2. Públic objectiu i calendari editorial
Descripció de l'episodi:
Públic objectiu i Calendari editorial són dos conceptes de vital importància en el món del màrqueting, sigui o no digital. Tenen una relació directa i són imprescindibles per elaborar una correcta estratègia de continguts i ajudar-te a guanyar visibilitat a les xarxes socials i a internet en general.
Transcripció:
Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat
Benvinguts a Àudioformació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
JOSEP LLUÍS VIDAL: Públic Objectiu i Calendari Editorial són dos conceptes de vital importància en el món del màrqueting, sigui o no digital. Tenen una relació directa i són imprescindibles per elaborar una correcta estratègia de continguts i ajudar-te a guanyar visibilitat a les xarxes socials i a Internet en general. Si no hem treballat mínimament en aquest àmbit és molt probable que no els haguem escoltat mai. Així, si no estem familiaritzats amb aquests dos conceptes, com a molt podrem deduir de forma superficial el seu significat. En aquest pòdcast intentarem explicar, de la forma més entenedora possible, com ens pot ajudar en el nostre dia a dia gestionant xarxes socials o pàgines web el fet de conèixer el nostre públic objectiu i elaborar correctament un calendari editorial. Us asseguro que val molt la pena. Som-hi!
JOSEP LLUÍS VIDAL: Saludem la Montse Vidal. Benvinguda.
MONTSE VIDAL: Hola, moltes gràcies.
JOSEP LLUÍS VIDAL: La Montse Vidal és comunicadora. Jo soc en Josep Lluís Vidal, comunicador i consultor en màrqueting digital. Entrem en matèria.
MONTSE VIDAL: Doncs sí, comencem parlant del públic objectiu. Malgrat no haguem escoltat mai aquest concepte, no és difícil entendre el seu significat, encara que sigui de manera general. Veureu, s'entén com a públic objectiu el grup de persones a les que potencialment els pot interessar allò que oferim, sigui un servei o un producte, o simplement allò del que parlem. Conèixer el nostre públic objectiu, a qui ens adrecem, és vital per diverses raons. La principal és que, com millor coneguem la nostra persona usuària, millor servei li podrem donar. Ens podrem adreçar en el seu llenguatge, conèixer les seves preferències i així avançar-nos a les seves necessitats. En certa manera, és posar-se en el lloc de la persona que tenim al davant, o a l'altre costat de la pantalla. De fet, conèixer el màxim de detalls del públic objectiu és el somni de tot publicista i professional del màrqueting.
JOSEP LLUÍS VIDAL: Una altra raó, i no menys important que l'anterior, és que és gairebé impossible dirigir-nos absolutament a tothom. Significa això que només ens hem de centrar en un segment de la societat? No, clar que no. Podem tenir diversos grups de persones com a públic objectiu. El més important és tenir-los ben identificats i conèixer-los per tal de poder oferir el millor servei a cadascun d'ells. Us explicaré un cas amb el que em vaig trobar una vegada, en una formació. Una noia estava preparant el llançament d'una revista local gratuïta. Quan jo parlava del públic objectiu i deia que no ens podíem adreçar absolutament a tothom, ella va aixecar la mà per puntualitzar que la seva revista sí era per tothom. Després d'uns minuts argumentant, amb l'ajuda fins i tot d'altres assistents a la formació, que això que proposava ella no era viable, vam passar a una altra qüestió, és a dir, no la vaig convèncer. Mesos després vaig veure que havia publicat de revista i l'eslògan escollit era “la revista de tothom”. És evident que aquella revista no era per tothom. Segurament els nens no se la mirarien i els lectors habituals de premsa de pagament tampoc. No li vaig arribar a preguntar, però crec que ella es referia al fet que volia que ningú se sentís exclòs del seu projecte. Però des del punt de vista del màrqueting no es poden oferir continguts literalment per a tothom. Voler incloure tots els públics no garanteix que els teus continguts siguin interessants per a tothom i, si ho fessis, no arribaries a un alt grau d’afinitat amb el teu públic.
