1. Quins elements configuren el municipi?
El municipi està configurat per tres elements necessaris:
Aquest element essencial del municipi és conegut popularment com a “terme municipal”. És l’espai físic o geogràfic on l’ajuntament del municipi exerceix les seves competències.
El conjunt de persones o ciutadans que resideixen al municipi i que es troben inscrits al padró municipal d’habitants.
L’estructura orgànica i funcional a través de la qual el municipi exerceix l'activitat municipal i presta serveis als ciutadans. Es canalitza a través de l’ajuntament.
Exemple
De territori…
De la mateixa manera que un cotxe de fórmula 1 necessita un circuit per poder demostrar tot el seu potencial, un municipi necessita un espai en el qual desplegar les competències que té legalment atribuïdes i que li permeten incidir en la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes.
No tots els municipis segueixen el mateix model organitzatiu. No és el mateix un municipi de milers d’habitants que un altre amb pocs centenars d’habitants, o un municipi rural o de muntanya que un municipi turístic o de costa.
Per aquest motiu el règim comú de municipi coexisteix amb altres “règims municipals especials” que permeten un cert marge de flexibilització a l’hora d’organitzar els municipis amb característiques especials. Parlem, per exemple, de:
-
El “règim de consell obert” previst per a municipis petits (on l’alcalde o l’alcaldessa és elegit directament pels veïns i les veïnes i tots ells formen part d’una assemblea que assumeix la gestió i el govern municipal), els municipis de muntanya, turístics, històric artístics o industrials.
-
El “règim dels municipis de gran població” previst per municipis amb molts milers d’habitants o que presentin circumstàncies econòmiques, socials, històriques o culturals especials (en els que les funcions dels òrgans de govern es veuen sensiblement alterades per adaptar-se als requesits que exigeix la gestió d’un municipi amb milers d’habitants).
-
Els règims especials dels municipis de Barcelona i Madrid.
Per saber-ne més
Els règims especials dels municipis de Barcelona i Madrid estan desenvolupats per dues lleis:
-
Llei 22/2006, de 4 de juliol, de capitalitat i de règim especial de Madrid.
-
Llei 1/2006, de 13 de març, per la que es regula el règim especial del municipi de Barcelona.
2. El terme municipal pot patir algun tipus d’alteració?
La llei permet l’alteració del terme municipal, així com la creació, supressió o fusió de municipis, sempre que es compleixen determinades circumstàncies legals i procedimentals (força rigoroses).
El terme municipal pot ser alterat (sense mai donar lloc a un terme municipal discontinu) en supòsits diferents:
-
Per agregació total d'un municipi o diversos municipis a un altre municipi limítrof, al qual s'incorporen.
-
Per fusió de dos o més municipis limítrofs amb la finalitat de constituir-ne un sol.
-
Per segregació de part del territori d'un o més municipis per a constituir-ne un de nou.
-
Per segregació de part del territori d'un o més municipis per a agregar-se a un altre municipi limítrof.
Es pot procedir a l'agregació o a la fusió de municipis en els supòsits següents:
-
Quan hi ha insuficiència de mitjans econòmics, materials i personals per a gestionar els serveis mínims obligatoris.
-
Quan els nuclis de població formen un sol conjunt amb continuïtat urbana.
-
Quan consideracions de tipus geogràfic, demogràfic, econòmic o administratiu ho fan necessari o aconsellable.
Finalment, es poden crear nous municipis (per segregació) quan concorren els requisits següents:
-
Que existeixin nuclis de població territorialment diferenciats, de manera que hi hagi una franja classificada com a sòl no urbanitzable d'una amplada mínima de 3.000 metres entre els nuclis més propers dels municipis resultants.
-
Que hi hagi un territori i els recursos suficients per al compliment de les competències municipals.
-
Que la segregació no comporti disminució de la qualitat mitjana dels serveis que es prestaven en el municipi.
-
Que els municipis resultants tinguin una població suficient per a assegurar-ne la viabilitat. En tot cas, el municipi nou ha de comptar, com a mínim, amb una població de 2.000 habitants i el municipi o els municipis dels quals se segrega no han de baixar d'aquest límit poblacional.
-
Que el municipi nou compti amb característiques rellevants de la seva pròpia identitat per raons històriques, socials, econòmiques, geogràfiques o urbanístiques.
-
Que la segregació comporti una millora objectiva en la prestació dels serveis públics en el nou municipi.
Per saber-ne més
Una de les mesures que es varen prendre per millorar l’administració local (Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local) fou precisament impulsar a través d’incentius econòmics la fusió voluntària de municipis.
