La regidoria de participació ciutadana

5. Impuls de les polítiques de participació ciutadana en el marc del govern local

Hi ha un seguit de criteris relacionats amb la coordinació i la gestió de la participació de la ciutadania que hem de tenir en compte per garantir l’èxit de la política de participació ciutadana, en general, i de les diferents experiències participatives, en particular. Fem una aproximació als més importants.

La fortalesa, la credibilitat i la legitimitat de la política de participació ciutadana d’un ens local estan condicionades pel lideratge d’aquest i, per això, la iniciativa ha de ser compartida per tot l’equip de govern i, si és possible, per l’oposició. Quan un procés o un espai participatiu és impulsat amb l’acord del conjunt de les forces polítiques presents a l’ens local, augmenten les possibilitats que els resultats siguin acceptats àmpliament i siguin perdurables en el temps.

Implicar diversos actors en l’impuls, coordinació i implementació d’un procés sol ser, també, una garantia en termes de legitimitat. Però també cal tenir en compte que, quan impliquem més actors en la coordinació del procés, aquest s’ajusta més a les característiques i les necessitats de la ciutadania.

Crear grups de treball d'agents polítics i tècnics amb la finalitat de compartir informació, esforços i recursos, que funcionen de manera interrelacionada, flexible i transparent, revertirà en una política participativa eficaç.

D’altra banda, compartir informació i responsabilitats evitarà que es redueixin les resistències per part d’aquelles àrees tècniques o polítiques que no estan directament compromeses amb les diferents iniciatives participatives que s’impulsen.

És important que els mecanismes, els processos i els espais/òrgans es coordinin i dialoguin entre ells, per no duplicar esforços i “esgotar” el potencial participatiu de la ciutadania.

Exemple

Si s’impulsa un procés participatiu sobre la recollida selectiva de residus, seria molt interessant incorporar-hi el que s’ha treballat sobre el tema en un preexistent consell de medi ambient o taula de sostenibilitat. D’aquesta manera s’aprofiten ambdós canals per aconseguir el mateix objectiu i obtenir el màxim d’aportacions ciutadanes. Una altra opció seria evitar dur a terme un debat específic sobre el tema en l’espai estable corresponent si es té planificat desenvolupar un procés participatiu ad hoc, d’aquesta manera s’evita desgastar la ciutadania.

Els objectius de la política de participació simbolitzen el compromís amb la ciutadania i, per això, la seva formulació és fonamental, ja que serà la manera d’avaluar l’èxit del treball realitzat.

Com en qualsevol política, els objectius d’una experiència participativa i, en general, de la política de participació ciutadana, han de ser:

Clars: tant els actors implicats en el disseny i implementació dels projectes, com la ciutadania que ha de participar-hi, han de poder entendre clarament què és el que es vol aconseguir.
Mesurables: per tal d’avaluar si s’han aconseguit completar els projectes i en quina mesura.
Realistes: per això, s’han de tenir presents els recursos necessaris per dur-los a terme i tenir en compte les competències com a ens local. La millor opció és sempre començar amb uns objectius exigents però assolibles.
Acotats en el temps: cal que els objectius proposats es puguin assolir dins el termini determinat.

Planificar la quantitat i els diferents recursos que es necessitaran per implementar la política de participació ciutadana és cabdal. Els recursos que s’acostumen a necessitar són:

Econòmics: la participació necessita una partida pressupostària que permeti implementar les actuacions participatives planificades i els resultats d’aquestes.
Tècnics: disposar de personal especialitzat amb coneixement dels temes i de les metodologies participatives millorarà la qualitat de la política.
Espais físics: les actuacions amb la ciutadania es duen a terme en espais tancats i oberts que caldrà seleccionar, reservar i condicionar.
Eines: cada cop més la participació ciutadana requereix eines tecnològiques especialitzades.
Temps: la participació necessita temps per fer una bona planificació, dissenyar la metodologia més idònia, executar les activitats participatives i avaluar.

5.1. Participar: amb quina finalitat i sobre quins temes?

Obrir espais per a la participació i implicació de la ciutadania permet dissenyar i desenvolupar polítiques que tinguin més suport i generin menys rebuig i, alhora, ajuda els governs locals a posar el seu gra de sorra per mostrar que la política no és una activitat llunyana reservada a certes esferes de la societat, sinó una tasca en què tothom pot gaudir i contribuir a millorar la seva vida i la vida de la comunitat.

