Salta al contingut principal

La regidoria de participació ciutadana

6. Els principals instruments de participació ciutadana

Els instruments de participació són el conjunt de canals per mitjà dels quals la ciutadania pot incidir en l’acció de govern.

6.1. Mecanismes generals

Els mecanismes generals de participació ja es troben previstos de forma dispersa en diferents lleis i, per tant, tots els ens locals els haurien de posar a disposició de la ciutadania, independentment de la voluntat en relació amb la participació ciutadana de l’equip de govern.

A continuació es detalla el llistat de mecanismes, desenvolupats un a un, que es troba en el Reglament tipus de participació ciutadana elaborat per la Diputació de Barcelona.

L’objecte de les consultes populars per via de referèndum d’àmbit municipal són els assumptes de la competència pròpia del municipi i de caràcter local que siguin de transcendència especial per als interessos dels veïns. El seu resultat no té caràcter vinculant.

Aquesta tipologia de consulta s’adreça, per raó de l’objecte específic, a un col·lectiu de persones determinat perquè manifestin l’opinió sobre una actuació determinada, decisió o política pública, mitjançant votació. El seu resultat no té caràcter vinculant.

La ciutadania té dret a fer peticions o sol·licituds al govern municipal en matèries de la seva competència, sense més limitacions que les establertes en les lleis. Aquesta petició pot estar fonamentada bé en la defensa d’un interès general o bé en la protecció d'interessos legítims, privats o individuals.

Els veïns que gaudeixin del dret de sufragi actiu en les eleccions municipals poden fer ús d’aquest mecanisme, per presentar propostes d’acords, actuacions o projectes de reglaments o disposicions de caràcter general en matèries de competència municipal.

S’entén per audiència pública el procés de participació ciutadana mitjançant el qual s’ofereix a les persones, entitats, organitzacions i altres formes d’acció col·lectiva la possibilitat de presentar i debatre propostes en relació amb una determinada actuació pública. Les audiències públiques poden ser generals o anar adreçades a col·lectius específics.

Les associacions, entitats o altres formes d’acció col·lectiva constituïdes per a la defensa dels interessos generals o sectorials de la ciutadania, poden fer una exposició oral davant del Ple, sempre que hagin participat com a interessades en la tramitació administrativa prèvia en relació amb algun punt de l’ordre del dia.

Per saber-ne més

Es pot consultar la infografia sobre les consultes populars.

6.2. Òrgans de participació

Els òrgans de participació ciutadana són espais estables de trobada amb la ciutadania, que tenen com a objectiu debatre, treballar conjuntament i fer el seguiment de les polítiques municipals. Poden ser de dos tipus:

  • D’àmbit sectorial o temàtic, com per exemple educació, esports, igualtat, cooperació, etc.
  • D’àmbit territorial (de poble o ciutat, barri, districte, etc.).

Els òrgans solen estar formats per representants municipals i entitats especialitzades o interessades en el sector o territori objecte de l’òrgan, però en molts casos també participa ciutadania a títol individual.

Si es preveu la creació de nous òrgans de participació, és recomanable que reviseu el repte 4 de l’apartat 1.3. Reptes presents i futurs de la participació.

Els òrgans formals són els més estesos en el territori. També són anomenats consells ciutadans. Els òrgans formals disposen d’un reglament on s’estipula la seva composició i funcionament. Però existeixen altres espais que poden no estar reglamentats, que s’obren i es tanquen ad hoc, en els quals participen diferents actors en funció de les necessitats o el projecte que es treballa: són les taules, les comissions, els grups participatius, etc.

6.3. Processos de participació

Per saber-ne més

Per tal de conèixer com dur a terme la planificació i execució d’un procés participatiu, reviseu el document Model metodològic per a processos participatius. Guió i passes a seguir per dur a terme un procés participatiu elaborat per la Generalitat de Catalunya.

Vídeo Gencat. Què és un procés participatiu?

Els processos de participació són actuacions institucionalitzades destinades a facilitar i promoure la intervenció de la ciutadania en la definició i la planificació de les polítiques públiques locals. Són delimitats en el temps, és a dir, tenen un inici i un final, i s’estructuren tradicionalment en 6 fases principals, algunes de les quals d’obertura a la ciutadania i d’altres de treball intern de l’ens local:

  • Fase de planificació.
  • Fase d’informació.
  • Fase de debat/deliberació ciutadana, elaboració i priorització de propostes.
  • Fase de retorn de resultats.
  • Fase d’execució.
  • Fase de seguiment.

Els processos participatius tracten sobre temes sectorials, territorials, específics o globals. En aquest sentit, poden tenir per objectiu la promoció de la participació activa de la ciutadania en la definició dels instruments estratègics, com per exemple els plans estratègics, els plans d’actuació municipal (PAM) o els pressupostos municipals. Però també poden tenir per objecte garantir el debat, la deliberació i recollir l’opinió dels ciutadans respecte a una actuació pública concreta.

