1. Els veïns i les veïnes han pogut gestionar des de sempre els seus interessos de la col·lectivitat?

No. De fet, han hagut de transcórrer molts segles perquè això sigui possible.

Els orígens de les institucions en l’àmbit municipal es remunten a èpoques llunyanes. Des que existeixen formes d’assentament de la població en nuclis estables existeix un poder que organitza i dirigeix la vida col·lectiva. Tant és així que el municipi s’ha considerat tradicionalment com a una institució natural.

No obstant això, la major part de la història els pobles no han disposat d’una organització pròpia i eren governats “des de fora” per poders superiors, com reis, senyors feudals, governadors civils, merinos, adelantados, etc.


Idea clau

No ha estat fins a èpoques molt més recents que “el municipi” com a tal ha estat reconegut com a forma d’organització política i administrativa capaç de gestionar de manera autònoma els interessos de la col·lectivitat que representa. A aquesta facultat l’anomenem genèricament “autonomia local” i, com veurem, a l’Estat espanyol està reconeguda en l’àmbit constitucional.


2. Quan es reconeix la possibilitat de gestió dels interessos municipals al conjunt dels veïns?

La Constitució espanyola (CE) de 1978 és la que trenca amb tots aquests antecedents històrics en què els pobles i ciutats no tenien reconeguda la possibilitat de gestionar els seus interessos i estableix un règim local sobre la base dels següents principis:

  • Autonomia
  • Descentralització administrativa
  • Suficiència financera de les hisendes locals (element estructural i imprescindible per poder funcionar de manera autònoma)

Important

La Constitució espanyola (CE) de 1978 recull tots aquests principis als articles següents:

  • Article 103.1 (descentralització). L’Administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la Llei i al Dret.
  • Article 137 (autonomia). L’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius.
  • Article 140 (autonomia). La Constitució garanteix l’autonomia dels municipis, els quals gaudiran de personalitat jurídica plena. El govern i l’administració municipal corresponen als respectius ajuntaments, integrats pels alcaldes i els regidors. Els regidors seran elegits pels veïns del municipi mitjançant sufragi universal igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per la llei. Els alcaldes seran elegits pels regidors o pels veïns. La llei regularà les condicions en què sigui procedent el règim de consell obert.
  • Article 142 (suficiència financera). Les Hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per a l’exercici de les funcions que la llei atribueix a les Corporacions respectives, i es nodriran fonamentalment de tributs propis i de la participació en els de l’Estat i en els de les comunitats autònomes.

3. Quin és el significat d’autonomia local?

L’autonomia local s’associa a la capacitat del municipi de gestionar amb autonomia els interessos propis de la col·lectivitat que representa (veïns i veïnes). A l’Estat espanyol, aquesta autonomia es recupera a partir de les primeres eleccions locals democràtiques l’any 1979.

L’autonomia local permet que els governs locals puguin actuar seguint les seves pròpies directrius o orientacions polítiques (que poden ser diferents de l’estat i les comunitats autònomes), de les quals respondran davant del seu electorat.

I no només això, l’autonomia local també implica que la capacitat de decisió dels governs locals en les matèries de la seva competència no pot ser suplantada per altres autoritats o administracions. Els governs locals no estan vinculats a ordres o instruccions d’altes governs. L’autonomia local és una manifestació del pluralisme polític en un Estat compost i descentralitzat.


Per saber-ne més

A diferència del que succeeix amb les comunitats autònomes, la Constitució espanyola (CE) de 1978 no desenvolupa el contingut i abast de l’autonomia local. No indica quin poder s’atribueix a les administracions locals, ni les competències que poden assumir, ni els controls que han de suportar.

Per aquest motiu, la doctrina i la jurisprudència han definit la configuració constitucional de l’autonomia local com a una garantia institucional, entenent-la com un component essencial de l’ordre jurídic polític fixat a la Constitució espanyola a través del qual es distribueix verticalment el poder.


