Tretze consideracions sobre la dimensió territorial de l’economia social i solidària

Els ens locals segueixen sent entitats molt atomitzades i jerarquitzades. Costa treballar l’ESS de manera transversal entre regidories i àrees municipals; fins i tot quan es manté una relació més estreta entre aquestes, segueix havent-hi desconnexió. Potser una manera d’impregnar més d’ESS l’actuació municipal en conjunt seria que el personal tècnic d’ESS estigues adscrit als serveis centrals.

Cal també millorar entre el personal tècnic d’ESS la formació tècnica sobre aquesta (fórmules jurídiques, metodologies participatives, models de viabilitat, plans d’empresa, tramitació, ajuts i subvencions…), per tal que es converteixin en un actor clau per al desenvolupament de l’ESS.

Però, a més de formació, l’assoliment d’aquest rol demana també que tècniques i tècnics aprofitin el marge de llibertat d’acció que tenen per influir en els entorns emprenedors locals i atreure’ls cap a l’ESS i, en general, per impulsar polítiques d’ESS atrevides i realment transformadores.

Malgrat tot, sempre ens trobarem que les institucions són conservadores per naturalesa, i els ajuntaments també, la qual cosa limitarà la seva capacitat de transformació social. Una bona estratègia per escapar de les inèrcies, pors i traves que els tenallen pot ser cedir la construcció de la política pública d’ESS a l’agrupació d’entitats d’aquest àmbit pròpia de la localitat o compartir-la amb elles en el marc d’una taula territorial, a través d’un model de cogovernança publicocooperativa.