1. Què és el govern i l’oposició municipal?

Les persones que representen al municipi i governen l’ajuntament han estat elegides a través d’un procés electoral pels ciutadans i ciutadanes. D’aquest fet neix, precisament, la legitimitat del govern municipal.

Els ciutadans escullen els seus representants en virtut de quines siguin les seves preferències polítiques o personals, i a partir d’aquí es configura una majoria que governa el municipi i una minoria que desenvolupa el paper d’“oposició” (controla al govern municipal).

2. Què és l’estatut del regidor?

Es coneix com a “Estatut del regidor” al conjunt de drets i deures dirigits a preservar la independència dels regidors en l’exercici de les seves funcions com a representants dels ciutadans que els han escollit.

Aquest Estatut també preveu unes mínimes condicions per a l’exercici d’aquesta funció representativa: garanteix, sobretot, la participació política al regidor i li reconeix les compensacions econòmiques que aquest pugui percebre a conseqüència de l’exercici de la seva funció.


Idea clau

La principal funció del regidor és representar els interessos de la ciutadania i protegir l’interès públic.

Perquè sigui així, l’Estatut del regidor reconeix un conjunt de drets i deures que permeten al regidor exercir la seva missió de servir el ciutadà amb independència i en adequades condicions econòmiques i personals.


3. Un regidor és un òrgan municipal?

No. Els regidors no són òrgans de l’ajuntament i no tenen assignades competències (com succeeix amb els òrgans municipals).

Els regidors són càrrecs representatius i membres d’un òrgan col·legiat (el Ple municipal) que representa a la institució i a la ciutadania.


Sabies que…

A la pràctica, el paper que assumeix dins de l’organització municipal cada regidor depèn sempre de si aquest forma part del govern municipal (majoria) o de l’oposició (minoria) i, sobretot, de quines funcions exerceix en el si del consistori (si és alcalde; si és membre de la junta de govern local; si és portaveu del grup polític; si exerceix funcions delegades; etc.).


4. Un regidor té les mateixes prerrogatives que un diputat del Parlament de Catalunya o del Congrés de Diputats?

Un regidor d’un ajuntament i un parlamentari autonòmic o estatal coincideixen en el fet que tots ells són càrrecs representatius. Malgrat tot, els drets del regidor són substancialment diferents d’aquests parlamentaris.

El regidor d’un ajuntament no gaudeix de la prerrogativa de la inviolabilitat, no té immunitat i no té garantit cap fur especial.

Això vol dir que el regidor pot ser perseguit penalment i civilment per les manifestacions i opinions que pot fer durant el debat polític en un òrgan de l’ajuntament (per exemple, en un Ple) i ser jutjat davant d’un jutge ordinari (com la resta de ciutadans) si dels seus actes se’n deriven responsabilitats.


Per saber-ne més

L'ús de prerrogatives com la inviolabilitat, la immunitat o l’aforament reconegudes a la Constitució espanyola estan dirigides a garantir l'exercici adequat de certes funcions públiques:

La inviolabilitat protegeix als parlamentaris i al Cap de l'Estat, encara que amb un abast molt diferent.

En el cas dels parlamentaris implica l'exempció de responsabilitat penal, civil, administrativa o laboral per les opinions i actes realitzats en l'exercici de les funcions representatives. Com que el que es pretén és protegir la funció (no a la persona), aquesta garantia no opera quan el diputat du a terme els actes qüestionats fora de la funció que li correspon com a parlamentari.

En el cas del Cap de l'Estat, la Constitució espanyola va més enllà perquè diu que “la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”, per tant, tots els actes del Rei (institucionals i personals) estarien protegits.


5. Quins drets tenen els regidors municipals?

Els regidors tenen reconeguts drets en l’àmbit polític, econòmic i sociolaboral, en concret:


Idea clau

Els drets del regidor li permeten:

  • exercir adequadament la seva funció d’impuls i de control polític (dret a participar en reunions, a romandre en el càrrec i a obtenir informació),
  • mantenir una situació sociolaboral estable mentre està en el càrrec (mitjançant figures com l’excedència forçosa),
  • i preservar la seva subsistència (dret a retribució i dietes).

6. Quins deures i obligacions tenen els regidors municipals?

Els regidors també tenen deures i obligacions que han de complir en l’exercici de les seves funcions, especialment per evitar l’enriquiment injust mentre exerceixen el seu càrrec d’electes locals.

D’entre aquests deures i obligacions destaquen els següents:


Idea clau

Alguns deures del regidor busquen evitar possibles conflictes d’interessos i, per tant, fer que el regidor exerceixi les seves funcions amb independència i objectivitat i allunyat de qualsevol pressió o influència que trenqui la seva obligació de servir l’interès públic.