Reflexiona

Es vol que la ciutadania formi part de l’equip gestor d’un determinat procés o espai?
S’incorpora la ciutadania només perquè aporti noves idees i visions?
És útil a l’administració que la ciutadania faci seguiment i avaluï una determinada actuació participativa?
Es vol que la ciutadania decideixi de veritat?

El sobre què es participa o l’objecte de la participació ha d’estar determinat per dos aspectes principals:

La rellevància del tema: en general, els temes procedents d’una demanda ciutadana no només responen millor a la seva voluntat, sinó que també tenen més possibilitats de generar processos d’èxit i amb majors nivells de participació.
La capacitat d’intervenció de l’administració: allò que es posa a discussió ha de ser competència municipal, si no, no es podrà implementar.

Reflexiona

L’actuació que es vol posar a debat, és una actuació pública que ha de tenir especial incidència en el municipi?
Es tracta d’un tema que suscita polèmica o interessos entre diversos agents locals?
És una proposta ciutadana que l’ajuntament vol fer seva?
Aquest projecte que es vol consultar amb la ciutadania i que és competència de l’ajuntament, es podrà desenvolupar realment?

5.2. Qui ha de participar?

Una de les primeres qüestions que es plantegen quan s’impulsa un espai o un procés participatiu és quins són els actors amb els quals s’ha de col·laborar i treballar. En un municipi, els agents clau d’una política de participació ciutadana són, bàsicament, els següents:

Representants polítics.
Equips tècnics municipals.
Entitats i associacions.
Col·lectius no associats (però amb gran capacitat d’incidència política i de mobilització).
Grups d’interès (lobbies).
Ciutadania a títol individual.

Quantitat i diversitat de la ciutadania participant

Com més participants aconsegueixi implicar un procés participatiu, millor, però la quantitat no és determinant. Un procés o un espai participatiu tindrà una major qualitat democràtica si és capaç d’incorporar la diversitat de la comunitat, és a dir, si els diferents grups socials i els diferents discursos presents en el territori hi són representats.

Totes les persones són necessàries, a partir de les seves pròpies vivències, posicions socials, problemes i solucions, per incorporar-se a la formulació, la gestió i la implementació d'un projecte participat.

Per tant, és tan important la quantitat de participants, per l’efecte pedagògic del procés, com la diversitat de persones que garanteix punts de vista diferents i, en conseqüència, incideix en la legitimitat i la qualitat del resultat final.

Reflexiona

Quin resultat serà millor, aquell que s’obté a través de 1.000 participants amb el mateix perfil i, per tant, amb una mateixa percepció de la situació, o aquell que s’obté per mitjà de 50 participants amb visions diferents i complementàries?

La participació ha de ser inclusiva. Cal posar especial atenció en incorporar, si s’escau, aquells grups de població que normalment estan absents o subrepresentats (dones, joves, persones immigrades o persones amb discapacitats, per exemple). La participació ha de buscar la incorporació de sectors tradicionalment exclosos de la presa de decisions i que la definició dels problemes i la proposta d'alternatives no sols visibilitzin les posicions hegemòniques. És llavors quan es contribueix a fomentar un diàleg basat en l'escolta activa, la cooperació, l'empoderament i el reconeixement.

El teixit associatiu i la representativitat

Tenir una xarxa associativa rica en associacions, amb més membres, més vida i més democràcia interna és molt important per a un territori, donat que encara avui dia les entitats continuen sent una de les vies principals per mitjà de les quals la ciutadania participa en el debat públic.

Tot i que en molts municipis es comença a intuir certa renovació, el teixit associatiu tradicional dels nostres territoris encara pateix cert envelliment i moltes de les persones que lideren les entitats fa molts anys que són al capdavant d’aquestes. És per això que cal anar amb compte amb els personalismes i assegurar-se que la participació dels i les representants de les entitats fan aportacions en nom de l’entitat i els seus socis però no en nom propi.

Els lideratges són de gran importància en qualsevol experiència participativa, no obstant això, s’han d’evitar els lideratges competitius, unipersonals o excessivament homogenis.

5.3. La comunicació en participació ciutadana

La tasca comunicativa relacionada amb l’impuls i la gestió d’espais i processos de participació ciutadana requereix una reflexió prèvia i tenir en compte alguns aspectes bàsics, com ara:

El sentit de la comunicació.
El públic a qui s’adreça.
Com es planifica la comunicació.

Un bon pla de comunicació en participació ciutadana ha de tenir clars els seus objectius, a qui va dirigit i quines són les accions concretes que es duran a terme perquè aquest sigui efectiu.

