusiu i sostenible, creador d’ocupació estable i de qualitat”, i té un paper clau en sectors estratègics vinculats al desenvolupament de l’economia circular i l’economia de les cures.
Per saber-ne més: Estratègia de Desenvolupament Sostenible 2030
https://www.mdsocialesa2030.gob.es/agenda2030/index.htm
Anuari d’emprenedoria, economia i innovació social 2021. Centre d’Estudis i de Recerca en Emprenedoria i Innovació Social (CREIS). UAB.
https://espainnova.uab.cat/sites/default/files/2022-05/Anuari2021_CAPITOL%2004.pdf
Per acabar aquest capítol i com a pòrtic del que explicarem tot seguit sobre l’ESS i la política pública necessària per impulsar-la, fem una mica de ciència-ficció imaginant-nos com podria ser la vida en un municipi si es basés sobretot en l’ESS.
A Ecosolidària d’Amunt la gent viu raonablement bé i les desigualtats socials són mínimes.
La majoria dels seus habitants treballa al municipi o, si no, a la comarca, i ho fa organitzada en cooperatives de treball o en cooperatives de serveis de persones autònomes. Sovintegen també les microempreses i els negocis familiars socialment responsables. Sectors primari, secundari i terciari es troben força equilibrats. En les activitats essencials per a la vida (alimentació, energia, cures…), la comarca ja és gairebé autosuficient.
L’alimentació és bàsicament de proximitat i agroecològica. La produeix un entramat de cooperatives agràries i rurals, així com d’horts comunitaris urbans i periurbans en sòls i terres cedides per l’Ajuntament. La comarca compta també amb obradors compartits per al processament i amb una bona xarxa de distribució i comercialització en què destaquen els supermercats cooperatius, els grups de consum, les botigues familiars socialment responsables (apareixen al PamaPam) i les cooperatives d’ecologística. El comerç és viu i divers, treballa enxarxat en associacions o cooperatives de serveis i funciona amb una moneda social pròpia que fidelitza les compres i estimula la creació de noves activitats que substitueixen productes encara importats de molt lluny.
Cada any augmenta l’autosuficiència energètica del municipi, que avança ràpidament gràcies a la generalització de les comunitats energètiques i al creixement de les cooperatives de consum d’energia verda. Cada any també, cal menys energia gràcies a la progressiva localització de la majoria d’activitats, no sols econòmiques, sinó també de serveis i d’activitats residencials i d’oci. Contribueixen, i molt, a baixar la demanda energètica, d’una banda, les cooperatives de mobilitat elèctrica compartida –a més de la millora del transport públic i la generalització de l’ús de la bicicleta–, i de l’altra la rehabilitació en clau d’eficiència energètica que dona feina a moltes persones que abans estaven aturades i que ara s’han constituït en cooperatives de construcció i de rehabilitació integral.
El boom dels habitatges cooperatius amb serveis comunitaris també fa reduir el consum d’energia. De fet, redueix el consum de tota mena, la qual cosa fa més fàcil a les persones que en formen part afrontar la creixent escassetat de materials i energia que viu la societat. Molta gent jove se’n va a viure junta en habitatges sota el règim de la masoveria urbana: a canvi de rehabilitar l’habitatge, paguen un lloguer molt reduït durant uns quants anys.
A la satisfacció de necessitats d’una manera sostenible contribueixen també els diversos bancs del temps, biblioteques d’eines i tallers de reparació comunitaris existents a Ecosolidària d’Amunt.
Pel que fa a les cures, cada barri compta amb un equipament municipal de suport a les cures, dotat d’espais per a grups de criança compartida i comunitats de cures, i de recursos per a les persones cuidadores. Els serveis d’atenció a les persones que requereixen unes cures professionals i especialitzades es gestionen en part amb serveis públics, alguns de municipals, i en aquells casos en què la gestió directa no és viable o recomanable, es gestionen mitjançant l’acció concertada amb entitats sense ànim de lucre del tercer sector social. En tots dos casos, les condicions laborals són igualment dignes, i les treballadores i usuàries participen en la presa de decisions sobre els mateixos serveis.
Perquè aquesta és una altra característica del municipi: l’extraordinària participació de la ciutadania en la vida pública. Ecosolidària d’Amunt compta amb un amplíssim teixit associatiu, l’Ajuntament cedeix la gestió dels equipaments culturals i juvenils a moltes d’aquestes entitats (és el que es coneix com a gestió comunitària) i els pressupostos municipals d’inversió són elaborats amb la participació de la ciutadania (són els anomenats pressupostos participatius).
Ecosolidària d’Amunt honora aquest nom gràcies a dues coses. La primera és que la majoria de persones, entitats i empreses del municipi canalitzen els seus estalvis en entitats de finances ètiques, les quals retornen aquest esforç finançant els projectes socials, culturals i ambientals de la localitat, sovint a mitges amb les administracions públiques. La segona és que es dona una feliç col·laboració entre un seguit de governs municipals que han aplicat una política pública d’ESS molt activa i un moviment d’ESS fort i orientat per una estratègia clara de desenvolupament.
Res del que s’ha aconseguit ha estat fàcil ni res del que hi ha és perfecte, però avui, Ecosolidària d’Amunt constitueix un dels municipis més sostenibles, participatius, igualitaris i autosuficients del país.