1. Què és exactament un ajuntament?

El concepte “ajuntament” sovint el relacionem directament a la idea de “municipi”, i no anem mal encaminats.

No obstant això, quan parlem de l’ajuntament del municipi ens referim específicament a l’estructura orgànica i funcional (conjunt de persones i mitjans) que té encomanada la tasca de governar i administrar el municipi.

En aquest sentit, un ajuntament és un conglomerat d’òrgans (alcalde, ple, etc.) que procuren executar amb èxit les diferents competències que les lleis atribueixen al municipi (subministrar aigua als veïns, ordenar el trànsit, cuidar parcs i jardins, procurar pel patrimoni històric i cultural, etc.).

Arran dels processos electorals que es produeixen cada 4 anys, l’alcalde o l’alcaldessa i els regidors acaben el seu mandat, els ajuntaments es renoven i es comença a preparar el procés de constitució del que serà el nou ajuntament i l’elecció del nou alcalde o alcaldessa del municipi.


Curiositat

La plaça de l’ajuntament…

A l’estat espanyol és habitual que la principal plaça del municipi es conegui com “la plaça de l’ajuntament”, perquè generalment també és el lloc on es troba l’edifici de l’ajuntament. És un dels indrets més visitats i transitats del municipi.


2. Com s’elegeixen els membres d’un ajuntament?

L’ajuntament està integrat per l’alcalde o l’alcaldessa i els regidors:

  • Els regidors són elegits pels veïns i les veïnes mitjançant sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per la llei.
  • Els alcaldes o les alcaldesses són elegits pels regidors, o en alguns casos determinats pels mateixos veïns (règims especials).

Important

Un sistema inspirat pel sufragi universal permet votar a tota la població adulta sense cap tipus de limitació a conseqüència d’ètnia, sexe, creença o classe social. Mentre que el sufragi igualitari atribueix a cada elector un nombre igual de vots (“una persona, un vot”).

Malgrat l’obvietat que avui ens pugui semblar això, el sufragi universal i igualitari són conquestes importants aconseguides per les societats dels darrers temps, perquè no fa tants anys la capacitat de votar de certs col·lectius estava restringida. A Espanya, per exemple, al segle XIX només podien votar els propietaris i “les persones amb determinades capacitats”, o les dones no varen poder votar fins al 1932 a l’època de la segona república.



Sabies que…

El nombre de regidors de cada terme municipal varia en funció dels residents d’aquest, d'acord amb l'escala que es detalla a continuació.

El nombre final de regidors sempre és imparell, per evitar en la mesura del possible el desenvolupament d'empats en les votacions del Ple municipal.


3. Quina és la figura més representativa de l’ajuntament?

Sens dubte, l’alcalde o l’alcaldessa del municipi. És l’òrgan que dirigeix el govern i l’administració municipal, el màxim responsable dels serveis municipals i el que representa a l’ajuntament en tota mena d’acte públic.


Curiositat

La vara de l’alcalde o l’alcaldessa…

En el nomenament d’un nou alcalde o alcaldessa sempre veiem com aquest porta una espècie de bastó o vara a la mà. Avui dia aquesta vara és un mer adorn o símbol representatiu del poder, però històricament la vara tenia una funció pràctica. Durant l'alta edat mitjana, l'alcalde era la persona que resolia les controvèrsies i desacords entre els ciutadans. En aquella època era habitual que els litigis tractessin sobre qüestions relacionades amb l’agricultura (límits dels camps de conreu, traçats de servituds, invasió de sembres, etc.), per tant, era necessari resoldre les controvèrsies amb algun sistema de mesurament precís i fiable (en aquella època no existia el sistema mètric decimal). En aquest context és quan l’alcalde feia ús de la vara com a mitjà de mesura per resoldre els conflictes veïnals. Des de llavors que aquest símbol encara està present en el procés d’elecció del nou alcalde o alcaldessa.


4. Com es defineixen les àrees o regidories?

No hi ha cap norma que estableixi com s’han de definir les àrees o regidories d’un ajuntament. Són l’alcalde o l’alcaldessa els que distribueixen les competències i funcions entre els regidors que formen part de l’equip de govern seguint el seu propi criteri (regidor de cultura, d’esports, d’hisenda, etc.).

