Tretze consideracions sobre la dimensió territorial de l’economia social i solidària

Al mateix temps, apareixen noves formes d’articulació territorial de l’ESS com els pols cooperatius, els ecosistemes locals i les XES locals.

Els pols cooperatius són grups d’entitats, majoritàriament cooperatives, que s’organitzen en un territori al voltant d’un espai físic i desenvolupen dinàmiques d’intercooperació per a l’enfortiment de la seva viabilitat social i empresarial, així com per donar cabuda a nous projectes col·lectius. El pols esdevenen nuclis d’enfortiment i creixement de les entitats que s’hi agrupen, agents catalitzadors d’iniciatives econòmiques i espais d’atracció de noves iniciatives col·lectives. Com a exemples de pols cooperatius esmentem Núria Social a Olot, la Qperativa a Ripoll i el grup ECOS a Barcelona.

Els ecosistemes locals d’ESS, o ecosistemes cooperatius locals, són la concentració de l’ESS en un territori per promoure-hi la diversificació, localització i democratització de l’activitat econòmica i així atendre de manera transformadora i arrelada el conjunt de les necessitats de les poblacions locals. Com a exemples d’ecosistemes locals d’ESS esmentem PleGats, al Prat de Llobregat, i l’Impuls Cooperatiu de Sants.

Les XES locals són agrupacions d’entitats i persones en un territori concret (barri, municipi, comarca…) que s’articulen per impulsar l’ESS i esdevenir-ne el referent territorial, intercooperant, visibilitzant el teixit local, construint mercat social i fent incidència en les administracions locals. Com a exemples de xarxes locals esmentem la XES Garrotxa, el Teler Cooperatiu de Sabadell o la XES Mataró.