5. Transformar emocions

Descripció de l'episodi:

En aquest cinquè pòdcast, abordarem com transformar les emocions per sortir de l'estrès i convertir-les en quelcom positiu, en benestar.

Transcripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

LOCUTOR: Benvinguts a Audioformació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

MARC: Benvinguts a «7 claus per transformar l'estrès en benestar», una sèrie de set pòdcasts on trobaràs recursos i estratègies per conèixer i identificar l'estrès, transformar-lo i convertir-lo en benestar. En aquesta ocasió, parlem de l'estrès i les emocions, tal com s'especifica en la presentació d'aquest pòdcast. Explorarem com podem manejar l'estrès perquè no ens afecti negativament i, fins i tot, com transformar-lo en un recurs per al nostre benestar. Com sempre, comptem amb la participació de la doctora Victoria Carmona. Ella és doctora en psicologia de la salut i de l'esport per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en «mindfulness», estrès laboral, programació neurolingüística, «coaching» i en diferents orientacions psicològiques com teràpia humanista, teràpia cognitivo-conductual i teràpies de tercera generació, entre d'altres. Forma part del Grup Estrès i Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa actualment com a psicòloga i formadora en diferents organitzacions. En aquests cinc pòdcasts, veurem com podem transformar les emocions per sortir de l'estrès i convertir-les en alguna cosa positiva. En resum, el que busquem és el benestar. Victoria, què solem fer perquè les emocions es manifestin com a estrès i no com a benestar?

VICTÒRIA: Doncs mira, una de les coses que solem fer és esperar sentir-nos bé en tot moment, però això no és realista. Desafortunadament, no podem estar bé constantment. Llavors, quan tenim emocions que tenen una energia més aviat negativa o que ens generen malestar, tendim a voler desfer-nos d'elles. Això és el que vam explicar en el capítol anterior. Les intentem racionalitzar, actuar o reaccionar davant d'elles. Tot i això, totes les emocions, d'alguna manera, són útils i ens serveixen per a alguna cosa, encara que no ho sembli. Si em permeteu, podem explorar com cada emoció ens pot ser útil. Parlaré de les emocions bàsiques, que ja vam mencionar en l'últim episodi, i de com cada una d'elles té un propòsit. Comencem amb l'alegria. L'alegria, cada persona la gaudeix de la manera que li vingui bé.

MARC: I com podem…

VICTÒRIA: Després tenim una altra emoció bàsica, el fàstic. Aquesta emoció genera un rebuig intern i està més relacionada amb una resposta fisiològica. Evolutivament, ens ha ajudat en la supervivència. Per exemple, si en èpoques passades, com els «homo sapiens neanderthalensis», menjàvem bolets verinosos, el nostre cos reaccionava vomitant o eliminant-los per assegurar la nostra supervivència. A continuació, tenim la ira, una altra emoció bàsica que ens ha ajudat a defensar-nos. L'energia de la ira ens impulsa a l'acció. Així, en el passat, quan érem «homo sapiens neanderthalensis», aquesta ira ens servia per adquirir l'energia necessària per defensar-nos dels enemics, siguin mamuts o altres perills. Ara bé, arribem al 2022 aquí a Barcelona…

MARC: Una mica més evolucionats, però no gaire més.

VICTÒRIA: És cert, no gaire més. És molt important recordar que, en termes evolutius, la Terra té molts milions d'anys. Com a espècie, els éssers humans encara som una espècie relativament nova en aquest planeta. De fet, som l'última espècie que ha sorgit fins ara. Som els més recents i encara estem en una fase experimental.

MARC: Una mostra d'humilitat i de reconèixer els nostres orígens.

VICTÒRIA: És una gran mostra d'humilitat i consciència de la nostra procedència. Ara bé, imagina't: ahir era un «Homo sapiens» de l'Edat de Pedra i avui em desperto en l'any 2022. Què passa? No hi ha mamuts, no hi ha res d'això. Però evolutivament, tinc aquesta sensació contínua de preocupació, esperant què pot venir. I si no hi ha res, què faig? El cervell inventa situacions. Quan la gent em diu: «Victoria, és que jo soc molt negativa», els dic que ets un «Homo sapiens sapiens» normal i corrent. Cal aprendre a entrenar la ment per sortir d'aquest patró.

MARC: Hem de prendre consciència que els mamuts ja no hi són. Potser hi ha altres coses de les quals hem de tenir precaució, intentem estar atents, però ja no ens ataquen, i aquests problemes no hi són. N'hi ha uns altres.

