La regidoria d’unió europea i estratègia internacional

Un pla d’acció internacional és un instrument operatiu que guia l’activitat internacional d’un govern local d’acord amb les característiques i necessitats del seu territori i dels seus actors, per tal que la seva participació en espais internacionals tingui un major impacte i afavoreixi el desenvolupament de les prioritats locals tant en termes econòmics, com socials i culturals.

Les característiques d’un pla d’acció internacional són:

• Model de ciutat: s’ha de basar en un model de ciutat o territori definit amb caràcter previ a la seva elaboració. El pla posa en valor, en el terreny internacional, les potencialitats del territori —a nivell turístic, empresarial, cultural, social, tecnològic, etc.— i alhora contribueix a convertir en oportunitats de millora les febleses o debilitats detectades.
• Visió integral: parteix d’una visió integral de l’acció exterior, de manera que permet planificar sota uns mateixos objectius totes les actuacions de caràcter internacional impulsades pel govern local, ja sigui en l’àmbit de la cooperació europea, de la cooperació al desenvolupament o de la incidència política, entre d’altres, i que tradicionalment s’havien tendit a planificar de forma no coordinada.
• Projecte de municipi: no es tracta d’un projecte de l’ajuntament o del seu govern, sinó d’un projecte compartit per tot el municipi en el qual s’ha de vetllar per incorporar la visió de la ciutadania i dels actors empresarials i associatius locals.
  • Aquests actors sovint compten amb cert bagatge internacional i poden ser uns aliats imprescindibles de l’estratègia internacional del territori.
  • La implicació del teixit associatiu i empresarial en l’elaboració del pla en reforça la legitimitat i contribueix a la implementació efectiva de les accions que s’hi preveuen.
• Perspectiva a mitjà i llarg terminis: el pla s’ha de dissenyar des d’una perspectiva de mitjà i llarg terminis que vagi més enllà de la durada d’un mandat municipal, per tal de garantir la consecució dels objectius i la seva sostenibilitat en el temps.

No hi ha un únic model per elaborar una estratègia municipal d’acció internacional. En funció de la realitat i les característiques dels ens locals, els plans d’acció internacional poden complementar-se o alternar-se amb altres instruments de planificació més adients.

• Municipis de petites dimensions o sense experiència prèvia. En el cas de municipis de petita o mitjana dimensió però sense experiència internacional, és recomanable abans d’endinsar-se en el procés de redacció d’un pla d’acció internacional, fer algunes accions prèvies:
  • Com que el pla s’ha de basar en un model de territori definit amb caràcter previ a la seva elaboració, es pot començar a treballar en un document d’orientacions estratègiques prèvies. Aquest document pot consistir en un pla de treball més senzill que sigui fruit d’una reflexió interna del consistori sobre fortaleses, debilitats, necessitats, oportunitats i prioritats polítiques del municipi.
  • Una vegada aquests grans eixos estiguin esbossats, es pot començar a treballar en petits projectes concrets. També és recomanable capacitar el personal tècnic del consistori que haurà de liderar aquests projectes. Un pas imprescindible per poder elaborar, més endavant, si escau, un pla d’acció internacional.
• Municipis amb certa experiència internacional. Els plans d’acció internacional poden ser molt útils per als municipis mitjans i les ciutats que compten ja amb certa trajectòria de participació en espais internacionals i que es plantegen consolidar-ne l’acció exterior d’acord amb les prioritats del seu territori. Són municipis que no s’han projectat encara de manera organitzada i planificada a escala internacional però que tenen la capacitat i la dimensió suficients per fer-ho.
  • En el cas de la demarcació de Barcelona, entrarien dins d’aquest grup els municipis de més de 20.000 habitants que tenen vocació de posicionar-se i projectar-se en l’espai internacional. Així mateix, aquest instrument també podria ser útil i profitós per a institucions locals d’altres característiques.

• Voluntat política clara. La principal condició de partida per poder iniciar el procés d’elaboració d’un pla d’acció internacional és l’existència d’una voluntat política clara, expressada en el màxim nivell del govern local. Aquesta voluntat ha de vetllar per buscar el màxim consens possible amb la resta de grups polítics municipals, per tal d’assegurar la vigència del pla en el mitjà i llarg terminis, amb independència de possibles canvis en l’equip de govern municipal.
• Lideratge i transversalitat. El govern local ha d’assumir, políticament i tècnica, el lideratge de tot el procés i s’ha d’implicar activament en el disseny del pla, en la seva execució i en el seguiment, i dedicar els recursos humans i materials necessaris. A més, l’elaboració i la implementació del pla d’acció internacional requereixen un grau elevat de transversalitat i coordinació entre diferents departaments municipals que desenvolupen activitats de caràcter internacional.
• Participació. Perquè el pla pugui incorporar l’experiència internacional de la ciutadania i els agents empresarials i associatius del territori, i pugui donar resposta a les seves necessitats, el govern local ha de preveure la creació i dinamització d’espais participatius durant el procés d’elaboració del pla. Les modalitats de participació i concertació seran determinades, cas per cas, per a cadascun dels municipis.

L’elaboració d’un pla d’acció internacional és un procés que pot tenir una durada d’entre 12 i 24 mesos i que, de forma molt esquemàtica i resumida, es realitza mitjançant les etapes següents:

1. Fase prèvia: el govern local identifica els objectius, els resultats esperats i les modalitats de participació dels agents locals
2. Diagnosi: identificació i anàlisi dels aspectes positius i singulars així com de les mancances i debilitats del territori en relació amb la seva possible internacionalització.
3. Elaboració del pla: procés participatiu d’identificació d’eixos prioritaris i les activitats al voltant dels quals es vol estructurar l’acció internacional del municipi.
4. Validació, aprovació i difusió del pla: procés de revisió, validació i aprovació definitiva del pla. Desenvolupament d’una estratègia de difusió i comunicació envers els agents locals i la ciutadania.

Continguts que hauria d’incloure un pla d’acció internacional:

• Característiques. Característiques generals i específiques del municipi.
• Imatge. Actius del territori que es volen promoure.
• Eixos/Objectius/Activitats. Estratègia internacional, que s’explicita en forma d’eixos prioritaris per a la internacionalització del municipi; objectius a assolir en cadascun dels eixos; un pla d’acció amb activitats concretes per dur a terme; òrgans responsables; mitjans i calendari corresponent.
• Implementació. Modalitats generals d’implementació, amb la inclusió de mesures per afavorir el treball transversal dels diferents departaments municipals i els dispositius d’articulació efectiva amb els actors econòmics, socials i culturals del territori.
• Mecanismes de governança. Actors del municipi implicats en l’execució del pla.
• Actors i espais internacionals a explorar. Selecció de socis internacionals; identificació de xarxes de ciutats, plataformes i fires internacionals en els quals convé ser-hi present i incidir; detecció de línies de finançament europeu específiques, etc.
• Seguiment i avaluació. Definir els instruments de seguiment, els indicadors i les modalitats d’avaluació.
• Finançament. Identificar el cost associat a la implementació de les activitats i definir els mitjans i les fonts de finançament.
• Comunicació. Estratègia de comunicació i difusió de l’acció exterior impulsada pel govern local, sobretot enfocada a la ciutadania.