Tretze consideracions sobre la dimensió territorial de l’economia social i solidària

Les característiques de l’ESS –iniciatives amb capacitat de transformar el sistema econòmic actual, arrelades al territori i centrades en les persones, no en el capital– la converteixen en un actor de primer ordre per impulsar el desenvolupament autocentrat i, en menor mesura però també, el model endogen.

Expressat d’una altra manera, el model econòmic territorial que promou l’ESS presenta les quatre característiques següents:

1. Comunitari: la comunitat es mobilitza per construir una visió compartida del futur desitjable i aboca al servei d’aquesta visió els seus actius, tangibles i intangibles.

1. Més autocentrat: prioritza la satisfacció de les necessitats locals amb recursos locals que creen productes i serveis que s’assignen a través del mercat local, però també fora del mercat mitjançant l’autoproducció individual o col·lectiva i mecanismes de reciprocitat.

1. Integral: incorpora diverses: dimensions: genera renda i ocupació, les reparteix equitativament; crea vincles, coneixement, empoderament; crea i protegeix el patrimoni, etc.

1. Endogen: aprofita els recursos locals tangibles i intangibles, incloent-hi naturalment el seu potencial emprenedor i cooperatiu, per crear productes i serveis adreçats als mercats.