La Llei estableix la distribució de competències en tres nivells, un dels quals correspon a l’administració local. L’article 31 (Llei 12/2007, d’11 d’octubre) especifica quines són les competències de l’àmbit local fent referència als municipis i afegint, a l’apartat 2 del mateix article, que «Les comarques supleixen els municipis de menys de vint mil habitants en la titularitat de les competències pròpies dels serveis socials bàsics que aquests municipis no estiguin en condicions d’assumir directament o mancomunadament».
Per altra banda, l’article 34 es refereix a les àrees bàsiques de serveis socials que són definides com «la unitat primària de l’atenció social als efectes de la prestació dels serveis socials bàsics» (apartat 1) i afegeix que s’organitzen «sobre una població mínima de vint mil habitants, prenent com a base el municipi» (apartat 2) i conclou establint que l’àrea bàsica de serveis socials «ha d’agrupar els municipis de menys de vint mil habitants. En aquest cas, la gestió correspon a la comarca o a l’ens associatiu creat especialment amb aquesta finalitat» (apartat 3). Observem que la llei obre un ampli ventall de possibilitats que afecten a la pràctica quotidiana dels Serveis Socials; tot i assignar les competències als municipis, estableix un límit poblacional per a la gestió de les competències. Ara bé, a l’article 31.2 obre la porta a que els municipis de menys de vint mil habitants puguin gestionar de forma autònoma els seus serveis socials o, alternativament, que ho facin, mitjançant ens associatius específics.
Trobem així que hi ha, com a mínim, tres opcions en la gestió dels serveis socials bàsics:
Gestió directa per part dels municipis: per assignació directa de competències en el cas dels municipis de més de vint mil habitants i de manera opcional en el cas dels municipis menors.
Gestió supletòria per part dels consells comarcals: la llei assigna a les comarques la titularitat de les competències pròpies dels municipis per als municipis menors de 20.000 habitants.
Gestió acordada existeix la possibilitat de crear ens associatius per a la gestió dels serveis socials per part d’un conjunt de municipis que, de forma voluntària, atorguen a aquest ens de nova creació, les competències que els són pròpies. Aquesta opció és vàlida tant per a municipis de menys de 20.000 habitants com per a municipis amb població superior a aquest llindar. Existeixen experiències a Catalunya de creació de consorcis de serveis socials en comarques amb la participació tant dels municipis menors com de municipis majors del límit poblacional. També hi ha experiències de mancomunitats de municipis menors de 20.000 habitants per a la prestació de serveis diversos, entre els que s'inclouen els serveis socials.
Els ens locals tenen vinculades les seves competències i obligacions amb el nivell dels serveis socials bàsics, que es defineixen de la manera següent:
Els serveis socials bàsics són el primer nivell del sistema públic de serveis socials i la garantia de més proximitat als usuaris i als àmbits familiar i social.» (art. 16.1).
I se’ls caracteritza dient que tenen «caràcter polivalent, comunitari i preventiu per fomentar l’autonomia de les persones perquè visquin dignament, atenen les diferents situacions de necessitats en què es troben o que es puguin presentar» (art. 16,3) i la seva resposta es dóna des de la proximitat, en l’àmbit de la convivència de les persones.
Les competències dels ens locals, en concret dels municipis, queden regulades a l’article 31 de la llei i es recullen en el llistat següent. El mateix article atorga a les comarques les mateixes competències quan es tracta de suplir als municipis que no assoleixen la població de 20.000 habitants. En concret les competències són:
Observem que una de les competències és el desenvolupament de les funcions pròpies dels serveis socials bàsics; per això hem d’adreçar-nos a l’article 17 de la Llei 12/2007 per veure quines se li assignen:
-
Detecció de necessitats, a nivell personal, familiar i comunitari.
-
Informació, orientació i assessorament en relació als drets i recursos socials i actuacions socials a què poden tenir accés.
-
Valoració i diagnosi social, socioeducativa i sociolaboral, a petició tant del mateix usuari o usuària com del seu entorn immediat (familiar, social o institucional).