Normalment, en governs de coalició, aquesta definició de les àrees o regidories està condicionada pels pactes polítics que hagin pogut arribar les diferents forces polítiques que s’han posat d’acord per governar al municipi.

5. Quant dura el mandat d’un regidor?

La llei estableix que la duració del mandat dels membres dels ajuntaments és de 4 anys, a comptar des de la data de l’elecció, precisant que en tot cas el mandat acaba el dia abans de la celebració de les següents eleccions.


Per saber-ne més

L’expiració del mandat produeix importants conseqüències:

  • Establiment d’un govern transitori fins a la presa de possessió dels membres del nou ajuntament (coneguda com a “administració en funcions”).
  • L’objectiu és evitar algun perjudici pel consistori i/o els seus ciutadans a conseqüència d’un buit de poder, amb el benentès que tot el temps que transcorre fins a la constitució del nou ajuntament la necessitat que els assumptes públics quotidians siguin administrats per algú persisteix.
  • Cessament del personal eventual (personal que realitza funcions qualificades com de “confiança o assessorament especial”).
  • Adopció de mesures organitzatives dirigides a liquidar assumptes formals de la corporació sortint i a preparar l’entrada de la nova corporació.

6. Quin dia es constitueix l’ajuntament?

La corporació sorgida del procés electoral s’ha de constituir en sessió pública el 20è dia posterior a la celebració de les eleccions (o el 40è dia pel cas que s’hagi formulat recurs contenciós electoral contra la proclamació de regidors electes).

Aquesta convocatòria per constituir l’ajuntament s’efectua “per ministeri de la llei”, és a dir, no requereix cap convocatòria expressa per part de ningú.

A la mateixa sessió constitutiva de l’ajuntament s’elegeix l’alcalde o l’alcaldessa.

7. I com es constitueix un ajuntament?

La renovació periòdica de les corporacions locals a conseqüència de les eleccions comporta:

  • l’obligació de preparar el procés de constitució del nou ajuntament
  • i l’elecció del nou alcalde o alcaldessa.

Efectuats els tràmits preliminars, el 20è dia posterior a les eleccions se celebra la sessió constitutiva de l’ajuntament amb la finalitat que els membres electes prenguin possessió del seu càrrec i procedeixin seguidament a elegir l’alcalde o l’alcaldessa del municipi.

El procediment que estableix la llei per constituir l’ajuntament és el següent:

Primer
Constitució d’una “Mesa d’edat”
Aquesta Mesa ha d’estar integrada pels regidors de major i menor edat presents a l’acte i assistida per un secretari (el de la corporació). La Mesa comprovarà les credencials presentades d’acord amb les Certificacions que la Junta Electoral de zona hagués enviat a l’ajuntament.
Segon
Comprovació de les credencials
La Mesa d’edat comprova les credencials comparant-les amb els Certificats expedits per la Junta Electoral i identifica als electes mitjançant document que acrediti la seva personalitat (DNI, passaport, etc.).
Tercer
Jurament o promesa d’acatament a la Constitució espanyola
Els candidats electes, en el moment de prendre possessió, han de jurar o prometre acatament a la Constitució espanyola per adquirir la plena condició del seu càrrec.

8. Com s’elegeix a l’alcalde o l’alcaldessa?

A la mateixa sessió de constitució de l’ajuntament es procedeix a l’elecció de l’alcalde o l’alcaldessa d'acord amb les pautes següents:

  • Només poden ser candidats els regidors que encapçalin les llistes electorals.
  • El candidat ha d’obtenir majoria absoluta dels vots en una única votació.
  • Si cap candidat aconsegueix majoria absoluta, és proclamat alcalde o alcaldessa (sense necessitat de dur a terme una segona votació) el regidor que encapçali la llista que hagi obtingut major nombre de vots en el municipi. En cas d'empat, l’elecció es resoldrà per sorteig.

9. És obligatori jurar o prometre acatar la Constitució en la presa de possessió del càrrec?

Sí, el jurament o la promesa d’acatament de la Constitució són imprescindibles per adquirir la condició de regidor de l’ajuntament.

Els electes poden escollir entre jurar o prometre la Constitució i, si ho creuen convenient, poden manifestar addicionalment que ho fan “per imperatiu legal” o altres consideracions que creguin oportunes.