Unitat 3. Activitat contractual

7. La racionalització de la contractació

La regulació dels sistemes de racionalització de la contractació continguda a l’LCSP busca fonamentalment reduir els problemes referits en analitzar la contractació menor, és a dir, el fraccionament dels contractes i l’abús de la figura del contracte menor.

En parlar dels contractes menors, s’ha explicat que també era fraccionament il·legal del contracte el fet de contractar per separat activitats previsibles i planificables dintre de l’activitat ordinària dels poders adjudicadors.

Exemple

Sovint les administracions públiques tramiten com contractes menors les avaries dels vehicles de la seva flota de forma puntual, quan es produeixen. Tots aquests contractes menors tenen el mateix objecte (reparació i manteniment dels vehicles) i són prestacions similars i successives, tot i que les avaries puguin ser diferents en cada cas.

Per tant, som davant d’un servei amb una unitat funcional equivalent, i és previsible que es produeixi un important nombre d’actuacions al llarg de l’any, totes de la mateixa naturalesa. Per tant, caldria agrupar en un únic contracte totes les successives actuacions en la flota de vehicles.

Tot el que s’ha dit fins ara s’interpreta en el sentit que el contracte menor, tal com s’ha assenyalat, ha de ser d’aplicació restrictiva i extraordinària. Així, cal preguntar-se per la millor alternativa per contractar serveis i subministraments i les obres d’escassa entitat.

Els sistemes de racionalització per a la contractació en el sector públic no són una novetat en la Llei 9/2017; ja eren presents en les directives del 2004 i van ser transposats a l'ordenament jurídic espanyol per la Llei 30/2007. Malgrat això, no han gaudit de gaire aplicació dins de la contractació pública a causa de la dificultat de la seva comprensió, de la seva possible utilitat i de la seva escassa regulació.

No obstant això, l’LCSP pot donar-los un nou impuls en la seva utilització per a l'adquisició d'obres, serveis i subministraments d'ús corrent. Dos són els motius principals que poden influir en aquest canvi:

  • la limitació del contracte menor
  • la tramitació electrònica dels procediments.

Dos sistemes de racionalització tècnica per a la contractació coneguts són l’acord marc i els sistemes dinàmics. Partim de la idea que ni els acords marc ni els sistemes dinàmics són procediments de contractació; una vegada iniciat l'acord marc o el sistema dinàmic, no tenim adjudicataris d'un contracte: es tracta de solucions precontractuals.

Un precontracte o contracte de promesa és com un contracte preparatori, consensual, en virtut del qual les parts estableixen les línies bàsiques d'un futur contracte específic i contreuen l'obligació de desenvolupar-les en el futur.

Quan iniciem un acord marc o sistema dinàmic, el que obtenim és el compromís dels licitadors que integren l'acord marc o el sistema dinàmic de ser adjudicataris dels contractes que siguin necessaris per a la satisfacció de les necessitats de l'òrgan de contractació.


Per això en els plecs de l'acord marc o del sistema dinàmic es defineixen les necessitats generals que han de ser ateses i el seu valor estimat, la solvència del contractista i els criteris d'adjudicació. És a dir, es fixen els principals elements del contracte futur de tal forma que siguin coneguts per les parts.

Diferències entre sistema dinàmic i acord marc

7.1. Característiques de l’acord marc

L’acord marc també és un sistema de racionalització tècnica de la contractació que consisteix a subscriure un acord amb un o diversos empresaris per tal de fixar les condicions a les quals s’hauran d'ajustar els contractes que pretengui adjudicar l'òrgan de contractació durant un període de temps determinat.

Per tant, tenim un acord marc en el qual es fixen les necessitats i condicions dels futurs contractes en un termini de temps determinat. Fixades aquestes condicions, així com els licitadors que s’han presentat, es podran adjudicar contractes individuals cada vegada que sigui necessari. Són els anomenats contractes basats en l’acord marc. Aquests contractes basats poden ser objecte d’adjudicació directa o pot ser necessari tramitar una licitació, en funció de si s’han previst tots els termes de les prestacions en l’acord marc o no.

