Salta al contingut principal

La regidoria de participació ciutadana

2. La regidoria de participació ciutadana: competències i oportunitats

La regidoria de participació ciutadana té com a missió promoure les polítiques de participació ciutadana al municipi i treballar en tots els àmbits del govern local per impulsar i promoure la implicació de la ciutadania en el disseny, la implementació i l’avaluació de polítiques públiques per tal de fer-les més eficaces, eficients i amb més qualitat democràtica.

2.1. El Reglament i el Pla de participació

Com a càrrec electe, cal saber que la regidoria de participació ciutadana compta amb dues eines de treball: el Reglament i el Pla de participació ciutadana. Són dos documents estratègics que cal conèixer a fons.

Un reglament de participació ciutadana és el document normatiu que permet establir el règim jurídic, les modalitats, el procediment, la realització i la convocatòria dels instruments i mecanismes de participació ciutadana en l’àmbit competencial d’un ajuntament.

La LRBRL (llei reguladora de les bases del règim local) estableix a l’article 70 bis.1 que “els ajuntaments han d’establir i regular en normes de caràcter orgànic procediments i òrgans adequats per a la participació efectiva dels veïns en els assumptes de la vida pública local”. Així, la majoria d’ens locals opten per adoptar unes normes reguladores de participació, en la forma d’un reglament de participació ciutadana o bé d’una ordenança de participació ciutadana. Tot i que no es tracti d’una norma específica de participació, en molts municipis trobem regulacions d’òrgans municipals de participació en el Reglament orgànic municipal (ROM).

El Reglament de participació ha de ser aprovat en el ple de la corporació, donat que és una normativa i només s’hauria de modificar en el cas que sigui necessari. Disposar d’un reglament de participació ciutadana no és obligatori, en cas que la participació sigui regulada d’alguna altra manera, però sí que és molt recomanable.

Per saber-ne més

En aquesta infografia podeu revisar com s’ha d’elaborar i aprovar un reglament de participació ciutadana.

Consulteu el Reglament tipus de participació ciutadana, elaborat en conjunt amb equips tècnics municipals i acadèmics experts i validat pels serveis jurídics de la Diputació de Barcelona.

Ambdós instruments s’han de visualitzar com a eines de mandat i han de ser coherents i dialogar entre ells, ja que són els elements principals que determinen el model de participació ciutadana que es vol impulsar al municipi.


Exemple


Si es dissenya un pla de participació ciutadana on es planifica el desenvolupament de consultes públiques, aquestes han d’estar reglades a través del reglament de participació, com també, si s’ha decidit posar en marxa un cert òrgan de participació, la composició i el funcionament d’aquest ha de contemplar-se en el reglament.



La recomanació és que ambdós documents s’elaborin de manera participada i que siguin consensuats pel màxim d’actors en cada cas (en els àmbits polític, tècnic i ciutadà).

2.2. Oportunitats en el marc de la regidoria

El treball participat amb la ciutadania en el món local porta, inevitablement, a la necessitat de transformar l’organització municipal per afrontar-lo i anar més enllà. Aquests canvis en l’organització municipal han de tenir en compte els aspectes següents:

Si volem que els canvis en l’administració siguin efectius, cal que algú entomi la responsabilitat i ho lideri políticament i tècnicament des de dins de l’administració. Les unitats de participació poden tenir un rol central en aquest procés, però per això caldrà assignar-los una posició políticament rellevant dins de l’estructura administrativa i caldria dotar-les per a aquesta funció.

El propòsit de la gestió de processos és assegurar que totes les activitats d’una organització es desenvolupen de manera coordinada atenent la seva aportació de valor per a la realització de les finalitats de l’organització.

Per facilitar una aproximació a les problemàtiques des de la integralitat i a partir d’una lògica de transversalitat administrativa, pot ser útil organitzar l’administració al voltant de determinats projectes concrets en els quals diferents unitats treballin conjuntament i amb noves metodologies.

La participació dins l’administració té una doble dimensió: una de caràcter més estratègic i una altra vinculada a l’atenció directa. Això vol dir que en una situació ideal es necessitarien dos perfils tècnics diferents: un perfil més estratègic que s’ubicaria en una posició de centralitat i un perfil més d’atenció directa, vinculat a departaments o projectes, orientat al disseny d’instruments, la dinamització i la mediació.

Aquesta proposta no sempre és viable en tots els territoris. Per tant, cada ens local haurà de trobar la forma organitzativa que millor s’adapti a la seva realitat, necessitats i possibilitats.

Els ens locals han de funcionar com una organització sistèmica i han de teixir relacions de treball quotidià en l’àmbit intern i amb el seu entorn, de manera permanent amb els diferents actors de la comunitat. El treball en xarxa amb la comunitat és un mecanisme que permet avançar cap a una administració més flexible i més participativa que es relacioni de manera estable en el temps amb tots els actors del territori en unes condicions de major igualtat.

