Aquests rols poden ser molt variats:
Generar condicions: són actuacions a llarg termini que serveixen per a proporcionar a la ciutadania les capacitats, l’interès i els coneixements necessaris perquè creï iniciatives d’ESS.
Promoure: són actuacions a curt termini que serveixen per impulsar que la ciutadania creï iniciatives d’ESS; per exemple, la formació en emprenedoria cooperativa.
Connectar: són actuacions que serveixen per a vincular unes iniciatives d’ESS amb unes altres.
Facilitar: són actuacions que serveixen per a facilitar la creació d’iniciatives d’ESS, com ara subvencionar la fase d’inici, cedir espais o infraestructura, agilitar tràmits, etc.
Sensibilitzar: són actuacions que serveixen per a divulgar l’ESS entre la ciutadania i fer-la interessar per aquesta.
Proveir-se: són actuacions de compra i contractació de productes i serveis d’ESS.
Participar: és la implicació directa, de caràcter permanent o temporal, d’un ens locals en una entitat de l’ESS.
Finançar: són actuacions per a finançar o avalar iniciatives d’ESS, de vegades juntament amb la ciutadania (matchfunding) o amb les finances ètiques.
Regular: són actuacions que afavoreixen la creació o el desenvolupament de les iniciatives d’ESS a través de regulacions legals i fiscals.
Donar exemple: són actuacions de compromís directe de l’ens locals en algun àmbit de l’ESS, sobretot en el consum responsable, les finances ètiques i el comerç just.
Podem classificar les polítiques públiques d’economia social i solidària (ESS) en cinc grans tipus: normatives, de fertilització, d’impuls, d’ús i de coneixement.
De totes les actuacions que es desprenen d’aquesta tipologia, cada ens local en duu a terme un nombre determinat i de vegades les vertebra redactant i aprovant un pla estratègic d’ESS.
a) Marc regulador propici
Les lleis i normatives que promulguen les diverses administracions condicionen, per bé o per mal, l’evolució de l’ESS. L’existència, o no, d’una llei general del sector i de lleis per cada subsector; el perímetre que es traci del que és i no és ESS, els camps d’acció i les formes de funcionament que la llei permeti, les mesures de suport a què les administracions es comprometin…, tots aquests elements modelen l’ESS. Les formes en què l’Estat compra i contracta productes i serveis també. Concretament, la compra i contractació pública responsable, la reserva de mercat per a empreses d’ESS, i l’acció concertada de serveis d’atenció a les persones afavoreixen l’ESS.
b) Marc fiscal propici
El tracte fiscal dispensat a les entitats d’ESS també les pot afavorir o perjudicar. En la mesura en què les diferents administracions de l’Estat tenen capacitat per crear i/o modular impostos, totes poden aplicar una política fiscal favorable a l’ESS. Per exemple, els ens locals poden atorgar exempcions o bonificacions a l’IAE o l’IBI per a les iniciatives d’ESS. També les poden afavorir indirectament, penalitzant fiscalment els comportaments empresarials irresponsables, que sovint són propis dels seus competidors en el mercat, com practicar la precarietat laboral, expatriar els beneficis a paradisos fiscals o desentendre’s de reciclar els residus que genera.
Es tracta de polítiques que assaonen el terreny perquè neixin més endavant noves iniciatives d’ESS.
a) Localització econòmica
L’ESS ajuda a localitzar l’economia i, alhora, la localització econòmica ajuda que sorgeixi més ESS. Tota política pública que promogui la localització de l’activitat econòmica obre oportunitats per a l’ESS, bé sigui perquè se’n pot fer càrrec directament, bé perquè pot operar com a activitat auxiliar produint béns intermedis.
b) Empoderament ciutadà
Una política que doni poder de decisió i d’acció a la ciutadania en els afers públics (pressupostos participatius, gestió comunitària d’equipaments…) ajuda a crear el tipus humà necessari per emprendre projectes d’ESS: persones proactives, de mentalitat cooperadora i amb capacitats organitzatives i de treball en equip.