L’objectiu d’aquesta mesura fou reduir l’atomització del mapa municipal espanyol i intentar millorar la gestió, en tant que és una evidència contrastada que molts municipis petits no tenen recursos suficients per prestar els serveis que han de prestar.
Exemple
L’any 2015, el Parlament de Catalunya va aprovar una llei que convertia a Medinyà en municipi autònom i independent de Sant Julià de Ramis. No obstant això, el Tribunal Constitucional va anul·lar-la dos anys i mig més tard per qüestions formals i Medinyà torna a formar part, doncs, de Sant Julià de Ramis.
3. Qui té la consideració de veí o veïna?
La condició de veí o veïna d’un municipi la reuneix aquella persona que està inscrita al seu padró d’habitants.
4. Què és el Padró d’habitants?
El padró municipal d’habitants és el registre administratiu en el qual s’inscriuen els veïns i les veïnes d’un municipi. La inscripció al padró d’habitants atorga drets i deures als ciutadans, com:
5. És obligatòria la inscripció al Padró municipal?
Sí, la llei obliga a tota persona que resideixi a Espanya a inscriure’s al padró d’habitants del municipi en què resideix habitualment (els menors d’edat no emancipats o els majors d’edat incapacitats tenen el mateix veïnatge que els seus pares o representants legals).
Si la persona resideix en més d’un municipi s’ha d’inscriure al padró d’habitants del municipi en què resideixi més temps.
6. Com s’organitza un municipi?
L’organització municipal es compon a partir dels òrgans que amb caràcter necessari han d’existir a tots els municipis (per obligació legal) i dels òrgans que amb caràcter complementari decideix crear cada ajuntament, en funció de quin sigui el seu model d’organització intern.
A banda de tots aquests òrgans (necessaris i complementaris), a l’inici de cada nou mandat també s’adopten actes singulars per part del Ple i de l’alcalde o l’alcaldessa que complementen i detallen aspectes organitzatius del municipi i en fixen la seva forma de funcionar (calendari de sessions del Ple, el règim retributiu dels regidors, designació de membres de l’ajuntament davant altres institucions, composició dels òrgans col·legiats i les comissions, etc.). Tot aquest conjunt d’aspectes és el que popularment s’anomena cartipàs municipal.
Per saber-ne més
Si partim del seu significat etimològic, el terme cartipàs prové del terme llatí chartapacium, que significa “carta de pau”.
Per saber-ne més
Col·loquialment, s’anomena “Ple del cartipàs” a la sessió extraordinària que se celebra després d’haver-se constituït l’ajuntament en el qual es comuniquen els decrets i s’adopten els acords que estableixen el conjunt del cartipàs municipal.
7. Què és el reglament orgànic municipal?
El Reglament Orgànic Municipal és l’exponent màxim de la potestat d’autoorganització d’un municipi (popularment és conegut com a “ROM”).
Aquest instrument jurídic de naturalesa reglamentària és el que regula l’organització i el funcionament intern de cada municipi (drets i deures dels càrrecs electes i dels grups polítics municipals, funcionament del Ple i les comissions, competències i funcions de l’alcalde o l’alcaldessa i regidors delegats, fórmules de participació ciutadana, etc.).
L’aprovació i/o modificació del ROM correspon al Ple per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació local.
8. Quins són els òrgans necessaris d’un municipi?
Els òrgans que necessàriament han d'existir en tots els municipis són:
-
l’alcalde o l’alcaldessa,
-
els tinents d’alcalde,
-
el ple,
-
i la comissió especial de comptes.
Per saber-ne més
L’alcalde o l’alcaldessa nomena els tinents d’alcalde d’entre els regidors membres de la junta de govern local. Si en un municipi no hi ha aquesta junta, l’alcalde o l’alcaldessa pot nomenar a qualsevol regidor, fins a un màxim d’un terç del nombre legal de membres de la corporació.
Per saber-ne més
La comissió especial de comptes és un òrgan integrat per membres de la corporació local amb funcions d'examen, estudi i informe de tots els comptes que hagi d'aprovar el Ple de la corporació.
Curiositat
El sou de l’alcalde o l’alcaldessa…
Si vull puc conèixer el sou del meu alcalde o alcaldessa, el web del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública del Govern espanyol publica les retribucions dels càrrecs electes d’entitats locals (“espacio de información salarial de puestos de la Administración (ISPA)”.
En molts municipis, aquesta dada també es pot consultar a través de la Seu electrònica de l’ajuntament, perquè la normativa de transparència estableix que aquesta dada és pública.
En municipis de més de 5.000 habitants (o si tenen menys de 5.000 habitants, en els que ho disposi el ROM o ho acordi el Ple) o que siguin capitals de comarca també són necessaris:
-
la junta de govern local,
-
i les comissions informatives.
