El pressupost a llarg termini de la Unió Europea s’organitza per períodes de 7 anys per tal d’assegurar un compromís a llarg termini de les actuacions. El pressupost també inclou el desglossament de la despesa any per any i per estat membre.
Per al període 2021-2027, aquest pressupost a llarg termini està format pel marc financer pluriennal 21-27 (1.211.000 milions d’euros) i un component excepcional i temporal com és l’Instrument de recuperació de la Unió Europea, també anomenat Next Generation UE (809.600 milions d’euros), que ha estat dissenyat a partir de la irrupció de la pandèmia de la covid 19. Sumats, aquests dos components representen un pressupost rècord de 2.018.000 milions d’euros (a preus corrents).
Font: Comissió Europea
Sabies que…
El pressupost de la UE s’organitza per categories de despesa o rúbriques que representen les categories de despesa en les àrees d’intervenció de la UE. Cada rúbrica té assignat un pressupost amb fons provinents del marc financer pluriennal i en alguns casos del Next Generation UE.
Les partides pressupostàries dels més de 40 programes europeus (no tots per a ens locals) es troben assignades a cadascuna de les rúbriques en funció de la seva temàtica. Així trobem que el programa Horizon Europe penjarà de la rúbrica 1 “Mercat únic, innovació i economia digital”, els programes dels fons FEDER penjaran de la rúbrica 2 “Cohesió, resiliència i valors”, el programa Life penjarà de la rúbrica 3 “Recursos naturals i medi ambient”, etc.
Font: Comissió Europea
Si voleu veure en quines rúbriques són assignades tots els programes europeus, visiteu EU funding programmes.
El Next Generation UE és un instrument excepcional i temporal que representa un repte molt important per a la UE. En primer lloc, per la quantitat de fons disponibles, 809.600 milions d’euros a preus corrents, dels quals 140.000 han estat assignats a l’Estat espanyol (69.528 milions d’euros mitjançant transferències en subvencions). En segon lloc, per la temporalitat en què s’han de gastar (el 100% de la part de subvencions han d’estar compromeses el 2023 i es podran executar fins a 2026).
El Plan de Recuperación, Transformación y Resiliència, també conegut com “España Puede”, s’incardina en els plans estatals que han elaborat els 27 estats membres de la Unió per tal de poder-se acollir al pla de recuperació Next Generation UE. És el pla que articula totes les convocatòries de subvencions i licitacions.
El pla s’estructura en quatre eixos que vertebren la transformació del conjunt de l’economia i que estan plenament alineats amb les agendes estratègiques de la UE, l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Aquests són:
-
La transició ecològica.
-
La transformació digital.
-
La igualtat de gènere.
-
La cohesió social i territorial.
Els quatre eixos es concreten en 10 polítiques palanca i 30 components que articulen un important programa de reformes i inversions amb l’horitzó 2023.
A banda, cal dir que la Generalitat de Catalunya també ha desenvolupat el document Next Generation Catalonia per a la implementació del fons Next Generation UE que també cal tenir en compte.
Per saber-ne més…
Polítiques palanca i components del Pla de recuperació, transformació y resiliència.
Pla de recuperació, transformació i resiliència “España Puede” (contingut complet).
Els fons s’executen a través de convocatòries i licitacions, subvencions i ajudes dels diferents ministeris, comunitats autònomes i, en alguns casos, els ens locals. Així mateix, també està previst que augmenti significativament l’ús d’eines de col·laboració publicoprivada actualment existents.
Les diferents administracions publiquen convocatòries de concursos públics, subvencions i ajudes orientades a complir el pla de recuperació, transformació i resiliència. Cadascun dels ministeris ha activat les seves respectives conferències sectorials amb l’objectiu d’establir un canal directe de participació de les comunitats autònomes en les decisions del pla i de transmetre la informació.
Les administracions locals són responsables d’executar aquells programes d’inversió en polítiques que siguin de la seva competència.
Font: Generalitat de Catalunya
Per saber-ne més…
Les convocatòries disponibles per als governs locals de Next Generation UE es poden consultar a:
Altres enllaços d’interès:
Web del pla de recuperació espanyol
Web del Next Generation Catalonia de la Generalitat de Catalunya
Web del NextDiba de la Diputació de Barcelona
Sabies que…
El nou marc financer pluriennal té més diners que els fons del Next Generation i, a més, disposa de més temps per executar-lo (fins al 2027 i possibles pròrrogues fins al 2030).
El nou marc financer pluriennal 2021-2027 —també anomenat pressupost a llarg termini— és el pressupost ordinari de la Unió Europea i del qual depenen programes tan emblemàtics com el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons Social Europeu (FSE), els InterRegs, el programa LIFE de Medi ambient i Acció pel Clima, l’Erasmus+ o l’Horizon Europe, entre d’altres.
