1. Les entitats locals poden vendre els seus béns patrimonials?
Els béns i els drets patrimonials que no siguin necessaris per a l'exercici de les competències i funcions pròpies de l’entitat local poden ser alienats d'acord amb les normes establertes a la legislació patrimonial.
L'alienació dels béns i drets patrimonials de les entitats locals es pot efectuar en virtut de qualsevol negoci jurídic translatiu, típic o atípic, de caràcter onerós. L'alienació a títol gratuït només és admissible en els casos degudament justificats.
2. Quins són els procediments d'alienació dels béns i drets de les entitats locals?
L'alienació dels béns mobles i immobles de les entitats locals al igual que passa amb l’adquisició de béns i drets per part d’aquestes, es pot fer mitjançant:
-
Concurs públic
-
Subhasta
-
Adjudicació directa
3. Què és l'expropiació forçosa com a actiu de sortida?
L’expropiació forçosa actua com a un actiu d’incorporació i com a un actiu de sortida en el patrimoni de les administracions públiques. En el sentit d’actiu de sortida, l'expropiació forçosa és un instrument de dret públic que consisteix en la transferència coactiva de la propietat d'un particular a l'Administració pública, o a un altre de particular, per raó de l'interès públic i amb el pagament previ d'una indemnització.
Idea clau
L’expropiació forçosa és la privació de la propietat privada de béns o drets o interessos patrimonials legítims, acordat imperativament per l’administració pública o realitzada directament per norma de rang legal, per causa d’utilitat pública o interès social i mitjançant indemnització.
L'expropiat té dret a una indemnització equivalent al valor de la cosa expropiada, fet que la diferencia d'altres figures, com la confiscació. Per aquest motiu, la Constitució espanyola assenyala la corresponent indemnització, encara que no indica que hagi de ser prèvia a la privació de la propietat.
Exemples habituals d’expropiació forçosa solen ser l'arrencada d'arbres d'una plantació, la pèrdua de les collites corresponents a les campanyes on la terra està ocupada o la reposició d'instal·lacions de reg. La servitud implica una restricció a la propietat dels terrenys, que queden a nom del titular.
4. Quin és el procediment ordinari de l’expropiació forçosa?
Per exercitar l’expropiació forçosa cal seguir el procediment adequat. Les fases d'aquest procediment són les següents:
-
Valoració dels béns a efectes de preu just.
-
Acord d’ocupació.
-
Relació de béns.
-
Acreditació de la titularitat dels béns.
-
Hi ha acord.
-
Acta de pagament.
-
Ocupació de l’immoble.
-
Inscripció al Registre de la Propietat.
5. Es poden cedir de manera gratuïta els béns i drets patrimonials de les entitats locals?
Els béns i els drets patrimonials de l'Administració, l'afectació o l'explotació dels quals no es jutgi previsible, poden ser cedits gratuïtament per a la realització de fins d'utilitat pública o d’interès social de la seva competència, a comunitats autònomes, entitats locals, fundacions públiques o associacions declarades d'utilitat pública.
Un cas de cessió gratuïta és quan un tercer cedeix de manera desinteressada i sense cap contraprestació econòmica un actiu, com un terreny, a l’entitat pública per a fer-ne un ús públic, com per exemple, destinar aquell terreny a un parc municipal.
6. Es poden cedir béns i drets patrimonials de les administracions públiques als estats estrangers?
Els béns i els drets de les administracions públiques poden ser cedits a estats estrangers i organitzacions internacionals, quan la cessió s'efectuï en el marc d'operacions de manteniment de la pau, cooperació policial o ajuda humanitària i per a la realització de fins propis d'aquestes actuacions.
7. Quin és l’objecte de la cessió?
La cessió pot tenir per objecte la propietat del bé o el dret o només el seu ús.
En ambdós casos, la cessió portarà aparellada per al cessionari (l’entitat que rep la cessió del bé o dret) l'obligació de destinar els béns per al fi establert al corresponent acord. Addicionalment, aquesta transmissió es pot subjectar a condició, terme o manera, que es regeixen pel que disposa el Codi Civil.
Quan la cessió tingui per objecte la propietat del bé o dret només poden ser cessionaris les comunitats autònomes, les entitats locals o les fundacions públiques.
8. Els béns cedits han d'estar vinculats a una finalitat?
Els béns i els drets objecte de la cessió només es poden destinar als fins que la justifiquen i en la forma i amb les condicions que, si s'escau, s'hagin establert en el corresponent acord.
Correspon a l'Administració controlar l'aplicació dels béns i els drets per a la qual van ser cedits, podent adoptar totes les mesures de control que siguin necessàries.