VICTÒRIA: Exactament. Llavors, tot això relacionat amb la ira, que és el que volia dir. Fixa't, no hi ha mamuts. Quan a mi em ve aquesta ira, on em sento atacada i del que em defenso normalment és del meu ego. L'ego és la construcció de la personalitat. Des que vaig néixer fins ara, amb les meves històries i tot el que he viscut i après, m'he construït un personatge. Tu tens el personatge Marc i jo tinc el personatge Victoria, i cadascú juguem amb el nostre ego.

MARC: O sigui, representem un personatge, en certa manera, no?

VICTÒRIA: Representem aquest rol, sí. Això ja ho deia l'antiga Grècia, no? El nostre ego, el nostre personatge. Per mantenir aquesta imatge que tinc de mi mateixa, si no estic atenta, els comentaris dels altres poden activar en mi la sensació que m'estan atacant aquesta màscara o aquest personatge que interpreto.

MARC: Clar, però com ho transformem això? Després de tants anys d'experiència i a més amb això, no sé si està gravat als gens o com ho vulguis dir, com ho canviem?

VICTÒRIA: Amb dos o tres exercicis breus. Però la primera cosa, que ja sé que soc molt pesada amb això en tot aquest post que tens, és prestar-hi molta atenció i molta consciència. Si li prestes atenció abans de reaccionar a aquestes emocions, si fas aquesta petita pausa, veurem com podem fer-ho, això t'ajudarà a gestionar totes aquestes emocions.

MARC: O sigui, fora del pilot automàtic i posant atenció al que ens passa i al que sentim, perquè té una raó de ser.

VICTÒRIA: Exactament. Al final, fixa't, no soc responsable de les coses que sento. Però soc responsable de la meva reacció emocional. Per això he d'estar atenta. Sempre tinc el poder de decidir i com vam veure al primer pòdcast, en aquest espai està la meva llibertat. És aquí on decideixo.

MARC: Clar, sembla complicat quan ho mires d'aquesta manera. Sembla que no tinguis tant poder de decidir la resposta. Però en realitat, sempre el tenim.

VICTÒRIA: Sempre la tenim, però he de fer aquesta pausa perquè, si no, em surt la reacció automàtica. Per això es posa tant èmfasi en prestar atenció a tot això. Em falta explicar-te dues emocions: la tristesa i la por. Amb la tristesa, la pista per saber si el que estic sentint és tristesa o alguna altra emoció o és una amalgama, és si hi ha una pèrdua. Això és fàcil de veure quan és la pèrdua d'un ser estimat, que cal fer un dol, o quan hi ha una separació que requereix fer un dol. Però cal tenir en compte que moltes vegades estem tristos perquè hem perdut una expectativa. Potser he perdut una creença o una idea, però la meva sensació interna és de tristesa. Cal tenir cura d'això. I finalment tenim la por, que té com a funció protegir-nos. La por, com a emoció bàsica, es relaciona amb un perill físic o una amenaça. Quan això es transforma en un perill imaginari, encara és por, però sovint ho anomenem ansietat. L'ansietat reemplaça la por davant d'un perill imaginari. És important observar que el que pot ser ansietat per a mi potser no ho és per a tu. I aquí tornem a parlar d'interpretacions, que no deixen de ser interpretacions. En certes ocasions, determinades emocions són provocades per pensaments. Hem de ser molt atents en aquest aspecte.

MARC: Doncs, com ho fem? Un cop hem repassat aquestes cinc emocions, l'alegria, el fàstic, la il·lusió, la tristesa, la por… Anem als exercicis.

VICTÒRIA: El primer que es pot fer amb les emocions és centrar-se en la part de sensació interna. Aquest aspecte el tractarem en els dos pròxims pòdcasts. El més rellevant en sentir una emoció, potser el que no ens han ensenyat, és que una emoció només es pot sentir en el cos. Tota la resta són altres coses, com racionalitzar-la, reaccionar-hi o actuar-hi. És tan senzill com quan em ve una emoció, centrar la meva atenció en la sensació interna que sento. Per exemple, quan sento molta ira, el que normalment es coneix com enfado, ràbia, etc.

MARC: Ens enfadem, sí, sí, s'entén.

