La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política única entre 27 països europeus, que ha aconseguit més de mig segle de pau, estabilitat i prosperitat, ha contribuït a millorar el nivell de vida dels seus ciutadans i ha posat en marxa la moneda única europea: l’euro.
La supressió de les fronteres entre els seus països permet als ciutadans de la UE circular lliurement per gairebé tot el continent, i així ha esdevingut molt més fàcil viure i treballar en un altre país europeu. A més, el principal motor econòmic és el mercat únic, que permet que la majoria de les mercaderies, serveis persones i capital circulin lliurement.
La UE es regeix pel principi de democràcia representativa: els ciutadans estan directament representats en el Parlament Europeu, mentre que els estats membres tenen la seva representació en el Consell Europeu i el Consell de la Unió Europea.
Diverses institucions participen en la presa de decisions a la UE: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea. També participen en aquest procés els dos òrgans consultius: el Comitè Europeu de les Regions i el Comitè Econòmic i Social.
En general, la Comissió Europea és la institució que proposa la nova legislació. El Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea adopten la legislació proposada, si escau, i els estats membres l’apliquen.
Les principals institucions europees són:
La Comissió Europea (CE) és la principal institució executiva que gestiona el treball diari de la UE. Està formada pel col·legi de 27 comissaris, un per cada estat membre de la UE i per a un mandat de cinc anys.
Es l’única institució que pot proposar noves lleis (dret d’iniciativa legislativa), que són estudiades i adoptades pel Parlament Europeu i pel Consell de la Unió Europea. Gestiona les polítiques de la UE, el pressupost i vetlla perquè els estats membres apliquin correctament el dret de la Unió.
El president atribueix a cada comissari competències en àmbits d’actuació específics. La Comissió s’organitza en departaments, coneguts com Direccions Generals i Serveis, similars als dels ministeris en l’àmbit estatal. La majoria de les persones que treballen per a la Comissió es troben a Brussel·les i Luxemburg, i hi ha oficines de representació en totes les capitals dels estats membres. Les decisions de la Comissió es prenen sobre la base de la responsabilitat col·lectiva del Col·legi de Comissaris, per consens.
Sabies que…
El Parlament Europeu el formen 705 eurodiputats. Espanya, que funciona com a circumscripció única en les eleccions europees, compta amb 59 eurodiputats des de l’1 de febrer de 2020.
El Parlament Europeu té una oficina a Barcelona i està al servei de tots els ciutadans de Catalunya.
El Parlament Europeu (PE) és l’única institució europea en què els seus membres són escollits pels ciutadans de la UE en les eleccions directes que se celebren cada cinc anys. Cada estat membre disposa d’un nombre d’escons que s’assigna en funció de la seva població. Els diputats al Parlament Europeu s’organitzen en grups polítics i també en les comissions que examinen les propostes de nova legislació en diferents àmbits.
El Parlament Europeu s’encarrega d’aprovar, modificar o rebutjar la legislació de la UE; aprova el pressupost de la UE; decideix sobre els acords internacionals i sobre les ampliacions; escull el president de la Comissió; revisa el programa de treball de la Comissió Europea i demana que proposi legislació.
El Consell Europeu és una institució constituïda pels caps d’estat o de govern de tots els estats membres de la UE, a més de la presidenta de la Comissió Europea i l’Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat.
El Consell Europeu reuneix els dirigents de la UE per fixar l’agenda política de la Unió, estableix la política exterior i de seguretat comuna, designa els candidats escollits per a determinats càrrecs destacats de la UE i adopta la forma de cimeres (normalment trimestrals). En general, les decisions es prenen per unanimitat.
Consell Europeu
El Consell de la Unió Europea és una institució clau que reuneix els ministres dels governs de cada estat membre per debatre, modificar i adoptar lleis i coordinar polítiques.
Els ministres es reuneixen diverses vegades l’any per prendre decisions relacionades amb la Unió Europea; cada ministre te competències per assumir compromisos en nom del seu govern en relació amb les actuacions acordades a les reunions. La presidència del Consell és rotatòria entre els estats membres de la UE cada sis mesos i s’encarrega de presidir totes les sessions del Consell i fixar l’ordre del dia.