Per altra banda, l’autonomia local també té una dimensió administrativa. Els ens locals (a diferència de les comunitats autònomes) no tenen potestat legislativa i simplement són administracions públiques. Per això, la Constitució espanyola parla de gobierno local però també de administración local. També correspon, doncs, a l’administració local la gestió d’una part de les activitats i dels serveis públics, però no com a una administració delegada de l’Estat i/o la comunitat autònoma, sinó en virtut de competències pròpies definides per llei i sota la seva responsabilitat.


Per saber-ne més

La definició d’autonomia local la trobem a la Carta Europea de l’Autonomia Local de 15 d’octubre de 1985 (article 3.1):

“Per autonomia local s’entén el dret i la capacitat efectiva dels ens locals de regular i gestionar una part important dels assumptes públics, en el marc de la llei, sota la seva pròpia responsabilitat i en benefici dels seus habitants”.

  • La noció de «capacitat efectiva» respon a la idea que el dret de regular i gestionar uns certs assumptes públics s’ha d'acompanyar dels mitjans per exercir-lo.
  • La inclusió de l'expressió «en el marc de la llei» reconeix que aquest dret i aquesta capacitat poden ser definides amb major precisió pel legislador.
  • Per acabar, l’expressió «sota la seva pròpia responsabilitat» destaca que els municipis no han de quedar limitats al paper de simples agents de les autoritats superiors.


Per saber-ne més

La regulació jurídica de l’Administració local forma part del règim jurídic de les administracions públiques i correspon a l’Estat. És l’Estat el que ha de garantir un àmbit comú d’autonomia local i protegir a l’administració local de les eventuals tendències centralitzadores de cada comunitat autònoma.

Però això no suposa que les comunitats autònomes no puguin legislar en matèria de règim local, en tant que l’Estat només pot regular les bases d’aquesta matèria i, per tant, les comunitats autònomes poden desenvolupar-les. És indispensable que la legislació bàsica de l’Estat deixi un marge suficient de desenvolupament perquè el legislador autonòmic pugui adaptar el règim local a les seves preferències polítiques i a les circumstàncies del seu territori (com per exemple succeeix amb les vegueries a Catalunya).

A l’Estat espanyol la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LBRL) és la llei que fixa un règim bàsic comú d’autonomia local. La Carta Europea d’Autonomia Local de 1985 i els Estatuts d’Autonomia la complementen.

Però la LBRL, la Carta Europea de l’Autonomia Local i els Estatuts d’Autonomia no esgoten la legislació de règim local. Existeix una gran quantitat de normativa que complementa aquest règim en àmbits molt diferents (organitzatiu, patrimonial, etc.). A més, les comunitats autònomes també han exercit les seves competències legislatives en matèria de règim local aprovant lleis. En el cas de Catalunya, la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, aprovada mitjançant Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.

Per altra banda, cal tenir present que la legislació general de règim jurídic de les administracions públiques (LPACAP, LCSP, LEF, EBEP i LOREG) també és aplicable a l’administració local, i que el règim de competències de les administracions locals no cal buscar-lo solament a la LBRL i/o lleis de règim local de les comunitats autònomes, sinó també a la legislació sectorial sobre cada matèria.


4. “Autonomia local” i “sobirania” són equivalents?

No. La Constitució espanyola (CE) de 1978 deixa molt clar que “autonomia” no vol dir “sobirania”. Tot poder té els seus límits, i cada organització territorial dotada d’autonomia forma part “d’un tot”, per aquest motiu el principi d’autonomia no es pot oposar al principi d’unitat, ben al contrari, és precisament dins d’aquest principi d’unitat on l’autonomia desplega el seu veritable sentit.


Recorda

Per aquest motiu l’article 137 de la Constitució espanyola delimita aquest àmbit de poder autònom, aquesta autonomia, circumscrivint-la a la «gestió dels seus respectius interessos».


