3. Tractaments protocol·laris

Descripció de l'episodi:

El tractament és una fórmula de cortesia que dirigim a algunes persones per raó del seu càrrec. Analitzem quins són els més coneguts i l’ordre correcte de com els hem de fer servir. És una notorietat que acompanya i va davant del nom i cognom de la personalitat.

Transcripció

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat.

Benvinguts a AudioFormació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

INTRODUCCIÓ DE L'EPISODI: ESCENA TEATRALITZADA

PRESENTADOR: Arriba el moment de lliurar el premi més especial de la nit, el guardó d’honor a tota una trajectòria dedicada a fomentar l’educació de qualitat des de tots els seus vessants. Si us plau, rebem amb un fort aplaudiment Emili Fontserè, Premi d’Honor de la Fundació Llum d’Aprenentatge.

LAURA: Ha dit només Emili Fontserè, això no pot ser! Ha de mencionar tots els càrrecs que té, i és: rector de la Universitat de Bellflor, doctor en Ciències, president de la Comissió d’Innovació i Cavaller de l’Orde del Mèrit! Roger, avisa el presentador perquè ho corregeixi ara mateix o podem tenir problemes!

ROGER: Li ho he recordat just abans de començar l’acte, però no s’ho deu haver apuntat. Ara mateix li ho comunico. Pst! Has comès un error quan has presentat el premiat d’honor! No has mencionat els seus càrrecs ni el seu tractament protocol·lari. Això és greu, ho has de corregir ara mateix! T’he apuntat aquí el que has de dir.

PRESENTADOR: Clar, clar, ostres, ho sento molt. Les meves més sinceres disculpes. Deixeu-me corregir un lapsus lamentable per part meva, que m’ha portat a un error protocol·lari. Qui rep el Premi d’Honor aquesta nit és el doctor Emili Fontserè, Rector Magnífic de la Universitat de Bellflor, president de la Comissió d’Innovació i distingit Cavaller de l’Orde del Mèrit.

LAURA: Això no hauria d’haver passat, haurem de disculpar-nos personalment després.

ROGER: Sí, i potser revisar el nostre procés per assegurar-nos que això no torni a passar.

ENTREVISTA

ENTREVISTADORA: Els tractaments protocol·laris. aquest és el tema que volem abordar avui. Hem sentit aquesta situació, en què hi ha hagut aquest error. Em deia la Marta Marfany ara: “Sembla que estaven improvisant, que no ho tenien previst, això”. Marta, com va, com estàs? Benvinguda!

MARTA MARFANY: Gràcies! Bon dia!

ENTREVISTADORA: Dius que improvisaven i això en protocol estem aprenent aquí, capítol rere capítol, que no s’ha de fer.

MARTA MARFANY: En protocol, mai.

ENTREVISTADORA: Per tant, què ha passat?

MARTA MARFANY: A veure, el pobre Roger avui ha fet la feina, perquè diu: “Li ho he comentat al presentador”. Però el presentador no s’ho ha anotat. Ell sí, el locutor ha tirat pel dret i és clar, amb els nervis, s’ha oblidat la meitat de les coses. Jo crec que el pobre tenia desconeixement de base. A més, si s’ho hagués apuntat ja se n’hauria sortit bé! Un altre dia serà.

ENTREVISTADORA: Jo crec que, de totes maneres, el Roger va aprenent, a poc a poc. Perquè ja l’hem sentit al final dir: “Sí, però hauríem de canviar els nostres protocols perquè això no torni a passar”. Aquí ja està agafant galones, que diuen en castellà.

MARTA MARFANY: En realitat això ens passa a tots. Quan et passa una d’aquestes coses, dius: “Això no em torna a passar”. Te’n passarà una altra però aquesta no perquè te’n recordes.

ENTREVISTADORA: Avui ens has tornat a portar el joc del «Qui és qui», que ja ens el vas portar en el primer capítol. Per què, què ens il·lustra? Per què ens ajuda en el tema dels tractaments protocol·laris?

MARTA MARFANY: També perquè tenim carones amb ulleres, un de calb… i em serveix per il·lustrar que cada persona és diferent i que depenent del càrrec que tingui, això ho ressalto, és el càrrec el que dóna el tractament protocol·lari! Per tant, hem de saber qui és qui i llavors saber si té tractament, apuntar-nos-el i dir-lo correctament. Ja està.

