Eines per a una política pública local d'economia social i solidària

Si ens imaginem cada tipus concret d’iniciativa d’ESS com una eina que ajuda a satisfer una necessitat o aspiració que té el grup humà que la promou i en conjunt, per tant, l’ESS com una caixa d’eines, quines serien les principals eines de l’ESS que podem utilitzar per al desenvolupament local?

Tot seguit n’expliquem molt breument unes quantes, que classifiquem en sis grups, segons serveixin sobretot per a una d’aquestes funcions: mantenir i crear llocs de treball, finançar projectes socials, millorar i ampliar l’oferta, estimular la demanda, resoldre necessitats fora del mercat i crear bens comuns.

1. Associacions

Les associacions són entitats constituïdes per un mínim de tres persones que posen en comú recursos per complir una finalitat d’interès general o particular. L’associació no està concebuda per fer d’empresa, com seria el cas de la cooperativa de treball, però legalment pot portar a terme activitats econòmiques secundàries o subordinades a la seva activitat, mentre reinverteixi en aquesta tots els beneficis. Per constituir una associació no cal aportar un capital social mínim i només les persones que treballin com a assalariades de l’associació (si n’hi ha) hauran de cotitzar a la Seguretat Social. De vegades, es pren l’associació com un pas previ a la constitució de la cooperativa, quan encara l’activitat econòmica és reduïda. Un exemple d’associació amb activitat econòmica és l’Associació Mediambiental La Sínia d’Altafulla.

2. Cooperatives de serveis de persones autònomes

Són cooperatives de serveis que tenen com a sòcies persones autònomes, les quals cooperativitzen alguns recursos del seu procés productiu: l’espai de treball, la infraestructura en general, la marca, el punt de venda, etc. Un exemple d’això pot ser la cooperativa Uikú Coworking del Prat de Llobregat.

3. Cooperatives de treball

La cooperativa de treball és aquella classe de cooperativa formada per un mínim de dues persones físiques (hauran de ser tres al cap de cinc anys) que, amb el seu treball, produeixen béns o presten serveis per a terceres persones. És la forma jurídica pròpia de l’ESS més idònia per tirar endavant una activitat econòmica. Per constituir-se han d’aportar un capital social mínim de 3.000 euros i totes les persones que hi treballen han de cotitzar a la Seguretat Social. Un exemple de cooperativa de treball és Biciclot.

4. Cooperativització de botigues

Les botigues que tanquen o estan a punt de tancar poden ser salvades per les persones que hi treballen i/o la seva clientela habitual, que la continuen com a cooperativa de treball o com a cooperativa de de consumidores i usuàries. Un exemple d’això darrer pot ser la llibreria Nou Rals de Viladecans.

5. Espais cooperatius de cotreball

Espais cooperatius que acullen nous projectes d’emprenedoria social o cooperativa i que ajuden en les primeres etapes mitjançant accions de mentoria, la immersió en un entorn de treball cooperatiu, etc. Un exemple d’això pot ser Can Fugarolas de Mataró.

6. Transformació d’empreses mercantils en cooperatives

Les empreses mercantils que tanquen o estan a punt de tancar de vegades poden ser salvades per les persones que hi treballen, que la continuen constituint-se en cooperativa de treball. Un exemple d’això pot ser la cooperativa Mol-Matric, de Barberà del Vallès.

7. Entitats de finances ètiques

Entitats financeres de caràcter bancari o parabancari en què la rendibilitat social és almenys tan important com la rendibilitat econòmica, i la gestió és democràtica i transparent. Adopten la forma de cooperatives de crèdit (Fiare Banca Ética, per exemple), cooperatives de serveis (Coop57) o fundacions (Acció Solidària contra l’Atur).

8. “Matchfunding”

Finançament col·lectiu de projectes diversos per mitjà de plataformes digitals en què una institució o administració aporta tant com la suma de les aportacions individuals. El suport institucional al projecte que representa el matchfunding fa augmentar la recaptació i, per tant, les possibilitats d’èxit de la campanya. Un exemple de campanya de matchfunding és Arrela’t a l’Alt Pirineu i Aran.

9. Microfinançament col·lectiu (“crowdfunding”)

Finançament col·lectiu de projectes diversos per mitjà de plataformes digitals a base de petites aportacions individuals a fons perdut, o bé a canvi d’algun obsequi, del mateix producte o servei que es vol finançar. Una de les entitats especialitzades al microfinançament col·lectiu és la fundació Goteo.

10. Títols participatius

Títols que permeten a les persones sòcies o terceres persones no sòcies finançar per una quantitat determinada una cooperativa o associació i que donen dret a una remuneració.

Moltes entitats d’ESS s’han finançat amb títols participatius, bé fos per iniciar el projecte –un supermercat cooperatiu, per exemple–, bé fos per obrir una nova línia de producció, canviar de local, etc. Un exemple d’ús dels títols participatius és el de la cooperativa Fil a l’Agulla, que els va fer servir per finançar les obres del seu nou local.

