1. Com aconseguir ser més visible a internet i a les xarxes socials
Descripció de l'episodi:
Actualment tenim al nostre abast més canals de comunicació i informació que mai: whatsapp, facebook, instagram, webs de tot tipus…Els webs i els blogs primer, i les xarxes socials i la missatgeria instantània després, han esdevingut una oportunitat per a nous creadors de continguts, comerços i professionals de tot tipus, i també han establert una nova manera de comunicar-nos.
Transcripció:
Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat
Benvinguts a Àudioformació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
JOSEP LLUÍS VIDAL: Actualment tenim al nostre abast més canals de comunicació i informació que mai: WhatsApp, Facebook, Instagram, webs de tot tipus. Els webs i els blogs primer, i les xarxes socials i la missatgeria instantània després, han esdevingut una oportunitat per a nous creadors de continguts, comerços i professionals de tot tipus, i també han establert una nova manera de comunicar-nos. Ara bé, a Internet no tot és el que sembla, i sovint hem sigut testimonis, de manera directa o indirecta, de la dificultat, cada cop més evident, d'arribar a les persones que volem, el que en el llenguatge del màrqueting es coneix com a públic objectiu. Què està passant? Per què cada cop és més difícil fer-se veure a les xarxes i a Internet en general? Què podem fer? Avui intentarem posar una mica de llum a aquest món cada cop més complex que és fer-se veure a Internet i a les xarxes socials. Montse Vidal, benvinguda.
MONTSE VIDAL: Hola, moltes gràcies.
JOSEP LLUÍS VIDAL: La Montse Vidal és comunicadora. Jo soc en Josep Lluís Vidal, comunicador i consultor de Màrqueting Digital. Entrem en matèria.
JOSEP LLUÍS VIDAL: Publiques posts, històries, un dia darrere l'altre, inverteixes temps, molt de temps i amb prou feines aconsegueixes retorn, visibilitat, comentaris, etc. Aquesta situació pot arribar a ser frustrant, oi Montse?
MONTSE VIDAL: Sí, la veritat és que sovint passa que si no veiem resultats o no entenem què està passant és molt fàcil deixar-ho estar. I llavors perdem oportunitats i molts perfils queden abandonats, amb la mala imatge per la marca que això comporta. D'altra banda, hem de tenir en compte que normalment els resultats no solen arribar ràpid, més aviat al contrari. Necessitem un temps que és variable en funció del projecte, del producte o servei i, és clar, també dels recursos que hi dediquem. Però sol passar que sovint, i és normal que així sigui, si no veiem algun resultat ràpid, aparegui el desànim, la frustració i el risc d'abandonament.
JOSEP LLUÍS VIDAL: Intentem doncs que això no passi i comencem detallant les principals causes que expliquen les dificultats més comunes que ens trobem a l'hora d'arribar als nostres usuaris, al nostre públic objectiu. Per cert, també dediquem un altre pòdcast, concretament el número dos, a parlar més extensament d'aquest concepte de públic objectiu, perquè és vital entendre'l i assimilar-lo.
MONTSE VIDAL: Com dèiem al començament, actualment tenim molts canals a través dels quals rebem molts inputs, moltes notificacions. Tenim molta informació i sovint ens arriba tot concentrat en poc temps i això ens provoca saturació, confusió i incomprensió. És una paradoxa el fet que amb tots els canals i mitjans de comunicació que tenim avui dia al nostre abast, cada cop sigui més difícil estar ben informat. I és que al segle XXI el repte ja no és accedir a la informació, que una mica també, sinó aprendre a gestionar-la, canalitzar-la i donar-li el context adequat. Alguns exemples clars de tot això que expliquem són les notificacions de les noves notícies que es publiquen en un mitjà de comunicació, els avisos que algú ens ha deixat un comentari o que tenim un seguidor nou, per no parlar dels WhatsApp. Un altre escenari, malauradament real, que il·lustra perfectament el que comentem són les situacions en què es produeix una catàstrofe natural o un atemptat. Les notícies comencen a circular molt ràpidament per multitud de canals. Si normalment, en un context així, les primeres informacions que ens arriben solen ser escasses, confuses i imprecises, imagineu-vos si afegim els rumors, les notícies falses, de les que parlarem en un moment, o les informacions inexactes. Això que expliquem sempre ha passat, però ara, amb els mòbils, les xarxes socials i aplicacions com WhatsApp o Telegram, la difusió és ultra ràpida, amb la qual cosa no tenim suficient temps per assimilar i processar tot això que estem rebent. Ens podem arribar a sentir, per dir-ho col·loquialment, desbordats o sobrepassats.
