A diferència del que passa, per exemple, amb els plans d’igualtat, la LPRL no determina un llindar mínim a partir del qual s’activa l’obligació de desenvolupar un pla de prevenció. Així, tots els ajuntaments, amb independència de la seva dimensió, estan obligats a tenir el seu pla de prevenció.
El pla de prevenció de riscos laborals és l’eina mitjançant la qual s’integra l’activitat preventiva de l’organització en el seu sistema general de gestió i s’estableix la seva política de prevenció de riscos laborals.
La finalitat del legislador no és altra que fer reflexionar a les empreses i les administracions públiques sobre quina part de les seves organitzacions i dels seus recursos estan dedicant a l’activitat preventiva. D’aquí que el pla hagi d’incloure l’estructura organitzativa interna dedicada a la prevenció, les responsabilitats, les funcions de cada responsable en l’organigrama preventiu, les pràctiques, els procediments i els processos per acomplir cada activitat preventiva així com els recursos necessaris per efectuar l’acció de prevenció.
Així doncs, tot i que els instruments essencials per a la gestió i aplicació del pla de prevenció de riscos són l’avaluació de riscos laborals i la planificació de l’activitat preventiva, caldrà fer, prèviament, una anàlisi de l’organització i de les característiques de l’entitat local. Aquesta anàlisi es pot formalitzar de la manera següent:
El pla de prevenció també és el document, degudament aprovat, que:
-
Estableix i formalitza la política de prevenció de l’ajuntament.
-
Recull la normativa, la reglamentació i els procediments operatius.
-
Defineix els objectius de la prevenció.
-
Assigna responsabilitats als diferents nivells jeràrquics.
Cada una de les persones que treballen per a l’ajuntament tenen les seves responsabilitats en matèria de prevenció de riscos laborals:
| Alcalde/essa | Dirigir el govern i l’administració municipal i tenir el comandament superior de tot el personal |
|---|---|
| Equip de govern (JGL/Ple) | Impulsar la política preventiva, fixar objectius, aprovar competències i responsabilitats, control del SGPRL, reglament orgànic, etc. |
| Comandaments | Vetllar per la integració de la PRL en el seu departament, traslladar informació, comunicar riscos, coordinació d’activitats empresarials, etc. |
| Personal | Vetllar per la seguretat i salut en el seu lloc de treball, utilitzar adequadament els equips, comunicar riscos, etc. |
| Interlocutor SPA | Nexe amb el SPA, revisió i control de la documentació, suport a les activitats preventives derivades del concert, seguiment de la implantació de les mesures correctores, etc. |
| Delegats de PRL | Representants del personal amb funcions específiques en PRL (arts. 33 a 37 LPRL) |
| CSS | Consulta regular i periòdica de les actuacions en matèria de PRL dutes a terme per l’ajuntament (arts. 38 i 39 LPRL) |
Recorda
Tots els ajuntaments, amb independència de la seva dimensió, estan obligats a tenir el seu pla de prevenció.
L’avaluació de riscos és una peça clau de la gestió preventiva. Es tracta d’una activitat tècnica que està definida en el RSP així:
(…) el procés adreçat a estimar la magnitud d’aquells riscos que no hagin pogut evitar-se, obtenint la informació necessària perquè l’empresari estigui en condicions de prendre una decisió apropiada sobre la necessitat d’adoptar mesures preventives i, en aquest cas, sobre el tipus de mesures que hagin d’adoptar-se.
El concepte d’avaluació de riscos és similar a l’emprat en altres àmbits, com el financer, pel qual, davant una situació en la qual es poden originar pèrdues, s’intenta valorar la magnitud del possible dany (és a dir, la severitat o gravetat) i la probabilitat que es produeixi. La combinació d’ambdós factors informarà si el risc és trivial, tolerable, moderat, important o intolerable.
Avaluació del grau de risc en funció de la severitat i probabilitat
Font: adaptada de Gómez-Cano, et al.,1996
La primera obligació de l’ajuntament és eliminar el risc, i només en cas que això no sigui possible, caldrà avaluar-lo i preveure les mesures preventives que corresponguin.
Una de les dificultats que presenta aquesta obligació per als ajuntaments és el grau de diversificació de tasques que realitza el personal municipal, ja que hi ha molts llocs de treball diferents que es duen a terme en un nombre elevat de centres de treball.
En el procés d’avaluació caldrà tenir en compte les condicions de treball existents o previstes i, tot i que es tracta d’analitzar els llocs de treball i les persones que els ocupen, també s’ha de preveure la possibilitat que la persona que ocupi el lloc o que pugui ocupar-lo en el futur sigui especialment sensible, per les seves característiques personals o estat biològic conegut, a alguna d’aquestes condicions.
Quan l’avaluació determini que cal adoptar mesures preventives, s’haurà de posar de manifest en quines situacions és necessari:
-
Eliminar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció en l’origen, mesures organitzatives, de protecció col·lectiva, de protecció individual, de formació o d’informació al personal.
-
Controlar periòdicament les condicions i els mètodes de treball, i l’estat de salut de les persones que el realitzen.
