Tretze consideracions sobre la dimensió territorial de l’economia social i solidària

Durant les darreres dècades hem assistit a nombrosos fòrums mundials de debat per fer front als reptes ecosocials del planeta i avançar en els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Malauradament, però, fins ara no s’han pres decisions, ni assolit compromisos, ni aprovat mesures suficients que puguin induir a un cert optimisme en aquest sentit. Un bon exemple d’això el tenim en la recent COP 27, on els avenços assolits en la lluita contra el canvi climàtic són, un cop més, clarament insuficients. Així doncs, mentre que les solucions a escala global no acaben d’arribar, veiem com l’ESS pot ser una eina més per avançar a escala local.

I això és així perquè les iniciatives d’ESS acostumen a estar arrelades a un territori determinat. Aquest vincle s’explica per diverses raons. Molts projectes d'ESS neixen per resoldre necessitats d'una comunitat determinada i les persones que els impulsen solen viure en el mateix territori on té lloc l'activitat. Moltes d’aquestes necessitats tenen a veure amb activitats fàcilment territorialitzables, com pot ser l’alimentació, les cures o la dinamització d’espais del territori (equipaments, horts comunitaris…). Són iniciatives que mobilitzen els recursos locals i és més fàcil que donin feina a les persones del mateix territori. Els beneficis econòmics que extreuen tendeixen a circular dins del mateix territori, via proveïdors locals i via reinversió. Com que sovint són iniciatives integrals, no únicament econòmiques, activen la vida cultural i social del territori, i això genera comunitat i ciutadania activa. Finalment, el fet que les persones que treballen dins l’ESS acostumen a viure en el mateix territori on exerceixen l’activitat, les empeny a evitar les externalitats negatives i, en canvi, a generar-ne de positives.