La regidoria de serveis socials

La Llei vigent de serveis socials es situa en les anomenades lleis de tercera generació. A Catalunya havia hagut dues lleis prèvies:

Estem davant una Llei que desenvolupa una competència exclusiva de la Generalitat, aquest és el fet pel qual ens trobem amb una llei força més extensa que altres que veurem i que conformen el marc normatiu dels serveis socials. En aquest cas, cal desenvolupar una competència que, si bé a nivell legislatiu és exclusiva de la Generalitat, també és cert que en el nivell d’execució, com hem vist, hi ha altres administracions competents, en concret l’administració local. Això vol dir que cal una regulació acurada per evitar al màxim els possibles conflictes, el que inevitablement ens duu a una norma extensa.

La nova llei dissenya un model basat en una filosofia universalista i de reconeixement de drets subjectius i, partint d’aquesta visió, dissenya una estructura de serveis i prestacions nova que incorpora el desenvolupament de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, ja que pertany a l’àmbit competencial dels Serveis Socials.

Abans de seguir, cal assenyalar que es tracta d’una llei que preveu que es concretin molts aspectes mitjançant reglaments i que, desprès de 13 anys, el desenvolupament reglamentari és molt limitat.

Aquesta llei va iniciar el seu camí a l’aprovació en paral·lel a la llei de serveis socials amb la voluntat de disposar de dues eines per als serveis socials: una norma de regulació general i una norma que regulés específicament les prestacions econòmiques.

D’aquesta llei destaquem dos elements clau: el primer és la regulació que es fa del règim d’aquest tipus de prestacions i el segon són les definicions que fa la llei, especialment sobre necessitat o despesa essencial perquè, sobre aquests conceptes residirà el desenvolupament futur d’aquestes i altres prestacions econòmiques. Pel que fa al règim de les prestacions, l’any 2022 es van afegir dues disposicions addicionals que estableixen el següent:

Les definicions bàsiques que inclou la llei són:

• Prestació econòmica d’assistència social: aportació dinerària amb la finalitat d’atendre determinades situacions de necessitat que presenten persones amb recursos econòmics insuficients.
• Beneficiaris: residents a Catalunya, amb excepció de les prestacions d’urgència social que podran rebre aquells que visquin o es trobin a Catalunya.
• Necessitat: situació que impedeix fer front a les despeses essencials.
• Despesa essencial: totes aquelles que siguin imprescindibles per atendre una existència digna.

Aquesta llei va ser aprovada a l’empara d’un ampli ventall de tractats i acords internacionals (des de la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona – CEDAW, passant per la Declaració de Beijing de 1995 i resolucions i directives a nivell europeu i, també, l’aleshores recent Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. Ha estat modificada en dues ocasions, l’any 2020 i l’any 2023.

En el marc de les competències que li són pròpies a la Generalitat de Catalunya s’aprova una llei que té tres objectius:

La modificació de l’any 2020 (Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de La Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, 2020) incorpora la diversitat de gènere i fa extensiva la protecció de la llei a les dones, nenes i adolescents transgènere. Per altra banda regula les violències digitals i incorpora la definició del consentiment sexual que fixa com a requisit essencial la necessitat de voluntat expressa. Finalment introdueix modificacions per ampliar els tipus de violència en l’àmbit social i comunitari, les formes de violència masclista i la necessitat de formació de professionals.

Per la seva part, la modificació de l’any 2023 (Llei 10/2023, Del 7 d’agost, de Modificació de La Llei 5/2008, Del 24 d’abril, Del Dret de Les Dones a Erradicar La Violència Masclista., 2023) s’ha centrat en la regulació de les indemnitzacions i ajuts per a dones que pateixen o han patit violència masclista; aquesta modificació afecta especialment als serveis socials perquè els obliga a informar a totes les dones sobre el dret que tenen a accedir a aquestes prestacions. També reforça el paper dels serveis socials en quant a organismes i serveis d’acreditació administrativa de la situació de violència masclista que ja venia recollit en la Llei 5/2008 original.