9. Què passa si els béns cedits no es destinen a la finalitat prevista?
Si els béns o drets cedits no són destinats per part del cessionari a la finalitat o a l’ús previst dins del termini assenyalat a l'acord de cessió o deixessin de ser-ho posteriorment, s'incomplissin les càrregues o condicions imposades, o arribés el terme fixat, es considerarà resolta la cessió i revertiran els béns a l’Administració cedent.
En aquest supòsit, el detriment o el deteriorament sofert pels béns cedits és a compte del cessionari, sense que siguin indemnitzables les despeses en què hagi incorregut per complir les càrregues o condicions imposades.
10. Què és una permuta?
Una permuta és l'operació patrimonial formalitzada per un contracte pel qual dues parts s'obliguen a intercanviar-se alguna cosa.
En la permuta es pot incloure un complement monetari sempre que la quantitat de diners sigui inferior al preu de la cosa permutada. A més, hi ha la possibilitat de permutar béns i drets presents per cosa futura, sempre que aquesta sigui determinable o susceptible de determinació.
Una permuta és quan per mitjà d’un contracte, cadascuna de les parts s'obliga a donar un bé o dret per rebre un altre bé o dret a canvi, normalment sense haver-hi intercanvi dinerari.
Un exemple de contracte de permuta seria l'intercanvi d’un terreny o solar pel futur habitatge que s'hi construirà.
11. Quan està permesa la permuta?
Els béns i drets patrimonials de les entitats locals poden ser permutats quan per raons degudament justificades resulti convenient per a l'interès públic i la diferència de valor entre els béns o drets que es permutin, segons taxació, no sigui superior al 40% del valor més elevat. Si la diferència de valor és més gran, l'expedient es tramitarà com a alienació amb pagament de part del preu en espècie.
12. Quin és el procediment per a la permuta de béns i drets?
Són aplicables a la permuta les normes previstes per a l'alienació de béns i drets, llevat del que es disposa quan hi hagi la necessitat de convocar concurs o subhasta pública per a l'adjudicació de béns i drets.
En tot cas, la selecció de l’adjudicatari es durà a terme a través de la modalitat que millor respongui a la finalitat del contracte (contractació directa, concurs o subhasta) amb la intenció d’obtenir la proposició més avantatjosa per als interessos públics. No obstant això, l'òrgan competent per a la permuta podrà instar la presentació d'ofertes d'immobles o drets per permutar, mitjançant un acte d'invitació al públic al qual es donarà difusió a través del Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i de qualsevol altre mitjà que es consideri adequat.
En el cas de presentació d'ofertes, la selecció de l'adjudicatari es realitzarà d'acord amb l’establert al plec de condicions prèviament elaborat.
La diferència de valor entre els béns o drets a permutar es pot abonar en metàl·lic o mitjançant el lliurament d'altres béns o drets de naturalesa diferent.
La normativa autonòmica també s'ha preocupat per aquesta matèria:
Catalunya: El Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i el Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals (DRPEL).
13. Quan es produeix una baixa de béns mobles?
Es produeix una baixa d’un bé quan aquest deixa de considerar-se com a part integrant del patrimoni de l’entitat local, és a dir, quan un bé surt de l’organització per no retornar.
Hi ha diferents tipologies de baixes de béns, en funció del destí que es doni al bé:
14. Quin és el procediment de baixa de béns mobles per extinció i cessió?
Perquè un bé o dret patrimonial sigui baixa del patrimoni d’una entitat local per extinció o per cessió, s’ha de seguir el següent procediment:
-
Sol·licitud de baixa del bé o dret.
-
El Departament de Patrimoni obre expedient i elabora informe de declaració de bé no utilitzable.
-
La Intervenció i Secretaria fan informe conjunt.
-
Elaboració del decret de baixa del bé corresponent.
-
Notificacions als interessats.
-
Mecanització de la baixa al sistema d’inventari.
15. Quin és el procediment de baixa de béns mobles per alienació?
Perquè un bé o dret patrimonial sigui baixa del patrimoni d’una entitat local per alienació, s’ha de seguir el següent procediment:
-
Sol·licitud de baixa del bé o dret.
-
El Departament de Patrimoni obre expedient i elabora informe de declaració de bé no utilitzable.
-
La Intervenció i Secretaria fan informe conjunt.
-
Elaboració del decret de baixa del bé corresponent.
-
Notificacions als interessats.
-
Mecanització de la baixa al sistema d'inventari.
-
Preparació de la liquidació (import) que s'ha de pagar.
-
Pagament.
-
Entrega dels béns.
-
Anotació a l’inventari.