11. Grups i cooperatives de consumidors i usuaris

Són entitats governades per les persones consumidores i usuàries que compren col·lectivament productes o serveis i se’ls distribueixen després. A les cooperatives de consum tradicionals i als grups de consum agroecològic, en aquests darrers anys hem d’afegir les cooperatives de subministraments (llum, telefonia i mobilitat) i més recentment els supermercats cooperatius. Un exemple de cooperativa de consumidors és Som Connexió.

12. Informes socials

Es tracta de documents emplenats per una entitat d’ESS on cal descriure i mesurar les aportacions socials, laborals, professionals i ambientals que ha fet l’entitat al llarg d’un exercici. Mostren el compromís social i ambiental de les organitzacions. Un exemple d’informe social és el balanç social de la XES.

13. Cercadors i mapes d’ESS

Es tracta de mapes físics i digitals, cercadors i geolocalitzadors que permeten localitzar en un territori les iniciatives existents d’ESS, sovint en funció del producte o servei que ofereixen. Un exemple de mapa és el PamaPam.

14. Cooperatives de serveis d’empreses i botigues

Són cooperatives de serveis que tenen com a sòcies empreses i botigues, les quals cooperativitzen alguns recursos del seu procés productiu: la promoció i la marca, la compra conjunta de materials, etc. Un exemple és la cooperativa de botigues bio Molsa.

15. Estructures mancomunades de distribució agroecològica

Són formes d’intercooperació entre productores de l’ESS per compartir transport, rutes i punts de venda dels seus productes agroecològics. Un exemple és l’Enllaç de l’Ebre.

16. Fires d’ESS

Des de la celebració de la I Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària (XES) el 2012, la realització de fires d’ESS, o centrades en el comerç just o el consum responsable –amb parades, xerrades, actuacions, etc. –, s’ha multiplicat per tot el país. Un exemple és el FESS rural, la primera edició del qual es va celebrar a la Garrotxa i el Ripollès el 2019.

17. Plataformes digitals de comercialització

Són mercats digitals on comprar productes i/o serveis fets per l’ESS o per productores socialment responsables. Un exemple de plataforma és el Mercat Arrels.

18. Monedes locals d’ESS

La moneda local d’ESS és un acord entre membres d’una comunitat territorial per acceptar una moneda no oficial com a mitjà de pagament en la compravenda de productes i serveis fets per l’ESS o propera. Aquest tipus de moneda complementària pot ser impulsada pel moviment d’ESS pel seu compte o, en col·laboració amb altres entitats i administracions. Un exemple de moneda local d’ESS és la turuta de Vilanova i la Geltrú.

19. Bancs del temps

Sistemes d’intercanvi de serveis mesurats en temps entre un grup de persones per cobrir les seves necessitats de manera recíproca i solidària. Un exemple és el Banc del temps de Pont del Dimoni, de Girona.

20. Biblioteques d’eines i de coses

Espais comunitaris per compartir coses i eines, i de vegades també per fer reparacions de tota mena d’objectes. Un exemple és la Biblioteca de les Coses de Barcelona.

21. Comunitats de préstec

Són grups de persones, sovint coordinades per una aplicació mòbil, que es presten objectes sense cap cost ni necessitat de contraprestació. Un exemple de comunitat de préstec és el Tinc/Deixo de Coopera Sant Feliu, a Sant Feliu de Llobregat.

22. Fires d’intercanvi

Són trobades de persones per intercanviar-se objectes de tota mena o bé específics (roba, joguines, discos…) en què no intervé el diner. Un exemple és la Fira de l’Intercanvi de Mieres.

23. Grups de criança compartida

Són grups de famílies que s’organitzen conjuntament per tenir cura dels seus infants. Un exemple és Babàlia, grup de comaternitat i criança compartida del Poble Sec de Barcelona.

24. Creació de patrimoni comunitari

Compra col·lectiva de sòl o d’objectes d’ús compartit per part d’una cooperativa, associació o fundació que s’encarrega de vetllar per la conservació d’aquest patrimoni i el seu ús com a bé comú, fora del mercat capitalista. Un exemple de patrimoni comunitari és la flota de vehicles elèctrics compartits de Som Mobilitat.

25. Gestió comunitària d’equipaments

Gestió de serveis de titularitat pública per grups formals o informals de ciutadanes i ciutadans. Un exemple d’equipament municipal gestionat de manera comunitària és l’Ateneu Popular Coma Cros de Salt.

26. Recuperació d’espais abandonats per a usos públics

Gestió de sòls, solars i edificis sense ús per part de grups formals o informals de persones amb la finalitat de donar-los una utilitat social i oberta a tota la ciutadania. Són horts i jardins comunitaris, centres socials okupats o, fins i tot, algun cinema. Un exemple de cinema recuperat és la Cinètika de Barcelona.

Figura 7.

Font: Jordi Garcia Jané