D’aquesta llei volem destacar aquelles competències del món local i les que tenen relació amb els serveis socials:

Els serveis socials tenen un paper específic en els processos d’atenció i recuperació integra de les dones en situació de violència masclista; en concret l’article 33 (Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, 2008) estableix que, per accedir als drets de reparació regulats a la llei, una sèrie de mitjans de «prova qualificats» per a la identificació de les situacions de violència masclista i entre aquests s’inclou «l’informe dels serveis públics amb capacitat d’identificació de les situacions de violència masclista, Es reconeix aquesta capacitat als serveis socials d’atenció primària (serveis socials bàsics)» (art. 33.e). Aquesta acreditació té caràcter administratiu, com bé assenyala la modificació de 2023, és a dir, que té valor per accedir a la xarxa d’atenció i recuperació, a les prestacions i ajuts i, en tot cas, podrà ser tinguda en compte pels òrgans judicials com altres informes professionals.

La Llei 14/2010 és més que una llei de “protecció de menors”, es tracta d’una veritable norma de garantia de drets dels infants i adolescents que, a més, inclou una part orientada a l’actuació dels poders públics quan existeix vulneració d’aquests drets. La Llei 14/2010 consagra el principi de l’interès superior de l’infant i adolescent per al desenvolupament de totes les accions públiques i privades que els afecten i, a més, regula els drets en tots els àmbits de la vida quotidiana. Des de la perspectiva del Sistema Català de Serveis Socials hem de tenir especial atenció a garantir els drets contemplats en els capítols que es refereixen als drets en l’àmbit del benestar material i personal i en l’àmbit familiar, sense que això vulgui dir que la resta d’àmbits no han de ser molt tinguts en compte.

Des de la perspectiva de la finalitat, la Llei 14/2010, tal com s’ha dit, és una llei de reconeixement de drets d’infants i adolescents però, si ens centrem en el model de protecció, la llei defineix les situacions de risc i de desemparament i les principals mesures que s’han de desenvolupar per garantir la cobertura de les necessitats dels infants i adolescents.

La Llei 14/2010 es centra en tres àrees clau:

La promoció

Lsa prevenció

La protecció o atenció

Aquesta norma no és pròpia de l’àmbit dels serveis socials però, en canvi, ha tingut un impacte significatiu en la pràctica quotidiana dels serveis socials des de l’aprovació de la primera llei el 2015, tal com posen de manifest (Boldú et al., 2020) en un recent estudi sobre la governança dels serveis socials bàsics quan es plantegen: Les polítiques d’habitatge estan okupant els serveis socials? (pàg. 153)

La llei 24/2015 origina la figura del lloguer social obligatori per a famílies en situació de risc d’exclusió residencial per als casos d’habitatges propietat de grans tenidors. La consideració de “risc d’exclusió residencial” s’estableix en funció d’un llindar d’ingressos econòmics i la mateixa llei preveu que es podrà acreditar aquesta situació mitjançant un informe dels serveis socials que acrediti «estar sotmeses a un risc imminent de pèrdua de l’habitatge i no disposen d’alternativa d’habitatge pròpia» (art.5.11, Llei 24/2015, de 29 de juliol).

La segona modificació de la llei de 2015 es va fer mitjançant el Decret Llei 17/2019, del 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, amplia els supòsits d'accés a aquesta figura del lloguer social, incloent-hi expiracions del termini contractual en els casos d'arrendament i algunes situacions d'ocupacions sense títol habilitant i la renovació dels lloguers socials que arriben a la fi del termini marcat. Aquest Decret Llei va ser impugnat davant el Tribunal Constitucional que en va anul·lar alguns articles. La llei vigent, la 1/2022, de 3 de març, recupera els articles anul·lats i introdueix millores tècniques per agilitar la sol·licitud i gestió dels lloguers socials obligatoris.

