2. Banderes
Descripció de l'episodi:
La base jurídica és la Llei 39/1981, que estableix la col·locació d’aquests símbols territorials. Indica que s’han d’ubicar en alternança, parell o senar, segons cada cas. Quan sapiguem quantes banderes hem de situar a la presidència o a l’escenari aconsellem dibuixar un esquema per ubicar-les allà on toca, sense cometre errors.
En l’àudio descobrirem que cada institució internacional marca l’ordenament de les seves banderes, de vegades alfabèticament en anglès, altres vegades en la llengua de cada país.
Transcripció
Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat.
Benvinguts a AudioFormació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
INTRODUCCIÓ DE L'EPISODI: ESCENA TEATRALITZADA
PRESENTADOR: Senyores i senyors: els donem la benvinguda a la jornada sobre innovació i mobilitat organitzada per l’Ajuntament de Sant Quintà d’Amunt. Una jornada en què, a més del nostre alcalde, hi participen alcaldes i alcaldesses dels municipis veïns: de Martinelles, Collvinent i Santa Euliana, així com els degans de la Universitat de Montclar i de la Politècnica de Sarsana. Donem les gràcies també a l’empresa Green and Verd, patrocinadora…
LAURA: No, no, no pot ser! Les banderes estan totes barrejades! Això ens portarà un problema, segur. Roger!
ROGER: Digues, Laura.
LAURA: Es pot saber què has fet amb les banderes? Estan totes descol·locades! I falta la d’un dels municipis! Com ha pogut passar, això?
ROGER: És que jo… quan he anat a afegir la bandera de Santa Euliana, que ha confirmat assistència a última hora, accidentalment he desordenat les altres. No estava segur del seu ordre correcte i no volia dir-t’ho per no preocupar-te més.
LAURA: Però això és un problema greu! L’ordre de les banderes és fonamental per al protocol! No podem mostrar els municipis ni les universitats en un ordre incorrecte. Això podria interpretar-se com una falta de respecte.
HOME: Senyora Vidal, com pot ser que la nostra bandera no estigui a l’escenari amb les altres? El meu alcalde no pujarà a l’escenari si no hi ha la bandera posada! La televisió nacional està punxant la conferència en directe! Ha de sortir la nostra bandera sí o sí!
LAURA: Sí, disculpi, estem solucionant-ho ara mateix, ha estat un error involuntari. Assegurarem que cada bandera estigui al seu lloc correcte abans que comenci el parlament dels alcaldes.
HOME: Entesos. Millor que s’arregli ràpidament.
LAURA: Roger, tan bon punt acabi de parlar el presentador de l’acte, es projectarà un vídeo a la pantalla i apagarem els llums de la sala. Aprofitarem aquell moment per canviar les banderes de lloc i incloure la de l’ajuntament que falta. Aquí tens una nota on t’he escrit l’ordre correcte. No la perdis! I aquesta vegada fes-ho bé, per l’amor de Déu!
ROGER: Tot clar, Laura. Ara mateix ho soluciono.
PRESENTADOR: Tot seguit us deixem amb el vídeo de presentació de la jornada i posteriorment començarem amb els parlaments…
ENTREVISTA
ENTREVISTADORA: Déu-n’hi-do, pobre Roger, amb les banderes! Marta Marfany, com va, com estàs? Benvinguda de nou!
MARTA MARFANY: Gràcies! Aquí estem!
ENTREVISTADORA: A veure. Dèiem que el tema d’avui és complicat, el tema de les banderes, però el pobre Roger la veritat és que l’ha feta bastant grossa.
MARTA MARFANY: És que pobre, tot li surt malament, em sap un greu!
ENTREVISTADORA: Què en penses de com se n’ha sortit la Laura, en aquest cas, la solució que li dóna al Roger? Tenim aquesta queixa formal d’algú d’algun ajuntament que ve allà a dir: “Escolti’m, que no hi ha la bandera del meu ajuntament! El meu alcalde no puja a l’escenari si no hi ha la bandera!”