JOSEP LLUÍS VIDAL: Per altra part, l'accés a Internet s'ha multiplicat de forma exponencial en els darrers anys. La gran majoria de la població té accés a la xarxa, sobretot des de dispositius mòbils, i això genera més contingut potencial. Ara hi ha moltíssimes més persones que tenen mòbil i Internet al mòbil que fa una dècada. Per altra part, són cada vegada més les persones que troben a Internet una oportunitat en sectors molt diversos, són els coneguts emprenedors o emprenedores digitals, que també generen contingut propi, sigui amb els seus webs i blogs o amb totes les xarxes socials en les que són presents. Per il·lustrar això que expliquem, imagineu-vos una persona programadora de pàgines web que treballa amb WordPress. Aquest o aquesta professional, a banda de tenir el seu propi web on es puguin veure els seus treballs i contactar, també pot tenir un blog en el que resolgui els dubtes o problemes més comuns amb els que es troben altres persones que també utilitzen WordPress per construir el seu espai web. D'aquesta manera, aconsegueix, a poc a poc, fer-se una imatge de marca, posicionar-se com a professional i crear una comunitat de persones que segueixen el seu treball.
MONTSE VIDAL: I també existeix un tipus de contingut que hem d'intentar evitar. Les fake news, les notícies falses, són continguts creats específicament per confondre, informar a mitges o desacreditar. Sovint apel·len a les emocions més bàsiques, com la ràbia o la tristesa, fins a tal punt que manipulen la capacitat de les persones per valorar si allò que estan llegint, escoltant o veient és cert o no abans de compartir-lo amb el seu cercle de contactes. Però, és més, existeix una indústria que fa negoci amb les fake news. Us recomano un llibre que aporta molta llum sobre aquesta qüestió: “//Fake news, la verdad sobre las noticias falsas// , del periodista Marc Amorós. En aquest llibre, l'autor calcula que, molt aviat, la meitat del contingut d'Internet es podrà catalogar com a alguna forma de fake news. En realitat, les fake news sempre han existit. Hi ha nombrosos exemples al llarg de la història de manipulacions informatives, de veritats a mitges i de rumors. Però avui dia, ho hem apuntat abans, la diferència resideix en la capacitat de difusió que aporten Internet i les xarxes socials. En qüestió de molt poc temps, un rumor es pot fer viral, és a dir, que es comparteix per moltes persones i que circula molt ràpid en poc temps. Per tant, abans de compartir o reenviar res que us arribi via aplicacions de missatgeria instantània o xarxes socials, reflexioneu sobre la veracitat del contingut. Investigueu quin pot ser el seu origen i valoreu el motiu real pel qual el voleu compartir amb els altres. I pregunteu-vos també què aporta que compartiu i difongueu aquest contingut.
JOSEP LLUÍS VIDAL: Parlem ara dels algoritmes de les xarxes socials. Entrem una mica més en detall perquè són els responsables en gran mesura de que tinguem accés a determinats continguts més fàcilment que a d'altres. És un aspecte importantíssim i que té molt a veure amb el contingut que ens arriba amb més o menys freqüència a través de les xarxes socials. Però què és un algoritme? Per fer-ho fàcil podem dir que és un software que, en base a una programació i unes dades, determina quins continguts ens ha de mostrar en prioritat una xarxa social. Tot va començar cap al 2015 a Facebook, quan aquesta xarxa social va decidir canviar la manera en què mostrava les publicacions als seus usuaris. Fins aquell moment, els posts o entrades es mostraven de manera cronològica, és a dir, les més noves primer i en ordre de publicació descendent. Facebook va decidir canviar això i va començar a donar més prioritat a les publicacions dels amics amb els que tenim més contacte, més interacció. Per exemple, és més probable que veiem abans una publicació d'un amic al que li donem likes, entre cometes, als seus posts o els comentem, que la d’altres contactes amb els que tenim menys interacció. La companyia de Mark Zuckerberg va argumentar aquest canvi dient que la xarxa social havia crescut tant i tenia tal quantitat de contingut que els usuaris no podien assimilar-ho tot i es podrien estar perdent publicacions rellevants. Des d’un punt de vista d'usuari particular, això té un sentit. És com l'agenda dels nostres telèfons: podem tenir 500 o 1.000 contactes, però amb quanta gent parlem habitualment? 20? 30? Segurament ens interessarà més saber d'aquests 20 o 30 que de la resta que, tot i conèixer-los, no tenim relació o en tenim molt poca. El cas és que aquest canvi es va aplicar també a les pàgines d'organitzacions i institucions amb la qual cosa van començar a perdre visibilitat. Una visibilitat que ha anat caient en picat amb el pas del temps fins al punt que, si no fem cap campanya de publicitat i no aconseguim mantenir un alt nivell d'interacció amb la nostra audiència, es redueix al 2 o 3% del total dels nostres seguidors. Això va ser demolidor per als comptes amb una pàgina activa. I la resta de xarxes socials com Instagram, Twitter o LinkedIn també han acabat adoptant aquesta manera de funcionar.