El nou marc financer continuarà jugant un paper cabdal per a la recuperació econòmica i alhora proporcionarà finançament als beneficiaris tradicionals de fons de la Unió Europea, on hi ha, entre d’altres, el món local.
En el cas de la demarcació de Barcelona, els ens locals han aconseguit més de 130 milions d’euros en finançament europeu en el període 2014-2019 (Font: Diputació de Barcelona).
Per saber-ne més…
Per tenir més informació sobre els projectes europeus dels ens locals de la demarcació, podeu consultar el mapa interactiu.
Per saber-ne més…
Podeu conèixer amb detall alguns dels programes de finançament de la UE.
Per tal de detectar els programes europeus i convocatòries adequades, és molt important entendre la naturalesa de cada programa, quins són els seus objectius i què es finança. Cal conèixer els programes europeus i la seva arquitectura per saber on s’han de demanar, què financen i, sobretot, saber si hi tenen accés els ens locals. Alguns d’aquests fons europeus s’hauran d’aconseguir competint en convocatòries de projectes amb altres socis europeus, per a d’altres s’hauran d’adreçar a la Generalitat de Catalunya o als ministeris de l’estat. Així mateix, alguns permetran intercanviar bones pràctiques i fer projectes pilot, d’altres permetran finançar infraestructura.
Per tant, cal tenir en compte les qüestions següents:
Una forma de classificar els programes europeus és en funció de com es gestionen. Aquesta ordenació ja donarà molta informació sobre la seva naturalesa. La forma d’aproximar-se a una convocatòria d’un programa europeu gestionat des d’una Agència de la Comissió Europea serà diferent d’un altre gestionat per la Generalitat de Catalunya o un ministeri.
-
Gestió directa: són aquells programes gestionats directament per la Comissió Europea a través de les seves Direccions Generals (DG) o a través d’agències executives externalitzades (com l’EASME, l’Agència Executiva per a les Petites i Mitjanes Empreses, o l’EACEA, l’Agència Executiva de Cultura i Educació Europea). Seria el cas de programes com l’Horizon Europe, LIFE, l’Erasmus+, etc. Un 20% dels programes són gestionats directament per la UE.
-
Gestió compartida: la CE confia la gestió d’alguns dels programes als estats de la UE. Seria el cas dels fons estructurals: el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons Social Europeu (FSE), Interregs, etc. Al voltant del 70% del finançament de la UE es gestiona de forma compartida.
-
Gestió indirecta: són fons de la UE gestionats per agències estatals (com, per exemple, una part del programa Erasmus+), o bé amb el suport d’entitats, com el Banc Europeu d’Inversions o les Nacions Unides. Un 10% dels programes són gestionats indirectament.
A banda de la forma de gestionar aquests fons, podem classificar els programes europeus en tres grans grups que tenen característiques diferents:
-
Els fons estructurals de la política de cohesió assignats a l’Estat espanyol i les comunitats autònomes, a través d’un acord d’associació entre l’estat i la UE (gestió compartida) en el qual s’acorden els programes operatius estatals i regionals. S’executen principalment a través del FEDER i el FSE. Les seves característiques són:
-
Gestió compartida entre la Unió Europea i els estats. Després l’Estat espanyol delega a les comunitats autònomes.
-
Permet finançar infraestructures/inversió.
-
El cofinançament per aquest període s’ha establert en un 40% per a les regions més desenvolupades.
Sabies que…
El fons FEDER assignats a l’Estat espanyol i les comunitats autònomes són la principal font de finançament europeu del ens locals de la demarcació de Barcelona. Van proporcionar 138 milions d’euros de finançament en el període 2014-2020 (exclosa la ciutat de Barcelona).
-
Cooperació Territorial Europea, els anomenats INTERREG (Urbact, Interreg Europe, Poctefa, EuroMed, NextMed, SUDOE, ESPON), que també formen part de la política de cohesió i es financen amb fons estructurals, en particular del FEDER, però que tenen característiques diferents:
-
Gestió compartida entre la Unió Europea i els estats. Les autoritats de gestió es troben en un estat concret, però s’actua en clau europea. Per exemple, l’autoritat de gestió del programa SUDOE (Interreg del Sud-oest Europeu, França, Espanya, Portugal, Andorra, Gibraltar) està en mans de la Consejería de Economía y Hacienda del Gobierno de Cantabria.
-
Transnacionals, perquè els projectes necessiten partenariats europeus de com a mínim dos estats participants.
-
Financen l’intercanvi d’experiències, polítiques públiques, etc.
-
No financen infraestructures, només petites inversions per a projectes pilot.