Per saber-ne més
La junta de govern local és un òrgan integrat per l’alcalde o l’alcaldessa i un nombre de regidors no superior al terç del nombre legal de membres del Ple (nomenats per l’alcalde o l’alcaldessa), sense perjudici que hi puguin assistir altres persones si l’alcalde o l’alcaldessa ho requereix.
Per saber-ne més
La comissió informativa és un òrgan integrat per membres de la corporació local creat amb funcions d’estudi, informe i consulta dels assumptes que han de ser sotmesos a la decisió del Ple, o dels assumptes de la junta de govern o l’alcalde o l’alcaldessa que siguin sotmesos al seu coneixement per expressa decisió d’aquests.
És un òrgan de caràcter deliberant, sense atribucions resolutòries, i tots els grups polítics tenen dret a participar en les comissions informatives amb un nombre de regidors que guardi proporció al nombre de regidors que el grup polític tingui en el Ple.
9. Quins són els òrgans complementaris d’un municipi?
Els òrgans que poden complementar l’organització municipal, a Catalunya, són:
-
el síndic o síndica municipal de greuges,
-
les comissions d’estudi, informe o consulta,
-
el consell assessor urbanístic,
-
la junta local de seguretat,
-
i qualsevol altre òrgan establert pel municipi.
Exemple
Amb l’objectiu de dinamitzar la democràcia local hi ha municipis que complementen la seva organització municipal creant Consells sectorials amb la finalitat de canalitzar la participació dels ciutadans i ciutadanes i les associacions del municipi en els assumptes municipals.
Aquests òrgans desenvolupen exclusivament funcions d'informe i/o proposta en relació amb les iniciatives relatives al sector d'activitat al qual correspongui cada consell. Cada consell estarà presidit per un membre de la corporació local, nomenat i separat lliurement per l'alcalde o l’alcaldessa, que actuarà com a enllaç entre l’ajuntament i el consell.
En els municipis catalans trobem exemples de creació de Consells sectorials, per exemple, en l’àmbit de la cultura, la cooperació, la dona, l’esport o l’àmbit escolar.
10. Quines són les competències de l’alcalde o l’alcaldessa?
L’alcalde o l’alcaldessa ostenta les atribucions que les lleis li atribueixen i aquelles atribucions que la legislació estatal o autonòmica atribueix al municipi sense concretar a quin òrgan li correspon la competència.
Entre moltes altres atribucions li correspon, per exemple:
Per saber-ne més
L’alcalde o l’alcaldessa pot delegar l’exercici de certes atribucions als membres de la junta de govern local, i si aquesta no existeix als tinents d’alcalde, sens perjudici de les delegacions genèriques (referides a una àrea o matèria) o especials (referides a un projecte o servei determinat o a un districte o barri) que pugui efectuar a favor de qualsevol regidor per complir comeses específiques.
11. Quines són les competències dels tinents d'alcalde?
Els tinents d’alcalde ostenten les següents atribucions:
-
Substituir a l’alcalde o l’alcaldessa en casos d'absència, malaltia o supòsits d’impediment que l’impossibiliti per a l'exercici de les seves atribucions. La substitució s’efectua per ordre de nomenament.
-
Exercir les funcions de l’alcalde o l’alcaldessa en els supòsits de vacant en l'Alcaldia fins que prengui possessió el nou alcalde o alcaldessa.
12. Quines són les competències del Ple?
El Ple de l’ajuntament ostenta les atribucions que li atribueixen les lleis i, en general, les que li atribueix la LBRL.
Entre altres atribucions, li correspon:
13. Quines són les competències la Junta de Govern local?
A la junta de govern local li corresponen les següents atribucions:
-
L'assistència a l’alcalde o l’alcaldessa en l'exercici de les seves atribucions.
-
Les atribucions que l’alcalde o l’alcaldessa o un altre òrgan municipal li delegui o li atribueixin les lleis.
Exemple
En aplicació d’aquest règim competencial atribuït a la junta de govern local, una llicència urbanística per construir una casa l’ha d’atorgar l’alcalde o l’alcaldessa. No obstant això, l’alcalde o l’alcaldessa pot creure que és convenient que la resta de membres del seu equip de govern coneguin de primera mà els canvis urbanístics que pateix el municipi a conseqüència, per exemple, d’obres de nova urbanització. Per això mateix l’alcalde o l’alcaldessa pot decidir delegar aquesta atribució a la junta de govern local perquè sigui aquest òrgan col·legiat quin prengui aquest tipus de decisions en l’àmbit urbanístic.