MARTA MARFANY: A veure, tenen un conflicte, tenen un problema protocol·lari, però per mi en aquest cas hi havia massa banderes, perquè si comencem a analitzar, n’hi ha set, o vuit, o nou. Mare de Déu, ni que això fos un congrés internacional! Jo el que li recomanaria és: menys és més.
ENTREVISTADORA: Simplificar.
MARTA MARFANY: Sí, per què? En aquest cas, fixa-t’hi, els arriba un alcalde que diu que té bandera. La meva pregunta és: en aquest acte, tindrien la bandera de Santa Euliana? O l’alcalde la portava al cotxe o… tu no tens banderes dels altres ajuntaments. Clar, com que ells havien posat la dels altres, Martinelles, Collvinent, aquí tenen un conflicte. Però ara imagina’t que aquest alcalde diu: “Al meu poble no en tenim, de bandera”. Perquè no és obligat! Llavors què faig? Trec les altres? Pobres, tenen un problema.
ENTREVISTADORA: A vegades, per voler-ho fer molt bé, ho estem fent malament o ens estem complicant la vida, no?
MARTA MARFANY: Ens la compliquem sols, eh. D’acord, és un acte, està bé, és una trobada, però tampoc és una cosa internacional que hi hagi d’haver tot aquest banderam. Això és el que jo entenc. Jo aniria amb compte.
ENTREVISTADORA: Per tant: menys és més, simplifiquem sempre que puguem, però sí que és veritat que hi ha actes on hem de col·locar una sèrie de banderes i hem de saber com fer-ho, com organitzar-les. I no és cosa fàcil, perquè veig que tenim aquí damunt la taula un croquis amb molts números, Marta.
MARTA MARFANY: Sí, a veure. El problema és que en els actes oficials estem obligats a posar bandera. L’altre dia parlàvem del Reial decret, que era per a les precedències. Avui parlem de la llei que regula les banderes, és la Llei 39 de l’any 1981. També, com veiem, tot és antic.
ENTREVISTADORA: Tot té més de quaranta anys, tot és sènior.
MARTA MARFANY: Sí, tot es va estrenar amb la democràcia i així ens hem quedat. Aquesta llei regula i ens diu què hem de posar quan hi hagi actes oficials. I ho diu claríssim: la bandera d’Espanya sempre que hi hagi un acte.
ENTREVISTADORA: A qualsevol acte s’ha de col·locar la bandera d’Espanya.
MARTA MARFANY: Acte oficial, sí. I et diu: sempre l’has de posar en un lloc destacat, visible i d’honor. Clar, tu penses i diu: “I això què vol dir?”. Doncs la primera.
ENTREVISTADORA: Al centre.
MARTA MARFANY: La 1. Ara veurem si ho tenim parell o ho tenim senar, però és que la norma ja et diu “colóquese”. Per tant, molta opció no et deixa. A més, et diu: si a més d’aquesta bandera espanyola n’hi hagués altres, que poden ser les de les comunitats autònomes, la d’Espanya sempre serà la 1, i la resta després. Ja m’està marcant el que serà un 1 i el que serà un 2. A més, em diu que vigilem que les altres no siguin més grosses que l’espanyola.
ENTREVISTADORA: Compte, clar.
MARTA MARFANY: La mida i la col·locació. És que ens ho està marcant pràcticament tot.
ENTREVISTADORA: Per tant, aquí el millor seria que totes fossin de la mateixa mida?
MARTA MARFANY: Sí, sí, tu quan compres banderes hi ha unes mides establertes, i tu truques al proveïdor i li dius de tal mida. Per què si una és més gran que l’altra ja tenim un problema. Les d’exterior són molt més grosses. Les d’interior són d’una altra mida, però en tenim de diverses en funció dels pals que tinguem. Per tant, sempre igual. Si no, ja tindrem un problema. Ja sabem més coses.
A més a més, diu: si les col·loquem senars, la del mig ha de ser l’espanyola. I tu ja dius: 1, 2, 3, la del mig, Espanya. La 2 serà la de la comunitat autònoma i la 3 ja veurem què. Normalment, la del municipi. Però clar, per exemple, el meu poble no té bandera. Si vull posar una estructura senar, potser hauré de posar la de la Unió Europea.