MONTSE VIDAL: I llavors què puc fer per ser més visible?
JOSEP LLUÍS VIDAL: Bé, doncs després de tot el que hem explicat sobre la dificultat cada cop més gran per ser visible a Internet, ara anem a la part optimista i és que no tot està perdut. En primer lloc hem d'explicar la nostra proposta i explicar-la bé, que no quedin dubtes. Fes-te preguntes com, per exemple, per què m'han de comprar o contractar a mi i no a un altre. Què faig de diferent als altres? La diferència de vegades pot ser simplement la manera de fer les coses o el preu o l'atenció a l'usuari. Busca el teu valor principal, defineix-lo i comunica’l.
MONTSE VIDAL: D'altra banda, la constància i la disciplina en la generació de continguts i l'actualització de les xarxes de manera regular és vital. No pots desaparèixer tres mesos i després tornar com si no hagués passat el temps. També és molt important la planificació dels continguts que vols traslladar. Es diu calendari editorial i en parlarem amb detall en el pòdcast número dos d'aquesta sèrie. Però ara te'n faig 5 cèntims. Amb una bona planificació de continguts, un bon calendari editorial, aconseguiràs optimitzar al màxim l'energia que destines a la teva visibilitat a Internet i a les xarxes socials. Vol dir això que no pots improvisar, que no pots sortir del guió? En absolut. Però és millor no deixar-ho tot en mans de la improvisació.
JOSEP LLUÍS VIDAL: Marca't objectius des del principi i una estratègia per aconseguir-los. Fes servir objectius SMART, específics, assolibles, mesurables, rellevants i temporals. Un objectiu no és, per exemple, vull tenir més seguidors. Un objectiu ben formulat seria vull tenir un 10% més de seguidors en un termini d'un any.
MONTSE VIDAL: Escolta el teu públic i interactua amb ells. No deixis mai un missatge sense resposta. De vegades, una resposta també pot ser un simple m'agrada o una emoticona. A més, una bona atenció a l'usuari és una excel·lent manera de conèixer millor el teu públic i de fomentar que els teus seguidors siguin actius. I a les xarxes socials això és vital, ja que són canals de comunicació pensats per funcionar de manera bidireccional. D'altra banda, com més activa és una comunitat, més visibilitat aconsegueix.
JOSEP LLUÍS VIDAL: Fes accions de publicitat i màrqueting online. Destina un pressupost mensual per això, encara que sigui petit. Fins ara hem parlat de recursos per tenir visibilitat a Internet i les xarxes socials de forma orgànica, és a dir, amb el teu esforç. Però si realment vols arribar a nous públics i créixer, és necessari fer una inversió en publicitat, sigui a les xarxes socials, a Google o en un mitjà de comunicació. Ben gestionades, les campanyes de publicitat t'aporten un plus de visibilitat. De fet, l'estratègia ideal per guanyar visibilitat hauria d'incloure una combinació d'accions pròpies i publicitat pagada.
MONTSE VIDAL: En aquest pòdcast hem parlat de la dificultat cada cop més evident de ser visibles a Internet. Les principals raons són la gran quantitat de continguts, les fake news i els algoritmes de les xarxes socials. Però aquesta situació es pot combatre si expliquem bé la nostra diferència respecte als altres, si som disciplinats i constants, si planifiquem bé i si fem accions de publicitat i de màrqueting.
JOSEP LLUÍS VIDAL: Doncs fins aquí aquest pòdcast dedicat a la visibilitat a Internet. Fins la propera.
MONTSE VIDAL: Fins aviat.
Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.