Quan parlem de comunicar, en relació amb la participació ciutadana, no parlem només d’informar, sinó que hem de ser capaços de mobilitzar la part receptora, és a dir, la nostra ciutadania.

Així doncs, comunicar sobre participació resulta encara més complicat que comunicar sobre altres temes, perquè acostuma a exigir un retorn per part de la part receptora: la ciutadania ha de fer voluntàriament una cosa que l’administració li demana.

No hi ha una bona comunicació sobre participació si no s’aconsegueix que la part receptora o destinatària es mobilitzi.

Sovint els processos participatius són oberts a tota la ciutadania i aquesta és molt diversa, per tant, haurem d’adaptar el missatge a públics diferents i diversificar els canals per arribar-hi.

Cal superar l’esquema arrelat en molts municipis d’un únic missatge per a un públic massiu; cada perfil ciutadà necessita un material, un llenguatge i un canal específics, i qualsevol estratègia comunicativa haurà de començar segmentant els diferents públics a què vol arribar, diferenciant les accions per a cada públic.

Exemple

No ens adreçarem igual a persones jubilades, a joves o a persones migrades. Per a les persones migrades traduirem alguns dels missatges, per a les persones joves treballarem més els canals virtuals i per a les persones grans treballarem més els canals presencials.

Qui s’encarrega d’idear i executar la comunicació d’un projecte de participació ciutadana? Habitualment ho fa la regidoria de participació juntament amb l’equip de comunicació que intervé en graus diversos, segons la dimensió i l’estructura de l’ens local. En molts casos, si el pressupost municipal ho permet, es pot comptar també amb el suport extern d’alguna empresa o persona per concebre-la, dissenyar-la i executar-la.

Comunicar sobre participació de manera eficaç requereix una condició: planificar. Un pla de comunicació dona coherència a les diferents accions comunicatives, permet fixar prioritats, organitza la feina i ajuda a aconseguir les fites proposades.

Aquest pla ha de recollir la previsió de les accions comunicatives en els diferents canals i en aquest sentit cal tenir en compte aquests aspectes:

Cal definir molt bé les fases del procés abans de començar-lo, per adequar les fases de la comunicació i disposar de temps per a la difusió a fi d’arribar a la ciutadania i que hi pugui participar.
Cal consultar l’agenda participativa de la ciutat i/o comptar amb un calendari compartit per saber quan i per què està cridada la ciutadania a participar.
Els processos participatius acostumen a dilatar-se en el temps ‒pensem, si no, en uns pressupostos participatius o en un pla estratègic de ciutat‒, això exigeix pensar en una campanya de comunicació capaç de ser eficaç al llarg del temps i d’adaptar-se a les fases diferents d’un procés.

5.4. Els resultats de la participació i el seu retorn a la ciutadania

Des del punt de vista de la qualitat democràtica, en participació ciutadana, els resultats substantius no només han d’existir, sinó que, a més, haurien de respondre a les demandes i les propostes fetes per la ciutadania.

Impacte sobre les polítiques públiques. La capacitat efectiva de qualsevol instrument participatiu per transformar la realitat es dona quan els resultats del debat que s’ha generat incideixen en les polítiques públiques, és a dir, aconsegueixen tenir un impacte i transformar la realitat d’acord amb els objectius fixats.
Impacte sobre les relacions socials. D’altra banda, una experiència participativa també ha de generar un impacte en la societat, transformant les formes de relació entre la ciutadania, entre la ciutadania i l’administració i dins la mateixa administració, fent-la més permeable i amb una major capacitat d’interlocució. Aquest enfortiment de les relacions socials pot permetre superar les dinàmiques de conflicte amb més facilitat.

Un procés de deliberació ciutadana de qualitat, canalitzat a través d’un espai o procés participatiu, ha de preveure una devolució o retorn dels resultats per tal que els/les participants i la ciutadania en general coneguin els resultats i els validin. La devolució de resultats està molt lligada a la visibilitat i transparència del procés, la seva legitimitat i coherència, i l’augment de la confiança de la ciutadania en les institucions.

Recorda

És important que el retorn dels resultats s'adapti en funció del públic al qual ens dirigim i que la informació compartida sigui útil, coherent i fàcil d’entendre per a tothom. Per tant, en funció dels diferents col·lectius que hi ha en el municipi o territori, aquest retorn es farà utilitzant el màxim d’opcions comunicatives de què disposem: una sessió explicativa, una pàgina informativa al web de l’ens local, les xarxes socials, comunicacions escrites personals, etc.