7. La tasca de regidor és incompatible amb altres càrrecs?

Sí, en alguns casos. Per garantir l’objectivitat i la imparcialitat en l’exercici de les seves funcions els regidors estan sotmesos a un règim d’incompatibilitats que impedeix que puguin percebre retribucions per l’exercici del seu càrrec i, al mateix temps, altres retribucions (excepte dietes) amb càrrec als pressupostos de les administracions públiques i dels ens, organismes o empreses que en depenen.

Si al membre electe l’afecta una situació d’incompatibilitat, haurà de triar entre renunciar al càrrec de regidor o bé abandonar la situació que origina la incompatibilitat.


Exemple

El càrrec de regidor és incompatible amb la condició de contractista (adjudicatari d’un contracte públic).




Per saber-ne més

Existeix un supòsit específic d’incompatibilitat que té com a finalitat prevenir situacions que puguin donar lloc a hipotètics conflictes d’interessos. A aquest efecte està previst un període de temps (dos anys) en el qual, després d’abandonar les funcions representatives de caràcter executiu, no es podran exercir determinades activitats.

Aquest supòsit específic d’incompatibilitat fa referència expressa als regidors que hagin ostentat responsabilitats executives en el Govern local. Aquests regidors, un cop finalitzat el seu mandat, no podran, durant els dos anys següents a la data del seu cessament, exercir els seus serveis a empreses o societats privades relacionades directament amb les competències del càrrec exercit.


8. Es poden exigir responsabilitats al regidor per les seves decisions?

Sí, els càrrecs públics locals estan subjectes a responsabilitats de naturalesa penal, civil i administrativa pels actes i omissions realitzats en l’exercici de les seves funcions.

Cada regidor és responsable personalment de les seves accions i de la seva participació en les resolucions i acords que s’adoptin en el si de l’ajuntament.

En les decisions dels òrgans unipersonals el responsable és el titular de l’òrgan. Mentre que en els acords adoptats als òrgans col·legiats només seran responsables els qui hagin emès el seu vot en sentit positiu.


Exemple

Un regidor pot incórrer en responsabilitats administratives (si, per exemple, incompleix els seus deures estatutaris), en responsabilitats civils pels danys causats a conseqüència de les seves decisions, i en responsabilitats penals si comet algun delicte (corrupció, suborn, prevaricació, etc.).


9. Què són els grups polítics municipals?

Els grups polítics són elements organitzatius que serveixen per facilitar l’actuació dels regidors en el funcionament polític de la institució municipal (permeten que els seus membres actuïn conjuntament i organitzin la seva participació en els òrgans col·legiats de l’ajuntament). Però com a tals, no són pròpiament òrgans de l’ajuntament i no tenen personalitat jurídica.

Els grups polítics guarden correspondència amb les llistes electorals per les quals s’han presentat els regidors. Cada grup nomena un portaveu, que és qui expressa l’opinió del grup en primer terme en les reunions dels òrgans col·legiats.

La constitució d’un grup polític municipal es realitza mitjançant un escrit dirigit al president de la corporació, signat per tots els membres, en el qual es manifesta la seva expressa voluntat d’integrar-s’hi.

Aquest procés s’ha de formalitzar abans de la celebració del primer Ple ordinari després de la constitució de la corporació. L’alcalde o l’alcaldessa donarà compte al Ple dels grups que s’han format.

Els grups polítics poden tenir una dotació econòmica a càrrec dels pressupostos municipals, la qual ha de tenir un component fix, idèntic per a tots els grups, i un altre de variable en funció del seu nombre de membres. Aquesta assignació econòmica del grup és independent de les retribucions i assistències que corresponen a cada regidor per l’exercici del seu càrrec.


Per saber-ne més

La legislació catalana de règim local estableix que el Ple de l’ajuntament ha de garantir la participació dels regidors i grups municipals en els òrgans d’informació i difusió de titularitat municipal, com ara la televisió local, les emissores de ràdio municipals i els butlletins editats per l’ajuntament.

D’aquesta manera, l’ajuntament hauria de regular els espais i els temps que es destinen als grups polítics en els mitjans de comunicació de què disposi, tant pel que fa a les pàgines del butlletí com als programes d’informació local de les ràdios i televisions locals.


10. I els regidors no adscrits?

S’anomena regidor no adscrit al càrrec electe que no integra el grup polític de la formació per la qual va ser elegit (casos d’abandonament o expulsió, principalment).

El regidor no adscrit té els drets que individualment li corresponen com a membre de la corporació, però no els derivats de la seva pertinença a un grup polític.


Per saber-ne més

Si un regidor s’enfronta o perd la confiança del partit polític que el va presentar com a candidat, es poden donar casos de “transfuguisme”, en tant que aquest regidor encara conserva el seu dret a romandre en el càrrec i, per tant, pot passar a donar suport a un grup diferent d’aquell pel qual va ser elegit.



Idea clau

És recomanable que el Reglament Orgànic Municipal (ROM) de l’ajuntament concreti tots els aspectes relacionats amb l’Estatut del regidor, a fi de millorar la qualitat democràtica, la transparència i el bon funcionament del sistema institucional.