El principi de publicitat constitueix un dels pilars del sistema europeu de contractació pública i obliga que tots els actes del procediment de contractació hagin d’anar acompanyats de la màxima publicitat, ja que aquesta afavoreix la concurrència de licitadors i, per tant, més competència i una millor relació qualitat/preu. Tant el principi de concurrència com el d’igualtat es fonamenten en una publicitat adequada. La generalització dels mitjans electrònics en els procediments de contractació i la rellevància que la nova Llei dona al perfil del contractant, són eines fonamentals per garantir aquesta major publicitat i transparència dels procediments de contractació pública.
Quan es parla de publicitat activa, es fa referència a la informació que ha de publicar-se d'ofici en el perfil del contractant (internet). En relació a aquesta, l’LCSP ha suposat importants novetats i avenços significatius per fer-la efectiva.
En canvi, amb la publicitat passiva, entesa com les sol·licituds d'accés a la informació obrant en els expedients de contractació pública, l’LCSP, en diversos articles, només reconeix l'accés a aquesta informació als interessats, és a dir, als licitadors i adjudicataris, però no a la ciutadania en general.
La regulació prevista a l’art. 63 de l’LCSP incrementa les obligacions de publicitat activa previstes a la normativa sobre transparència i accés a la informació pública. El principal instrument per fer efectiva aquesta publicitat és el perfil del contractant, la informació del qual ha de ser accessible de forma lliure i sense necessitat d’identificació prèvia.
És obligatori publicar:
La informació que cal publicar per als contractes menors serà, almenys: l’objecte, la durada, l'import d'adjudicació (inclòs l'Impost sobre el valor afegit) i la identitat de l'adjudicatari, a partir de la qual s’ordenaran els contractes.
La publicitat passiva fa referència al dret que tenen els ciutadans a sol·licitar informació als organismes i a les entitats públiques, i l’obligació que aquests tenen de facilitar-los-la. Els ciutadans ho han de demanar de manera formal mitjançant sol·licitud d’accés a la informació.
No obstant això, els principals protagonistes d’un contracte públic són, d’una banda, els ens del sector públic, i de l’altra, els licitadors, aquells que decideixen presentar-se a un contracte; els ciutadans no tenen legitimació per recórrer decisions contractuals. No hi ha acció pública en matèria de contractació.
Malgrat aquesta afirmació, cal tenir en compte el contingut de l’Atès núm. 122 de la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública:
Aquest Atès de la Directiva no ha estat regulat en el seu articulat, com tampoc ho ha fet l’LCSP, cosa que ha estat durament criticada per part de la doctrina, sobretot per la minva que representa en la lluita contra la corrupció en la contractació pública.
Per tant, els ciutadans no poden:
Només poden fer-ho els interessats, és a dir, aquelles persones que han concorregut al procediment de licitació com a licitadors.