Per aprovar les decisions, normalment és necessària la majoria qualificada, que s’estableix en el 55% dels estats membres i alhora han de representar almenys el 65% de la població total de la UE. Alguns temes com la política exterior i la fiscalitat s’han d’adoptar per unanimitat.
Consell de la Unió Europea
En tot cas, la institució europea de major rellevància per als governs locals i regionals, i a través de la qual els ens locals poden influir en la legislació comunitària, és el Comitè Europeu de les Regions.
Comitè Europeu de les Regions (CDR)
El CDR és l’assemblea política que segons els Tractats de la UE garanteix la representació institucional del conjunt dels territoris, regions, ciutats i municipis de la Unió. Intervé en diverses fases del procés legislatiu de la UE. Les seves comissions de treball elaboren dictàmens sobre les propostes legislatives i els seus membres es reuneixen en el ple per votar i aprovar aquests dictàmens. El Parlament Europeu, el Consell de la UE i la Comissió Europea consulten el Comitè sobre qüestions pertinents a les autoritats locals i regionals.
Sabies que…
El 86% dels electes regionals i locals creuen que una major participació dels nivells subnacionals de govern milloraria el funcionament de la democràcia a la UE. El 65% considera que les regions, les ciutats i els pobles no influeixen suficientment en el futur de la UE. Vegeu el Barómetro regional y local anual de la UE 2021.
La participació dels governs locals en la fase inicial del procés legislatiu redueix els riscos d’una implementació fallida, ja que els governs locals coneixen el que és factible en l’esfera local. L’expertesa dels municipis, el seu coneixement del territori i la proximitat amb la ciutadania són elements essencials per a la formulació de polítiques. En aquest sentit, els ens locals actuen com un grup d’interès i amb un discurs propi i diferenciat per construir una Unió cada vegada més forta i solidària entre els pobles d’Europa.
Comitè Europeu de les Regions
Prioritats polítiques del CdR 2020-2025
Per saber-ne més…
La Unión que se esfuerza por lograr más resultados. Mi agenda para Europa, d’Ursula von der Leyen.
Les orientacions polítiques de la Comissió Europea per al mandat 2019-2024, se centren en sis grans objectius per als propers cinc anys i més enllà. El marc financer pluriennal aplega els recursos que han de permetre executar les prioritats polítiques que la Unió s’ha marcat.
Les prioritats polítiques de la Unió Europea són sis:
El Pacte Verd Europeu té com a objectiu dotar la UE d’una economia sostenible i esdevenir el primer continent climàticament neutre del món.
Sabies que…
Els 27 estats membres de la UE s’han compromès a aconseguir que la UE sigui la primera zona climàticament neutra l’any 2050. Per aconseguir-ho, el 2030 s’han de reduir les emissions d’almenys un 55% respecte als nivells de 1990.
Pacte Verd Europeu
Una Europa adaptada a l’era digital pretén impulsar la transició digital en tots els territoris de la UE, amb la consolidació de la sobirania digital europea i la potenciació del desenvolupament sostenible.
Una Europa adaptada a l’era digital
Una economia al servei de les persones persegueix consolidar una economia social de mercat que treballi tant per la prosperitat com per la justícia social.
Sabies que…
Els tres objectius ambiciosos de la UE per a 2030 establerts en el Pla d’acció del Pilar Europeu dels Drets Socials són: almenys el 78% de la població entre 20-64 anys hauria de tenir un lloc de treball, almenys el 60% d’adults hauria de participar cada any en activitats de formació, i s’haurien de reduir almenys 15 milions de persones en risc de pobresa o exclusió social.
Una economia al servei de les persones
Una Europa més forta al món per reforçar el lideratge mundial de la UE, basat en la responsabilitat i el multilateralisme.
Sabies que…
El partenariat renovat amb els veïns del sud. La nova Agenda per a la Mediterrània serà una prioritat de mandat.
Europa ha de protegir l’estat de dret si vol defensar la justícia i els valors fonamentals de la UE. Entre els principals àmbits d’actuació d’aquesta estratègia, destaquen el posar en marxa una Unió Europea de la salut, establir un nou Pacte sobre Migració i Asil, i reforçar la cooperació judicial europea, entre d’altres.