c) Associacionisme
La participació en associacions del tipus que sigui (esportives, culturals, veïnals, reivindicatives…) fa que les persones desenvolupin vincles, coneixements i habilitats necessaris per emprendre en ESS. Per tant, el foment de l’associacionisme per part de les administracions genera també condicions per al desenvolupament ulterior d’iniciatives d’ESS.
d) Educació en ESS
L’aprenentatge cooperatiu i de l’ESS en tots els cicles del sistema educatiu ajuda a crear també el tipus humà necessari per impulsar iniciatives d’aquesta mena i el familiaritza en aquest món. Un ajuntament promou l’educació cooperativa quan organitza actes, xerrades i unitats didàctiques d’ESS a escoles, instituts i universitats, o dona suport a la constitució de cooperatives de joves, cooperatives escolars i a escoles perquè participin en el programa CuEmE de la Diputació de Barcelona.
Per saber-ne més: programa CuEmE
Les polítiques d’impuls més practicades fins ara són les següents:
a) Polítiques de sensibilització
Difonen l’existència de l’ESS i els seus avantatges entre la població en general o en grups específics, com són persones aturades, dones migrades, joventut i persones i entitats prescriptores (professorat d’estudis superiors, mitjans de comunicació…). Algunes activitats que s’acostumen a fer en aquesta línia són xerrades i jornades de sensibilització, fires d’economia social i solidària, mapes d’ESS o del consum responsable del municipi, obertura de punts d’informació i assessorament, etc.
b) Polítiques de suport a la creació d’iniciatives d’ESS
Ajuden a la constitució de noves iniciatives d’ESS amb eines diverses: facilitació de tràmits, assessorament i acompanyament, formació, cessió d’espais de treball, identificació d’oportunitats, participació temporal de l’ens local com a soci col·laborador en noves cooperatives, suport a la transmissió i transformació cooperativa d’empreses mercantils, finançament mitjançant subvencions, matchfunding i avals davant les finances ètiques, etc.
c) Polítiques de suport a la consolidació d’iniciatives d’ESS
Ajuden a la consolidació d’iniciatives d’ESS ja creades i ho fan de formes també diverses: assessorament i acompanyament, formació, cessió d’espais, identificació d’oportunitats, accés a la innovació i la tecnologia, etc.
d) Polítiques d’impuls del mercat social
Ajuden a l’ampliació i millora de l’oferta, a la generació de demanda i a la creació de cadenes de valor d’ESS.
e) Projectes emblemàtics
Es tracta d’actuacions que funcionen com a referents i com a projectes tractors del conjunt de l’ESS d’un territori: l’emissió d’una moneda social d’ESS (el Sol-violette per a Tolosa de Llenguadoc), un espai de referència per a l’ESS (el CoboiLab per a Sant Boi de Llobregat, el Cafè de Mar per a Mataró…), un àmbit de treball (el hub de la bicicleta de Can Picó per a Barcelona, la política de sobirania alimentària per a Navàs…), una fira que atrau gent de tot arreu (la fira d’intercanvi per a Mieres), etc.
Les polítiques que anomenem d’ús de l’ESS apareixen quan invertim la pregunta pròpia de les polítiques d’impuls (“Què podem fer per l’ESS?”) i ens preguntem: “Què pot fer l’ESS per a la ciutat?” o, per exemple, més concretament: “Com ens pot ajudar l’ESS al compliment dels disset ODS de l’Agenda 2030?”.
