Unitat 3. Activitat contractual

Una de les figures més polèmiques i controvertides de la nova LCSP ha estat la regulació del contracte menor. De fet, la interpretació del seu article 118 ha donat lloc a més informes dels tribunals de contractació que cap altra, amb una gran diferència i disparitat de criteris entre ells.

La complexitat generada al voltant d’aquesta figura s’explica si es té en compte que el contracte menor ha estat font de constants crítiques per part d’amplis sectors doctrinals, que han considerat aquesta modalitat com una via d’escapament del compliment dels principis de la contractació pública, especialment el de concurrència i publicitat. En molts casos, els poders adjudicadors han abusat de la utilització del contracte menor. Hi ha multitud d’exemples en relació al fraccionament dels contractes de forma fraudulenta per evitar els procediments oberts de concurrència pública.

Actualment, l’art. 118 de l’LCSP ha estat modificat pel Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, per intentar resoldre els greus problemes interpretatius que s’han produït des de l’entrada en vigor de l’LCSP. Aquesta modificació a través d’un reial decret tampoc ha estat exempta de crítiques, no només per la forma normativa, sinó també perquè sembla flexibilitzar-se els requisits per celebrar contractes menors, de manera que es podria entendre com un retrocés en la lluita contra la corrupció.

Les modificacions dels contractes menors amb el RDL 3/2020 són:

1. Elimina la necessitat de justificar que el contractista no ha subscrit altres contractes menors que individualment o conjuntament superin els llindars establerts.
2. Exclou expressament la necessitat d'emetre l'informe de l'òrgan de contractació que justifiqui la necessitat del contracte i la no alteració del seu objecte per als contractes el valor estimat dels quals no excedeixi de 5.000 €, pagats mitjançant el sistema de bestretes de caixa fixa o similar, com ara les ordres de pagament a justificar.

La figura del contracte menor es va crear per atendre prestacions singulars o ocasionals, que han de justificar-se perquè són esporàdiques o perquè hi ha una imprevisió o necessitat no repetitiva en el temps.

Aquesta finalitat, perseguida no només per l’actual LCSP sinó també per l’anterior TRLCSP, ha estat incomplerta de forma àmplia per moltes administracions públiques, les quals han acudit molt sovint a la contractació menor per despeses reiteratives any rere any i en cap cas excepcionals.

Els requisits que cal tenir en compte per tramitar els contractes menors, d’acord amb la normativa vigent són:

1. Límit econòmic: han de ser contractes amb un valor estimat inferior a 40.000 euros en obres i a 15.000 en subministraments o serveis.
2. Termini de durada: no podran ser superiors a un any ni ser objecte de pròrroga, ni s’admetrà la revisió de preus.
3. Procediment: la doctrina s’ha mostrat dividida respecte a considerar els contractes menors com un autèntic procediment o no.

D’una banda, l’art. 131.3 disposa que els contractes menors podran adjudicar-se directament a qualsevol empresari amb capacitat d’obrar i que compti amb l’habilitació professional necessària per fer la prestació. D’una altra, l’art. 118 de l’LCSP no regula cap tràmit d’adjudicació dels contractes menors, si bé cal considerar la mateixa necessitat per tal de poder connectar l’aprovació de l’expedient amb la prestació del servei o entrega del bé pel contractista, ja que, en cas contrari, el contractista no tindria coneixement formal de l’obligació de realitzar la prestació.

Finalment, també cal tenir clar que ha d’existir un expedient de contractació menor, atès que s’hi ha de reflectir tota la documentació requerida per l’art. 118.