La regidoria de participació ciutadana

En les darreres dècades s’ha viscut una evolució del paper de la ciutadania en les polítiques locals que ha esdevingut cada cop més significatiu, i s’ha transitat de les tradicionals formes de govern representatives a les noves formes de governança participativa i les pràctiques d’innovació social.

En el balanç d’aquesta experiència es veu com, per bé que han suposat un avenç en molts àmbits (intensificació de les relacions amb i entre la ciutadania, informació, deliberació, consens, etc.), encara hi ha alguns reptes per assolir. Són els següents:

S’ha tendit a associar la participació ciutadana a uns tipus d’instruments (òrgans estables de participació i processos participatius) i amb unes metodologies i maneres de fer molt específiques. Però en el territori han començat a aparèixer noves experiències participatives que no responen a les lògiques d’aquests instruments. Per això, una forma d’avançar en aquest nou paradigma de la participació institucional és concebre la participació com el conjunt de pràctiques d’implicació ciutadana en els afers públics que es produeixen en el conjunt d’un determinat territori, no només en el si de l’ajuntament.

Cada ens local ha de definir el propi model participatiu en funció del territori, tenint en compte aspectes com el tipus de municipi (urbà, rural, dispers, etc.), la situació geogràfica o el tipus de ciutadania (nivell educatiu, edat, la fortalesa del seu teixit associatiu, etc.), per posar alguns exemples, i desplegant els instruments que millor responguin a la seva manera d’entendre la participació i millor s’adaptin a la seva ciutadania.

El paper dels ens locals com a simples prestadors de serveis ha quedat superat per la realitat actual. La coproducció de polítiques públiques pot esdevenir una nova forma de relació entre les administracions locals i la ciutadania. La col·laboració entre persones, organitzacions, actors i institucions és l’element clau de la coproducció i, des de la perspectiva de la Diputació de Barcelona és, actualment, la principal via d’innovació en l'àmbit de la participació ciutadana.

La coproducció porta implícit un canvi de rol en el paper dels poders públics. S’assumeix que les administracions públiques deixen de ser «el» mecanisme que té el monopoli per resoldre els problemes col·lectius i passen a ser “un més” d’una xarxa d’actors que, conjuntament, col·laboren en condicions d’igualtat. Els actors que participen en la coproducció de polítiques, conjuntament amb les administracions públiques, són actors de la comunitat, en sentit ampli, i la decisió de treballar amb uns o altres ha d’estar vinculada als projectes concrets, les estratègies i les realitats de cada municipi.

Per tant, els possibles rols de l’administració local, pel que fa a la participació ciutadana, són els següents:

• Rol promotor. Fer de promotors d’una iniciativa i buscar complicitat de la societat civil.
• Rol activador. Prendre la iniciativa, però articulant una xarxa d’actors que treballin en condicions d’igualtat i horitzontalitat.
• Rol facilitador. Treballar com a facilitadors, i oferir els recursos de què es disposin i la seva capacitat normativa per garantir la viabilitat de l’experiència.
• Rol relacional. Cal reconèixer que en el municipi hi ha altres actors que volen implicar-se en la gestió dels diferents projectes municipals, que poden aportar determinades visions, experiències i recursos i, en conseqüència, es poden cercar fórmules de col·laboració en benefici del conjunt de la comunitat.

Alguns exemples de coproducció de polítiques públiques

Cogestió d’equipaments

Parlem de cogestió d’equipaments o gestió col·laborativa d’equipaments quan l’administració i la societat civil organitzada col·laboren per tal que la ciutadania pugui implicar-se en més o menys grau en la gestió d’espais i equipaments públics.

• La recuperació de Can Batlló pels veïns i veïnes del barri de Sants
• Cogestió de l'Espai Jove l'Escorxador a Palau-Solità i Plegamans
• Cogestió de l’Hotel d’entitats de Montornès del Vallès

Per a més informació sobre aquest tema, podeu consultar la Guia per a la gestió col·laborativa d’espais i equipaments públics de la Generalitat de Catalunya.