-
Elaboració, proposta i revisió del Programa Individual d’Atenció (PIA) previst a la LAPAD
-
Prevenció, tractament social o socioeducatiu i intervencions necessàries en situacions de necessitat social i de risc social.
-
Intervenció en nuclis familiars o convivencials en situació de risc social.
-
Impuls de projectes comunitaris i transversals.
-
Serveis d’ajuda a domicili, teleassistència i suport a la unitat de convivència
-
Serveis d’atenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents.
-
Orientar l’accés als serveis socials especialitzats.
-
Promoció de mesures d’inserció laboral, social i educativa
-
Gestió de prestacions d’urgència social
-
Protocols de prevenció i atenció a maltractaments a persones de col·lectius més vulnerables.
-
Gestionar la tramitació de les prestacions econòmiques d’àmbit municipal i comarcal i altres.
-
Coordinació amb els serveis socials especialitzats i amb equips d’altres sistemes de benestar social, amb entitats del món associatiu.
-
Informar a petició de jutges i fiscals sobre situacions personals i familiars.
Els Serveis Socials Bàsics són una competència pròpia dels ens locals, tal i com estableix la Llei 12/2007 i com ha vingut recollint la normativa sobre l’administració local. Els serveis socials disposen d’un sistema de finançament propi, estable i vinculat amb l’activitat de compliment de les competències obligatòries.
La Llei de serveis socials preveu que la Generalitat financi un mínim d’un 66% d’una part dels serveis que conformen la cartera de serveis socials bàsics; en concret es preveu sobre els serveis següents:
Equips de serveis socials bàsics
Programes i projectes
Serveis d’ajuda a domicili i de teleassistència
Ara bé, a més ho condiciona als serveis que el Pla estratègic i la cartera estableixin per a cada territori. Val a dir que la cartera de serveis no especifica programes i projectes a desenvolupar per cap dels nivells dels serveis socials.
Per altra banda, es preveu que els ens locals que gestionen l’àrea bàsica de serveis socials es facin càrrec del finançament dels següents elements:
És l’instrument que ha materialitzat el mandat establert per la Llei 12/2007 d’establir un sistema estable de cooperació interadministrativa entre la Generalitat i el món local mitjançant convenis quadriennals. El Contracte – Programa fixa condicions a 4 anys amb objectius, accions, recursos i indicadors d’avaluació d’ambdues administracions que es revisen anualment. El Contracte – Programa es desenvolupa sobre les bases d’un acord marc que negocien i signen la Generalitat i les organitzacions municipalistes (Associació Catalana de Municipis i Federació de Municipis de Catalunya). Els eixos estratègics i principis rectors són:
-
Prioritat en el servei a les persones amb necessitats socials.
-
Objectivació i homogeneïtzació de les condicions de prestació i finançament dels serveis.
-
Fidelitat i confiança interadministrativa.
-
Optimització dels recursos d’ambdues administracions.
-
Desenvolupament de sistemes sostenibles, tant a nivell de qualitat dels serveis com a nivell econòmic.
El Contracte – Programa és un document administratiu formal que ha de ser aprovat pels corresponents òrgans de govern d’ambdues administracions i que s’estructura en dues parts:
-
El Clausulat que inclou les condicions generals, tals com els serveis que s’inclouen, els objectius per al període quadriennal, les condicions econòmiques i els processos de justificació i pagament.
-
Les fitxes: la concreció de les característiques de cadascun dels serveis i/o programes que s’han inclòs en el Contracte – Programa; es a dir, els objectius, les accions que es duran a terme, els recursos i els indicadors d’avaluació.
El Contracte – Programa serveix per al finançament de tots els serveis socials que es desenvolupin des de l’àmbit local, no sol dels serveis socials bàsics, el que succeeix és que segons el tipus de servei variarà el percentatge que finança la Generalitat. Un Contracte – Programa tipus inclouria els serveis següents:
Serveis socials bàsics i competències delegades:
-
Serveis socials bàsics:
-
Equips Bàsics de Serveis Socials (EBAS)
-
Serveis d’Atenció Domiciliària (SAD)
-
Serveis d’intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies
-
Referents de dependència
-
Ajuts d’Urgència Social (AUS)
-
Projectes específics de suport als serveis socials bàsics.