ENTREVISTADORA: Entesos. Això si són senars, que tenim molt clar que n’hi ha una que està al mig. Què passa si són parells, si volem posar quatre banderes?
MARTA MARFANY: T’ho torna a explicar, perquè com que no deixen res a la improvisació, et diu: si són parells, de les dues del mig, mirant al públic, la d’Espanya serà la de l’esquerra. Per tant, jo crec que el més fàcil per a tothom és dibuixar-se això, quins números veuran des del públic. Si són senars, un 213, i si són parells, 3124. Si tu recordes o t’apuntes aquests números, ja anirem bé.
ENTREVISTADORA: És a dir, si són senars, l’1 al mig, el 2 a l’esquerra i el 3 a la dreta, això és el que veuria el públic.
MARTA MARFANY: Sempre, quan ordenem, mirem des del públic. Si no, tornarem a posar-ho malament.
ENTREVISTADORA: Per tant, 2, 1, 3: 213. I si són quatre banderes, si són parells, tenim les dues del centre, la de l’esquerra mirant des del públic seria l’espanyola, i després el 2 quedaria a la dreta.
MARTA MARFANY: La catalana.
ENTREVISTADORA: El 3 un altre cop a l’esquerra. Anem intercalant, no? Anem fent esquerra, dreta, esquerra dreta. Per tant, ens quedaria 3124.
MARTA MARFANY: Correcte.
ENTREVISTADORA: Bé, tenim els números al cap. Què és?
MARTA MARFANY: Aquí ja tenim això. També ens diu que les comunitats autònomes aniran en segona posició. De fet, si pensem, el que diuen és: territori més gran, que seria tot el país, l’espanyol és l’1. Les comunitats autònomes, que serien territoris, que en tenim disset i les dues ciutats autònomes, en la segona posició. I els pobles o ciutats, en tercer lloc. Per tant, si nosaltres ens fem el mapa, anem de més gran a més petit i ja tenim bastant criteri per fer-ho bé.
ENTREVISTADORA: Però què passa si hi ha diverses comunitats autònomes? Perquè clar, Espanya només n’hi ha una, però comunitats autònomes en tenim unes quantes. Qui va davant?
MARTA MARFANY: Això també ho van regular. Està tot previst.
ENTREVISTADORA: Fàcil, llavors, només hem de tenir la regulació en ment.
MARTA MARFANY: Mira, en aquell Reial decret 2099 hi ha un moment que parla de quan es reuneixin els presidents de comunitats autònomes com s’ordenaran, perquè tornem als egos: jo abans, tu després. Van decidir que era la data de publicació del seu estatut d’autonomia.
ENTREVISTRADORA: Caram! L’ordre alfabètic no se’ls va acudir? Hauria estat més senzill.
MARTA MARFANY: Parlant històricament, hi havia les comunitats que tenien tradició, el País Basc, Catalunya i Galícia; i la resta es van fer posteriorment per poder fer que tothom tingués estatut d’autonomia. Però les històriques eren aquestes. Si ens hi fixem, fa gràcia, com a anècdota, perquè el País Basc està la primera, Catalunya està segona. Però ho van registrar el mateix dia.
ENTREVISTADORA: Ostres!
MARTA MARFANY: Però els bascs es van llevar abans!
ENTREVISTADORA: És a dir, per minuts!
MARTA MARFANY: Quan va entrar al registre, el País Basc va entrar-ho abans. Per tant, som el dos.
ENTREVISTADORA: Som el dos. Per tant, la llista quedaria així: en primer lloc, Euskadi, el País Basc, després Catalunya com a número dos, tercer, Galícia. I després ja venen la resta.
MARTA MARFANY: Andalusia, Astúries, Cantàbria… Ens ho hem de saber? No, no ens atabalem. En el Reial decret 2099, a l’article 13, tenim la llista. Ara imaginem. Mira, al meu poble fem un acte i resulta que tinc molta ciutadania que va venir de les Balears, de La Rioja, de Galícia… I vull fer una trobada de pobles. Com poso les banderes? Me’n vaig a aquesta llista i dic: “A veure, Catalunya, la posaré la primera, perquè soc la 2. Galícia, la posaré al segon lloc, perquè és la 3 d’aquella llista. La Rioja la tercera, perquè és la 7, i Balears la posaria la quarta”. Ho tindré perfecte.
