Unitat 3. Activitat contractual

2. Els criteris de valoració objectius i subjectius

2.1. Naturalesa jurídica i tipus de criteris

Els criteris d’adjudicació o valoració busquen obtenir una prestació de la major qualitat possible i que pugui satisfer íntegrament les necessitats de cada entitat del sector públic en funció de les finalitats institucionals de cadascuna.

Aquests criteris han de servir per seleccionar la millor oferta del mercat una vegada s’han definit les necessitats de l’òrgan de contractació i l’objecte del contracte. És a dir, es tracta de trobar l’oferta econòmicament més avantatjosa. Per aquest motiu, aquests criteris han d’estar definits de manera clara i precisa en els plecs i han d’estar vinculats a l’objecte del contracte, entre altres requisits que es veuran a continuació.

L’LCSP assenyala que l’adjudicació dels contractes es fa, per regla general, utilitzant una pluralitat de criteris d’adjudicació basats en el principi de millor relació qualitat/preu. Aquesta relació qualitat/preu s’ha d'avaluar segons criteris econòmics i qualitatius.

Recorda

Tradicionalment les administracions públiques han aplicat criteris d’adjudicació que a la pràctica han donat més importància al preu que no pas a la qualitat. La nova LCSP vol revertir aquesta tendència i que no només es doni importància a l’aspecte econòmic, sinó que es busca que les prestacions del contracte siguin amb el major nivell de qualitat possible. És l’aforisme comunament conegut com “bo, bonic i barat”.

Els òrgans de contractació tenen dues opcions a l’hora d’establir els criteris d’adjudicació:

1
Establir un únic criteri
En aquest cas cal justificar-ne el motiu, ja que per regla general s’han d’establir criteris diferents, i a més, obligatòriament, ha de ser un criteri basat en els costos, que poden ser:
  • El preu
  • El cost (cost/eficàcia): com per exemple, el cost del cicle de vida del producte.

L’adquisició d’un camió per a la recollida d’escombraries. Aquest vehicle, amb unes característiques específiques, necessita un manteniment important, però també té una utilitat avaluable econòmicament.

Un contracte per al subministrament d’un vehicle d’aquest tipus pot tenir com a criteri de selecció el cost del cicle de vida durant la vida útil del camió o bé el preu d’adquisició.

2
Establir una pluralitat de criteris
que busquin la millor relació qualitat/preu. En aquest cas els podem diferenciar en:
  • Criteris econòmics
  • Criteris qualitatius

Per altra banda, amb caràcter general, podem dir que hi ha dues grans classes de criteris d’adjudicació:

  1. Automàtics, que poden quantificar-se mitjançant xifres o percentatges obtinguts a través de la mera aplicació de les fórmules establertes a aquest efecte.
  2. Dependents de judici de valor: aquells la quantificació dels quals depèn de la formulació d'un judici de valor per part de l'òrgan encarregat de la valoració.

Suposem un contracte de serveis típic municipal: recollida i control d'animals de companyia malferits, abandonats, perduts, ensalvatgits…

Exemple de criteris de valoració automàtics

  1. Criteri econòmic:
    • Millor oferta econòmica: s’indicarà el % de descompte únic per a cadascun dels preus unitaris del contracte. Fins a 44 punts (fórmula automàtica).
  2. Criteri qualitatiu:
    • Nombre de boxs per custodiar animals que compleixin la normativa vigent. Màxim 16 punts.

Es barema de la manera següent:

  • de 0 a 10 boxs: 0 punts
  • d’11 a 25 boxs: 3 punts
  • de 26 a 35 boxs: 6 punts
  • de 36 a 40 boxs: 9 punts
  • de 41 a 70 boxs: 12 punts
  • 71 o més boxs: 16 punts

Exemple de criteris de valoració dependents d’un judici de valor

  • Programa d’adopcions dels animals. Màxim 25 punts

El programa d’adopcions dels animals abandonats que el centre d’acollida té en custòdia és una peça clau per evitar el col·lapse del centre, per la qual cosa es valorarà la seva idoneïtat en aspectes de claredat i metodologia.

Es barema de la manera següent:

  • Programa aplicable amb gran idoneïtat: 25,00 punts
  • Programa aplicable amb idoneïtat moderada: 15,00 punts
  • Programa aplicable amb idoneïtat escassa: 5,00 punts
  • Programa no aplicable o intranscendent: 0,00 punts

2.2. Requisits dels criteris d’adjudicació

Els criteris d’adjudicació han de tenir uns requisits previs que cal tenir en compte:

  1. Han d’estar previstos en el PCAP i en l’anunci de la convocatòria.
  2. Han d’estar dirigits a obtenir prestacions de gran qualitat i que responguin al millor possible a les necessitats de l’òrgan de contractació.
  3. Cal que es justifiqui en l’expedient, en concret en la memòria justificativa, l’elecció dels criteris establerts. Per què se n’escullen uns i no uns altres?
  4. Han d’estar vinculats a l’objecte del contracte. Es considera que estan vinculats quan integren les prestacions que s’han de realitzar en virtut del contracte.