ENTREVISTADORA: Molt il·lustratiu, avui també ens serveix de molt, aquest joc. Aprofundim-hi una mica més. Per a tots aquells que no en sabem, de protocol, Marta, digues-nos què és, un tractament protocol·lari.

MARTA MARFANY: Mira, és una fórmula de cortesia. És un títol amb què ens dirigim a les persones. I torno a insistir: per raó del càrrec que ocupa en una institució. Hi ha gent que diu: “Vostè no sap qui soc jo?”. No, no ho sé, qui és vostè, però sé quin càrrec ocupa. Si vostè —exagero— és un conseller, doncs ho sabré, i el conseller té un tractament. No pel senyor, sinó pel càrrec que ocupa.

ENTREVISTADORA: I hi ha molts tipus de tractaments protocol·laris, entenc.

MARTA MARFANY: Sí, n’hi ha d’eclesiàstics, n’hi ha d’acadèmics, de militars, d’institucionals… Jo crec que és millor que no ens els aprenguem.

ENTREVISTADORA: No ens els hem de saber tots, eh. Amb això descansem una mica.

MARTA MARFANY: A veure, amb els anys sí que n’hi ha alguns que te’ls saps de memòria, però n’hi ha altres que els hauràs de consultar, i no passa res. Per exemple, els que són militars, nosaltres hi tenim poc tracte. Si tu tens un acte que et venen un coronel, un capità… no en sabrem. No hi ha problema, truquem a Capitania, que són amabilíssims, i els dius: “En aquest acte vindrà el seu capità general. Disculpi el meu desconeixement, però quin tractament protocol·lari té?”. Oh, encantats! Són amabilíssims! No ens angoixem, preguntem-ho.

ENTREVISTADORA: Pregunta i apunta, que aquí el tema que hi ha hagut és que el presentador no s’ha apuntat el tractament protocol·lari d’aquella persona.

MARTA MARFANY: I aquí ha estat l’error. Si ho hagués tingut, ja està, no n’estaríem parlant ara.

ENTREVISTADORA: Posa’ns algun exemple pràctic d’això que deies, del càrrec i el tractament protocol·lari.

MARTA MARFANY: Doncs mira, els més habituals segurament els coneixerà la gran majoria de gent: el president de la Generalitat és Molt Honorable Senyor. Aquest, és que ho sentim a la televisió, a les notícies, constantment.

ENTREVISTADORA: Si ens ve el president de la Generalitat, què hauria d’haver dit, el presentador de l’acte?

MARTA MARFANY: Molt Honorable Senyor Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya.

ENTREVISTADORA: El tractament protocol·lari i el càrrec després.

MARTA MARFANY: Ha de seguir un ordre. Com ho poden fer? Hi ha dues maneres de dir-ho bé. Primer el tractament i després nom i cognom i càrrec. Seria: Molt Honorable Senyor Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya. Una altra opció correcta: posar-li el càrrec al davant i després tractament, nom i cognom. Llavors tindria: president de la Generalitat, el Molt Honorable Senyor Pere Aragonès. El que no seria correcte, i de vegades ho sents i dius, ai Déu meu, ara ho ha barrejat tot!: “Donem la benvinguda al senyor Pere Aragonès, Molt Honorable Senyor President de la Generalitat”. I dius, ai mare de Déu, aquí no! No anem bé! Tampoc seria correcte: “Donem la benvinguda al Molt Honorable President Senyor Aragonès”. Tampoc.

ENTREVISTADORA: Perquè s’ha deixat la meitat de les coses.

MARTA MARFANY: Exacte. Per tant, tornem-hi: fes-te un esquema! Dius tractament, nom, cognom i càrrec, o càrrec, tractament, nom i cognom. La resta, segur que estarà malament. I pel nom tampoc. El senyor Pere, president de la Generalitat, no!

ENTREVISTADORA: Però “senyor Aragonès”, si no diem el nom de pila…

MARTA MARFANY: Senyor Aragonès…

ENTREVISTADORA: Queda estrany, oi?

MARTA MARFANY: Sí, el correcte: nom i cognoms.

ENTREVISTADORA: Per tant, si no en sabem prou, un consell bàsic, una cosa ràpida.