2.3. Normativa clau de participació ciutadana en l’àmbit municipal

El principi d’autonomia local estableix que els ens locals gaudeixen de la potestat per crear, dins d’uns certs límits, les seves polítiques o estratègies de participació. En virtut d’aquesta autonomia, per tant, la regulació de la participació ciutadana en l’àmbit local és d’una gran variabilitat entre uns municipis i uns altres.


La legislació estatal i l’autonòmica estableixen un marc de drets, òrgans i procediments per a cada ens local, que són lliures de desenvolupar-los de la manera que els sembli més adequada per les seves circumstàncies i especificitats.

Cal distingir, per tant, entre dos tipus de normativa legal sobre la participació local:

  • La normativa general, que estableix un marc legal de participació en l’àmbit local. Aquest marc està determinat per dos tipus més concrets de normativa: les lleis bàsiques que regulen l’àmbit local de forma general (CE, EAC, LRBRL i LMRL) i les regulacions sectorials de diferents àmbits.
  • La normativa específica de cada ens local, i en especial de cada municipi, que ha estat adoptada per l’ens en virtut de la seva autonomia autoorganitzativa.

En clau de resum, la informació s’organitza en cinc apartats:

  • Principi de respecte i protecció dels drets fonamentals, les llibertats públiques i els drets estatutaris.
  • Principi d’autonomia municipal, que inclou la potestat dels ens locals per adoptar els propis principis i valors per complementar els que s’esmenten aquí.
  • Deure general de tots els poders públics de promoure i fomentar la participació ciutadana.
  • Principi de complementarietat entre participació directa i indirecta, que fa que els processos participatius i altres formes de participació ciutadana no puguin menystenir, sinó només complementar, els processos electorals legalment establerts.
  • Principi de voluntarietat de la participació.
  • Principi de desconcentració territorial i sectorial.
  • Principi d’unitat de govern i gestió.
  • Transparència en la gestió dels assumptes públics d’acord amb els principis d’eficàcia, economia i eficiència, i amb l’objectiu de satisfer l’interès general.
  • Principi d’imparcialitat, de manera que els ens locals mantinguin criteris independents i aliens a tot interès particular.
  • Principi d’igualtat de tracte i sense discriminacions de cap mena en l’exercici de les funcions.
  • Principi de diligència deguda en l’exercici de les funcions i foment de la qualitat en la prestació de serveis públics.
  • Principi de conducta digna dels poders públics i de correcció del tracte a la ciutadania.
  • Principi de responsabilitat pública per les decisions preses i les actuacions realitzades.
  • Principi de retiment de comptes per les decisions preses i les actuacions realitzades.
  • Fomentar la participació i la col·laboració ciutadanes en la presa de decisions públiques i en el seguiment i avaluació de l’aplicació d’aquestes decisions.
  • Regular la participació efectiva de la ciutadania en la vida pública local.
  • Establir procediments de participació en l’elaboració de plans i programes i en la definició, prestació, seguiment i avaluació de polítiques públiques, a excepció de:
    • Les actuacions que es tramiten o s’aproven amb caràcter d’urgència.
    • Les que tenen com a únic objectiu la seguretat pública.
    • Les que poden donar lloc als límits d’accés a la informació pública per part de la legislació.
  • Establir un diàleg permanent entre l’administració i la ciutadania.
  • Millorar de manera continuada la qualitat dels serveis.
  • Avaluar la gestió administrativa i els processos de participació per mitjà d’indicadors, garantint la participació d’experts independents i de la mateixa ciutadania.
  • Comprovar el grau de satisfacció dels usuaris de serveis públics de manera periòdica i permanent, i permetre’ls fer propostes de millora i suggeriments respecte del seu funcionament.
  • Retre comptes i assumir la responsabilitat de les decisions i actuacions realitzades.
  • Els ens locals poden crear els propis òrgans de participació en virtut del principi d’autonomia local, de manera voluntària, i poden tenir la configuració que cada ens local consideri més adequada. Hi ha alguns òrgans que són obligatoris.
  • Aquests òrgans han de ser consultius i en cap cas poden complementar els òrgans principals de l’organització municipal (ple, junta de govern, etc.).
  • Els òrgans de gestió desconcentrada han d’estar integrats per membres de la corporació, representants dels veïns i associacions ciutadanes. Per als òrgans de participació sectorial, no hi ha cap obligació pel que fa a la seva creació i composició. Els òrgans de participació general i, en particular, el consell de ciutat, els integren representants de les organitzacions econòmiques, socials, professionals i veïnals més representatives, que tenen llibertat per configurar-se.

Existeixen normatives específiques relacionades amb certs àmbits de l’acció de govern. Aquests àmbits són els següents:

  • Educació.
  • Serveis socials.
  • Urbanisme.
  • Habitatge.

Per saber-ne més

Per ampliar informació sobre el tema, es pot consultar el document Recull de normativa sobre participació ciutadana en l’àmbit local, on es recullen les principals obligacions legals dels ens locals i els drets de la ciutadania en matèria de participació ciutadana.