Hi pot haver tantes polítiques d’ús com àmbits, reptes o problemes socials per abordar. Per exemple: polítiques d’habitatge, d’alimentació, de finançament, de transició energètica, de mobilitat, de cures, etc. Vegem-ne alguns exemples:
a) Ús de l’ESS per contribuir a resoldre el problema de l’habitatge
Col·laboració i suport dels ens locals cedint dret de superfície en sòl públic, cofinançant, etc., al cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús i a la masoveria urbana.
b) Ús de l’ESS per contribuir a una alimentació sana i de proximitat
Col·laboració i suport dels ens locals a les iniciatives cooperatives agràries, ramaderes i pesqueres, als horts socials i comunitaris, als circuits curts de comercialització mitjançant bonificacions o exempcions fiscals, bancs de terres i de llavors, preservant sòl agrari, promovent obradors i escorxadors col·lectius i cooperatives de distribució d’aliments de proximitat, així com mercats de pagès, revitalitzant mercats municipals amb parades de comerç just i alimentació ecològica, avalant crèdits de les finances ètiques cap als projectes alimentaris d’ESS, garantint l’alimentació ecològica i de proximitat a tots els espais i institucions municipals sobre els quals l’ens local té influència, etc.
c) Ús de l’ESS per contribuir a la transició energètica
Col·laboració i suport dels ens locals impulsant i participant en comunitats energètiques locals en forma cooperativa i en cooperatives d’energies renovables en general, tenir la cooperativa d’energies renovables com a comercialitzadora i com a representant de mercat, participar en la compra col·lectiva d’instal·lacions fotovoltaiques impulsades per cooperatives d’energies renovables, etc.
d) Ús de l’ESS per contribuir a la mobilitat sostenible
Col·laboració i suport dels ens locals a les entitats que promouen la mobilitat sostenible mitjançant campanyes de sensibilització ciutadana, la utilització de serveis d’ecologística cooperativa, l’associació a una cooperativa de vehicles elèctrics compartits, etc.
e) Ús de l’ESS per contribuir a resoldre necessitats de cura de la població
Col·laboració i suport dels ens locals al tercer sector social utilitzant la concertació en comptes de la licitació o la subvenció; dotant el sector de més recursos per tal que les entitats puguin equiparar les condicions laborals de les seves treballadores amb les del sector públic que fan feines similars; valorant en els processos de contractació la qualitat del servei i la participació de les persones usuàries; controlant aquests compromisos en la fase d’execució del contracte; aplicant instruments per acreditar la qualitat ecosocial de les entitats d’iniciativa social i per avaluar l’impacte i el retorn socials de les seves intervencions; etc. Col·laboració i suport dels ens locals a les iniciatives comunitàries de cures cedint espais a grups de criança compartida, finançant la gestió de bancs de temps, etc.
f) Ús de l’ESS per contribuir a l’economia circular
Col·laboració i suport dels ens locals a la creació de biblioteques d’eines i de coses, a espais cooperatius de reparació i reutilització i als bancs de recursos mancomunats, a l’organització de mercats de segona mà, als serveis de gestió del residu tèxtil per part d’entitats de l’ESS, etc.
g) Ús de l’ESS per contribuir a una cultura transformadora, comunitària i universalment accessible
Col·laboració i suport dels ens locals als mitjans de comunicació, cooperatives audiovisuals, editorials, llibreries, grups d’arts escèniques, d’arts plàstiques i arts gràfiques, als espais culturals i altres iniciatives culturals i comunicatives d’ESS mitjançant la cessió de la gestió d’equipaments culturals a les entitats ciutadanes, la seva incorporació sistemàtica en l’oferta cultural de caràcter públic, la concessió de subvencions, l’ajut a entitats ciutadanes perquè salvin equipaments culturals privats que, si no, tancaran, etc.
A l’últim, les administracions poden fer actuacions orientades a conèixer, millorar i avaluar tant l’ESS com les polítiques públiques que hi donen suport. Genèricament, les podem anomenar polítiques de coneixement. Podem distingir-ne tres subtipus:
a) Polítiques de detecció i coneixement de l’impacte social
Són actuacions adreçades a mapar, conèixer i mesurar l’impacte social de l’ESS. La primera de totes és conèixer totes les iniciatives d’ESS que hi ha en un territori. Per això, els ajuntaments poden fer servir la metodologia proposada a la Guia per mesurar l’economia social i solidària des dels ens locals, de la Diputació de Barcelona. Una altra actuació pot ser finançar la realització del PamaPam en el municipi. El PamaPam és el mapa col·laboratiu de l’economia social i solidària de Catalunya, i és gestionat per la Xarxa d’Economia Solidària (XES).
