6. Estrès & sensacions

Descripció de l'episodi:

En aquest sisè pòdcast veurem com es relacionen les emocions i les sensacions.

Transcripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

LOCUTOR: Benvinguts a Audioformació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

MARC: Benvinguts a «7 claus per transformar l'estrès en benestar», una sèrie de set pòdcasts on trobaràs recursos i estratègies per conèixer, identificar l'estrès i, a més, transformar-lo i convertir-lo en benestar. En aquest sisè lliurement, estrès i sensacions, sobre què podem fer amb el, perquè no ens afecti negativament i com podem transformar-lo en un recurs per al nostre benestar. I ho fem una vegada més amb la doctora Victòria Carmona. Ella és doctora en psicologia de la salut i de l'esport per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en «mindfulness», estrès laboral, programació neurolingüística, «coaching» i en diferents orientacions psicològiques, com ara la teràpia humanista, la teràpia cognitivo-conductual i teràpies de tercera generació, entre d'altres. Forma part del grup estrès i salut de la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa actualment com a psicòloga i com a formadora en diferents organitzacions. Llavors, Victoria, no n'hem parlat tant del que és una sensació. Com la definim?

VICTÒRIA: Una sensació seria tot allò que capto a través dels meus sentits. Sabem que els sentits són la vista, el gust, l'olfacte, l'oïda i el tacte, els sentits vitals que estudiàvem a primària. A més d'aquests sentits, també tenim el sentit de propiocepció, que ens permet saber com està col·locat el nostre cos en l'espai. És com si sabéssim si estem aixecant una mà, baixant-la, mouent un peu o una cama. És la nostra posició corporal. A través d'aquests sentits tenim contacte amb la realitat i tot el que percebem arriba al cervell. A partir dels filtres i les creences que tenim, interpretem aquesta realitat. Els sentits i les sensacions són importants perquè són el que compta en el present.

MARC: Entenc on vols arribar. Hem d'escoltar i observar aquestes sensacions i anar a buscar-ne l'origen.

VICTÒRIA: Exacte. Sovint vivim en la nostra vida imaginària, en el món mental, en les interpretacions de com creiem que les coses haurien de ser. Mentre això passa, la vida real també es desenvolupa. La vida real està en el nostre cos. Quan estem sota molt estrès, estem més immersos en la vida imaginària que en la vida real.

MARC: Perquè en realitat no estem experimentant res físicament. És només la nostra imaginació que no s'ajusta al que desitgem.

VICTÒRIA: Això mateix. Això es relaciona amb els dos primers pòdcasts sobre els pensaments i els dos següents sobre les emocions. Hi ha emocions que són purament imaginàries, però ens fan sentir malament en el nostre cos. Una de les maneres de transformar aquestes sensacions, com veurem en el proper i últim pòdcast, és connectar amb el nostre cos i prendre consciència que en aquest moment no està passant res físicament. Només està passant en la nostra ment, en la nostra vida imaginària.

MARC: És important perquè cada dia avancem. Ens desplacem d'un lloc a un altre amb el nostre cos. Però la nostra ment està immersa en una altra realitat, i això sembla complicar-nos la vida.

VICTÒRIA: Aquí radica la diferència, ja que podem observar-nos a nosaltres mateixos com observem en els pòdcasts com viu un animal o un bebè que encara no pensa.

MARC: Aquí hi ha un punt rellevant en la capacitat de ser conscients dels nostres pensaments. Imagino que les sensacions també es classifiquen d'alguna manera amb aquesta distinció.

VICTÒRIA: Fes atenció, una classificació que podríem fer és si són processos més conscients o més inconscients. Analitza, les sensacions, per exemple, ocorren durant la digestió. És una sensació que a vegades en som conscients i a vegades no ho som. Però gràcies a l'Univers, a Déu o als astres, es produeixen independentment de si nosaltres en som conscients o no. M'estic inventant més coses. El sistema limfàtic continua funcionant tot i que no en siguem conscients. Després tenim les sensacions més conscients. Podríem classificar-les de dues maneres: les de la «interocepció» i les de l'«exterocepció». L'«exterocepció» fa referència a totes aquelles sensacions de les quals soc conscient perquè m'arriben des de l'exterior. Quan una gota de pluja cau a la meva mà, en sento el tacte; quan sento un estímul auditiu a través de l'orella, escolto, etc. Això seria un procés de sensació més conscient. En canvi, la «interocepció» seria el que vam veure en el capítol anterior, com ara sentir-me atacat per algú i experimentar un foc intern. Aquest foc és intern, és clar que és a l'interior. Això és «interocepció». Sovint, aquesta forma de sentir-la no està prou entrenada, ja que sovint interpretem directament que ens sentim atacats i oblidem fixar l'atenció en el nostre cos. Per això, quan connectem amb el nostre cos, tot es fa més fàcil, perquè deixem d'interpretar i ens ajuda a regular-nos millor. Per exemple, a la feina.

MARC: Per exemple, sí. Estava pensant que moltes vegades en aquests pòdcasts és molt fàcil de dir, però em sembla molt complicat de fer. Això requereix molta pràctica per poder experimentar una sensació d'ira i dir no, no. Però espera un moment, jo intento comprendre d'on ve aquesta sensació, li dono la volta i ho faig perquè em sigui productiu. Em sembla complicadíssim.

