La prevenció de riscos laborals és la disciplina que s’encarrega de la promoció de la seguretat i la salut en el treball, mitjançant l’aplicació de mesures i el desenvolupament de les activitats que siguin necessàries per evitar o disminuir els riscos que es deriven del treball.
Així doncs, la prevenció és, en si mateixa, una sinergia de diferents tècniques i àrees científiques que tenen com a particularitat el marc legal i normatiu que les engloba.
La normativa reconeix quatre disciplines preventives, de base principalment científica:
-
Seguretat en el treball: disciplina destinada a controlar les condicions de treball i els aspectes materials que poden posar en perill la integritat física dels treballadors i les treballadores.
-
Higiene industrial: aplega activitats destinades a detectar i controlar els contaminants físics, químics i biològics presents en el medi ambient de treball per evitar l’aparició de malalties professionals.
-
Ergonomia i psicosociologia aplicada:
-
L’ergonomia agrupa el conjunt de tècniques que tenen per objecte adequar el lloc de treball a la persona, cercant el benestar físic i mental, i el confort en el treball.
-
La psicosociologia tracta els temes de caràcter organitzatiu i de relació entre les persones.
-
-
Medicina del treball: especialitat mèdica destinada a vigilar i avaluar les conseqüències dels diferents riscos per a la salut de les persones treballadores.
Sabies que…
El naixement de la prevenció de riscos laborals té origen en la Revolució Industrial, moment en què sorgeix la figura del treballador per compte d’altri, entenent-se per aquest qui no posseïa els mitjans de producció. Les primeres lleis de prevenció de riscos laborals van ser britàniques i daten de 1820.
L’ajuntament ha d’aplicar les mesures que integren el deure general de prevenció d’acord amb els principis generals que estableix la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals (en endavant, LPRL):
-
Evitar els riscos.
-
Avaluar els riscos que no es poden evitar. Existeix, per tant, un reconeixement indirecte de la impossibilitat del risc zero.
-
Combatre els riscos en el seu origen, per la qual cosa l’avaluació de riscos ha de dirigir-se al focus o font del risc.
-
Adaptar el treball a la persona. En particular pel que fa a la concepció dels llocs de treball i en l’elecció dels equips i mètodes de treball.
-
Tenir en compte l’evolució de la tècnica.
-
Planificar la prevenció i integrar-hi la tècnica, l’organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball.
-
Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc perill o no en comporti.
-
Avantposar les mesures de protecció col·lectiva a les individuals.
-
Facilitar les instruccions adients al personal.
-
Tenir en compte les capacitats professionals de les persones en matèria de seguretat i salut en el moment de fer l’assignació de tasques.
-
Adoptar les mesures necessàries per garantir que només aquelles persones que hagin rebut informació suficient puguin accedir a zones de risc greu.
-
Les mesures preventives han de preveure distraccions o imprudències no temeràries del treballador o treballadora.
-
Tenir en compte els riscos addicionals que poden suposar les mesures preventives, que només es podran adoptar si la magnitud del risc és inferior al risc que es vol controlar.
Per saber-ne més
A la pàgina web de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball i de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral hi ha tota la informació necessària per gestionar la prevenció de riscos laborals a l’ajuntament.