Promoció de l’estil de vida europeu
Un nou impuls a la democràcia europea que pretén potenciar, protegir i consolidar la democràcia europea i donar més veu a la ciutadania.
Entre les accions impulsades destaca la Conferència sobre el futur d’Europa, una sèrie de debats i discussions protagonitzats per la ciutadania que els permetrà compartir les seves idees, preocupacions i suggeriments per construir un futur millor per al projecte europeu. És un exercici participatiu sense precedents.
La UE és una de les regions més urbanitzades del món: més del 70% dels seus habitants viuen en zona urbana; segons l’ONU, el 2050 s’assolirà el 80%. Les ciutats i les seves rodalies compten amb el 73% dels llocs de treball i el 80% dels graduats d’educació superior de 25 a 64 anys.
Les zones urbanes d’Europa acullen prop de dos terços de la població de la UE, a més de representar aproximadament el 80% del consum d’energia i de generar fins al 85% del PIB europeu.
Així, les ciutats es consideren tant l’origen com la solució dels desafiaments socials, mediambientals i econòmics actuals. Actuen com a motors de l’economia europea i com a catalitzadors de la creativitat i la innovació a la Unió. Tanmateix, són també llocs on certs problemes persistents, com l’atur, la segregació i la pobresa assoleixen els nivells més greus.
En conseqüència, les polítiques urbanes i el desenvolupament urbà es troben al centre de la política regional de la UE. Consten de diversos aspectes:
L’Agenda Urbana de la UE, establerta amb el Pacte d’Amsterdam el 2016, reuneix la Comissió, els ministeris nacionals, els governs municipals i altres parts interessades per fomentar una millor legislació, un accés més fàcil al finançament i l’intercanvi de coneixements sobre qüestions rellevants per a les ciutats.
Vídeo Agenda Urbana de la UE.
L’Agenda Urbana de la UE constitueix un pas històric i obre l’oportunitat a les ciutats de presentar accions concretes per millorar la legislació, el finançament i els coneixements sobre polítiques nacionals i de la UE. Es tracta d’un mètode de treball innovador que posa en pràctica un sistema de governança multinivell, en el qual tots els socis participants dirigeixen conjuntament l’Agenda sobre una base voluntària, integradora i equitativa. Les ciutats i la resta d’actors treballen en els anomenats partenariats urbans.
Fins a l’actualitat s’han constituït 14 partenariats, formats per ciutats, estats, xarxes, la Comissió Europea, entitats financeres, etc., els quals treballen temes de particular importància per al desenvolupament urbà i que s’aborden de forma integrada.
La Carta de Leipzig sobre ciutats europees sostenibles, signada en aquesta ciutat el 2007, esbossa un conjunt d’estratègies i principis comuns per al desenvolupament urbà. L’objectiu és aportar una dimensió europea al desenvolupament urbà i contribuir a millorar les condicions de vida a les ciutats, desenvolupant una visió comuna del desenvolupament sostenible a Europa per a les zones urbanes.
Tretze anys més tard, els ministres de la UE van adoptar la “Nova Carta de Leipzig: el poder transformador de les ciutats pel bé comú”, sota la presidència alemanya el 30 de novembre de 2020, que proporciona un marc polític clau per al desenvolupament urbà sostenible i guia la coordinació de les polítiques urbanes a Europa després de 2020.
La Carta destaca que les ciutats han d’establir estratègies de desenvolupament urbà integrades i sostenibles, i garantir la seva implementació per al conjunt de les ciutats. Els estats membres han acordat aplicar la Carta en les seves polítiques urbanes nacionals o regionals. El text s’acompanya d’un document d’aplicació que pretén orientar la següent fase de l’Agenda Urbana per a la UE d’acord amb els paràmetres aprovats.
Des de l’adopció d’aquesta nova carta, les successives presidències del Consell de la UE han treballat en el llançament d’una nova fase de l’Agenda Urbana de la UE i les seves 14 associacions. Aquest procés de renovació va assolir un moment crucial el 26 de novembre de 2021 amb l’adopció de l’Acord de Ljubljana.
Sabies que…
L’Acord de Ljubljana (2021) actualitza el reglament intern de l’Agenda Urbana i proposa una implicació més forta de les ciutats petites i mitjanes en els processos de cooperació i elaboració de polítiques, al costat de les grans ciutats.