VICTÒRIA: Observa, sembla molt complicat, però estic convençuda que ho fem més del que pensem. Si no ho féssim, no podríem conviure en societat. Aleshores, què passa? Explotem en els llocs on tenim més confiança, i aquí és on ens resulta més difícil. Però saber com fer-ho, ves amb compte, tots ho sabem fer i ho fem amb molta habilitat i elegància.

MARC: I un dels àmbits on això es fa evident, i em disculpo per interrompre't, és en l'àmbit laboral. És inevitable que no mostrem lliurement les nostres emocions i sensacions, perquè això ens crearia problemes.

VICTÒRIA: Així és. Llavors, en situacions en què em sento atacada per un company, pel meu cap o per qualsevol altra persona, una de les coses que solem fer és callar. La conducta externa, visible, és el silenci. Però el més important és el que hi ha al darrere. Puc callar mentre em menjo aquesta situació i explotar de diferents maneres més endavant, o ja sé que acabaré explotant. També puc intentar resoldre-ho, connectant amb el que estic sentint en aquell moment, sense tant de pensament. Observa, aquí puc fer dues coses. Puc deixar volar la meva imaginació i muntar tota una història sobre el que diria i faria, una mena d'alternativa on expresso el que realment estic sentint. Només mantenint aquesta sensació. Però el fet de ser capaç de reconèixer-la, només això ja suposa més de la meitat del camí.

MARC: I és veritat, jo pensava que era molt complicat, però tens raó que ho fem constantment. Si no, seria impossible conviure en societat si reaccionéssim a cada situació de forma més primària. Podries explicar-nos més casos d'aquest tipus en l'àmbit laboral? Com podem abordar-los perquè l'alternativa no sigui simplement callar?

VICTÒRIA: És important respondre sempre amb elegància i diplomàcia. Si la conducta externa és el silenci, que aquest silenci sigui productiu o eficient per a tu. La pausa és necessària, però fes-la en positiu per a tu. No interpretis ni et deixis endur per la imaginació, mantén-te connectat a la realitat.

MARC: Està clar, però com aconsegueixo no deixar-me portar cap a altres pensaments? Com puc mantenir-me centrat aquí?

VICTÒRIA: Aquest és un aspecte relacionat amb els processos conscients. Hi ha una cosa molt interessant: l'únic procés inconscient que podem convertir en conscient és la respiració. Ens adonem que respirem de forma inconscient, però si haguéssim de ser conscients de cada respiració, seria molt difícil viure. Però podem portar aquest procés a la consciència. I aquí és on entra en joc la connexió amb la respiració. En moments d'enfadós intens, si connectem amb la nostra respiració, comencem a connectar amb nosaltres mateixos, a relaxar-nos i a retornar al present, al cos i a la realitat.

MARC: I això de respirar ens ajuda? Fer conscient un procés que està automatitzat ens permet relaxar-nos i prendre la distància i el temps que, en alguns moments, és imprescindible.

VICTÒRIA: Ens permet relaxar el cos. És aquí on radica tota la importància del cos, que sovint queda oblidada, especialment en situacions d'estrès. Després de molt de temps sostenint l'estrès, ens adonem que tenim estrès perquè el nostre cos pateix de diverses maneres. Cada persona ho manifesta d'una manera diferent, pot ser una contractura o altres tensions, el que sigui.

MARC: És cert quan diuen que són nervis o que has gestionat malament l'esquena. Això pot passar?

VICTÒRIA: Pot passar. Sempre dic que primer descartem el factor físic. Sovint ens centrem només en el component psicològic. Potser és psicològic, però primer descartem la part física.

MARC: Si algú que en sap més m'ho pot dir, millor que fer autodiagnòstics. Saps què m'està passant ara? Després de dir que la respiració és un procés que pot passar de l'inconscient al conscient, ara no sé com tornar-lo a l'inconscient. Estic pensant-hi, estic respirant perquè ho vull fer, però com puc deixar de ser conscient i tornar a l'estat inconscient per poder centrar-me en altres coses? Ara mateix, si dic «para» i deixo de respirar, necessito que la respiració continuï de manera inconscient. Hem aturat i som conscients de la nostra respiració, hem relaxat el cos i hem deixat que la imaginació no funcioni. Com podem continuar amb la nostra vida després d'aquesta pausa?

VICTÒRIA: No has de fer res, simplement tornaràs a l'estat automàtic. Fixa't, tot el temps estàs conscient perquè l'instint de supervivència t'obliga a respirar. Encara que no vulguis respirar, ho faràs.

MARC: Ara m'he despistat un moment i he tornat a l'estat automàtic, és cert. Recuperem aquest automatisme. Sort, sort, perquè pensava si a algun dels oients dels pòdcasts els passa el mateix. Hem complicat les coses. Hem fet aquesta pausa, que recordo que era la paraula clau del pòdcast anterior. Ara, d'aquest pòdcast, quina seria la paraula clau i com la podem resumir en una frase?

VICTÒRIA: Doncs seria la paraula «el present». I com a frase, una frase doble: «aquí ara» i «la importància del cos».

MARC: Doncs ens quedem amb aquesta idea i amb la sensació de les sensacions i de la mateixa excepció. Hem dit que és aquest com sisè sentit que ens permet saber com tenim el cos col·locat i que tot això ens ajuda a analitzar les nostres emocions. Hem parlat amb la doctora Victoria Carmona en un nou lliurament al sisè d'aquestes set claus per transformar l'estrès en benestar.

LOCUTOR: Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.