L'article 123 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de consum. A banda d'això, cal tenir en compte que els drets de les persones que gaudeixen de la condició de consumidores i usuàries estan protegides d'acord amb el que regulen els articles 28, 34 i 49 de l'Estatut d'autonomia.
Sabies que…
L'article 51 de la Constitució també disposa que els poders públics han de garantir la defensa dels consumidors i dels usuaris i han de protegir amb procediments eficaços la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics d’aquests.
L'article 113 de l'Estatut d'autonomia recull expressament la competència de l'Administració de la Generalitat per desplegar, aplicar i executar la normativa de la Unió Europea que afecti l'àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V de l’Estatut. La Unió Europea, d'una manera ferma i decidida, promou, endega i impulsa actuacions de protecció de les persones consumidores i, de fet, han esdevingut un dels seus objectius estratègics amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la ciutadania europea.
La defensa dels consumidors i usuaris va deixar de ser contemplada com a competència pròpia dels municipis després de la reforma de la Llei reguladora de les bases de règim local operada per la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL). No obstant això, l’arrelament d'aquestes atribucions en les administracions municipals i la important acció legislativa de la Generalitat de Catalunya ha portat de facto que continuïn sent considerades com un exercici competencial dels municipis.
La Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, s'ha convertit en la font d’inspiració principal dels ens locals en matèria d’atenció als drets de la ciutadania en temes de consum.
El text legal imposa als poders públics de Catalunya, especialment els que tenen encomanada la tutela i la defensa dels drets de les persones consumidores, l'obligació de vetllar pel compliment dels drets que reconeix aquest codi i la col·laboració de les diferents instàncies administratives, amb la finalitat d'obtenir un grau més elevat de protecció dels interessos de les persones consumidores. Els drets que aquesta llei atorga a les persones consumidores tenen la condició de drets bàsics, per tant, són irrenunciables i és nul qualsevol pacte que els exclogui.
Pel que fa al paper de l’Administració local, l’article 126-10 del Codi de consum estableix que la Generalitat ha de potenciar el desenvolupament dels serveis públics de consum d'àmbit local seguint criteris d'eficàcia, d'eficiència i de major proximitat a les persones consumidores i els ha d'assessorar en allò que calgui per millorar l'exercici de les seves funcions, alhora que s’obliga a cooperar amb les administracions locals que exerceixen competències en matèria de consum i subscriure-hi convenis de col·laboració per compartir la dotació dels mitjans tècnics i materials adequats per al compliment de les seves finalitats.
L’articulació de totes aquestes tasques des de l’Administració local es canalitza mitjançant els serveis públics de consum: organismes de titularitat pública que acompleixen les tasques d'informació, orientació i assessorament de les persones consumidores, en l'àmbit de la seva demarcació territorial i d'acord amb les seves competències.
Les seves funcions principals són:
-
Rebre i tramitar les queixes, les reclamacions i les denúncies de les persones consumidores (com a mínim, les domiciliades en la seva demarcació territorial). També ho poden fer respecte a les queixes i reclamacions realitzades en establiments radicats en el seu àmbit territorial.
-
Informar, orientar i assessorar les persones consumidores sobre els seus drets i deures i les formes d'exercir-los.
-
Gestionar les reclamacions per mitjà de la mediació de consum.
-
Gestionar les denúncies i acomplir les tasques d'inspecció en matèria de consum.
-
Iniciar procediments sancionadors de consum.
-
Fomentar l'arbitratge com a mitjà de resolució dels conflictes de consum.
-
Educar i formar en consum els consumidors i les consumidores, particularment els col·lectius més vulnerables.
-
Fer difusió de les organitzacions de persones consumidores i col·laborar-hi.
D'acord amb el principi de proximitat, article 126-10-2 del Codi de consum Catalunya i article 15.3 del Decret 98/2014, és competent, en primer lloc, el servei públic de consum del municipi (OMIC) on estigui domiciliada la persona consumidora. Si al municipi no hi ha cap oficina, n'és competent l'oficina supramunicipal que correspongui.
Els serveis públics de consum locals han de tramitar la seva inscripció en el Directori de serveis públics de consum de Catalunya, amb finalitats informatives, indicant quines funcions de les relacionades en l’article 126-10.1 exerceixen. Aquest directori és elaborat i actualitzar per l’Agència Catalana del Consum i té caràcter públic.
En l’àmbit del control i la disciplina de mercat, cal tenir present que el Codi de consum insta els poders públics de Catalunya a mantenir un paper actiu en cas d'un incompliment de la legislació que posi en perill qualsevol dels drets o interessos de les persones consumidores, i a adoptar les mesures per posar fi a aquesta vulneració.
L’Administració de la Generalitat i les administracions locals, en l’àmbit de les competències respectives i d’acord amb les funcions que recull el Directori de serveis públics de consum de Catalunya, han de portar a terme les actuacions d’inspecció i de control necessàries per garantir que les empreses i els establiments que produeixen, distribueixen o comercialitzen béns o serveis, fins i tot els serveis de la societat de la informació, compleixin els deures, les prohibicions i les limitacions que estableix la normativa dels diversos sectors d’activitat econòmica, l’incompliment de la qual pot lesionar els interessos generals de la persones consumidores.
La funció d'inspecció dels ens locals consisteix principalment en la comprovació i el control en el seu àmbit territorial dels béns i serveis, del compliment dels requisits generals dels establiments i de la seguretat dels productes, i també en l'adopció de mesures cautelars. L'Administració de consum ha de fomentar l'adopció de codis de conducta com a instrument d'autoregulació i coregulació per millorar la defensa de les persones consumidores i la disciplina del mercat i ha de promoure que aquests codis s'adeqüin als principis del consum responsable.
Els organismes públics de consum poden actuar, investigar, controlar, inspeccionar i adoptar mesures respecte als fets que afectin o puguin afectar les persones consumidores en llur àmbit territorial, amb independència del domicili de la persona responsable o del lloc on es trobi l'establiment. Els organismes públics de consum tenen competència per sancionar les infraccions, sens perjudici de la potestat sancionadora que correspongui a altres òrgans per raó de la matèria. Si la infracció afecta l'àmbit territorial de més d'un municipi, la competència sancionadora correspon a l'Agència Catalana del Consum.
Les administracions locals poden adoptar mesures cautelars i definitives si la situació de risc no és acceptable per a la salut i la seguretat, o per als interessos econòmics i socials, o si el dret a la informació de les persones consumidores afecta el seu àmbit territorial.
En tot cas, ho han de comunicar a l'Agència Catalana del Consum als efectes pertinents. Els alcaldes són habilitats, en l'àmbit de llurs competències segons la legislació de règim local, per a la imposició de sancions per infraccions lleus i greus, d'acord amb les quanties establertes. També poden imposar multes coercitives.