4. Estrès & emocions

Descripció de l'episodi:

En aquest quart Podcast veurem la relació entre l’estrès i les emocions.

Transcripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

LOCUTOR: Benvinguts a Audioformació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

MARC: Benvinguts una vegada més a «7 claus per transformar l'estrès en benestar».

En aquest quart capítol, parlarem de la relació entre l'estrès i les emocions amb la doctora Victoria Carmona. Ella és doctora en psicologia de la salut i de l'esport per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en «mindfulness», estrès laboral, programació neurolingüística, «coaching» i en diferents orientacions psicològiques com teràpia humanista, teràpia cognitivo-conductual i teràpies de tercera generació, entre d'altres. Actualment, forma part del Grup Estrès i Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa com a psicòloga i formadora en diverses organitzacions. En els capítols anteriors, vam parlar de com l'estrès està relacionat amb els les emocions. Avui explorarem com l'estrès i les emocions s'interrelacionen.

VICTÒRIA: És bastant senzill, Marc. Recordes que vam dir que l'estrès és una interpretació i això està relacionat amb els pensaments? Sovint, però, es tan automàtic aquest pensament que no ens adonem dels pensaments que hi ha darrere de les emocions que experimentem. En lloc d'això, ens fixem en l'emoció que ens genera. Així que l'emoció ens indica que alguna cosa està passant.

MARC: És curiós com sovint no ens adonem de la quantitat de pensaments que tenim o, al contrari, pensem menys del que hauríem de fer, deixant-nos endur per l'automatisme. Hem de controlar aquests pensaments i encaminar-los en la direcció adequada.

VICTÒRIA: Exactament. Com has dit, a més dels pensaments, també hi ha la qüestió de com solucionem els pensaments que tenim. Això acaba generant una gran bogeria. Sovint no ens adonem que estem pensant, però com que ens sentim malament, pensem en com solucionar aquest malestar sense adonar-nos que ja estem pensant-ho. Es passa de pensament a pensament. És «pensament elevat a pensament».

MARC: És interessant el que dius, que l'emoció ens dona una pista sobre el que està succeint al nostre cap. Però amb quin propòsit? Per què aquesta emoció està present? Quin és el seu paper?

VICTÒRIA: L'emoció ens proporciona una oportunitat per examinar el que està succeint, si ho volem. Com ja hem mencionat en capítols anteriors, l'estrès es pot definir com el xoc entre l'expectativa i la realitat. Aquest xoc pot manifestar-se de diverses maneres, com tristesa, ràbia, por o ansietat. L'emoció ens està donant una pista que hi ha quelcom en marxa. En comptes de buscar una forma d'evitar aquesta emoció desagradable, hauríem de mirar-la de prop.

MARC: És el moment d'aturar-nos i analitzar el que estem experimentant. A vegades, aquestes emocions no ens beneficien, sinó que ens perjudiquen.

VICTÒRIA: Exactament. El problema rau en com interpretem aquestes emocions. En aquest pòdcast, estem fomentant la idea de mirar-les de prop, ja que ens donaran pistes importants.

MARC: Les emocions en si mateixes no són ni bones ni dolentes, sinó que són respostes del nostre cos o ment. Hem de treballar per millorar-les i tenir una vida més plena.

VICTÒRIA: És crucial entendre la funció de cada emoció, perquè ens ajudarà a comprendre el que està succeint. En lloc de simplement intentar evitar l'emoció, com solem fer, hauríem de mirar-la amb curiositat. Amb relació a les emocions, podem fer una classificació tradicional en dues categories: emocions primàries i emocions secundàries. Les emocions primàries són aquelles que sentiria un animal o un nadó, és a dir, les emocions bàsiques com alegria, repugnància, tristesa, ràbia o por. Això ens porta a la segona classificació, les emocions bàsiques.

MARC: Ho entenc.

VICTÒRIA: És a dir, si elimino el pensament, l'emoció desapareix. Posaré un exemple molt senzill. Imagina't una situació quotidiana a casa. Estic passant un carrer i de sobte, un cotxe frena bruscament. Saps quan sentim les rodes fregant? Doncs el cotxe frena just aquí davant meu. I em sobresalto. Això és por, enorme. És un ensurt que em faig. Li passaria a un animal? Li passaria a un nadó? Així doncs, estic experimentant una emoció primària.

MARC: D'acord.

VICTÒRIA: Fixa't, mentre camino pel mateix carrer en direcció a la feina, començo a pensar: ja veuràs quan arribi. Ja veuràs quan arribi que segurament no m'han portat això. He de fer quatre informes i no tindrà temps. I començo a preocupar-me. Li passaria a un nadó? Li passaria a un animal? Llavors, estic experimentant una emoció secundària. Perquè és provocada pel pensament. L'emoció desapareix.

MARC: Si entenc bé el que dius, si examino si aquest pensament és correcte o no, serà més fàcil gestionar l'estrès. Com vam dir en un capítol anterior, hem de determinar quina part d'aquest estrès em correspon i quina part d'aquest estrès recordem, com en aquell moment en què estic pendent de l'avaluació d'algú que potser està de vacances i no m'ho signarà i, per tant, rebré queixes de tot arreu, però no hi puc fer res perquè no depèn de mi. Aconseguir portar aquest pensament per un camí més tranquil pot ajudar a alleujar la situació d'estrès.

