La regidoria de serveis socials

5. L’organització dels serveis socials bàsics

Els Serveis socials Bàsics són un nivell del Sistema de Serveis Socials, que es caracteritza per la proximitat i la vinculació amb el territori on viuen les persones a les que atén.

5.1 Organització territorial

Els Serveis Socials Bàsics s’organitzen en Àrees Bàsiques de Serveis Socials (ABSS a partir d’ara) conformades sobre una base poblacional de 20.000 habitants; les ABSS poden ser de diversos tipus

D’acord amb les dades d’actualització del Mapa de Serveis Socials de 2019, hi ha un total de 105 Àrees Bàsiques de Serveis Socials, de les que 64 són municipals i 41 són comarcals o supramunicipals.

Les ABSS municipals donen atenció a territoris amb una població total de 5.384,529 persones (2019) i hi treballen 1.175,50 treballadors/es socials i 711,50 educadors/es socials; el que representa una ràtio de 3,27 treballadors/es socials per cada 15.000 habitants i 1,98 educadors/es per cada 15.000 habitants.

Les ABSS comarcals donen atenció a territoris amb una població total de 2.290.688 persones (2019) i ho fan amb 528 treballadors/es socials i 324,40 educadors/es socials, el que suposa una ràtio per cada 15.000 habitants de 3,46 i 2,12 respectivament.

5.2 Organització funcional

L’organització interna de les ABSS és molt diversa perquè les realitats són molt diferents. Hem vist que hi ha ABSS municipals, amb un rang que va des dels poc més de 20.000 habitants de Vilassar de Mar fins a 1,6 milions d’habitants de la ciutat de Barcelona. A més hi hem de sumar les ABSS supramunicipals que presenten característiques molt diverses: des de les comarques de muntanya amb poblacions molt petites i disperses (l’Alta Ribagorça té poc més de 4000 habitants) fins als més de 280.000 del Vallès Oriental. Plantejar una organització funcional única és molt complicat.

Ara bé, podem apuntar alguns aspectes que es van repetint i que poden donar pistes sobre aquesta organització funcional. Una manera d’encarar l’organització funcional és agrupar les prestacions en funció de la individualització que han assolit i el volum d’atenció que assumeixen. Això el que vol dir és que analitzarem per a cada prestació:

  • Les persones es poden adreçar directament al servei o prestació o han de passar per un altre servei que els validi el seu accés? La resposta a aquesta pregunta ens donarà informació sobre el grau d’individualització de la prestació.
  • Disposen (o necessiten) d’un equip estructurat, interdisciplinari o multidisciplinari per a la seva prestació? La resposta a aquesta pregunta ajudarà a dimensionar les prestacions.

En la il·lustració que es veu a continuació s’estructura funcionalment l’ABSS en torn a un servei basic principal, quatre serveis bàsics derivats i un nombre variable de serveis perifèrics.

El servei bàsic, que es caracteritza per ser el servei central, aquell sense el qual el conjunt de serveis no podrien existir, és el servei bàsic d’atenció social; es tracta dels equips professionals que fan l’atenció directa a les persones, grups i comunitats. Seran, alhora, responsables de proposar que les persones accedeixin a altres prestacions, tant dels serveis socials bàsics com dels especialitzats. Els serveis bàsics derivats són aquells serveis que inicialment depenien directament del servei bàsic principal però, per la pròpia evolució dels serveis i de les necessitats han anat adquirint prou rellevància com perquè siguin un tret característic del conjunt, dels Serveis Socials Bàsics.

En aquest nivell podem identificar 4 serveis:

Partint d’aquesta estructura més senzilla es poden organitzar els equips professionals.

Pujar