VICTÒRIA: Tot el conjunt. Com més petit, més intens. Quan experimentem ràbia, sovint se sent com un foc intern que es desplaça des del pit cap al coll. Aquí notes una onada de calor i, sovint, quan no fem la pausa que estem mencionant, acaben sortint paraules brusques i agressives. Aquest foc seria la sensació de fúria que sento per alguna cosa. Per exemple, quan sentim tristesa, se sent una opressió al pit. Altres persones ho perceben com una sensació a la gola. La ràbia, a vegades, algunes persones la senten a la mandíbula o als punys. I quan sentim por, sovint es manifesta com una sensació d'opressió a l'estómac, una mena de nus. Per tant, el més important de tot és centrar-me durant tres minuts, només, tres minuts en aquesta sensació interna. Mentre ho faig, no penso, no analitzo, no jutjo, no interpreto, no vull que desaparegui. Només em mantinc present. És com si jo i la meva sensació fossin l'única cosa que existeix en aquell moment.

MARC: Em passa alguna cosa, però no sé exactament què m'està passant. Anem a veure exactament què és.

VICTÒRIA: I no buscar explicacions, sinó centrar-me en l'aquí i ara i en la sensació mateixa. No sé si queda clar. S'ha demostrat científicament que el dolor emocional dura uns 12 minuts, fins i tot en situacions molt difícils. Després d'aquests 12 minuts, tot el dolor que puguem sentir és autoinfligit. És a dir, es converteix en patiment. Hi ha una diferència entre dolor i patiment. El patiment és tota la part mental que afegim, les interpretacions i tot allò que afegim a aquest dolor que tenim. Per tant, en temes d'ansietat o preocupacions que puguem tenir en el dia a dia, no vull exagerar, però si fem l'exercici sense enganyar-nos (i enganyar-nos seria pensar), després de deu segons, l'emoció i la sensació disminueixen.

MARC: La sensació d'aquella emoció.

VICTÒRIA: Això serveix perquè, en el moment en què soc capaç de regular-me i resoldre la meva pròpia resposta corporal, estic molt més preparat mentalment per tornar a examinar la situació i reinterpretar-la des d'un altre estat. Jo faig això, resolc la situació amb mi mateixa i, un cop ho he fet, puc veure la situació des d'una perspectiva diferent.

MARC: Això implica observar l'emoció, identificar els punts concrets en què es manifesta. Una vegada ho he vist, el punt de transformació del qual parlàvem abans, és a dir, com puc utilitzar aquest aprenentatge perquè, en la mateixa situació o en situacions futures, hagi après alguna cosa i hagi crescut.

VICTÒRIA: Perfecte. Fixa't, una altra cosa que es pot fer, en la mateixa línia de la teva pregunta, és que, després de fer aquest exercici d'anar cap a la sensació i explorar-la, si vull, puc buscar el primer moment que recordo haver experimentat aquesta sensació. Sí? El primer cop. Llavors, el que busquem aquí és una sensació similar, no els motius que la van generar. Potser ara sento ràbia perquè m'ha passat alguna cosa al treball, però quan penso en el primer cop que em va passar, potser tenia 4 anys perquè la meva mare no em va comprar un xupa-xup. Jo estava molt enfadada.

MARC: I recordem això?

VICTÒRIA:Sí. És sorprenent com recordem algunes coses. Llavors, la idea és que m'hi dirigeixo, cap a aquella situació, miro aquella nena o aquell nen i, des de la saviesa que tinc ara, del 2022, d'alguna manera, em recordo i em dono força a mi mateixa d'aleshores. Això també ens ajuda molt a poder tenir compassió cap a nosaltres mateixos, una cosa que sovint obliden. Solem ser molt durs i exigents amb nosaltres mateixos. Tenim estàndards diferents per als altres i per a nosaltres mateixos. Llavors, en connectar amb el nostre jo més jove, el punt és poder connectar amb compassió i perdonar-nos per sentir el que sentim. Perquè sovint el problema no és el que estem sentint, sinó la ràbia per sentir ràbia, la ràbia per sentir tristesa, el fàstic per sentir por, i ens enredem en una gran varietat d'emocions desagradables. Aquesta part de connectar amb compassió i donar força al nostre jo més jove és una de les formes que més ens ajuda a aconseguir coherència interna.

MARC: Vaig sentir una frase que deia que si tractéssim als altres com ens tractem a nosaltres mateixos, no tindríem amics. Resumim la paraula clau d'avui i ho posem en una frase?

VICTÒRIA: Doncs la paraula clau d'avui seria «pausa» i la frase seria: «Quan t'atures, et trobes».

MARC: En tot cas, tenim els exercicis que ens ha proposat avui la doctora Victoria Carmona, amb qui hem repassat un cop més una d'aquestes set claus per transformar l'estrès en benestar. Moltes gràcies.

LOCUTOR: Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.