Per saber-ne més: Guia per mesurar l’economia social i solidària des dels ens locals, Diputació de Barcelona
Visor de l’emprenedoria, l’economia i la innovació social
b) Polítiques de recerca
Són actuacions de recerca aplicada que ajuden a la millora, la innovació i el desenvolupament de les iniciatives d’ESS i de les polítiques públiques que hi donen suport. Un exemple el constitueix la recerca //L’economia social i solidària a Barcelona//, encarregada per l’Ajuntament de Barcelona el 2016.
c) Polítiques d’avaluació de la mateixa política pública d’ESS
Són actuacions per avaluar l’eficiència, la implementació i l’impacte de les polítiques d’ESS; per exemple, fer avaluacions d’impacte utilitzant la metodologia SROI (Social Return on Investment).
Finalment, cal fer notar que totes aquestes actuacions són necessàries, però no suficients. L’economia ve a ser un joc de suma zero: si volem fer créixer l’ESS, alhora haurem de fer decréixer l’economia capitalista. Per tant, les actuacions en favor de l’ESS s’han de complementar amb actuacions que restringeixin progressivament les empreses mercantils privades, en especial aquelles que manifesten pràctiques irresponsables, sigui en l’àmbit laboral, en el social o en l’ambiental.
Per acabar, esmentarem 22 criteris generals que convé tenir en compte quan es vol tirar endavant des d’un ajuntament una política d’ESS. Es tracta d’una síntesi i adaptació d’aquests tres documents:
//21 propostes per fomentar l’ESS des dels ajuntaments// (autoria i coordinació: Jordi Garcia Jané, DIBA, 2016, Les iniciatives sociocomunitàries d’economia social i solidària i el rol dels ajuntaments (autoria i coordinació: Jordi Garcia Jane, DIBA, 2017) i //L’Abc de l’economia social i solidària als municipis (XMESS//, 2019).
1. Recuperar el vincle entre l’economia i les necessitats de les persones
Per fomentar l’economia social i solidària, primer de tot necessitem desaprendre el concepte dominant d’allò que és l’economia i restituir‐li el sentit originari. L’objectiu de l’economia no ha de ser que creixi contínuament el PIB, ni tan sols que tothom tingui un lloc de treball; l’objectiu de l’economia és cobrir les necessitats de les persones. O dit d’una altra manera, l’economia és el conjunt de sistemes que ideem els humans per satisfer les nostres necessitats i aspiracions, tenint present que una part dels recursos (els recursos materials) que hem d’utilitzar per aconseguir‐les són cada cop més escassos.
En conseqüència, l’economia no són tan sols les empreses, el mercat i els diners; també és, naturalment, la distribució dels ingressos; és el consum; són també activitats reproductives o d’intercanvi que no passen pel mercat capitalista com bon part del treball de cures, les fires d’intercanvi, els recursos compartits, els bancs de temps…
2. Concebre l’ESS com una economia alternativa
L’ESS no ha de ser vista com una economia marginal, pal·liativa o reparadora, tampoc com la simple suma d’unes empreses regides per unes normes particulars, sinó com una economia sencera (que és producció però també distribució, consum, finançament, circulació monetària, gestió de recursos…) i diferent de la capitalista, que no busca adaptar‐se a aquesta, sinó superar‐la. Les polítiques públiques d’ESS més eficaces i creatives són les que parteixen d’aquest enfocament conceptual i estratègic de l’àmbit.