VICTÒRIA: Exactament. Quan gestionem les emocions, prefereixo expressar-les i superar-les. Si estic experimentant una emoció primària, llavors he de recórrer a l'emoció mateixa. Però si estic en una emoció secundària, puc triar entre recórrer a l'emoció o al pensament. Canvio de pensament, canvio l'emoció o simplement marxo. Sí, però a vegades ens trobem amb emocions primàries, i hem de tenir estratègies per resoldre-les.

MARC: De fet, normalment intentem eliminar aquestes emocions. Com ho fem? O com ho intentem?

VICTÒRIA: El que fem és racionalitzar les emocions. Diria que no ens han ensenyat a sentir les emocions, i des que som petits, quan experimentem una energia negativa a causa d'una emoció, tot el que hem fet és intentar sobreviure de la millor manera possible. Pensem en com sortir d'aquella situació. Això és el que es coneix com racionalitzar una emoció. Començo a pensar com puc eliminar aquest malestar. Començo a idear estratègies. Però el que aconsegueixo amb això, amb aquest pensament i racionalització de l'emoció, és perpetuar-la en el temps.

MARC:Fes-me un exemple pràctic, si pots.

VICTÒRIA: Per exemple, en el context laboral. Imagina que he de lliurar uns informes cada any. Cada any, a finals d'any, he de presentar aquests informes i en aquesta època hi ha molts usuaris del servei que venen i no tinc temps per fer-ho. Llavors, cada any, em trobo en un període d'estrès. Què faig per intentar solucionar-ho? Penso que ja veuràs, l'any vinent passarà el mateix. Racionalitzo la mateixa situació que em genera estrès. Com l'estic solucionant? Anticipant-me. M'anticipo, em genera ansietat i estic solucionant aquesta ansietat cada vegada que em trobo en un procés similar.

MARC: Què hauríem de fer, doncs? Quina seria una manera més saludable d'afrontar aquesta situació d'estrès?

VICTÒRIA: Per evitar aquesta racionalització de les emocions, que provoca la repetició de moltes situacions, la millor manera seria mirar cap a l'interior i superar l'emoció.

MARC: M'adono que, de fet, sovint ho fem de la millor manera possible, tot i que al llarg de la vida no sempre ho fem bé, per dir-ho així. No ens hem aturat mai a intentar comprendre d'on venen aquests pensaments, aquestes sensacions. Per què ens passa això? Per què no ens han ensenyat bé això des de petits?

VICTÒRIA: Perquè, com deia, en la societat se li dona molta importància a tota la part esquerra de l'hemisferi cerebral, tot el punt racional, el pensament. Ara sembla que estem començant a introduir més la part dreta de l'hemisferi, la creativitat, el sentiment, però no s'ha potenciat gaire aquesta part dreta. Hem donat més importància a l'obligació de trobar-se bé, a tirar endavant, a carregar amb tot. I al final, moltes vegades ens acaben desbordant.

MARC: Precisament pensava que, potser, hi ha una sobrecàrrega, però que hi ha una flor, una paraula, com dirien, aquesta persona ho fa molt bé, és un expert. Però això és el menys humà que tenim, oi? Precisament això de… Vaig entre cometes, per si algú m'està escoltant i em posa l'etiqueta de «boomer». Però sí, es considera que una persona que ho fa tot i s'ho carrega tot a l'esquena és un exemple a seguir, oi? En canvi, algú que escolta més o que recorre més a la sensibilitat, ai, és que… Això ho estem millorant.

VICTÒRIA: Jo diria que sí, que cada vegada s'ensenyen més a les escoles. Si ensenyem als nens a sentir les emocions, llavors sabran com gestionar-les. Si et diuen que estàs trist, plora, i tu plores i t'estàs una estona millor. Però què passa? Quan la mateixa situació es repeteix, tornes a plorar. O si estic molt enutjat per aquesta situació en particular. Llavors, et diuen dona de cops de puny a uns coixins i tu dones cops de puny, però després, no has millorat res, només has descarregat una mica.

MARC: No hem millorat res, hem descarregat i prou.

VICTÒRIA: Hem descarregat només, és a dir, hem reaccionat a l'energia de l'emoció, i el tema és poder anar a dins i veure què m'està mostrant aquella emoció. És observar què passa i sentir l'emoció tal com és.

MARC: Doncs et sembla si fem un resum del qual hem parlat avui? Identificar aquestes emocions, veure la seva relació amb els pensaments i intentar millorar-les. Això és el que proposem, i en el pròxim capítol us donarem algunes pistes. Si haguéssim de resumir tot el pòdcast d'avui amb una paraula clau, quina seria?

VICTÒRIA: En aquest pòdcast, diria que la paraula clau és «observació». I com a frase resum, podríem dir: «Les emocions són les teves amigues, encara que no ho semblin».

MARC: Doncs ens quedem amb aquesta frase, cantant o dita, sense cap problema. Cada persona que l'escolti, que la tingui present dins del seu cap de la manera que li vingui millor. La doctora Victòria Carmona ens ha ajudat avui en un nou capítol a transformar les emocions amb aquestes set claus per aconseguir benestar en l'estrès. Victòria Carmona, moltes gràcies per la teva participació. Ens veiem en el pròxim capítol, on continuarem treballant en la transformació d'aquestes emocions.

LOCUTOR: Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.