La Llei preveu que els contractes de lloguer social s’han de renovar obligatòriament en el cas que, un cop finalitzada la durada màxima, persisteixi la situació d’exclusió residencial; també es fa obligatori proposar un lloguer social abans d’interposar qualsevol demanda judicial en relació a l’habitatge: tant per deute hipotecari com per venciment del contracte com en cas de manca de contracte. I, finalment, s’amplia la durada dels contractes de lloguer social.

Aquesta llei, a més, preveu que les administracions locals puguin proporcionar alternatives habitacionals mitjançant dispositius específics i, també, ajudes per evitar la pobresa energètica i tot i que no se li atribueix als serveis socials, de forma general els municipis han encarregat als equips de serveis socials l’atenció d’aquestes situacions, que és el que provoca la pregunta de les autores de l’estudi abans esmentat.

La Llei 1/2022 suposa un canvi significatiu en relació a la primera redacció de 2015 i és que no obliga a les persones que hagin d’acreditar la seva situació d’exclusió residencial a anar als Serveis Socials, sinó que ofereix altres serveis públics on acreditar la situació i, fins i tot, poden acreditar-la documentalment sense haver de passar per cap servei. Aquesta modificació es va fer per tal d’agilitar els processos.

L’aprovació de la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat l’any 2006, com un tractat internacional que l’estat espanyol ha subscrit, implica que s’han d’adaptar les normes que regulen els drets de les persones amb discapacitat a aquest nou marc internacional.

La primera llei rellevant és la Llei 8/2021, de 2 de juny (Ley 8/2021, de 2 de junio, por la que se reforma la legislación civil y procesal para el apoyo a las personas con discapacidad en el ejercicio de su capacidad jurídica) . Aquesta normativa aborda una modificació profunda del sistema de suports per a les persones amb discapacitat, passant d’un model basat en la substitució de la persona (mitjançant la tutela, sempre aprovada judicialment) per un model basat en els suports a la persona per tal que desenvolupi el màxim les seves capacitats. Aquesta norma facilita que la persona amb discapacitat prengui les decisions que afecten a la seva vida, impedeix la possibilitat d’incapacitar a una persona (és a dir, anul·lar judicialment la capacitat d’obrar d’una persona) i elimina una sèrie de figures que existien anteriorment: la tutela de les persones majors d’edat, la pàtria potestat prorrogada, la pàtria potestat rehabilitada i la prodigalitat.

Les diferents figures de la tutela són substituïdes per un suport que ha de facilitar a la persona amb discapacitat la informació necessària i adaptada per tal que prengui les seves decisions i, de manera molt puntual, quan no pugui decidir ho farà la persona de suport. Això significa que les persones de suport no són ni tutors ni representants legals. La llei preveu que els jutjats tenen fins l’any 2025 per revisar totes les sentències d’incapacitació judicial que s’haguessin emès amb anterioritat a la norma.

Finalment la Llei 6/2022, de 31 de març (Ley 6/2022, de 31 de Marzo, de modificación del texto refundido de la ley general de derechos de las personas con discapacidad y de su inclusión social, aprobado por el real decreto legislativo 1/2013, de 29 de noviembre, para establecer y regular la accesibilidad cognitiva y sus condiciones de exigencia y aplicación) s’orienta a garantir l’accessibilitat i la no discriminació. La llei fa una nova definició de l’accessibilitat universal i també estableix tots els àmbits en el que s’haurà d’aplicar aquesta accessibilitat universal incloent des dels serveis de telecomunicacions i societat de la informació a l’ocupació o els transports o la relació amb les administracions públiques. A més reconeix i promou l’ús de diferent suports per a la comunicació, des del ja conegut llenguatge braille fins als pictogrames o dispositius multimèdia de fàcil accés, tot orientat a garantir el dret a comunicar-se de les persones amb discapacitat.