3. Actuar des d’un enfocament del desenvolupament local més integral i comunitari
Una política de promoció de l’ESS als municipis és sinèrgica a un determinat enfocament del desenvolupament local, aquell que es basa en una visió compartida que la comunitat hagi construït sobre el seu futur desitjable, un desenvolupament integral, és a dir, capaç de generar renda i resoldre necessitats materials, però també de crear alhora vincles socials, coneixement, empoderament ciutadà, consciencia crítica, solidaritat, etc.; un enfocament comunitari, en el sentit que la comunitat sigui l’objecte i el subjecte del desenvolupament; un enfocament sobretot endogen, que aprofiti els recursos locals tangibles i intangibles, i tan autocentrat com sigui possible, és a dir, prioritzant la satisfacció de les necessitats locals amb recursos locals. S’ha de fonamentar en un model productiu divers. S’ha d’impulsar des de la participació activa i la corresponsabilitat ciutadanes. I s’ha de dotar d’indicadors de riquesa alternatius al PIB, així com de mecanismes per redistribuir entre la ciutadania la renda i el treball, incloent‐hi el treball domèstic i de les cures.
4. Pressionar perquè es facin canvis a escala superior
Malgrat tot el que els ens locals poden fer per fomentar l’ESS, que és molt, tampoc és qüestió d’enganyar-nos: algunes de les accions que tenen més capacitat per fer créixer l’ESS no estan al seu abast, ni per recursos -cada cop més migrats-, ni per competències -també cada cop més esquarterades-, ni tampoc per escala, ja que hi ha mesures que, per ser efectives, s’haurien d’aplicar a escala meso o macro.
També hem de ser conscients que alguns dels grans problemes que s’intenten pal·liar mitjançant l’ESS no es resoldran de debò sense que s’emprenguin canvis estructurals de caràcter general. Per tant, necessitem combinar l’acció decidida dels ajuntaments, no per posar pedaços, sinó per establir a escala local algunes de les bases d’allò que hauria de ser una altra economia més justa, democràtica, solidària i sostenible, amb la pressió persistent cap als nuclis de poder superior perquè aplanin el camí expandint les oportunitats per a l’ESS i restringint‐les per a l’economia capitalista.
5. Promoure l’autoorganització de la ciutadania perquè satisfaci de manera cooperativa algunes necessitats
Les administracions locals s’han de replantejar les seves polítiques de promoció econòmica i d’ocupació, inspirades en un model creat a la dècada de 1980 i avui ja obsolet. Els costos globals d’algunes accions d’atracció d’inversions sovint superen els beneficis que reporten. Moltes polítiques actives d’ocupació no responen a les necessitats del territori i generen poquíssimes insercions laborals estables. Cal desenvolupar noves línies d’actuació, i en concret desplegar eines que ajudin els veïns i les veïnes a organitzar‐se per satisfer les seves pròpies necessitats. De vegades les cobriran obtenint una renda derivada de projectes empresarials individuals o col·lectius, però en d’altres casos serà mitjançant l’autoorganització cooperativa d’activitats de suport mutu, autoproducció o intercanvi, com els grups de criança compartida, els horts comunitaris, les fires i xarxes d’intercanvi o els bancs de temps. Aquestes també són maneres per resoldre necessitats i, per tant, també són economia.
6. Practicar la governança compartida
Al mateix temps, les persones representants polítiques han de canviar el model de governança de pobles i ciutats. La governança ha de ser compartida, en tot s’ha de cercar la implicació i la corresponsabilització de la ciutadania, i anar transferint poder de decisió i de gestió a les entitats i les persones.
7. Reparar i regenerar el teixit comunitari
Com més activa i vertebrada en múltiples associacions i iniciatives sigui una col·lectivitat, més capital social tindrà per impulsar projectes d’ESS. Per tant, la millor política de llarg termini per fomentar l’ESS és ajudar a teixir comunitat, avui en la majoria de casos a reparar‐la, tan malmesa està pels efectes de l’individualisme exacerbat, el consumisme i la precarietat vital.