MARTA MARFANY: Dirigint-nos a ell, sí que li diríem: “President, m’acompanya?”. Per exemple, ell està a la filera zero assegut i ha de pujar a l’escenari per entregar un premi. Nosaltres ens hi adreçaríem i diríem: “President, si m’acompanya…”

ENTREVISTADORA: Aquí no cal que li diguem “Molt Honorable Senyor…”

MARTA MARFANY: Molt Honorable Senyor Pere Aragonès… i ja s’ha acabat l’acte, ja han donat els premis i han marxat.

ENTREVISTADORA: És curiós. Aquest, com deies, és més conegut, ens sona més el tema del “Molt Honorable Senyor Pere Aragonès”, però hi ha molts tractaments protocol·laris en molts àmbits diversos, i n’hi ha de molt complicats. Molt. Per tant, hem de recordar els més habituals, això sí, però no tots. Quins serien els habituals?

MARTA MARFANY: Per exemple, aquest que dèiem: Molt Honorable Senyor o Molt Honorable Senyora només ho farem servir per al president de la Generalitat i tots els expresidents.

ENTREVISTADORA: També són Molt Honorables.

MARTA MARFANY: Sempre. No deixen de ser Molt Honorable Senyor. I aquí dic “Senyor” perquè encara no hem tingut una presidenta. President o presidentes del Parlament de Catalunya. També és l’altra única figura a Catalunya que tenim que és Molt Honorable. Aquí sí que seria Molt Honorable Senyor o Molt Honorable Senyora, perquè n’hem tingut diverses, de presidentes del Parlament. Són les dues màximes autoritats que tenim al país.

ENTREVISTADORA: Generalitat i Parlament.

MARTA MARFANY: En total, tots els que tenim vius, en tenim quinze, tampoc és que ens hàgim de recordar de molts.

ENTREVISTADORA: I són sempre Molt Honorable Senyor/Senyora, estiguin en el concepte que estiguin convidats a l’acte, o no?

MARTA MARFANY: En funció de què els convidaràs? No és perquè siguin veïns de l’escala. Si tu convides una d’aquestes autoritats és perquè ha tingut el càrrec, o el té actualment, de president de la Generalitat o del Parlament. És un acte ja d’un cert nivell. Evidentment, no el posaràs l’últim. El que dèiem l’altre dia, has de saber on l’has de col·locar perquè per què l’hem convidat? Probablement parlarà d’alguna època, d’algun coneixement, de les lleis que hi hagi o del que convingui.

ENTREVISTADORA: Això per als presidents de Generalitat i de Parlament. Què passa amb els consellers, per exemple?

MARTA MARFANY: El mateix. Però el seu tractament ja no és “Molt”, és “Honorable Senyor”.

ENTREVISTADORA: Només Honorable: Honorable Senyor/Senyora.

MARTA MARFANY: Sí. Fixa’t que són graus. “Molt” només n’hi ha dos càrrecs. Consellers ja en tenim uns quants més i aquests són “Honorable Senyor” o “Honorable Senyora”.

ENTREVISTADORA: Entren dins del títol d’Honorable Senyor/Senyora també els cònsols?

MARTA MARFANY: Sí, ells també. Fixa’t que en el Reial decret eren al quaranta-vuit. Però se’ls dona aquest tractament protocol·lari. L’altre dia, probablement, a la presentació, el dia que parlàvem de l’exposició del Japó, li hauria d’haver dit “Honorable Senyor Ying”.

ENTREVISTADORA: Exacte, el cònsol del Japó, en el primer dels capítols, el que vam dedicar a les precedències. I si són exconsellers i excònsols mantenen l’Honorable?

MARTA MARFANY: Sí.

ENTREVISTADORA: Més tractaments que hem de tenir presents, que ens han de sonar.

MARTA MARFANY: Dels fàcils. Els alcaldes, en general, són Il·lustríssim Senyor i Il·lustríssima Senyora. Menys els de grans ciutats, per exemple, Barcelona o Madrid tenen un rang més, són Excel·lentíssims Senyors. Tu et pots trobar en un acte que tinguis quatre alcaldes. I un sigui el de Barcelona i li diràs “Excel·lentíssim Senyor Jaume Collboni, alcalde de Barcelona”. I la resta seran Il·lustríssims Senyors. No passa res, en un mateix acte el tractament serà diferent perquè cadascú té el tractament que li correspon pel càrrec.

ENTREVISTADORA: I on és el llindar de gran ciutat? Consideraríem només la capital?

MARTA MARFANY: Sí, les grosses.

