Un municipi ha d’acomplir les activitats i prestar els serveis públics que les lleis li ordenen (recollir els residus, regular el transport urbà, gestionar els parcs i jardins, planificar urbanísticament el desenvolupament del municipi, garantir la seguretat ciutadana, promoure la cultura, etc.).
Per complir amb totes aquestes competències, el municipi té autonomia per prendre les seves decisions i la capacitat legal per realitzar actes de naturalesa diferent (pot adquirir, gravar o alienar béns, formalitzar contractes, executar obres, etc.).
2. Què són les competències municipals?
La competència és un dels elements més característics de qualsevol organització pública administrativa. Es defineix com el conjunt de funcions i potestats que l’ordenament jurídic atribueix a cada òrgan que integra aquesta organització municipal.
El municipi (o qualsevol administració pública) actua en àmbits d’actuació diferents en funció de quines competències té legalment atribuïdes (educació, sanitat, urbanisme, medi ambient, etc.).
3. Quin règim de competències està previst a l’àmbit municipal?
En l’àmbit municipal es pot distingir d’entre els següents tipus de competències:
Competències pròpies: són les competències que s’atribueixen al municipi per llei i que aquest exerceix de manera autònoma i sota la seva responsabilitat.
Aquestes competències corresponen d’entre un llistat de matèries molt concretes:
Urbanisme (planejament, gestió, execució i disciplina urbanística, protecció i gestió del patrimoni històric, promoció i gestió de l'habitatge de protecció pública, conservació i rehabilitació de l'edificació).
Medi ambient (parcs i jardins públics, gestió dels residus sòlids urbans, protecció contra la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica).
Abastament d'aigua potable a domicili i evacuació i tractament d'aigües residuals.
Infraestructura viària.
Avaluació i informació de situacions de necessitat social i l'atenció immediata a persones en situació o risc d'exclusió social.
Policia local, protecció civil, prevenció i extinció d'incendis.
Trànsit, estacionament de vehicles i mobilitat. Transport col·lectiu urbà.
Informació i promoció de l'activitat turística d'interès i àmbit local.
Fires, proveïments, mercats, llotges i comerç ambulant.
Protecció de la salubritat pública.
Cementiris i activitats funeràries.
Promoció de l'esport i instal·lacions esportives i d'ocupació del temps lliure.
Promoció de la cultura i equipaments culturals.
Participar en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria i cooperar amb les administracions educatives corresponents en l'obtenció dels solars necessaris per construir nous centres docents. La conservació, manteniment i vigilància dels edificis de titularitat local destinats a centres públics d'educació infantil, primària o especial.
Promoció de la participació dels ciutadans en l'ús eficient i sostenible de les tecnologies de la informació i les comunicacions.
Actuacions per promoure la igualtat entre homes i dones així com contra la violència de gènere.
Curiositat
En execució de la competència pròpia en matèria de promoció cultural, alguns ajuntaments són els responsables d’organitzar esdeveniments i festivals importants, com per exemple el carnaval de Santa Cruz de Tenerife, les falles a València, la feria de abril a Sevilla, el festival internacional de Benicàssim, el festival de cine de San Sebastián, entre molts altres.
Competències delegades: són les competències que li corresponen al municipi perquè altres administracions (Estat o comunitat autònoma) li deleguen per millorar l’eficàcia de la gestió i/o eliminar duplicitats.
En aquest cas el municipi no és el titular de la competència i no disposa de plena autonomia per gestionar-la perquè actua sota la direcció i control d’una altra administració.
Exemple
En l’època on foren vigents les restriccions lligades la pandèmia de la COVID, la Generalitat de Catalunya era l’administració competent per sancionar a les persones que anaven sense mascareta pel carrer. Aquesta competència autonòmica, en canvi, fou delegada als municipis catalans que ho varen sol·licitar a la Generalitat.
Recorda
La principaldiferència entre les competències pròpies i les competències atribuïdesper delegació és que:
les competències pròpies són exercides amb autonomia i sota la mateixa responsabilitat del municipi,
les competències atribuïdes per delegació s’exerceixen de manera coordinada amb l’administració delegant (Estat o comunitat autònoma) i, per tant, pot existir un cert control i direcció en l’execució de la competència.
Competències “diferents de les pròpies i de les atribuïdes per delegació” (popularment conegudes com a “impròpies”): són les competències que no entren en cap de les categories examinades anteriorment i que el municipi pot exercitar quan:
no es posi en risc la seva sostenibilitat financera de la hisenda municipal
no s'incorri en un supòsit d'execució simultània del mateix servei públic amb una altra administració pública.
Per saber-ne més
Per poder exercir competències impròpies el municipi ha d’obtenir prèviament l’aval de la Generalitat de Catalunya, a través de dos informes que han de ser favorables:
Un informe sobre la inexistència de duplicitats del servei públic que es pretén prestar (hi ha duplicitat quan la Generalitat i el municipi projecten sobre un mateix territori i sobre les mateixes persones una determinada acció pública).
