El vincle entre els governs locals i les agendes globals comença a prendre forma a la Cimera de la Terra celebrada a Rio de Janeiro el 1992, on es concreta l’aposta de les Nacions Unides (ONU) pel desenvolupament sostenible i les temàtiques de gran rellevància i impacte en l’àmbit local (medi ambient, desigualtats, pobresa, gènere, habitatge, espai urbà, etc.).
Vint anys més tard, en el marc del procés sorgit de Rio +20, origen de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, es pren més consciència sobre les interdependències i els reptes compartits existents, i els ens locals i les ciutats escalen en les taules de negociació global.
Els governs locals dins del sistema de les Nacions Unides
L’apropament dels governs locals i les ciutats a les agendes globals ha vingut acompanyat d’un esforç molt remarcable per ocupar un lloc a la taula de negociació a l’ONU. Un esforç que els ha portat a passar de la més absoluta invisibilitat a ser considerats actors rellevants, i a disposar d’un estatus especial que els associa als processos deliberatius, encara que sense vot, que es donen a l’agència especialitzada de les Nacions Unides en assentaments humans, l’ONU-Hàbitat.
Sabies que…
La Unió Internacional d’Autoritats Locals (IULA) es va convertir en observadora de l’ONU el 1947. Algunes victòries municipalistes són el reconeixement de la IULA com a entitat consultiva i des de llavors el tractament que han rebut dins del sistema de les Nacions Unides és equiparat al de les ONG i els organismes de la societat civil. Per tant, si bé en els darrers anys s’han aconseguit fer passos importants per al reconeixement dels governs locals dins el sistema de les Nacions Unides, encara queda un llarg camí per recórrer en el sistema internacional per tal de ser reconegut el seu paper com a govern representatiu i no pas com a entitat del tercer sector.
Així, de les agendes d’interès per als ens locals, n’hi ha de variades i de diferent abast.
La Nova Agenda Urbana (NAU) és un document estratègic destinat a orientar les polítiques de desenvolupament urbà per un període de 20 anys. L’agenda fa una crida a promoure les ciutats inclusives, compactes i connectades mitjançant els principis següents:
-
Una millor regulació urbana que sigui coherent i transparent.
-
Una major planificació i disseny urbà.
-
Un finançament i model econòmic sostenible.
Per tal d’implementar la NAU es va plantejar un desenvolupament en cascada passant de l’esfera global fins arribar a la regional. És per això que s’han anat desenvolupant diferents agendes urbanes:
-
L’Agenda Urbana Europea (UAEU), aprovada al 2016, és un document estratègic no normatiu que promou accions sostenibles en les polítiques de desenvolupament urbà seguint els criteris establerts en l’Agenda 2030 i en la Nova Agenda Urbana de les Nacions Unides. Els tres pilars centrals establerts per l’actuació de l’Agenda són una millor regulació, un millor finançament i un millor coneixement.
-
L’Agenda Urbana Espanyola (AUE) és un document estratègic, sense caràcter normatiu, que té com a objectiu la sostenibilitat de les polítiques de desenvolupament urbà d’acord amb els criteris establerts per l’Agenda 2030, la Nova Agenda Urbana i l’Agenda Urbana de la UE.
-
L’Agenda Urbana de Catalunya (AUC) és una estratègia per redefinir els hàbitats urbans d’acord amb els reptes del futur, un acord estratègic de país amb dimensió urbana i territorial, per dotar als governs de nous instruments (legislatius, tècnics, financers) i garantir l’acció coordinada.
Sabies que…
La Diputació de Barcelona ofereix acompanyament i suport als ajuntaments en la definició de Plans d’Acció Locals, adaptats a cada realitat territorial, alineats amb els marcs estratègics globals, criteris i directrius de l’Agenda Urbana.
El 25 de setembre del 2015 va ser aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, amb els objectius d’erradicar la pobresa, lluitar contra la desigualtat i la injustícia, i posar fre al canvi climàtic, entre d’altres. Aquesta agenda marcarà l’acció global per al desenvolupament fins a l’any 2030 i, conjuntament amb la resta d’agendes globals, configura un full de ruta d’actuació per aconseguir un objectiu comú: el desenvolupament d’un món més sostenible.
Què són els ODS?