MONTSE VIDAL: Arribats a aquest punt és quan ens preguntem com podem conèixer el nostre públic objectiu per tal de definir les estratègies més adequades per poder arribar a ell. Un primer exercici que podem fer és una radiografia del nostre usuari potencial. I és que els detalls són molt importants. Per tant, agafem paper i llapis o un editor de textos i ens posem a escriure tot el que se'ns acudeixi d'aquesta persona usuària potencial. La seva edat, on viu, si té o no parella, si té o no fills, quina és la seva professió, la seva formació, el seu nivell d'ingressos, què li agrada fer en el seu temps lliure, quina ràdio o quin pòdcast escolta… Absolutament tot el que se'ns passi pel cap pot ser informació útil i rellevant per elaborar una bona estratègia de continguts. Fins i tot podem posar noms. En màrqueting això es coneix com a buyer persona.
JOSEP LLUÍS VIDAL: Vinga, posem un exemple. No sé, podem definir un dels perfils que ens podem trobar en una oficina d'atenció al ciutadà de qualsevol ajuntament de la província. Comencem per posar-li nom. Aquesta persona es diu Marta. La Marta té 32 anys, és veïna del poble i va venir a viure-hi fa deu anys. Per tant, ja coneix prou bé els seus veïns i veïnes, les tradicions i festes locals i sap quina és la composició del plenari municipal.
MONTSE VIDAL: La Marta participa activament en la vida associativa de la seva població d'adopció, ja que forma part de dues entitats, la colla de gegants i l'associació de veïns del barri on viu. Això fa que sigui una persona relativament coneguda al poble. També té parella i té dos fills, la Nora i en Manel, de 4 i 2 anys respectivament. Ara han començat a anar a l'escola i a la llar d'infants. La Marta treballa de gerent en un concessionari de cotxes del municipi i té formació universitària.
JOSEP LLUÍS VIDAL: Doncs aquest és un exemple de com podem definir un dels nostres públics objectius. La majoria de vegades, tret de casos molt concrets, tindrem més d'un públic objectiu i més en l'exemple que hem posat, una oficina d'atenció al ciutadà on poden atendre moltíssimes persones i ben diferents totes elles i, per tant, amb necessitats diferents. Ens serà de molta utilitat escriure aquesta radiografia per tenir-la ben present quan dissenyem el discurs per adreçar-nos a aquest perfil. Per altra part, és interessant apuntar que actualment el màrqueting digital ens brinda diferents recursos per conèixer millor el nostre públic objectiu. El que abans només era possible a través de costosos estudis de mercat, ara ho tenim al nostre abast si escoltem les nostres persones usuàries. Ho podem fer a través de les xarxes socials o amb enquestes en línia. A més, les xarxes socials i Google permeten un nivell de segmentació molt alt amb la qual cosa podem personalitzar moltíssim el missatge. Un exemple d'això, un ajuntament pot utilitzar llenguatges diferents en diverses publicacions a Facebook que després només veuran determinats col·lectius que s'identifiquen amb aquest llenguatge i amb la proposta que s'explica.
MONTSE VIDAL: Parlem ara del calendari editorial. Es tracta d'una eina molt útil per planificar el contingut que volem difondre a les xarxes socials a curt i mig termini, i és que el calendari editorial és necessari per no improvisar a l'hora d'actualitzar els diferents perfils, i de pas ens ajuda a gestionar l'estrès que suposa decidir cada dia els continguts de les nostres publicacions. Amb un calendari editorial optimitzem esforços i avancem feina, ja que només dediquem un temps determinat a pensar, decidir i executar la complexa tasca de gestionar les xarxes socials. Així, podem dedicar només unes hores d'un determinat dia de la setmana per escollir les publicacions que redactarem, quines fotografies o vídeos ens acompanyaran, o a quines xarxes socials les publicarem.
JOSEP LLUÍS VIDAL: Un calendari editorial no ha de ser una cosa complicada, més aviat, al contrari: és un recurs pensat per facilitar-nos la feina. El calendari editorial té els seus orígens en el món periodístic on encara es fa servir. Les redaccions dels mitjans de comunicació normalment saben, amb una certa antelació, els continguts que publicaran, ja que aquests continguts necessiten una feina prèvia de gestió, producció, tràmits, etc. Del calendari editorial queden exclosos els continguts d'última hora que, lògicament, no es poden preveure. I això ens porta a parlar de la flexibilitat del calendari editorial, que no ha de ser una eina inamovible. Aplicat al cas de la gestió de xarxes socials, o també d'un blog personal o professional, el calendari editorial és un recurs que ens ajuda a planificar, però no vol dir que sigui intocable. De fet, és desitjable una certa flexibilitat i si, per la raó que sigui, un dia creiem que convé canviar una publicació que ja teníem programada, doncs ho fem i no passa res.