Laboratoris ciutadans

Són espais de participació ciutadana que connecten múltiples actors al voltant de l'experimentació per repensar la vida a la ciutat des d'una visió democràtica i de transformació social. En aquests laboratoris la ciutadania proposa, desenvolupa i/o executa idees i projectes que tenen per objectiu la millora de la vida de les comunitats. Per ampliar la informació sobre aquest tema, es pot consultar la Guia Laboratoris Ciutadans. Per a responsables públics 2018.

• Laboratori d’Innovació Pública de Sant Boi de Llobregat, CoBoi
• CitiLab Cornellà
• Col·laboratori Anoia

Internet posa damunt la taula la necessitat de reorganitzar l’administració perquè requereix el desenvolupament de noves eines de treball, qüestiona molts dels procediments, provoca una redefinició dels problemes i situa l’administració en una nova posició en relació amb la ciutadania. En aquest sentit, cal fer notar l’evident doble velocitat entre administració i ciutadania: mentre l’acció col·lectiva a través de la xarxa es mou a un ritme vertiginós, l’administració és lenta a l’hora de donar respostes.

L’ús d’Internet en les polítiques públiques permet donar unes respostes més especialitzades, d’acord amb les necessitats de la població. Internet permet diagnosticar millor i incorporar la ciutadania més fàcilment en la realització d’aquests diagnòstics. També permet arribar a nous públics, aquells a qui els resulta complicada la presencialitat, per exemple.

Però l’ús d’Internet per part de l’administració pública està subjecte també a riscos que cal tenir en compte i reptes que cal afrontar:

• L’exclusió de part de la població per la fractura digital.
• La pèrdua dels elements positius de la participació presencial.
• Les mancances en qualitat democràtica que es poden trobar en els mecanismes virtuals.

En els últims anys, l’ús per part dels ens locals de plataformes digitals per gestionar espais i processos participatius, s’ha estès clarament pel territori i proporcionen als governs locals nous espais de trobada entre l’administració local i la ciutadania, afavorint nous espais d’escolta i opinió, deliberació, proposta, coproducció i decisió de polítiques públiques a través d’Internet.

Des de fa alguns anys, la Diputació de Barcelona acompanya els municipis de la província de Barcelona en el procés de repensar els òrgans estables, tot reconeixent que poden ser útils i necessaris però no suficients.

Cal fer valdre algunes de les seves funcions que potser han estat menystingudes, com són:

• La funció informativa.
• La funció relacional.
• La funció deliberativa.
• La rendició de comptes.
• La capacitat de proposta.

D’altra banda, però, cal començar a dissenyar nous formats per a aquests espais ciutadans, fent-los més oberts, autònoms, flexibles i orientats a accions concretes d’interès per a la ciutadania.

Tenir una administració local més oberta, transparent i participativa requereix, inevitablement, una transformació de l’organització municipal que no només afecta la unitat o departament de participació ciutadana, sinó el conjunt de l’organització municipal. Aquesta transformació comportaria la implementació d’una nova cultura administrativa basada en noves maneres de fer, més horitzontals, flexibles i més obertes a la ciutadania i que contemplin l’administració no només com un espai d’intermediació, sinó com un espai de coproducció de polítiques públiques.

Si es vol una administració més oberta, més transparent i més participativa, cal revisar les seves maneres de fer. Els canvis que requereixen les administracions locals per fer-hi front no poden afectar només algunes de les seves unitats. Són canvis profunds que han d’afectar el conjunt de l’organització.

Si volem que els canvis en l’administració siguin efectius, cal que algú entomi la responsabilitat i ho lideri políticament i tècnicament des de dins de l’administració. Les unitats de participació podrien tenir un rol central en aquest procés, però per això caldria assignar-los una posició políticament rellevant dins de l’estructura administrativa, dotar-les per a aquesta funció i posar en valor la funció dels tècnics i les tècniques de participació, reconeixent i legitimant la seva tasca.