8. Crear una regidoria o servei municipal d’ESS
La política municipal d’ESS necessita un motor intern que la impulsi. Segons el context, aquest motor pot ser una Regidoria d’Economia Social i Solidària, o bé un servei adscrit a una regidoria més àmplia, preferentment de l’àrea econòmica i de desenvolupament local. En qualsevol cas, haurà de disposar de dotació econòmica suficient, i caldrà que el nom d’economia social i solidària aparegui en l’organigrama municipal amb l’objectiu de contribuir a donar-li l’estatus que necessita per dur a terme la seva tasca.
9. Impregnar els ajuntaments d’ESS
L’ESS no és una política pública en si, sinó que ha d’irrigar totes les polítiques públiques. L’ESS afecta Promoció Econòmica, però també Participació, Medi Ambient, Educació i Benestar Social, Joventut, Cultura, Comunicació… Qui tingui la responsabilitat política en ESS dins de l’Ajuntament haurà d’aplanar el camí quan calgui treballar de manera conjunta amb altres serveis.
Malauradament, partim d’un funcionament de les administracions que és poc idoni per fomentar l’ESS. Els ens locals necessiten deixar més iniciativa a les persones que hi treballen, reduir les traves burocràtiques i impregnar tota l’organització amb valors de l’ESS com ara la cooperació, la participació i la integralitat.
A més, l’administració local està poc acostumada a treballar de manera transversal i això constitueix un problema per relacionar‐se amb un fenomen multidimensional com l’ESS.
10. Sensibilitzar en l’ESS el personal tècnic i polític
Convé sensibilitzar el personal tècnic i polític per guanyar el seu compromís en favor de l’ESS, tenint present que els fruits d’aquesta volen temps per madurar. El personal tècnic que hi treballi necessita, a més d’un conjunt de coneixements sobre l’ESS, posseir una sèrie d’habilitats i actituds com són la capacitat de treballar en equip, desenvolupar relacions, planificar a mitjà i llarg termini, saber sortejar les traves burocràtiques, tenir una gran sensibilitat social i local per recollir les demandes i necessitats de la comunitat, practicar lideratges de servei, ser creatives, perseverants i flexibles… I si aquestes persones, a més, estan compromeses personalment amb alguna iniciativa d’ESS, molt millor, perquè aleshores entendran de manera més precisa com funcionen i s’hi implicaran més encara. Però, alhora, és molt important que el personal tècnic municipal d’ESS aparegui en la relació de llocs de treball, en comptes de ser temporal, a fi de poder crear estructures de treball estables i no subjectes a canvis cada quatre anys.
11. Aprendre les administracions, les unes de les altres
En diverses ciutats i regions del món fa anys que s’executen polítiques públiques molt interessants per fomentar l’ESS, unes polítiques que ens poden servir d’inspiració. Convé conèixer-les a fons. Així mateix, els ajuntaments i consells comarcals catalans han de crear marcs per compartir experiències. Des de fa uns anys ja tenim el marc idoni per a això: la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS).
Per saber-ne més: la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS)
12. Conèixer l’ESS local i escoltar‐la és el primer pas
Primer de tot, els ajuntaments han de detectar les entitats d’ESS del territori, visitar‐les, escoltar‐les i establir complicitats. Per a això, poden utilitzar la metodologia proposada a la Guia per mesurar l’economia social i solidària des dels ens locals, de la Diputació de Barcelona, que comptà amb la col·laboració de la XODEL (Xarxa d’Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local).
13. Coproduir les polítiques públiques d’ESS amb l’ESS
Ajuntaments i ESS han de tractar-se en peu d’igualtat, i guanyar‐se la confiança mútua, base de tota col·laboració estable. Les polítiques d’ESS no funcionaran si no són coproduïdes amb els actors, des de la fase del disseny fins a la seva execució i avaluació. Des dels plans estratègics territorials d’ESS fins a les actuacions concretes d’ESS, cal comptar amb la participació de les entitats de l’ESS, respectar les seves formes de funcionament i els seus ritmes, normalment més lents.