L’Agenda 2030 és una agenda integral, multidimensional i d’aplicació universal, i es desplega mitjançant un sistema de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a través dels quals es proposa abordar els grans reptes globals, des de la lluita contra la pobresa o el canvi climàtic fins a l’educació, la salut, la igualtat de gènere, la pau o les ciutats sostenibles.
Entre els 17 Objectius, l’ODS 11 és dedicat a les ciutats, i representa una gran victòria del treball d’incidència política realitzat pels principals agents del municipalisme internacional.
Vídeo explicatiu en anglès
Localitzant els ODS
La localització és el procés que té en compte el context subnacional en el compliment de l’Agenda 2030 i representa una oportunitat per reorientar les prioritats i polítiques locals, i demostrar el rol dels municipis en la reducció de les desigualtats i en l’assoliment dels ODS a escala nacional i també global.
Com a part del seu mecanisme de seguiment i avaluació, l’Agenda 2030 encoratja els estats membres de les Nacions Unides a elaborar exàmens periòdics sobre els progressos en la seva implementació.
En aquest marc, els governs locals i regionals participen cada vegada més intensament en l’elaboració dels exàmens locals voluntaris (Local Voluntary Reviews) sobre la implementació dels ODS en l’àmbit subnacional. Si bé no tenen caràcter oficial, el procés de realització d’aquests exàmens subnacionals està aportant múltiples beneficis a les entitats que hi participen i afavoreixen la visibilització del paper dels pobles i les ciutats en l’assoliment dels ODS.
Sabies que…
Es poden veure alguns exemples de la localització dels ODS als municipis de la demarcació de Barcelona.
La Diputació de Barcelona, en el marc de l’Observatori de Cooperació Descentralitzada i en col·laboració amb el CGLU, promou un curs de formació sobre la localització dels ODS.
Es pot veure algun exemple d’examen local voluntari sobre la implementació de l’Agenda 2030 a nivell local.
ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles
La inclusió d’aquest ODS és el resultat d’una intensa campanya dels ens locals i les entitats i comunitats urbanes. Representa un gran pas endavant en el reconeixement del poder transformador de les zones urbanes i del paper que han de tenir les ciutats i els pobles per impulsar el canvi global des de baix.
Aquest objectiu implica directament els alcaldes i alcaldesses i els governs de les ciutats perquè exerceixin el seu rol en l’Agenda 2030 i, en particular, planifiquin el seu desenvolupament d’una forma sostenible i participativa, vetllant per la protecció del patrimoni cultural i natural, i assegurin la integració territorial i aportin respostes integrals i resilients als riscos derivats del canvi climàtic i altres possibles desastres.
ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles
Diputació de Barcelona, 11 Ciutats i comunitats sostenibles
L’Acord de París sobre canvi climàtic
L’Acord de París sobre el canvi climàtic és el resultat de la 21a. Conferència sobre el Clima (COP21), celebrada a la ciutat de París l’any 2015. Es tracta d’un acord global vinculant sobre el clima, en el qual 195 països es van comprometre a reforçar la resposta mundial davant l’amenaça del canvi climàtic, en un context de desenvolupament sostenible i d’erradicació de la pobresa.
Acord de París sobre canvi climàtic
UN Climate Change: What is the Paris Agreement?
Agenda d’Acció d’Addis Abeba
Aquesta agenda és el resultat de la III Conferència Internacional sobre el Finançament per al Desenvolupament, celebrada a la capital d’Etiòpia el 2015. L’objectiu de l’acord és posar fi a la pobresa i assolir el desenvolupament sostenible mitjançant la promoció del creixement econòmic inclusiu, la protecció del medi ambient i el foment de la inclusió social.
Agenda d’Acció d’Addis Abeba
Marc d’acció de Sendai
El marc de Sendai per a la reducció del risc de desastres 2015-2030 va ser adoptat a la ciutat japonesa de Sendai, el 18 de març de 2015, durant la Conferència Mundial de les Nacions Unides. El marc de Sendai dona continuïtat al marc d’acció de Hyogo 2005-2015, amb canvis substancials, com l’èmfasi en la gestió del risc de desastres, en lloc de la gestió de desastres, amplia l’atenció als riscos, no només ambientals sinó també humans, tecnològics i biològics, i posa en relleu la necessitat de l’enfortiment de la governança multinivell en aquesta matèria, implicant no solament els estats, sinó tots els àmbits de govern i la societat en general, i aposta per reforçar la coherència entre les agendes globals.
