3. La participació ciutadana i les polítiques públiques
La gestió dels pobles i ciutats és d’una complexitat creixent i això fa imprescindible l’intercanvi de coneixements, experiències i recursos, i la creació de sinergies amb els diferents actors del territori. La participació ciutadana és un mecanisme d’empoderament social i de construcció col·lectiva del que és públic que té avantatges, però també parteix, en molts casos, de certes idees preconcebudes que cal superar.
3.1. Avantatges de la participació ciutadana
Els avantatges de la participació ciutadana són bàsicament dos:
1
Millora de la presa de decisions
Els problemes de la ciutadania són complexos i sovint difícils de ser abordats des de les estructures municipals organitzades de manera estanca. Prescindir de la participació de la ciutadania dificulta l’acció de govern, ja que s’aborden de manera massa simple assumptes que són, en molts casos, complicats.
La participació ciutadana permet millorar la qualitat de les decisions o l’adequació de les respostes en incorporar més punts de vista i discursos significatius del territori.
Tenir en consideració la veu de la ciutadania, a l’hora de prendre decisions, augmenta el grau de legitimitat d’aquestes.
2
Reforç de la societat civil
La participació de la ciutadania és una manera eficaç de crear un sentiment de confiança cap a l’administració local, ja que apropa la població a la gestió pública i afavoreix la transparència.
També ajuda a reforçar el sentiment de pertinença al municipi, ja que la ciutadania que participa se sent implicada i identificada amb el seu entorn.
Per últim, la participació és un procés pedagògic que contribueix a construir una ciutadania activa i crítica.
Per això, una bona política de participació ha de comptar amb un govern local obert i receptiu, disposat a escoltar la seva ciutadania per tal de millorar l’acció de govern.
3.2. Participació ciutadana: problema o solució?
Hi ha, encara, moltes reticències a l’impuls de la participació de la ciutadania en la presa de decisions públiques, tot i que avui dia és difícil trobar discursos en contra.
A continuació s’exposen algunes de les idees preconcebudes, o crítiques, més habituals en relació amb la participació:
La participació fa més lenta la presa de decisions, és poc àgil i complexa. Aprofitar la intel·ligència col·lectiva del teixit social i prendre decisions amb la implicació de moltes més persones que les que componen un equip de govern o un equip tècnic municipal requereix temps. Però, d’altra banda, les decisions preses seran més eficaces i més eficients perquè gaudiran de més consens social.
Les decisions les ha de prendre l’equip de govern. Efectivament, és l’equip de govern qui ha de prendre les decisions. Els governs que aposten per la participació no estan defugint la seva responsabilitat. El que fan és garantir el dret de la ciutadania a ser consultada i a prendre part en la gestió del seu territori.
Participa poca gent i són sempre els mateixos. En el món de la participació no es tracta de quantitat, sinó de qualitat, i que totes les visions d’una situació estiguin representades i poder generar els màxims consensos possibles.
La participació augmenta els costos de la presa de decisions. Això depèn de les prioritats de l’equip de govern. Cada equip de govern estableix en què prefereix gastar els diners. Les decisions preses de manera participativa tenen més possibilitats de mantenir-se en el temps, i per tant, poden resultar finalment, menys costoses.
3.3. La participació ciutadana en el cicle del mandat
En quin període del mandat es recomana dur a terme processos participatius? Cal que el Pla d’acció municipal (PAM) s’elabori en conjunt amb la ciutadania? En quin moment es pot començar a desenvolupar un procés de pressupostos participatius? En quina fase del mandat es recomana fer una avaluació de la política participativa?
El mandat polític s’estructura generalment en quatre etapes diferents. A continuació es detallen aquestes etapes i quines són les seves característiques:
És el moment inicial de transició entre un equip de govern sortint i un de nou que es troba en construcció: és el moment del traspàs de poders.
La capacitat executiva inicial és escassa, però creix a mesura que s'assenta el nou equip.
És l’etapa en què es produeixen els acords i aliances de govern i també els primers nomenaments directius.
Es caracteritza per l’existència d’una certa “herència” de projectes del mandat anterior.
La relació ciutadania-candidats encara és rellevant.
És possible que encara es continuï amb el traspàs de poders.
L'equip de govern ja està configurat i es comença a disposar d'una estructura directiva inicial.
Apareixen els primers posicionaments públics com a govern (és a dir, es passa de la dinàmica electoral a la d'equip de govern).
Es produeix el pas formal dels compromisos electorals i unes bases de govern més o menys definides, a un programa de govern detallat.
És l’etapa on es comencen a prendre les primeres mesures del govern
Es produeix un reajustament de la relació amb la ciutadana passant en major mesura a una relació ciutadans-institució.
Se superen les primeres etapes de transició i es produeix una consolidació de l'equip de govern.
L’estructura municipal compta amb un programa de prioritats que té com a fita guiar l'acció de govern i estipula els objectius a assolir pel que resta de mandat (amb revisions/avaluacions periòdiques).
El govern disposa dels instruments principals per desenvolupar la seva màxima capacitat executiva (estructura i programa de govern).
Major lògica de relació ciutadania-institució.
Es produeix una entrada gradual en la dinàmica de govern en transició, ja que s'acosta el moment de la composició d'un nou govern.
Comencen a elaborar-se els balanços de tancament del programa de govern.
Augmenta la prioritat en l’àmbit de gestió per tancar programes i projectes.
Es dona una certa disminució de la capacitat executiva com a conseqüència de l'entrada en la lògica de govern en transició.
Torna a augmentar la rellevància de la lògica ciutadania-candidats.
Durant el mandat cal disposar d’una eina de planificació general que ha de permetre l’assoliment dels objectius marcats com a equip de govern: el Pla d’actuació de mandat (PAM). És recomanable que aquest document s’elabori amb la participació de la ciutadania perquè pugui fer-hi aportacions.
Una altra eina important són els pressupostos participatius, una tipologia de procés de participació de caire transversal, que permet incorporar la ciutadania en la presa de decisió sobre com es gastarà una part del pressupost públic.
Donada la rellevància i objecte d’aquest tipus de procés i els seus resultats, es recomana que els pressupostos participatius i el PAM siguin documents complementaris.
D’altra banda, els diferents instruments de participació (processos, espais, consultes, etc.) també tenen el seu espai durant el mandat i cal tenir en compte en quin moment és millor activar-los. Cal saber que no és recomanable iniciar noves experiències participatives quan el mandat està finalitzant.
En aquest gràfic es poden visualitzar les eines i els mecanismes participatius que s’han de prioritzar en cada fase del mandat.