Tretze consideracions sobre la dimensió territorial de l’economia social i solidària

Un dels sectors essencials per a la vida en què la relocalització és més urgent és l’alimentació. Hem de concebre l’alimentació digna com un dret i els aliments com un bé comú i transitar cap a sistemes alimentaris territorials amb visió agroecològica i d’ESS. Per a això, són necessàries polítiques públiques de sobirania alimentària i agroecologia que augmentin l’oferta local i reorientin la demanda alimentària cap aquesta. Algunes actuacions que es poden fer són campanyes de difusió del producte de proximitat, crear un banc de terres i un obrador públic compartit, com l’Obradora a Manresa; donar assessorament a la pagesia; impulsar el relleu en forma cooperativa del comerç local familiar que tanca; oferir producte ecològic de proximitat als menjadors escolars i als bancs d’aliments, i promoure que als esdeveniments es consumeixin producció ecològics i de proximitat.

Aquestes actuacions incentivadores de l’activitat agroalimentària s’han d’acompanyar d’altres que fixin la població al món rural i atreguin gent jove emprenedora, que és la que hi pot estendre l’ESS. Per aconseguir-ho, cal resoldre la manca de serveis i d’habitatge assequible.