Marc d’acció de Sendai
Els ens locals també s’alien i s’uneixen en xarxes internacionals de diferents tipus:
Ciutats i Governs Locals Units (CGLU)
Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) és la principal xarxa internacional de ciutats i governs locals, regionals i metropolitans i les seves associacions. Està compromesa a representar, defensar i amplificar les veus dels governs locals i regionals, per mitjà de la col·laboració, el diàleg, la cooperació i l’intercanvi de coneixements.
La CGLU treballa per a promoure la resposta i l’acció mundial per mitjà de compromisos i acords innovadors que es converteixin en fils conductors comuns que transcendeixin les fronteres i les comunitats en conjunt, per elevar i donar poder a l’àmbit local.
La Global Task Force és un mecanisme de coordinació i consulta impulsat per la CGLU i que reuneix les principals xarxes internacionals de governs locals per desenvolupar i coordinar les aportacions d’aquests actors als principals processos polítics internacionals. Per tant, serveix per amplificar la veu dels governs locals i regionals en l’escenari global.
La Diputació de Barcelona col·labora amb la xarxa CGLU amb l’objectiu de posar en valor a escala mundial el paper que juguen els governs locals en el desenvolupament sostenible i en les principals agendes internacionals, donar a conèixer les iniciatives impulsades pels ens locals de la demarcació i contribuir a millorar les seves capacitats.
Entre les col·laboracions, destaquen:
-
La participació en les reunions del Consell polític, el Congrés Mundial i els Local4Action Hubs.
-
La participació i el suport a les accions formatives i de divulgació impulsades per la unitat Learning de CGLU, com el curs sobre localització dels ODS impulsat per l’Observatori de Cooperació Descentralitzada.
-
El suport i la difusió de l’Informe GOLD (Informe de l’Observatori Global de Democràcia Local i Descentralització) on es comparteix informació sobre la democràcia local i la descentralització arreu del món.
Metropolis
Metropolis és la principal xarxa internacional de representació de les grans metròpolis en l’escenari global. Fomenta la cooperació, el diàleg i l’intercanvi de coneixements i solucions, basades en l’experiència dels seus membres.
Metropolis Strategic Action Plan 2021-2023
Consell internacional per a iniciatives mediambientals locals (ICLEI)
L’ICLEI o International Council for Local Envirenmental Iniciatives és una xarxa global de més de 2.500 governs locals i regionals compromesos amb el desenvolupament urbà sostenible.
Activa a més de 125 països, l’ICLEI fa de la sostenibilitat una part integral del desenvolupament urbà i crea canvis sistèmics a les zones urbanes mitjançant solucions pràctiques i integrades. Ajuda les ciutats, pobles i regions a anticipar-se i respondre a reptes complexos, des de la ràpida urbanització i el canvi climàtic fins a la degradació i la desigualtat dels ecosistemes.
Altres xarxes i espais d’incidència internacional dels governs locals
-
Cities Alliance. A mesura que les poblacions globals i les economies urbanes s’expandeixen, gestionar les ciutats i oferir oportunitats a tots els ciutadans és essencial per a la prosperitat nacional, el progrés internacional i l’estabilitat.
Per ajudar les ciutats de totes les grandàries a assolir aquests objectius, la Cities Alliance promou enfocaments programàtics a llarg termini que donen suport als governs nacionals i locals per desenvolupar marcs polítics adequats, reforçar les habilitats i capacitats locals, dur a terme una planificació estratègica de la ciutat i facilitar la inversió.
-
Bloomberg Philanthropies treballa per garantir una vida millor i més llarga per al major nombre de persones, i se centra en cinc àrees clau: les arts, l’educació, el medi ambient, la innovació governamental i la salut pública.
-
100 Resilient Cities (100RC). El 2013, la Fundació Rockefeller va iniciar el projecte 100 ciutats resilients per ajudar les ciutats a respondre als reptes físics, socials i econòmics. Les ciutats de la xarxa 100RC han disposat dels recursos necessaris per desenvolupar un full de ruta cap a la resiliència.
-
C40. És una xarxa representativa de més de 100 ciutats líders que col·laboren per fer front a la crisi climàtica. Es tracta d’una iniciativa filantròpica i privada impulsada per una àmplia aliança internacional.