En funció de l’objectiu d’un procés participatiu i dels actors que es volen incorporar, es presenten diferents models de processos:

Font: Adaptació de MomemtumLab

6.4. Tècniques i dinàmiques participatives

En participació ciutadana, la metodologia i les tècniques són clau per a l’èxit. Però, tanmateix, cal no oblidar que:

En aquest camí, el de construir mètodes i tècniques per posar en pràctica la participació ciutadana, els primers passos no són ni tecnològics ni metodològics, sinó polítics. Les metodologies participatives sempre tenen una base política. Si faciliten o promouen una participació més o menys oberta o restringida, o si es tracta d’informar, consultar, debatre o decidir conjuntament amb els ciutadans, no és una decisió metodològica ni tècnica, sinó política.

Martí, J. i Rebollo, O., 2017.

Com s’ha dit anteriorment, per tal de canalitzar i treure el màxim profit del debat amb la ciutadania sobre els temes d’interès al municipi, es requereixen eines i metodologies específiques.

En funció de l’instrument (espai o procés) i en funció del moment de la participació en què ens trobem, es recomanen unes eines i metodologies específiques:

Font: Adaptació de Castellà, C.; Garcia M.; Frígols, J. i Stinus, E., 2018.

Aquest primer moment fa referència a l’obertura de la reflexió participativa, és a dir, a la identificació, la descripció i la interpretació col·lectiva de les problemàtiques i els reptes que cal abordar.

Aquestes eines de mapatge, tant sobre el terreny com en la cartografia, són eines especialment recomanades per a aquells temes d’una complexitat elevada i en relació amb els quals poden haver-hi diferents percepcions sobre la realitat.

Una vegada es disposa d’una definició compartida de la problemàtica o repte per abordar, es pot avançar cap a un segon moment basat en la deliberació (i, si s’escau, votació) per definir, decidir i dissenyar les solucions que es necessiten.

Les tècniques i metodologies utilitzades en aquest moment de la participació posen èmfasi en la interacció entre participants per mitjà de l’exploració participada i la construcció conjunta de solucions.

El tercer moment de la participació fa referència a la implementació de polítiques públiques. Es passa, per tant, de la diagnosi, deliberació i decisió al voltant del “què”, al treball conjunt i participat al voltant del “com”.

Aquí, les eines i metodologies que s’utilitzaran, permetran, en primer lloc, el testatge de solucions i projectes amb potencials usuaris/àries abans de posar-les en marxa.

Per saber-ne més

Es poden trobar totes aquestes eines i moltes d’altres desenvolupades en la publicació Eines de participació ciutadana: Metodologies i tècniques per a l’acompanyament de processos participatius.

6.5. Les TIC en l’impuls de polítiques de participació

Des de la Diputació de Barcelona s’entén que l’ús de les tecnologies digitals no només possibilita que l’administració local pugui desenvolupar una escolta activa a les xarxes socials, sinó que també obre noves oportunitats a la participació ciutadana.


L’ús d’eines digitals permet la creació de nous espais d’escolta i opinió, deliberació, proposta, coproducció i decisió de polítiques públiques.

Incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha de ser vist, doncs, com una oportunitat per tenir unes administracions públiques més eficaces, eficients i transparents. Per tant, es tracta de:

  • Una administració intel·ligent i flexible: que gestiona millor i facilita l’accés a la informació. Això pot ser de gran utilitat per als ens locals des del punt de vista intern i pot permetre una millora en les seves respostes.
  • Una administració més transparent: Internet obre també noves oportunitats per a la transparència, la qual pot ser també un bon mecanisme de control de l’administració i de retiment de comptes.
  • Internet com un nou espai per a la producció de polítiques locals: Internet s’ha consolidat com un espai de relació i interacció, sense intermediaris, on també s’està fent política. Per tant, s’obre una oportunitat per impulsar espais de participació híbrids, que combinin el format en línia amb el presencial. Es pot aprofitar, també, per exemple, per treballar amb col·lectius diferents, aquells als quals no s’arriba de forma presencial. Per això es recomana promoure iniciatives de participació en línia inclusives que tinguin en compte possibles escletxes digitals.
  • Una administració que coneix i escolta la xarxa: El debat sobre el municipi avui en dia es produeix, sobretot, a les xarxes socials. Si l’administració́ local vol saber què passa al seu municipi, què opina la gent, quines són les seves preocupacions, demandes i necessitats, ha de tenir la capacitat per escoltar la xarxa.

Recorda

Cal tenir en compte:

  • Que encara existeix una certa divisòria digital en la població.
  • Que Internet no és només una eina més per produir les mateixes solucions de forma menys costosa.
  • Que Internet canvia les relacions i qüestiona les estructures d’intermediació, des de i amb la ciutadania.