La durada de l’acord marc no és superior a quatre anys, excepte en casos excepcionalment motivats. Els contractes basats tindran una durada independent de la de l’acord marc. És a dir, pot ser que en l’últim trimestre de vigència de l’acord marc s’adjudiqui un contracte basat de dos anys, de manera que la durada d’aquest contracte basat aniria més enllà de la durada de l’acord marc, però estaria adjudicat dintre de la vigència de l’acord marc i, per tant, seria vàlid.

Exemple

Acord marc per a l’homologació de serveis d’obra de Cementiris de Barcelona, amb tres lots:

  1. Redacció de projectes d’obra
  2. Coordinació de seguretat i salut
  3. Auditoria de projectes

S’aproven els plecs i s’obre la licitació, a la qual es poden presentar tots els empresaris que compleixen els criteris de solvència.

Una vegada seleccionats els empresaris (amb un màxim de 20 per cada lot), no se’n podran afegir més posteriorment (a diferència del sistema dinàmic).

Seleccionats els empresaris, Cementiris de Barcelona podrà subscriure contractes basats en l’acord marc de la manera següent:

  • Mentre estigui vigent l’acord marc es podran subscriure contractes de serveis successius derivats d’aquell, la durada dels quals podrà entendre’s més enllà de la data en què expiri la vigència de l’acord marc, sempre que hagin estat adjudicats amb anterioritat a la data d’aquella extinció.
  • L’adjudicació de l’acord marc no dona dret a la prestació de serveis. Aquesta prestació es produirà en el supòsit que les empreses adjudicatàries de l’acord marc resultin adjudicatàries dels contractes que en derivin, amb invitació prèvia, de conformitat amb el que es determina en els apartats següents.

Per contracte basat s’entén la contractació d’un o diversos serveis objecte d’aquest acord marc, que es prestaran de conformitat amb el que s’estableixi al contracte basat, a l’oferta de l’adjudicatari i a la documentació tècnica facilitada per Cementiris de Barcelona.

Quan l'acord marc s'hagi conclòs amb diverses empreses, l'adjudicació dels contractes basats es podrà dur a terme bé tramitant una nova licitació o bé sense licitació, en funció de si en l’acord marc s’han previst tots els elements de la prestació.

7.2. Característiques del sistema dinàmic

El sistema dinàmic és una tècnica de racionalització, un procés totalment electrònic d'adquisició per a compres d'ús corrent, les característiques de les quals es troben generalment disponibles en el mercat.

És un sistema limitat en el temps i obert durant tota la seva durada a qualsevol operador econòmic que compleixi els criteris de selecció i hagi presentat una oferta indicativa que s'ajusti al plec de condicions.

Es poden fer acords marc per a la contractació d’obres, serveis i subministraments d’ús corrent, diferenciant categories de productes, obres o serveis.

Les fases del sistema dinàmic de contractació, ordenades cronològicament, són:

  1. Implementació: a aquest efecte se segueixen les normes del procediment restringit, amb certes especialitats.
  2. Incorporació d'empreses al sistema: durant el període de vigència, qualsevol empresari interessat pot sol·licitar participar-hi en les condicions establertes.
  3. Adjudicació dels contractes: amb la invitació prèvia a totes les empreses admeses al sistema.

Exemple

Sistema dinàmic de contractació per al subministrament de materials i mitjans auxiliars per a obres públiques, com ara materials de construcció, fusta, aglomerats, formigons àrids, terra vegetal, pintura, senyalització, etc., de l’Ajuntament de Gijón.

Es tracta d’un bon exemple, que es pot trobar explicat a la seu electrònica de l’Ajuntament.

Tràmit i fases d’aquest procés de contractació amb sistema dinàmic:

  • L’Ajuntament publica un plec de clàusules administratives i tècniques, on es regulen totes les condicions contractuals, com en qualsevol altre contracte.
  • Tot seguit, s’obre un primer termini de 30 dies perquè les empreses interessades (sens perjudici que posteriorment també es poden anar incorporant empreses al sistema) presentin sol·licituds.
  • Es verifiquen els requisits de les empreses i es van admetent les candidates que compleixen criteris de solvència i la resta de requisits establerts als plecs.
  • Quan hi ha una necessitat, es fa una invitació a totes les empreses i es demana ofertes, seguint els tràmits del procediment supersimplificat.
  • Finalment, s’adjudica a qui presenta la millor oferta d’acord amb els plecs.
Pujar