    En un contracte de neteja d’edificis municipals, es pot valorar com a criteri que els productes de neteja tinguin etiqueta ecològica. Així, en funció del % dels productes utilitzats amb etiqueta eco, se li assigna una puntuació o una altra. Aquest criteri integra les prestacions del contracte de neteja, atès que millora els productes.

  5. En l’àmbit de l’Administració general de l’Estat, és obligatori incorporar de manera transversal criteris socials i mediambientals, sempre que tinguin relació amb l’objecte del contracte.
  6. Han d’estar formulats de manera objectiva i respectant els principis d’igualtat, no discriminació, transparència i proporcionalitat, i no conferiran llibertat de decisió il·limitada.
  7. Han de garantir que les ofertes siguin avaluades en condicions de competència efectiva.
  8. En la mesura que sigui possible, cal que els criteris facilitin l’accés a la contractació de les pimes i de les empreses d’economia social.

El requisit de millores com a criteri de selecció, no obstant, sovint ha donat lloc a un mal ús. El més important de tenir en compte en relació a aquestes millores són les prestacions addicionals a les definides en l’objecte del contracte.

Per això han de complir una sèrie de requisits:

  1. Han d’estar perfectament especificades en els plecs quant als límits, les modalitats i les característiques, així com degudament valorades, de manera que els licitadors no tinguin cap mena de dubte ni hagin de fer cap interpretació en relació al contingut, la valoració i l’abast de les millores.
  2. Quan els criteris qualitatius superen als econòmics, les millores no poden representar una valoració superior al 2,5 % del total.
  3. Han d’estar vinculades a l’objecte del contracte.
  4. No poden ser objecte de modificació en cap cas.

Contracte de subministrament de medicaments que licita el Servei de Salut de la Junta d’Andalusia. L’objecte del contracte és el subministrament de medicaments als hospitals andalusos. Com a criteri de selecció, s’estableix una millora en els sistemes de dispensació automatitzada de medicaments per als pacients.

  • Es concedeixen X punts per cada armari dispensador que subministrin els licitadors.

Impugnat el plec de clàusules, s’arriba a la conclusió que la millora no s’ajusta a dret, ja que no es relaciona amb l’objecte del contracte, que és el subministrament de medicaments als centres hospitalaris, no als pacients.

Els calaixos dispensadors poden ser una millora per a l’adquisició de medicaments per part dels pacients, quan els medicaments han arribat als hospitals, però no és una millora en si mateixa dels medicaments subministrats ni tampoc suposa una millora del procés de subministrament. (Resolución 112/2018 del Tribunal Administrativo de Recursos Contractuales de la Junta de Andalucía.)

Contracte de subministrament i col·locació de la gespa del camp de futbol municipal. S’estableix com a criteri de selecció de millora la reurbanització de la zona de vianants adjacent al camp de futbol; qui l’assumeixi, rebrà X punts.

En aquest cas, la millora tampoc està vinculada a l’objecte del contracte, ja que, si bé la reurbanització de la zona de vianants és un benefici indirecte per al bon funcionament del camp de futbol, no té res a veure amb l’objecte del contracte, que és el subministrament i la instal·lació de la nova gespa artificial. No és, per tant, una millora vàlida.

Sí que seria una millora vàlida l’augment del gruix de la capa de cautxú que forma la base de la gespa artificial; en funció de tants mil·límetres més de gruix, s’atorgarien X punts.

2.3. Els criteris qualitatius en l’LCSP. Exemples i consideracions

Es consideren criteris qualitatius que els òrgans de contractació poden incorporar als PCAPS els següents:

  1. Qualitat, inclòs el valor tècnic.
  2. Característiques estètiques i funcionals.
  3. Accessibilitat.
  4. Disseny universal o per a tots els usuaris.
  5. Característiques innovadores.
  6. Característiques socials, que poden ser, entre altres:
    • Foment de la integració social de persones amb discapacitat o desfavorides.
    • Inserció sociolaboral de persones amb discapacitat o en situació de risc d’exclusió social
    • Plans d’igualtat.
    • Conciliació de la vida laboral.
    • Millora de les condicions laborals i salarials.
    • Estabilitat en l’ocupació.
    • Formació i protecció de la salut i la seguretat en el treball.
  7. Característiques mediambientals, que poden ser, entre altres:
    • La reducció del nivell d’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
    • La utilització de mesures d’estalvi i eficiència energètica i la utilització d’energia procedent de fonts renovables.
    • Manteniment o millora dels recursos naturals que es poden veure afectats per l’execució del contracte.
  8. Experiència del personal adscrit al contracte. Tradicionalment l’experiència no s’ha admès com a criteri d’adjudicació, ja que s’ha entès sempre com a condició d’aptitud (solvència). No obstant això, en la contractació de prestacions de serveis de caràcter intel·lectual, de formació i de consultoria, es pot avaluar la qualitat dels equips proposats, l’experiència i el currículum dels seus membres, per a l'execució del contracte (TJUE 26-3-15, assumpte C-601/13).
  9. Servei postvenda, assistència tècnica i condicions d’entrega.
Pujar