La regidoria de consum

Per poder oferir un bon servei a la ciutadania en matèria de consum, com a càrrec electe, primer cal saber què és el consum. Com es veurà al llarg de la guia, el concepte abasta molts àmbits, i per això cal saber amb precisió de què tracta.

La idea de consum es relaciona amb l'activitat de comprar, però el consum és molt més que una simple concreció en el context de la cadena «producció, distribució, consum» de l’activitat econòmica.

Ha quedat dit que el consum va molt més enllà. D’una banda, té molt a veure amb l'economia, ja que aquesta li atorga dinamisme, però alhora el consum és un fenomen social, ja que pot canviar significativament la manera amb què els individus desenvolupen el seu dia a dia.

Per això, en una societat cada vegada més globalitzada, cal adonar-se que el consum respon a necessitats, però també a creences socials, motivacions profundes i l'exteriorització de determinats estils de vida que marquen i afecten els sentiments i l'autoestima de les persones.

En aquest punt cal esmentar el concepte de consum responsable, en la mesura que l’expressió representa la necessitat d'equilibri entre els aspectes socials, econòmics i ambientals presents sempre en l'àmbit del consum.

Certament, hi ha moltes coses que són o acaben en consum.

Segons la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya parlem de consum quan entre dues parts es donen totes les condicions següents:

• Comercialització de béns i/o prestació de serveis, en qualsevol d’aquestes etapes: informació, oferta, promoció, publicitat, comercialització, utilització, venda de béns o subministrament de serveis i obligacions posteriors.
• El reclamant:
  • És una persona física (un particular), una associació sense ànim de lucre o una comunitat de propietaris.
  • Actua en un àmbit aliè a qualsevol activitat empresarial o professional (excepte els treballadors autònoms i les microempreses en reclamacions de tracte continuat).
• La part reclamada és qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que en l'acompliment d'un negoci, un ofici o una professió, comercialitza béns o serveis, o actua de qualsevol altra manera en el marc de la seva activitat empresarial o professional.

Pel que fa a la gestió de les reclamacions i denúncies de la ciutadania, parlem de consum, d’una forma estrictament tècnica, en totes aquestes circumstàncies:

• En la intervenció d’una persona consumidora (que és qui inicia el procediment): una persona física o jurídica que actua en el marc de les relacions de consum en un àmbit aliè a una activitat empresarial o professional.
• En l’acció d’un empresari o empresària: qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que, en l'acompliment d'un negoci, un ofici o una professió, comercialitza béns o serveis, o que actua de qualsevol altra manera en el marc de la seva activitat empresarial o professional.
• En la relació de consum que s’ha establert entre les dues parts: comercialització de béns i/o prestació de serveis. Aquesta relació comprèn la informació, l'oferta, la promoció, la publicitat, la comercialització, la utilització, la venda i el subministrament de béns i serveis, i també les obligacions que se’n deriven.

Per aclarir què és el consum, en la imatge següent es mostra un llistat de temes que són consum i un altre llistat dels que no ho són:

Exemple

Llegeix els casos pràctics següents on es determina si és un cas de consum o no:

• Si adquireixo un bé en una plataforma de venda en línia i no és el que havia demanat o és defectuós, SÍ és consum.
• Si soc transportista i no em reparen bé el vehicle industrial, NO és consum, perquè no soc l’usuari final d’aquest servei, però si no em reparen bé el meu vehicle particular, SÍ és consum.
• Si una empresa em reclama un deute i no hi estic d’acord, SÍ és consum, però si ja he rebut una citació judicial, NO és consum.
• Si he tingut un accident laboral i tinc un conflicte amb la mútua de l’empresa, NO és consum.
• Si no estic d’acord amb la factura del centre de ioga, tot i ser municipal, SÍ és consum, però si no estic d’acord amb el preu de l’àrea verda, NO és consum.
• Si el veí del pis de dalt fa massa soroll, NO és consum. Si a la meva finca fem obres i no les fan bé, SÍ és consum.
• Si deixem un pis de lloguer i el propietari no ens retorna la fiança, NO és consum, però si el llogater és una empresa, SÍ és consum.
• Si estic en un creuer i m’han robat coses de la cabina o he caigut en la pista de ball, NO és consum, però si tinc una assegurança per robatori o una assegurança mèdica i no rebo el servei contractat, SÍ és consum.
• Si em renoven automàticament la meva subscripció al servei municipal de bicicletes sense la meva autorització i vull cancel·lar-la, SÍ és consum.
• Si no estic d’acord amb una diagnosi mèdica o un tractament mèdic, NO és consum, ja sigui sanitat privada o sanitat pública, però si tinc una assegurança mèdica particular i tinc algun problema amb els termes contractats, SÍ és consum.
• Si en un vol m’han extraviat l’equipatge o me l’han retornat deteriorat, si no em donen una alternativa o solució, SÍ és consum.
• Si la meva comunitat de veïns té ascensor i es produeix un incompliment del contracte de manteniment, SÍ és consum. Si la comunitat vol fer un canvi de companyia i ens diuen que s’ha renovat el contracte de manera automàtica per un període de 4 anys, SÍ és consum, perquè aquesta seria una clàusula abusiva ja que les renovacions haurien de ser anuals i amb l’acord de les dues parts.