Cal tenir en compte també que l’avaluació de riscos és un procés dinàmic, per tant, caldrà avaluar de nou els llocs de treball quan canviïn les condicions de treball o s’incorpori una persona amb unes característiques personals o estat biològic conegut que la facin especialment sensible a les condicions del lloc de treball, i caldrà revisar l’avaluació inicial sempre que es produeixi un dany en la salut de les persones treballadores o s’observi, a través dels controls periòdics (inclosa la vigilància de la salut), que les activitats preventives adoptades són inadequades o insuficients.
En resum:
Font: adaptada de Curso básico en prevención de riesgos laborales para delegados y delegadas de prevención, OSALAN (2016).
L’avaluació dels riscos psicosocials
El concepte teòric de factors psicosocials va ser definit el 1984 per l’Organització Internacional del Treball i l’Organització Mundial de la Salut com “aquelles condicions presents en una situació de treball, relacionades amb l’organització, el contingut i la realització del treball susceptibles d’afectar tant el benestar i la salut (física, psíquica o social) dels treballadors com el desenvolupament del seu treball”.
D’aquesta definició s’extreu que les conseqüències perjudicials no recauen només sobre les persones, sinó també sobre l’organització, i aquest fet es reflecteix en un augment de l’absentisme o la conflictivitat laboral, en canvis de lloc de treball, en la baixa productivitat, etc.
Un qüestionari de clima laboral no és una avaluació de riscos psicosocials, malgrat que pot aportar dades d’interès relacionades amb l’organització de l’entitat.
El Grup Europeu per la Gestió del Risc Psicosocial (PRIMA) estableix nou factors de risc als quals s’afegeixen algunes condicions de treball per a la seva major comprensió:
-
Contingut del treball: monotonia, tasques sense sentit, fragmentació, manca de varietat, tasques desagradables, etc.
-
Càrrega i ritme de treball: càrrega de treball excessiva o insuficient, pressió del temps, terminis estrictes, etc.
-
Temps de treball: horaris llargs o impredictibles, treball en torns, treball nocturn.
-
Participació i control: manca de participació en la presa de decisions, manca de control sobre el mètode o ritme de treball, horaris, entorn, etc.
-
Cultura organitzacional: comunicacions pobres, suport insuficient davant els problemes o el desenvolupament personal, manca de definició dels objectius.
-
Relacions personals: aïllament, relacions insuficients, conflictes, conductes inadequades, etc.
-
Rol: ambigüitat de rol, conflicte de rol, responsabilitat sobre persones.
-
Desenvolupament personal: escassa valoració social del treball, inseguretat en el treball, manca o excés de promoció.
-
Interacció casa-treball: problemes de doble presència, conflicte d’exigències.
Recorda
Els riscos psicosocials tenen relació amb les condicions organitzatives de l’ajuntament, no amb una possible malaltia de l’empleat públic. Així, les mesures preventives o correctores derivades de l’avaluació de riscos no aniran orientades a l’individu, sinó que es prioritzaran les accions col·lectives, és a dir, els canvis en l’organització del treball.
Els danys per a la salut que poden originar-se amb la presència d’aquests factors psicosocials inclouen trastorns físics, psíquics, conductuals i cognitius, i poden convertir-se en fatiga mental, estrès laboral, síndrome de desgast professional o burnout, assetjament laboral.
L’avaluació de riscos psicosocials persegueix els mateixos objectius que en la resta d’àmbits: identificar els factors de risc i establir les mesures de millora per prevenir danys, si bé és cert que l’actuació en l’àmbit psicosocial pot ser més complexa degut a la dificultat d’establir una relació causal directa entre el factor de risc i el dany. En aquest sentit, cal tenir en compte que la pèrdua de salut deguda a una situació psicosocial no adequada sol ser multicausal.
L’avaluació de riscos psicosocials és una obligació legal i ha d’integrar-se en la sistemàtica dels processos d’avaluació de riscos. En cap cas ha de ser una reacció o resposta a una denúncia per assetjament o alguna altra situació de conflicte.
Quan el resultat de l’avaluació posi de manifest l’existència d’una situació de risc, l’ajuntament haurà de planificar l’activitat preventiva que procedeixi per tal d’eliminar o controlar aquests riscos, conforme a un ordre de prioritats en funció de la seva magnitud i del nombre de persones exposades.
La planificació de l’activitat preventiva és el procediment mitjançant el qual s’eliminen, es redueixen o es controlen els riscos detectats en l’avaluació de riscos. La planificació haurà d’incloure:
-
Els mitjans humans i materials necessaris per a la consecució dels objectius proposats.
-
L’assignació de recursos econòmics.
-
La designació de responsables i terminis.
Tanmateix, l’activitat preventiva s’ha de planificar per a un període determinat, establint les fases i les prioritats en el seu desenvolupament, així com el seu seguiment i control periòdic.
La planificació de l’activitat preventiva és una sistematització d’un conjunt d’actuacions preventives que s’han de dur a terme en un temps determinat, segons un ordre de prioritats, amb l’objectiu d’evitar accidents i incidents o reduir l’abast de les seves conseqüències.
Finalment, cal recordar que l’ajuntament ha d’assegurar l’efectiva execució de les mesures preventives incloses en la planificació, efectuant un seguiment de la seva implantació. El fet de “delegar” la gestió de la prevenció a empreses externes (SPA) sovint fa oblidar que és l’ajuntament qui ha d’assignar els recursos per implantar les mesures, així com designar qui les ha de dur a terme.