5. Quins elements calen per desplegar l’autonomia local?

Per fer efectiva l’autonomia local, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LBRL) fixa que la legislació de l'Estat i la comunitat autònoma ha d’assegurar el dret del municipi a intervenir en els assumptes que afecten els seus interessos, atribuint-li les competències que pertoquin en funció de quines siguin les característiques de l'activitat pública i la seva capacitat de gestió.

Per aquest motiu la LBRL també atribueix (sempre dins de l’esfera de les seves competències) un conjunt de potestats al municipi:

  • potestat reglamentària i d'autoorganització
  • potestat tributària i financera
  • potestat de programació o planificació
  • potestat expropiatòria i de recerca, partió i recuperació d'ofici dels seus béns
  • presumpció de legitimitat i l'executivitat dels seus actes
  • potestat d'execució forçosa i sancionadora
  • potestat de revisió d'ofici dels seus actes i acords
  • relacions i preferències i altres prerrogatives reconegudes a la Hisenda Pública per als seus crèdits, i la inembargabilitat dels seus béns i drets

El municipi pot aprovar ordenances i reglaments.


Exemple

En exercici d’aquesta potestat un Ajuntament, per exemple, pot aprovar el Reglament d’ús de les seves instal·lacions esportives o aprovar l’Ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre Béns Immobles.


Cada Administració ha de decidir com articula els serveis públics de la seva competència i delimitar les unitats administratives que configuren els òrgans administratius de la seva organització interna.


Exemple

En exercici d’aquesta potestat un Ajuntament, per exemple, pot crear l’àrea d’urbanisme i unificar en aquesta àrea a tot el personal destinat a prestar els serveis que la legislació sectorial atorga al municipi en aquest àmbit d’actuació (atorgament de llicències urbanístiques, emissió de certificats, redacció de figures de planejament i gestió urbanística, etc.).


La llei reconeix que ningú pot ser privat dels seus béns i drets, a excepció que sigui per una causa justificada d'utilitat pública o interès social, mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb el que es disposa per les lleis.


Exemple

En exercici d’aquesta potestat un Ajuntament, per exemple, pot acordar l’expropiació d’una illa de cases del centre de la població per construir-hi una plaça pública, sempre que aquest projecte estigui justificat des del punt de vista de l’interès públic i s’indemnitzi econòmicament als propietaris de les cases a expropiar.


Permet al municipi tipificar o establir infraccions i sancions amb la finalitat de regular les relacions de convivència del conjunt de la població i l’ús dels seus serveis, equipaments, infraestructures, instal·lacions i espais públics.


Exemple

En exercici d’aquesta potestat un Ajuntament, per exemple, pot sancionador a un veí del municipi que ha adoptat actituds vandàliques contra el mobiliari urbà si ha previst aquest fet com a infracció administrativa en una Ordenança municipal.


6. El municipi es pot defensar front de disposicions i actes vulnerin la seva autonomia local?

Sí. El municipi pot defensar la seva autonomia enfront de disposicions i actes dictats per altres administracions públiques acudint als tribunals de justícia.

El municipi pot formular un recurs o una qüestió d’inconstitucionalitat, o pot plantejar l’anomenat «conflicte en defensa de l’autonomia local» contra les lleis de l’Estat o les comunitats autònomes que suposadament vulnerin l’autonomia local.


Per saber-ne més

  • Pots consultar aquesta breu càpsula informativa del Tribunal Constitucional espanyol en relació amb el concepte de recurs d’inconstitucionalitat.
  • Pots consultar aquesta breu càpsula informativa del Tribunal Constitucional espanyol en relació amb el concepte de qüestió d’inconstitucionalitat.
  • Pots consultar aquesta breu càpsula informativa del Tribunal Constitucional espanyol en relació amb els conflictes en defensa de l’autonomia local.

Aquesta facultat de defensa de l’autonomia local està reconeguda a la Carta Europea de l’Autonomia Local:

Protecció legal de l’autonomia local (article 11)

Els ens locals han de disposar d’un dret de recurs jurisdiccional per tal de garantir el lliure exercici de les seves competències i el respecte dels principis d’autonomia local que estan consagrats en la Constitució o en la legislació interna.