ENTREVISTADORA: És anar a aquesta llista, article 13.1 del Reial decret 2099. Perfecte. I la bandera d’Europa, que deies abans, què fem, on la posem? Perquè clar, tenim Espanya, tenim les comunitats autònomes, però Europa, que és un ens més gros…
MARTA MARFANY: Doncs és curiosíssim perquè la Comissió Europa en cap moment obliga a posar-la. La tradició ha fet que durant molts anys s’hagi posat, i era una bandera que no molestava. Ara comença a haver-hi detractors. Tenim tots aquests problemes amb Polònia i Hongria i tot això, que ja els comença a no agradar. Però mentrestant, obligació, no. Hi havia una recomanació de posar-la el 25 de març perquè era el dia que s’havia signat el tractat de Roma, s’havia creat la Unió Europea. I després, el dia 9 de maig, que aquest es conserva, que és el Dia d’Europa. Aquest sí que, per exemple a Barcelona, veus el autobusos amb les banderes europees, és el 9 de maig, perquè celebrem…
ENTREVISTADORA: El Dia d’Europa.
MARTA MARFANY: Exacte. I nosaltres, com a ajuntaments, l'utilitzem de comodí. Si no volem que la bandera espanyola quedi la 1, poso aquesta quarta bandera i se’m converteix en parell, i la 1 i la 2 —o sigui, Catalunya i Espanya— queden més camuflades.
ENTREVISTADORA: Les dues centrades al mig de la resta de banderes. Tot són trucs. No estem incomplint cap…
MARTA MARFANY: No, ho estàs fent bé però tu, organitzador, decideixes com ho muntes.
ENTREVISTADORA: Si la poses o no la poses. En aquesta situació amb la Laura i el Roger, que l’ha feta bona amb les banderes, hem sentit que també hi havia presència d’universitats i hi havia banderes de les universitats. En aquest casos, quin criteri s’aplica? No sé si surten, en aquest reial decret.
MARTA MARFANY: Mira, en protocol, un dels criteris importants és l’antiguitat. Una persona gran té més rang que una de jove. Doncs en el cas de les universitats s’ordenen per l’any de creació. Hi ha una llista de totes les universitats, a Espanya actualment n’hi ha setanta-una. Salamanca seria la primera, va ser la més antiga, del 1213. La Complutense de Madrid, Valladolid, i després vindria la Universitat de Barcelona, perquè la van crear el 1430. Si tu tens una reunió amb universitats catalanes, perquè volem fer algun protocol o alguna trobada, busques aquesta llista i ordenes les nostres, les que vinguin a la reunió, en aquest ordre: any de creació. La més antiga té més rang, la posem abans, i la més nova quedaria l’última.
ENTREVISTADORA: I què passa si hi ha algun representant de país estranger i volem posar la seva bandera? M’estic imaginant, per exemple, en l’anterior capítol parlàvem d’una exposició que tenia a veure amb el Japó. Si nosaltres volem col·locar la bandera japonesa també per quedar bé… Ja sé que al principi has dit que menys és més, simplifiquem, però escolta’m, que volem posar una bandera estrangera, on la posem?
MARTA MARFANY: Doncs en aquest cas, com que seria gran honor i és país, aniria després de l’espanyola. Aquest acte que comentàvem l’altre dia del Japó és un acte molt important, perquè si no, no el farien. Per deferència, a més, venint el cònsol, posaríem la bandera del Japó.
ENTREVISTADORA: I en algun altre acte que no tingués tant a veure amb el país en qüestió, hi ha alguna manera d’ordenar-les? O si hi ha més d’un país estranger, com els organitzem?