Alerta a col·lapsar les entitats d’ESS amb una allau de demandes vingudes des de l’administració i també a voler imposar‐los ritmes de creixement. L’ESS només creix bé si ho fa de manera orgànica, i tan sols aquells projectes que siguin participats i assumits íntimament per les entitats se sostindran al llarg del temps. Està bé que un ajuntament comenci liderant una iniciativa d’ESS si, tot i ser ben vista per les entitats del sector, aquestes se senten encara massa febles per pilotar‐la; ara bé, de manera progressiva el lideratge l’hauran de traspassar a les entitats fins a desembocar, si més no, en un règim de cogestió. La cooperació publicocooperativa, per ser efectiva, requereix partir d’un diagnòstic i una visió compartides, establir regles clares de funcionament, evitar que cap part no mani sobre les altres, assumir cada una el seu propi rol i distribuir resultats i reconeixements de manera equitativa.
14. No trasplantar sense més les actuacions de foment de l’economia convencional a l’ESS
No es tracta de copiar mimèticament el que s’ha fet amb altres sectors i aplicar‐ho ara a l’ESS. No és qüestió, per exemple, de fer ara un altre viver d’empreses amb l’única diferència que ara aculli cooperatives, sense replantejar‐se el tipus d’espai i de relacions que hi volem fomentar. Si no innovem en els estils i les eines inspirats pels valors de l’ESS, els projectes fracassaran.
15. Motivar, facilitar, connectar i pressionar són els principals rols
Sobretot, les administracions locals han de motivar la ciutadania a autoorganitzar-se en iniciatives d’ESS, han de facilitar‐los recursos econòmics, tècnics i administratius perquè ho facin i acompanyar‐les temporalment quan ho necessitin, han de promoure accions per enxarxar aquestes iniciatives, i pressionar les administracions supramunicipals perquè remoguin els obstacles que impedeixen el creixement de l’ESS i l’afavoreixin amb les seves polítiques públiques.
16. Motivar les persones preemprenedores i emprenedores perquè engeguin iniciatives d’ESS
Això demana fer molta tasca de sensibilització a la ciutadania en general i a franges determinades de la població. Requereix també muntar llançadores d’emprenedoria; espais cooperatius de treball; xarxes de suport a les persones emprenedores; crear i dinamitzar comunitats estables de persones i entitats emprenedores; acompanyar-los els primers anys per enfortir les seves capacitats de gestió; etc.
El foment de l’ocupació i l’emprenedoria ha de cercar tant com sigui possible, més que el sorgiment de projectes aïllats, la creació d’ecosistemes locals d’ESS, els quals, al seu torn, seran els que promouran la creació d’empreses d’ESS i, per tant també, nous llocs de treball. Aquests ecosistemes poden compartir espais, equipaments, eines i plataformes.
17. Atreure cap a l’ESS les microempreses i les PIME arrelades al territori
S’ha d’empènyer els sectors empresarials locals cap a l’ESS, com ara botigues i tallers, sensibilitzant-los en els valors de l’ESS, estimulant‐los a ser més responsables socialment per mitjà d’instruments com el PamaPam, donant‐los suport si volen transformar‐se en cooperatives, etc.
18. Contribuir a crear mercats per a l’ESS
Cal emprendre accions que millorin l’oferta i incentivin la demanda de les entitats d’ESS: eines de visibilització de la seva responsabilitat social, la contractació i compra pública responsable, el foment del consum responsable entre la ciutadania i les institucions ancorades en el territori (hospitals, museus, universitats…), la detecció d’oportunitats i necessitats en el territori susceptibles de ser cobertes amb iniciatives d’ESS, etc.
