1. Conceptes generals

El patrimoni de les administracions públiques està constituït pel conjunt dels seus béns i drets, sigui quina sigui la seva naturalesa i el títol de la seva adquisició o aquell en virtut del qual els hagin estat atribuïts.

Els béns i drets que integren el patrimoni de les administracions públiques poden tenir les següents naturaleses, d’acord amb el règim jurídic a què estan subjectes:

Les situacions patrimonials són les posicions on es troben els béns dins de l'organització. Aquesta posició ens indica si els béns estan disponibles o no.

Les situacions patrimonials són movibles, un determinat actiu pot estar al llarg de la vida en diferents posicions.

Les administracions públiques podran adquirir béns i drets per qualsevol de les maneres previstes en l'ordenament jurídic i, en particular, pels següents:

• Per atribució de la llei.
• A títol onerós, amb exercici o no de la potestat d'expropiació.
• Per herència, llegat o donació.
• Per prescripció.
• Per ocupació.

La utilització dels béns de domini públic pot adoptar les modalitats de:

Els béns patrimonials són els béns propietat d'una administració pública que no estan ni afecten un ús o servei públic, ni tampoc tenen una atribució legal com a tals. En aquest tipus de béns s'enquadrarà, per exemple, un habitatge que un ajuntament rebi en herència d'una persona en morir.

Aquests béns patrimonials han de ser administrats d'acord amb els criteris de màxima rendibilitat, en les condicions usuals de la pràctica civil i mercantil, bé directament per l'ens local o per mitjà dels particulars.

Els ens locals poden valorar motivacions de prestació de serveis socials, promoció i reinserció socials, activitats culturals i esportives, promoció urbanística, foment del turisme, ocupació del temps lliure, o altres anàlogues, que facin prevaler una rendibilitat social per damunt de la rendibilitat econòmica.

Les entitats locals estan obligades a protegir i defensar el seu patrimoni. A aquest efecte els mecanismes de control i protecció, entre d'altres, són els següents:

• Obligació de formar inventari dels béns i drets que integren el seu patrimoni, fent constar, amb el detall suficient, les mencions necessàries per a la seva identificació i les que siguin necessàries per reflectir-ne la naturalesa jurídica i la situació patrimonial.
• Inscripció registral dels béns immobles al Registre de la Propietat i al Cadastre.

Així mateix, les entitats locals per a la defensa del seu patrimoni tenen les facultats i prerrogatives següents:

• Investigar la situació dels béns i els drets que presumiblement pertanyin al seu patrimoni.
• Cal delimitar en via administrativa els immobles de la titularitat.
• Recuperar d’ofici la possessió indegudament perduda sobre els seus béns i drets.
• Desnonar en via administrativa als posseïdors dels immobles demanials, una vegada extingit el títol que emparava la tinença.

Els béns i els drets patrimonials que no siguin necessaris per a l'exercici de les competències i funcions pròpies de l'entitat local poden ser alienats d'acord amb les normes que estableix la llei.

L'alienació dels béns i els drets es pot efectuar en virtut de qualsevol negoci jurídic translatiu, típic o atípic, de caràcter onerós. L'alienació a títol gratuït només és admissible en els casos degudament justificats, d'acord amb les normes establertes a les lleis.