Un informe que asseguri que l’exercici de la nova competència no supera la capacitat del municipi per finançar els compromisos de despesa presents i futurs.
Exemple
A Catalunya, la competència en matèria de sanitat correspon a la Generalitat de Catalunya. Per tant, el Departament de Salut de la Generalitat és el responsable d’executar les polítiques sanitàries i garantir la prestació del servei de salut a la població catalana.
No obstant això, si un municipi té la seva situació econòmica molt sanejada, es pot plantejar construir un hospital públic, sempre que prèviament la Generalitat de Catalunya informi favorablement en els termes esmentats abans.
No. Un municipi que tingui atribuïda una competència com a pròpia ha d’avaluar si presta (o no) un determinat servei o realitza una determina actuació derivada d’aquesta competència en funció de raons de conveniència, eficàcia i estabilitat i sostenibilitat financera.
El municipi només està obligat a prestar els serveis definits com “a mínims” per la llei.
5. Els ciutadans tenen dret a rebre un mínim de serveis públics?
Sí, efectivament existeix una sèrie de serveis públics que el municipi està obligat a prestar amb caràcter de mínims, a fi i efecte de satisfer les necessitats i aspiracions del comunicat veïnal.
Com que no tots els municipis són iguals, per fixar aquests serveis mínims s’utilitza un criteri de capacitat. Hi ha uns serveis mínims exigits a tots els municipis i a partir d’aquí s’incrementen nous serveis obligatoris en funció que la població sigui superior a 5.000, 20.000 o 50.000 habitants.
Els serveis mínims actualment exigits als municipis en funció de la seva població són els següents:
Exemple
Els municipis de Torroella de Montgrí i Badalona han de garantir l’abastament d’aigua potable per als veïns i veïnes, però només el segon (per nombre d’habitants) és obligatori que disposi d’una xarxa de transport urbà de viatgers.
Sabies que…
En els municipis amb una població inferior a 20.000 habitants serà la Diputació provincial la que coordinarà la prestació dels següents serveis:
Recollida i tractament de residus.
Proveïment d'aigua potable a domicili i evacuació i tractament d'aigües residuals.
Neteja viària.
Accés als nuclis de població.
Pavimentació de vies urbanes.
Enllumenat públic.
Per coordinar la prestació de tots aquests serveis, la Diputació provincial (amb la conformitat dels municipis afectats) proposarà la forma de prestació del servei (directa per la mateixa Diputació o a través de fórmules de gestió compartida a través de consorcis, mancomunitats o altres fórmules).
Tanmateix, el municipi podrà assumir la prestació del servei per ell mateix si justifica que el pot prestar amb un cost menor que la forma suggerida per la Diputació. Quan la Diputació assumeixi la prestació d'aquests serveis repercutirà als municipis el cost efectiu del servei en funció del seu ús.
6. Quines són les formes de gestió dels serveis públics?
En termes generals gestionar un servei públic comporta la tasca d’organitzar tots els mitjans necessaris (materials, personals, econòmics) per fer efectiva la prestació del servei o l’execució d’allò que defineixi el servei públic (transportar, subministrar, atendre a les persones, etc.).
Un servei públic local, entès com un servei que presta un municipi dins de l’àmbit de les seves competències, es pot gestionar de dues formes:
De manera directa, a través de les següents modalitats:
gestionat pel propi municipi
gestionat a través d’un organisme autònom local
gestionat a través d’una entitat pública empresarial
gestionat a través d’una societat mercantil local (de capital públic)
Sabies que…
La prestació d’un servei a través d’una entitat pública empresarial o d’una societat mercantil local només es permet per la llei si el municipi justifica que aquestes fórmules de gestió són més sostenibles i eficients que la gestió del servei efectuada directament pel mateix municipi o mitjançant un organisme autònom local.
Exemple
Diversos municipis de la província de Barcelona han delegat les seves funcions de gestió, inspecció i recaptació dels tributs municipals a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona (que presta els seus serveis utilitzant la fórmula d’organisme autònom local).
De manera indirecta
De manera indirecta, a través de les diferents fórmules que contempla la Llei de Contractes del Sector Públic (concessió de serveis, contracte de serveis, etc.).
Amb aquest tipus de gestió, el municipi encomana la prestació del servei a un tercer, que aporta els mitjans necessaris per poder prestar el servei traslladant-li el risc de l’explotació d’aquest.
Únicament serà viable la utilització d’aquesta fórmula indirecta quan el servei públic tingui un contingut econòmic que permeti pugui ser explotat per un empresari o contractista, i mai serà viable utilitzar-la en la prestació de serveis que duguin aparellada l’exercici d’autoritat.
Exemple
Un municipi pot decidir prestar el servei de recollida d’escombraries o el servei de transport urbà atorgant la concessió d’aquests serveis a una empresa privada.
Ara bé, un municipi no pot acordar prestar el servei lligat a garantir la seguretat ciutadana de la població a través d’aquesta modalitat indirecta perquè l’exercici d’aquesta competència porta implícit l’exercici d’autoritat (policia).