ENTREVISTADORA: Capital de província també, o no?

MARTA MARFANY: Tret que els donessin un tractament reial, normalment són Il·lustríssims Senyors. Per exemple, el de Madrid ho és.

ENTREVISTADORA: N’hi ha un que a mi em fa molta gràcia, perquè en el meu cas, vaig estar una vegada presentant un acte universitari, i vaig haver de presentar la rectora d’aquella universitat. I per primera vegada em vaig enfrontar al tema dels tractaments protocol·laris.

MARTA MARFANY: Magnífica Senyora!

ENTREVISTADORA: Magnífica Senyora! No ho oblidaré mai! Em sonava molt antinatural. Magnífica Senyora!

MARTA MARFANY: És que ho és. Pel seu càrrec.

ENTREVISTADORA: No ho poso en dubte, eh!

MARTA MARFANY: Per això diem que te’ls has de saber? No, però és molt interessant que els equips de protocol ajudin altres companys que han de fer-ho. Per exemple, els periodistes. De vegades et diuen: “Escolta’m, ajuda’m una mica, quin tractament té? Perquè he de fer una nota de premsa”. Han de fer alguna d’aquestes tasques i entre tots ens ajudem.

ENTREVISTADORA: Clar, que sapiguem que els rectors d’universitat són Magnífics Senyors i Magnífiques Senyores!

MARTA MARFANY: Exacte.

ENTREVISTADORA: I altres que puguin ser susceptibles, que siguin habituals en actes, algun altre que creguis que hàgim de recordar?

MARTA MARFANY: Per exemple, perquè veiem els graus. Si l’alcalde de Barcelona és Excel·lentíssim Senyor, els seus regidors són Il·lustríssim Senyor. I als ajuntaments més petits, com que l’alcalde és Il·lustríssim Senyor, la resta de regidors ja són senyors: senyor i senyora.

ENTREVISTADORA: Ja no són Il·lustres, Il·lustríssims, res.

MARTA MARFANY: No, ja no.

ENTREVISTADORA: Si algú no té tractament, amb el “senyor/senyora” ho solucionem.

MARTA MARFANY: Sempre. ENTREVISTADORA: Tema “senyoreta”, què? Fatal.

MARTA MARFANY: No! Totes som senyores.

ENTREVISTADORA: Per tant, cada acte és diferent, això ho estem veient capítol rere capítol. Per això, és una cosa que no s’ha deixar a la improvisació, és el primer que ens començaves dient avui. De fet, era el problema que han tingut la Laura i el Roger en la seva situació amb el presentador, que ho han deixat fruit de la improvisació, en mans del presentador, que realment no sabia com actuar. Per tant, ens hem d’asseure prèviament i els tractaments protocol·laris han d’estar sobre la taula.

MARTA MARFANY: Sí, els hem de buscar, els hem de preguntar si no tenim el costum o no hem arribat al document que ens ho digui. Però estan publicats, no és cap misteri ni cap cosa amagada. Els tractaments protocol·laris, si es busca a Google, hi ha documents fets pel Departament de Justícia, de les universitats, i està a l’abast de tothom. Per tant, aquí el problema va ser el presentador. A més, pobre, li havien dit! Però se’n va oblidar.

ENTREVISTADORA: I el convidat en qüestió, el premiat en aquesta entrega de guardons, en aquesta gala que estan fent, tenia diversos càrrecs. Què passa amb les persones que acumulen diversos càrrecs? Perquè n’hi ha! Aquest Cavaller de l’Orde del Mèrit de no sé què. A part d’una sèrie de càrrecs diferents.

MARTA MARFANY: El correcte seria dir-los tots, però de vegades els actes es fan molt feixucs. Amb els anys tendim a simplificar-ho tot una mica, però és important que si hi ha aquestes autoritats fem el tractament protocol·lari que correspon. Perquè comentàvem que hi ha gent que no li dóna tanta importància, però hi ha gent que sí i podrien presentar una queixa. No cal.

ENTREVISTADORA: No cal, si ho tenim tot previst, ens asseiem prèviament, escoltem el que ens ha explicat la Marta en aquesta col·lecció de pòdcasts i a partir d’aquí ho anem organitzant. Interessantíssim, avui, el tema dels tractaments protocol·laris. Al proper episodi parlarem de presidències! Marta Marfany, moltes gràcies!

MARTA MARFANY: Bon dia!

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.