Hi ha alguns sectors d’activitat que són estratègics per al desenvolupament dels nostres pobles i ciutats, sectors on, a més, ja hi ha iniciatives d’ESS que hi tenen molt a aportar: l’alimentació, l’accés a l’habitatge, els serveis a les persones o les ecoactivitats. L’administració local pot ajudar l’ESS perquè lideri en el municipi aquests sectors d’activitat. Al mateix temps, s’ha d’anar restringint l’accés de les grans empreses mercantils en la contractació pública, començant pels serveis a les persones, que si no són gestionats de manera directa per l’administració ho han de ser per entitats sense ànim de lucre, sota el control d’aquella.
19. Recooperar recursos ociosos
S’han de posar a treballar el munt de recursos no utilitzats o infrautilitzats dels municipis (equipaments públics en desús, locals comercials tancats, solars abandonats) i promoure que s’hi instal·lin activitats d’ESS. D’altra banda, hem de preveure amb prou anticipació aquells recursos empresarials que perdrà el territori si no se’ls troba continuïtat. Ens referim als milers de botigues i pimes que cada any desapareixen a causa de la jubilació dels seus propietaris. Cal emprendre accions de caràcter legal, financer, fiscal, cultural i formatiu que facilitin la transmissió empresarial d’aquestes activitats cap a cooperatives i altres formes d’ESS.
20. Impulsar eines per finançar l’ESS local
Resulta imprescindible disposar d’algunes eines de finançament local de l’ESS perquè les seves entitats es capitalitzin, es consolidin i emprenguin nous projectes: fons d’avals de diferents tipus creats juntament amb les finances ètiques i cooperatives, finançament d’iniciatives a través de matchfunding, etc.
21. Promoure la intercooperació entre entitats de l’ESS
Els ajuntaments han d’incentivar la intercooperació entre les entitats d’ESS, organitzant trobades per formar‐se, conèixer-se i compartir coneixements; la realització de fires; la facilitació d’espais de treball compartit o de recursos i d’incentius per establir entre les entitats fórmules d’integració econòmica que millorin la seva eficiència, com ara acords d’intercooperació, creació de cadenes productives i de xarxes de cooperació empresarial, constitució de cooperatives de segon grau i de grups cooperatius, etc.
22. Promoure també les iniciatives comunitàries d’ESS
Les administracions locals, en tant que servidores públiques que han de resoldre o ajudar a resoldre les necessitats i les aspiracions de la comunitat, han de contactar amb les iniciatives comunitàries d’ESS del territori per detectar les seves necessitats i brindar-los col·laboració. La incorporació de la visió i els valors de l’ESS entre el personal de l’Ajuntament, l’obertura mental per integrar iniciatives i persones, la coherència entre les polítiques sectorials que treballen en aquest àmbit, així com l’ús de procediments de treball més àgils i propers poden contribuir a una bona relació.
Els ajuntaments han de ser, sobretot, facilitadors: poden donar a les iniciatives comunitàries suport tècnic i eines de gestió, poden ajudar-les en la difusió; han de reconèixer socialment la seva vàlua i poden signar-hi protocols per facilitar-los locals i equips ‒espais municipals o espais buits de propietat privada cedits temporalment. En canvi, han d’evitar intervenir-hi amb actuacions a curt termini, sinó emmotllar-se als temps de gestació i maduració de les iniciatives sociocomunitàries, els quals són més lents que els tempos polítics, però de vegades més ràpids que els de les administracions.
Compte, finalment, a no ofegar des de les administracions les iniciatives comunitàries d’ESS, i en general totes les iniciatives d’ESS, arrossegant-les a fer grans actuacions i inversions que les forcin a créixer ràpidament, a participar en organismes quan encara la seva prioritat és sostenir-se, o a professionalitzar-se sense voler-ho. La professionalització és tan sols una opció, d’altres són mantenir-se únicament amb l’activisme o el voluntariat, o bé assajar un model mixt.
Per saber-ne més: //21 propostes per fomentar l’ESS des dels ajuntaments//
//Les iniciatives sociocomunitàries d’economia social i solidària i el rol dels ajuntaments//