1. Com neix el municipi a l’Estat espanyol?
La Constitució espanyola (CE) de 1978 va donar lloc a la creació d'un estat democràtic que es caracteritza, entre altres aspectes, per organitzar territorialment l’estat en diferents entitats dotades d’autonomia i capacitades per gestionar els seus propis interessos. En aquest nou model d’estat, el poder públic es distribueix verticalment entre entitats de diferent nivell:
-
Estat (titular de la sobirania)
-
Comunitats autònomes
-
províncies
-
municipis
-
altres agrupacions de municipis diferents de la província (com per exemple, l’illa, la comarca, l’àrea metropolitana o la mancomunitat de municipis)
Idea clau
L’article 137 de la Constitució espanyola estableix que l’Estat s’organitza territorialment en municipis, províncies i comunitats autònomes. Totes aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per la gestió dels seus respectius interessos.
2. Què entenem per “municipi”?
Un municipi és l’entitat “bàsica” d’organització territorial de l’Estat i el principal canal de participació dels ciutadans en els assumptes públics. Aquesta entitat territorial gestiona amb autonomia els interessos propis de la col·lectivitat que representa (el conjunt de veïns i veïnes).
Idea clau
Les lleis atorguen al municipi la consideració d’entitat “bàsica” de l’organització territorial de l’Estat per posar èmfasi en un aspecte clau d’aquesta forma d’organitzar el poder públic a l’Estat espanyol, i és que el municipi és l’entitat més propera a la ciutadania i, per tant, indispensable i bàsica en aquest intent d’ordenar el poder a casa nostre.
3. Quina és la funció del municipi?
Per una banda, com administració pública, el municipi té la important funció de gestionar els interessos propis de la col·lectivitat que representa (veïns i veïnes).
I, per altra banda, com entitat de caràcter representatiu, el municipi es converteix en un canal per tal que la ciutadania participi en el govern i administració dels assumptes públics que l’afecten.
Idea clau
El caràcter representatiu del municipi ve representat, en essència, pel fet que són els veïns i les veïnes qui voten a les eleccions municipals i qui escullen els seus representants polítics.
Però aquesta representativitat, a més, també es manifesta en altres formes de participació en la gestió del municipi, com per exemple la possibilitat que tenen tots els veïns i les veïnes de sol·licitar una consulta popular sobre algun assumpte que afecti la realitat social o política del municipi, o també la possibilitat legal de sol·licitar informació diversa a l’ajuntament (pressupostària, contractual, urbanística, etc.) en el marc de què reconeix la normativa de transparència.