MARTA MARFANY: Depèn de qui està organitzant l’acte. Per exemple, aquest ens han de fer el seu ordenament propi: com posaré les banderes quan jo faci una trobada de països. Per exemple, la Unió Europea té els vint-i-set països, perquè Anglaterra va marxar, i el seu criteri és alfabètic però en la llengua pròpia de cada país. Això és molt important perquè si mirem, la gent que ens agrada això de les banderes quan surt a la televisió ho mirem, com estan posades. Si veus un acte de la Unió Europea, diràs: “Ostres, com és que la bandera de Grècia està davant d’Espanya, si la ge va al darrere de la e?”. Doncs no, perquè ho posen en grec, que és ELAS. Per tant, Grècia, quan està en un acte de la Unió Europea, t’ho posa abans.
ENTREVISTADORA: I Espanya va a la e, no a la essa d’Spain en anglès.
MARTA MARFANY: Exacte. Per exemple, Finlàndia, que nosaltres diem “a la efa”, doncs no: Suomi. Aniria la penúltima.
ENTREVISTADORA: Li passa al revés que Espanya, se’n van al darrere de tot.
MARTA MARFANY: Depèn de l’acte, depèn de qui l’organitza, és un criteri o un altre. Per exemple, l’OTAN ordena els seus països en anglès. Per tant, la posició de la bandera espanyola no seria la mateixa si estem a l’OTAN o estem en una reunió de la Unió Europea.
ENTREVISTADORA: I hem sentit també que en aquest acte que escoltàvem hi havia una empresa convidada patrocinadora de l’acte. Si l’empresa té bandera, on la posem?
MARTA MARFANY: Separada de les oficials. L’únic que no has de fer és barrejar-la. Mirant des del públic, totes les oficials a l’esquerra. I la que sigui empresarial, a la dreta.
ENTREVISTADORA: Separada, perquè no es poden barrejar.
MARTA MARFANY: No es poden barrejar perquè no és oficial.
ENTREVISTADORA: Té una feinada, el Roger, a recol·locar aquestes banderes! I només té el vídeo i a les fosques!
MARTA MARFANY: Ja t’ho he dit, pobre Roger, té un problema!
ENTREVISTADORA: Llavors què hauria de fer per recol·locar-les? Perquè diu la Laura que li passa un croquis, aquest croquis en què es basaria, tu com ho faries?
MARTA MARFANY: Mira, el croquis ha de ser aquesta estructura que hem parlat del 213 o el 3124, i si tens més banderes les vas col·locant a l’exterior i amb alternança.
ENTREVISTADORA: Esquerra, dreta, esquerra, dreta.
MARTA MARFANY: Enfora, enfora, enfora, enfora i ja els tindries tots. Com menys millor, perquè pobre, té molt risc. Com ordenarà les dels pobles? Alfabèticament, territorialment, per població… pobre noi!
ENTREVISTADORA: El consell que li donaries tu al Roger seria: “Treu totes les banderes, deixa l’espanyola, la catalana i ja està”.
MARTA MARFANY: Sí, deixa un bàsic, perquè aquí, teòricament, té totes les banderes dels pobles, però el més fàcil és que no les tingui. Tot i que jo conec gent de protocol que al maleter sempre porta la bandera del seu poble.
ENTREVISTADORA: Per si de cas!
MARTA MARFANY: Sí, i una planxa, les dues coses.
ENTREVISTADORA: Aquesta és l’altra, per favor, les banderes planxades. Que es nota molt, si alguna està més arrugada, també podem rebre una queixa. Marta, no sé si ens deixem alguna cosa més o ja tenim més o menys abordat tot el tema de les banderes.
MARTA MARFANY: Jo crec que l’important és conèixer el reglament, ordenar-les en un croquis i passar aquest dibuix a qui ho hagi de muntar. No sempre serà el pobre Roger. Potser estarem en un centre cívic i li direm al bidell: “Escolta’, munta’ns això perquè nosaltres arribarem justos”. O a la biblioteca. Els ho preparem i els ho donem, i ja està. Els de protocol intentem arribar cinc minutets abans per mirar si està bé o hem de córrer i ja ho tenim!
ENTREVISTADORA: I menys és més, que és el primer consell que ens ha donat avui la Marta. Marta, moltes gràcies!
MARTA MARFANY: A vosaltres!
Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.