-
El cofinançament varia del 50% al 80%, depenent del programa i la classificació del PIB de la regió des d’on s’aplica respecte a la mitjana europea.
-
Sabies que…
Els programes Interreg són una gran oportunitat per als ens locals per intercanviar coneixement i bones pràctiques pel que fa a polítiques públiques i projectes que es desenvolupen en el món local. Un exemple interessant és el programa URBACT, dedicat específicament als municipis i als reptes urbans. Durant el període 2014-2027, els municipis de la demarcació de Barcelona van participar en 22 projectes finançats per aquest programa.
-
Programes competitius. Se’ls anomena així perquè per regla general es competeix amb la resta d’Europa per aconseguir projectes i la seva competitivitat sol ser més elevada. Són els programes de gestió directa (amb l’excepció d’algunes parts d’alguns programes que es poden gestionar indirectament per agències nacionals, com el cas de l’Erasmus +).
-
Gestió directa de la Comissió Europea.
-
Generalment requereix d’un partenariat transnacional europeu, però no en tots els casos.
-
Financen l’intercanvi d’experiències, pràctiques innovadores, etc.
-
En general, no financen infraestructures, només petites inversions per a projectes pilot.
-
El cofinançament comunitari varia molt, generalment va des d’un 50% fins al 100%.
-
Sabies que…
Tots els programes competitius o de gestió directa es gestionen a través del portal Funding & Tenders. És un portal i sistema d’intercanvi de dades electrònic gestionat per la CE, i és utilitzat tant per la Comissió com per altres serveis de la UE per a la gestió del seu finançament en forma de projectes, premis i contractacions públiques.
Per poder operar en aquest portal, cada entitat interessada ha de disposar d’un codi d’identificació PIC (Participant Identification Code) que esdevé com un NIF per a les entitats que vulguin participar en projectes finançats i gestionats directament per la Comissió Europea.
Segons la Comissió Europea, actualment hi ha 41 programes europeus, però encara n’hi ha més si es desgranen els programes Interreg i d’altres subprogrames.
A continuació, destaquem alguns dels programes europeus de més rellevància per als ens locals.
Hi ha quatre aspectes importants per poder accedir al finançament europeu disponible per a ens locals. Són els següents:
La primera font d’informació sobre les oportunitats de finançament de la UE són les mateixes webs dels programes de la UE. En el cas dels programes de gestió directa, la informació es pot trobar agrupada en el portal Funding & Tenders.
També hi ha multitud de portal webs i serveis d’alerta que permeten estar al dia de les convocatòries que es van obrint mitjançant sistemes d’alerta. La Guia d’Ajuts de la UE (GAUE) de la Diputació de Barcelona és l’única web que agrupa totes les convocatòries amb fons europeus accessibles per als ens locals.
Recorda
És probable que el projecte que es vol desenvolupar encaixi en diferents programes i convocatòries europees. És fonamental estudiar-ho en totes les seves vessants i tenir ben presents les prioritats polítiques de la Comissió, així com el pla de treball de cada programa.
Per preparar amb antelació propostes de projectes europeus, és necessari revisar els plans de treballs dels programes als quals ens voldrem presentar. Aquests documents estratègics solen ser anuals o biennals i ens ajuden a conèixer les prioritats del programa, així com les convocatòries previstes, l’elegibilitat dels participants, les activitats que es finançaran i el calendari aproximat en el què s’obriran.
Comptar amb un equip tècnic capacitat és fonamental per dur a terme qualsevol projecte. En aquest sentit, la Diputació de Barcelona ofereix els suports següents:
-
Posa a disposició dels ens locals formació específica per a la participació en projectes europeus.
-
Elabora publicacions sobre la preparació i gestió de projectes europeus, i a l’entorn dels programes de finançament i altres oportunitats d’àmbit internacional.
-
A través del catàleg de serveis, ofereix suport tècnic i econòmic per a l’impuls d’iniciatives de posicionament i de captació d’oportunitats en l’àmbit europeu i internacional.
En cas de ser necessari un partenariat transnacional, caldrà tenir contactes amb potencials socis europeus. Aquests contactes es poden començar a treballar abans d’obrir-se les convocatòries que interessin.
Algunes de les vies per trobar socis són:
-
Contactes amb qui s’hagi treballat en altres projectes.
-
Per mitjà de xarxes temàtiques.
-
Per mitjà de la Diputació de Barcelona (i en particular de la seva oficina a Brussel·les).
-
A través de xarxes socials.
-
Per mitjà dels punts nacionals de contacte (National Contact Points).
-
A través de les webs de partner search facilities.
-
En jornades temàtiques de cada programa en l’àmbit europeu: Info days, jornades a Brussel·les, etc.
-
Amb la revisió de projectes anteriorment aprovats.