MONTSE VIDAL: Deies abans, Josep Lluís, que el calendari editorial no ha de ser una eina complicada. I, efectivament, pot ser un full de càlcul en el que diferenciem les diferents xarxes o suports que hem de gestionar, el text que publicarem, la imatge, foto o vídeo, que l'acompanyarà, i el dia i l'hora en què es publicarà. Tot això, a més, ens donarà una perspectiva més àmplia de la feina que estem portant a terme i ens ajudarà a no repetir continguts, almenys en poc espai de temps entre ells.
JOSEP LLUÍS VIDAL: Però com fem un calendari editorial? És a dir, de què podem parlar als nostres canals? La veritat és que no hi ha una única resposta per a aquesta pregunta, però aquestes són algunes pautes que t'ajudaran a construir un calendari editorial adreçat a la teva audiència o públic objectiu. Primer, identifica els interessos del teu públic objectiu. Abans hem parlat d'això. Si coneixes les persones a les que t'adreces, sabràs què els pot interessar i de quina manera ho pots explicar per tal que es fixin en les teves publicacions, acabin interactuant, comentant, compartint i, per tant, ajudant a la visibilitat del teu contingut. Quan parlem del llenguatge, també ens referim als diferents formats que ofereixen les xarxes socials. Per exemple, les històries d'Instagram són més vistes per un públic més jove que les publicacions tradicionals, però hem de tenir en compte que això canvia ràpidament. Per altra part, també hem de tenir en compte el públic objectiu de cada xarxa social. Facebook és utilitzat per persones cada cop més grans, mentre que Instagram o TikTok atreuen a un públic cada cop més jove. Per tant, investiga primer quines xarxes utilitza el teu públic objectiu, ja que no has de ser a totes, ni molt menys. I un últim punt sobre el llenguatge: no utilitzis les mateixes publicacions a totes les xarxes socials, almenys no de la mateixa manera. És important destacar que cada xarxa social té una dinàmica diferent. Per exemple, les etiquetes o hashtags, les paraules clau que van amb el signe del coixinet al davant, són rellevants a Instagram o Twitter, però no a Facebook.
MONTSE VIDAL: També pots elaborar un llistat de dates assenyalades del teu sector, com poden ser els dies en què es celebren determinats esdeveniments rellevants. En el cas de les administracions públiques, un exemple el tenim en les festivitats locals o en la presentació i inauguració de projectes en què es treballa actualment.
JOSEP LLUÍS VIDAL: A nivell més pràctic i a banda del full de càlcul del que parlàvem abans, també destaquem un tipus d'aplicacions molt útils que permeten la gestió i planificació de continguts. Hi ha moltes opcions al mercat. HootSuite, Buffer, Tweetdeck, Facebook Creator Studio… Permeten la publicació directa en xarxes socials i el més interessant de tot. POTSER NO POSAR PUNT I SEGUIT 11.00 També podem programar les publicacions un cop hem decidit els continguts o el dia que es faran públics i la xarxa social de destí. Solen comptar amb una versió gratuïta i poden esdevenir una eina molt útil, per exemple, per programar publicacions que es fan de forma periòdica. Podríem programar tot un mes dedicant una estona.
MONTSE VIDAL: En aquest pòdcast hem parlat dels conceptes de públic objectiu i calendari editorial que estan directament relacionats. Són imprescindibles per elaborar una correcta estratègia de continguts i ajudar-te a guanyar visibilitat a les xarxes socials i a Internet en general. A grans trets hem definit que el públic objectiu és el grup de persones a les que potencialment els pot interessar allò que expliquem o oferim. Podem tenir més d'un públic objectiu i com més definits millor, perquè podrem personalitzar els missatges i així augmentar les possibilitats d'èxit.
JOSEP LLUÍS VIDAL: Pel que fa el calendari editorial, he explicat que es tracta d'una eina extremadament útil per planificar la difusió del nostre contingut i, d'aquesta manera, optimitzar esforços. Amb un simple full de càlcul podem gestionar les nostres publicacions que després podem programar amb diverses aplicacions que existeixen al mercat. Bé, fins aquí aquest pòdcast dedicat als conceptes de públic objectiu i calendari editorial. Esperem que us sigui d'utilitat. Fins la propera.
MONTSE VIDAL: Fins aviat.
Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.