-
-
Competències delegades:
-
Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA)
-
Serveis d’intervenció en família extensa (SIFE)
-
Inspeccions en matèria de joventut: equipaments i activitats
-
-
Serveis especialitzats i altres programes de benestar
-
Serveis residencials i diürns per persones amb discapacitat, amb malaltia mental i gent gran
-
Programes d’atenció social a persones afectades pel VIH/sida i/o persones amb drogodependències
-
Resposta urgent per dones en situació de violència i per als seus fills/es
-
Acollida i integració de persones immigrades
-
Programa d’inclusió social
-
Servei de transport adaptat
-
Plans de desenvolupament comunitari i accions integrals en barris
-
Atenció al poble gitano
-
Oficines joves i altres programes de joventut
-
Accessibilitat
-
Voluntariat i associacionisme
-
Igualtat en el treball
-
Igualtat LGBTI
-
El Contracte – Programa es signa única i exclusivament amb les Àrees Bàsiques de Serveis Socials, el que significa que s’hi inclouen els municipis de més de 20.000 habitants i els consells comarcals que donen cobertura als municipis més petits.
La Diputació de Barcelona en l’exercici de les seves competències de suport als municipis de la província de Barcelona ha desenvolupat un suport financer als Serveis Socials Bàsics dels municipis de la província sempre i quan no superin els 300.000 habitants, així com als consells comarcals i les agrupacions de municipis que conformin una Àrea Bàsica de Serveis Socials. La Diputació de Barcelona ofereix un suport financer mitjançant dos programes diferenciats:
-
Finançament dels serveis socials bàsics
-
Finançament de programes complementaris, actuacions de millora i digitalització dels serveis socials
El funcionament dels programes és el que es pot veure a continuació: a)Finançament dels serveis socials bàsics Es tracta d’un programa que distribueix ajuts en funció dels trams de població, pels quals s’estableix una ràtio per habitant. S’estableix una quantia mínima de 1.500 € per municipi i de 35.000 € per als ens supramunicipals responsables d’àrees bàsiques de serveis socials, consells comarcals i agrupacions de municipis. Es fixen mesures de correcció en funció de dos criteris: nombre de municipis menors de 20.000 habitants i l’extensió territorial. La Diputació garanteix aquest finançament sense requeriment de sol·licitud prèvia. i estableix com condicions:
-
El 50% de l’import s’ha de destinar a la cartera de serveis socials bàsics: serveis socials bàsics d’atenció socials (SBAS), servei d’atenció domiciliària, serveis residencials d’estada limitada, serveis de menjador social, serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents, prestacions econòmiques d’urgència social, serveis de distribució d’aliments o anàlegs.
-
El 50% restant pot destinar-se a programes socials vinculats a drogodependències i altres addiccions; discapacitat; dependència; malaltia mental; infància, adolescència en risc i les seves famílies; i a inclusió social). També a subvencionar entitats del tercer sector que desenvolupin programes socials en el municipi.
b) Finançament de programes complementaris, actuacions de millora i digitalització dels serveis socials. S’adreça a finançar aquelles actuacions que duen a terme programes complementaris a les seves competències amb la finalitat de millorar el benestar. L’objectiu del fons és prestar cooperació i assistència per fer front a nous reptes que els ens locals han d’assumir en l’àmbit de les necessitats socials.
Els programes que poden ser inclosos són:
-
Suport en l’atenció a la pobresa i la lluita contra l’exclusió social.
-
Reforç dels equips tècnics, de suport i administratius
-
Actuacions de millora dels serveis de la Cartera.
El finançament es basa en ràtios per habitant i s’ajusta per trams de població; s’estableix una quantia mínima de 5.000 € per municipi, de 100.000 € per consells comarcals i de 50.000 € per agrupacions de municipis responsables d’àrees bàsiques de serveis socials. La forma de càlcul té en compte la ràtio per habitant ponderada per necessitats socials, el nombre de municipis menors de 20.000 habitants de la demarcació i l’extensió percentual. El finançament és atorgat per la Diputació sense necessitat de presentar sol·licitud.